La poesia arriba a mi com un xiuxiueig que m'esbatana els sentits. A través d'ella em relacione amb el paisatge, amb els indrets interiors. Com si fora una lladre del paisatge i de la cambra interior. Cada poema és un viatge de dins a fora, històries que la meua pell atrapa. La vida pot relatar-se a còpia de versos, i crec que un poema és una nota musical feta paraula. La poesia és el lloc on vaig i torne sense presses, com qui entra a l'habitació d'un malalt estimat; és el refugi on ens podem guarir quan tot es fa impossible, desclou el goig de viure.

Vaig començar a publicar poesia l'any 1995, en castellà, amb alguna antologia i els llibres Extrañas palabras, Había arena temblando en el paisaje, Las habitacions secretas. L'any 2009 publique el meu primer llibre de poesia en valencià amb l'editorial Tabarca: Cercant ocells d'aigua, amb el qual vaig guanyar el Premi Ciutat de Torrent 2008. Després vingueren Illa retrobada (Onada Edicions), Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol 2009, El costum dels crepuscles (Neopàtria. 2014), Les hores imprecises (Cossetània-Quaderns de La Font del Cargol. 2018), Premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt.

Des de l'any 1995, a més d'escriure, faig recitals de poesia, teatre, contacontes amb el grup L'Argila, el qual coordine. Amb la creació de diversos espectacles poètics, amb músics i cantautors com Néstor Mont, Rubén Suárez, Eva Dénia, Óscar Briz. Són espectacles poètics amb escenografia, imatges, jocs de llum, interpretació. Sempre amb poesia feta vida. Com: Poemes solidaris, Poesia a contrapel, Les trobairitz, El vaixell de paper, Les gallinetes de dol, Unes espardenyes de jaragua, Contes i poemes per a infants de zero a noranta anys...

El cantautor Néstor Mont ha musicat alguns dels meus poemes en el disc La lluna a les butxaques, una petita antologia de huit poemes, el qual es va presentar en octubre del 2021.