|
|||||||
|
www.cervantesvirtual.com >> Portales temáticos >> Monarquia Hispánica >> Els regnes cristians - Corona d'Aragó
Interregne (el Compromís de Casp)
(1410-1412) El 1412 es va produir un fet que va estar a punt de crear una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I -conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que prestà a les Humanitats- plantejà un veritable problema successori. El seu únic fill legítim, Martí el Jove, fruit del casament amb la comtessa Maria de Luna, havia mort sense descendència un any abans, mentre que del segon matrimoni amb Margarida de Prades no tingué fills. El tron, doncs, restà sense hereus directes, i el desig d'aconseguir-lo per molts pretendents obrí el període conegut com Interregne o Compromís de Casp. Davant aquesta situació, les Corts generals, reunides a Alcanyís, van decidir nomenar un nou rei, motiu pel qual es congregaren a Casp nou compromissaris -tres per cada estat foral- encarregats de determinar qui seria el futur sobirà d'Aragó. Els aspirants al tron van ser l'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill d'Elionor, germana gran de Martí I; En Jaume, comte d'Urgell, besnét per via paterna d'Alfons IV d'Aragó; el duc de Gandia N'Alfons, cosí prim de Martí I i nét per via paterna de Jaume II; En Lluís, duc de Calàbria, fill del rei de Nàpols Lluís d'Anjou i de Na Violant, filla de Joan I d'Aragó i neboda carnal de Martí I i, finalment, En Frederic, fill natural de Martí de Sicília, legitimat per Benet XIII i pel qual Martí l'Humà va mostrar bastant afecte. Tots cinc hi enviaren ambaixades que exposaren els seus drets. Qui menys interès va suscitar fou el duc de Gandia, perquè era vell i morí prompte; En Frederic, menor d'edat, tenia pocs partidaris; el duc de Calàbria comptava amb el suport dels Luna i cercà també el de Granada i Anglaterra; Ferran d'Antequera disposava a Aragó d'un nombrós partit i de la influència de Castella, del papa Benet XIII i del sector eclesiàstic. El 15 de febrer de 1412, els representants dels tres parlaments -aragonès, català i valencià- acordaren elegir nou persones que decidirien, en el termini de dos mesos prorrogables per uns altres dos, la successió en el tron. Les deliberacions van tenir lloc a la vila de Casp, equidistant de les capitals dels tres estats. El senyoriu de la vila es lliurà, durant el temps que van durar les deliberacions, als nou delegats, amb una guàrdia de tres capitals, una per cada Estat, amb cent homes cadascuna. Fins i tot es va prohibir que ningú s'aproximara a menys de quatre llegües de Casp amb més de vint homes armats. El compromís de decidir quin rei era el més adequat per a succeir el difunt esdevingué un fet important. Entre els diversos aspirants van ser designats els compromissaris següents: per Aragó, Domingo Ram, bisbe d'Osca; Francés d'Aranda, donat cartoixà de Portaceli i Berenguer de Bardaixí, lletrat; per Catalunya, Pere de Sagarriga, arquebisbe de Tarragona; Guillem de Vallseca, lletrat i Bernat de Gualbes, lletrat i conseller de Barcelona. Finalment, per València, Bonifaci Ferrer, prior general de la cartoixa de Portaceli; el mestre fra Vicent Ferrer, dominic i el lletrat Genís Rabassa, que fou substituït per Pere Beltran. El 18 d'abril es van reunir els comissionats al castell de Casp, on van escoltar els al·legats de cadascun dels pretendents. Però, des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el comte d'Urgell. El primer representant que hi va parlar fou el pare Vicent, qui es mostrà a favor de Ferran i al qual calia adjudicar el tron «per justícia, segons Déu i en la seua consciència», paraules que cita Zurita. L'arquebisbe de Tarragona creia «més útil» l'elecció d'En Ferran, tot