|
Quan á la falda't miro de Montjuich seguda, | | | | m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
| | | | que per guardar sa filla del seu costat nascuda | | | | en serra
transformantse s'hagués quedat aquí. | | |
|
| Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes |
5 | | | per
tos casals, que creixen com arbres ab sahó, | | | | apar
que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
| | | | -Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran
com jo!-
| | |
|
—2→
|
| Perquè tes naus, que tornan ab
ales d'oreneta, | | | | vers Cap-del-Riu, en l'ombra no's vajan
á estellar, |
10 | | | ell alsa tots los vespres un far ab
sa má dreta | | | | y per guiarles entra de peus dintre
la mar. | | |
|
| La mar dorm á tes plantes besantles
com vassalla | | | | que ascolta de tos llabis lo còdich de ses lleys, | | | | y si li dius ¡arrera! fa lloch á ta
muralla |
15 | | | com si Marquets y Llansas encara'n fossen reys.
| | |
|
| Al naixer amassona, de mur te coronares, | | | | mes prompte
ta creixensa rompé l'estret cordó; | | | | tres
voltes te'n cenyires, tres voltes lo trencares, | | | | per sobre'l
clos de pedra saltant com un lleó. |
20 | |
|
| ¿Perquè
lligarte'ls brassos ab eix cinyell de torres? | | | | no escáu
á una matrona la faixa dels infants; | | | | més
val que l'enderroques d'un colp de má y esborres;
| | | | ¿muralles vols ciclópees? Deu te les da més
grans. | | |
|
| Deu te les da d'un rengle de cimes que't
coronan, |
25 | | | gegants de la marina dels de montanya al peu,
| | | | que ferms de l'un á l'altre les aspres mans se donan,
| | | | formant á tes espatlles un altre Pyrineu. | | |
|
| Ab Montalegre encaixa Nou-pins; ab Finestrelles, | | | | Olorde;
ab Collserola, Carmel y Guinardons; |
30 | | | los llits dels rius
que segan eix mur son les portelles; | | | | Garraf, Sant Pere
Martri y Montgat, los torreons. | | |
|
| L'alt Tibidabo,
roure que sos plansons domina, | | | | es la superba acròpolis
que vetlla la Ciutat; | | | | l'agut Moncada, un ferro de llansa
gegantina |
35 | | | que una nissaga d'hèroes clavada allí
ha deixat.
| | |
|
—3→
|
| Ells sian, ells, los termes eterns de
tos aixamples; | | | | dels rònechs murs á trossos
fésne present al mar, | | | | ahont d'un port sens mida
serán los brassos amples | | | | que'l pugan ab sos boscos
de naus empresonar. |
40 | |
|
| Com tu devoran marges y camps,
y's tornan pobles | | | | los masos que't rodejan, ciutats los
pagesius, | | | | com nines vers sa mare corrent á passos
dobles; | | | | ¿á quí durán llurs aygues
sinó á la mar, los rius? | | |
|
| Y creixes
y t'escampas: quan la planicie't manca, |
45 | | | t'enfilas á
les costes doblante á llur jayent; | | | | en totes les
que't voltan un barri teu s'embranca, | | | | que, onada sobre
onada, tu amunt vas empenyent. | | |
|
| Geganta que tos brassos
abuy cap á les serres estens, | | | | quan hi arribes demá,
donchs, ¿què farás? |
50 | | | farás com èura
inmensa que, ja abrigant les terres, | | | | puja á cenyir
un arbre del bosch ab cada brás. | | |
|
| ¿Veus á
ponent esténdres un prat com d'esmeralda? | | | | un altre
Nil lo forma de ses arenes d'or, | | | | ahont, si t'estreteja
de Montjuich la falda, |
55 | | | podrían aixamplarse tes tendes
y ton cor. | | |
|
| Aquelles verdes ribes florides que'l
sol daura, | | | | Sant Just Desvern que ombrejan los tarongers
y pins, | | | | de Valldoreix los boscos, de Hebron y de Valldaura,
| | | | teixeixen ta futura corona de jardins. |
60 | |
|
| ¿Y aqueix
esbart de pobles que riuhen en la costa? | | | | son ninfes catalanes
que't venen á abrassar, | | | | gavines blanquinoses que'l
vent del segle acosta | | | | perquè ab tes ales d'áliga
les portes á volar.