i que considerava preferents el dret del comte d'Urgell i el del duc de Gandia, amb l'inconvenient que els dos eren iguals. Vallseca s'afegí a aquesta opinió. En canvi, Pere Beltran declarà que no estava en condicions de pronunciar-s'hi. El 24 de juny tingué lloc la votació. El primer que votà a favor de Ferran d'Antequera fou sant Vicent Ferrer, al qual seguiren el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francés d'Aranda, Berenguer de Bardaixí, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes. L'arquebisbe de Tarragona no votà al d'Antequera, tot i que en creia més convenient l'elecció; Vallseca es mostrà obertament a favor del comte d'Urgell. Així, doncs, per sis vots a favor, dos en contra i una abstenció, fou elegit nou rei l'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill de la germana gran de Martí I l'Humà. La designació d'En Ferran correspongué, per tant, a dos regnes, Aragó i València, gràcies al suport de l'església a través de Benet XIII i també del cartoixà Bonifaci Ferrer i del dominic Vicent Ferrer, i de la burgesia barcelonina representada pel conseller Bernat de Gualbes. L'elecció no obeïa tant a raons de legalitat com sí d'utilitat. D'una banda, un interès econòmic unia la burgesia catalana amb el nou monarca. D'una altra, la llana castellana de la Mesta, en mans del poderós infant de la casa dels Trastàmara -que pretenia trobar nous mercats per als seus productes-, era necessària per a la indústria tèxtil. En Ferran aconseguí a Casp la unanimitat aragonesa, la majoria valenciana amb els dos vots de l'església i la minoria catalana amb el vot del burgès Bernat de Gualbes. En donar suport a la causa de Ferran d'Antequera, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia, la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó. Aquesta oligarquia veuria després compensats els serveis prestats a Casp. Les Corts de 1413 van regularitzar i donar forma estable i permanent la Diputació del General o Generalitat, amb la qual cosa s'hi consagrà el triomf del principi pactista. Els documents notarials de les deliberacions de la decisió de Casp van ser llegits solemnement el 28 de juny de 1412, després d'un sermó de sant Vicent. La sentència fou molt celebrada a Aragó, menys a València i encara menys a Catalunya. El frare valencià tractà de pal·liar aquest descontent amb un nou sermó que exaltava les virtuts de Ferran, el qual havia demostrat àmpliament la vàlua i els dots de govern durant la seua regència a Castella, en la minoria del seu nebot Joan II, fill del seu germà Enric III. La decisión de elegir a Fernando de Antequera fue más por evitar una guerra con Castilla que por otra cosa y aumentó el malestar dentro de la Corona. Al capdavall, amb la decisió d'elegir Ferran d'Antequera es pretenia, més que una altra cosa, evitar una guerra amb Castella i augmentà el malestar dins la Corona. Així, la branca menor de la casa dels Trastàmara s'instal·là també a la Corona d'Aragó. L'establiment d'una mateixa dinastia a Castella i Aragó fou un poderós factor en el camí de la unificació espanyola. Amb el pas dels anys es va veure que el Compromís de Casp resultà més desfavorable per a Aragó que no beneficiós. La solució que es va prendre per a evitar una guerra posà en el tron un rei que el poble no volia i que, per ser d'origen castellà, eliminà molts costums aragonesos, com ara la fabla, la llengua aragonesa amb tots els seus dialectes, ja que fou el principi de la fi d'aquesta llengua que començaria a considerar-se, a partir d'aquest moment, pròpia de la classe baixa. També més endavant tindria lloc la unió amb Castella (Ferran el Catòlic, el seu descendent, es casà amb Isabel de Castella) que tant perjudicaria a Aragó. El Compromís ha estat vist com un exemple de maduresa de les institucions de la corona catalanoaragonesa, que van afrontar la transició dinàstica sense caure en la guerra civil. Arran d'aquest fet històric van quedar vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella i començà a gestar-se la potència política hispànica que donaria els seus primers fruits a finals del segle XV. Fou, doncs, una solució pacífica a la situació de buit monàrquic en què es trobava immergida la Corona d'Aragó a començaments d'aqueix segle. Fonts
Referències bibliogràfiques
Arias de Balboa, Vicente Domenech i Montaner, Lluis, (1850-1923) Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Dualde Serrano, Manuel Foz, Braulio Giménez Fayos, Luis Janer, Florencio Janer i Graells, Florencio Janer, Florencio Obra laureada con el accésit, único premio adjudicado sobre este asunto, por la Real Academia de la Historia en el concurso de 1885 Reprod facs. de la ed. de. Madrid : Imp. de la Real Academia de la Historia, 1855 D.L. V. 2639-1979 Manyà, Joan Mestre i Campi, Jesús Morales Santisteban, José Parra, J. Ma Lo compromis de Casp e la Vila de Algezira (Alcira) / J. Ma Parra. -- Alcira : Ayuntamiento de Alcira, 1972 123 p. : il. Sarasa Sánchez, Esteban Sobreques Vidal, Santiago Soldevila, Ferrán Soldevilla, Ferrán Alfonso X el Sabio [Vídeo] : (Toledo, crisol de cultura) / guión y dirección, José M Font Espina. El Compromiso de Caspe ; Un Condestable de Castilla / guión y dirección, José Fdez. Santos ; autor, Marqués de Lozoya. -- Madrid : VTF Multimedia, [199-?] 1 casete (VHS) (55 min.) . -- (Historia de España ; 9) La noche de los tiempos / producida por TVE El compromiso de Caspe; Un Condestable de Castilla / Guión y dirección Jesús Fernández Santos [Enregistrament vídeo]. -- Madrid : VTF Multimedia, 1985 1 videocassette (VHS) (55 min)son., col. (Pal). -- (Historia de España :la noche de los tiempos ; 12) El Compromiso de Caspe [Vídeo]; Un condestable de Castilla / guión y dirección, Jesús Fernández Santos. -- Madrid : VTF Multimedia, D.L. 1993 1 casete (VHS) (55 min.) . -- (Historia de España ; 12) La noche de los tiempos / producida por TVE 2 3 D.L. M.35020-1993 Historia de España / dirigida por Ramón Menéndez Pidal. Tomo XV, Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV Juan II y Enrique IV de Castilla (1407-1474). El compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V y Juan II de Aragón (1410-1479) Luis Suárez Fernández, Ángel Canellas López, Jaime Vicens Vives. -- Madrid : Espasa-Calpe, 1964 CLXIV, 861 p : il ; 28 cm Referencias bibliográficas Índices Historia de España / [fundada por Ramón] Menéndez Pidal; dirigido por José María Jover Zamora. Tomo 15, Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV : Juan II y Enrique IV de Castilla (1407-1474), el compromiso de Caspe, Fernando I, Alfonso V y Juan II de Aragón (1410-1479) / por Luis Suárez Fernández, Ángel Canellas López, Jaime Vicens Vives ; introducción por Ramón Menéndez Pidal. -- 6a. ed. -- Madrid : Espasa-Calpe, 1996. CLXIV, 861 p. : il. en n. ; 28 cm. Índices. ISBN 8423948005 ISBN 842394817X La noche de los tiempos [Vídeo]. Leyenda de héroes El compromiso de Caspe. -- [Madrid] : RTVE, [198-?] 1 videocasete 60 min. : son., col. ; 8 mm. -- (Programas para la educación. 6, Geografía e Historia ; 9.7) Asensio González, Francisco Bofarull, Antoni de, (1821-1887.) Gros Bitría, Eladio J. R. Lloréns Raga, Peregrín-Luis Lloréns Raga, Peregrín-Luis Salas Pérez, Antonio madrid.es/alfayome/menu/pasados/revistas/2000/jul2000/num221/raices/raices.htm" target="_blank" title="Ir a otro sitio web">Vendrell Gallostra, Francisca |
Página mantenida por el Taller Digital | Accesibilidad | Marco legal |