| | |
|
—4→
|
| La Murta, un jorn, la
Verge del Port, la Bona- nova |
65 | | | serán tos temples,
si ara lo niu de tos amors: | | | | los Agudells, en blanca mudant
sa verda roba, | | | | abaixarán ses testes per ser tos
miradors. | | |
|
| Junyits besar voldrían tos peus
ab ses onades, | | | | esclaus de ta grandesa, Besòs y Llobregat,
|
70 | | | y ser de tos reductes troneres avansades | | | | los pits de
Catalunya, Montseny y Montserrat. | | |
|
| Llavors, llavors
al témer que'l vols per capsalera, | | | | girant los ulls
als Alpes lo Pyrineu vehí | | | | demanará, aixugantse
la blanca cabellera, |
75 | | | si la París del Sena s'es trasplantada
aquí. | | |
|
| -Nó, -respondrá ma pátria,
-de mi y la mar es filla; | | | | d'un bes de ses onades, com Venus,
m'ha nascut; | | | | persò totes les aygues diguérenli
pubilla, | | | | persò totes les terres pagárenli
tribut. |
80 | |
|
| Persó da duchs á Athenas y
Comtes á Provensa, | | | | y per bandera á Espanya
da un tros del seu penó: | | | | persò ni un peix
se veya dintre la mar inmensa | | | | sens dur al dors grabades
les Barres d'Aragó. | | |
|
| Persò fou sempre
l'astre d'Orient per les Espanyes: |
85 | | | ab una má hi
posava de Gutenberg lo flam, | | | | carrils-de-ferro ab l'altra;
y, un fill de ses entranyes1 | | | | fou qui primer va pendre per
missatger lo llamp.- | | |
|
| Sos peus dintre l'escuma, son
front en ple mitx dia, | | | | miráula allá jayenta
si n'es d'hermosa y gran; |
90 | | | apar, oh Catalunya, ton geni
que somía | | | | les glories que passaren, les glories
que vindrán.
| | |
|
—5→
|
| Miráula: santa Eularia
la abriga ab sa bandera, | | | | sant Jordi la defensa del infernal
dragó, | | | | y guía, quan rescata catius, sa nau
velera, |
95 | | | apareixent pels ayres l'Estel de Cervelló2.
| | |
|
| La voltan de sos hèroes les bèliques
imatges, | | | | los Ataulfos, Jofres, Borrells y Berenguers, | | | | Ramon lo de l'espasa, Ramon lo dels Usatges | | | | y arrossegant
sa túnica de dol los Fivallers. |
100 | |
|
| Per Barcelona
Balmes deixá del Ter les ribes | | | | com áliga
novella quan aixecava'l vol: | | | | en ella trau del marbre Campeny
imatges vives, | | | | y pasta en sa paleta Fortuny la llum del
sol. | | |
|
| D'assí Roger de Lluria sortía,
al vent de gloria |
105 | | | movent ses naus les ales com un esbart
d'aucells; | | | | jamay, jamay lluytaren sense cantar victoria;
| | | | sovint dugueren presos rosaris de vaixells. | | |
|
| Aquí
Don Joan d'Austria les áncores aferra, | | | | duhentli
de Lepanto llorers: allí Colon, |
110 | | | tornant d'aquell
viatje que duplicá la terra, | | | | als peus dels Reys
catòlichs feu rodolar un món. | | |
|
| De Bellesguart
li restan perfums; de les despulles | | | | del rusch de Valldonzella,
perfums y dolsa mel. | | | | Entre tallers y fábriques té
campanars y agulles, |
115 | | | com dits que entre boyrades de fum
signan lo cel. | | |
|
| Com dos soldats que hi restan d'una
legió romana, | | | | té dues torres, guaytes del
seu mural antich; | | | | y, gos de presa vora son amo, la Adrassana
| | | | que per lladrar s'aixeca quan trona Montjuich.
|
120 | |
|
—6→
|
| Pla amunt se veu Pedralbes, hont s'ou la canticela | | | | dels
ángels de la terra pel cel aletejant; | | | | y de Mar-bella
vora l'espill, la Ciutadela, | | | | per fer de jardinera ses armes
trossejant. | | |
|
| Té á un cap Sant Pau,
á l'altre Sant Pere de les Puelles, |
125 | | | Santa María,
estrella del mar, y la del Pí; | | | | y entre eixes flors
li naixen del art gentils poncelles: | | | | jamay tanta florida
s'es vista en son jardí! | | |
|
| Mes ay! Com entre'ls
arbres del bosch la fulla d'èura, | | | | lo cor s'aferra
als temples y monuments més vells, |
130 | | | y, en hores de
misteri, d'amats recorts s'hi abeura, | | | | sentintlos com conversan
y conversant ab ells. | | |
|
| De Sant Miquel, oh temple,
que'ls Angels construhiren, | | | | anys há que jaus en
terra dels homes oblidat, | | | | y encara apar que't cerquen y
de dolor sospiren |
135 | | | los gòtichs sants de pedra de
casa la Ciutat! | | |
|
| Ja que han perdut per sempre tan
dolsa companyía, | | | | vejessen cara á cara Sant
Just y Sant Pastor; | | | | Santa Agata en sa hermosa capella sonriuría;
| | | | en cel y en terra'ls ángels se tenen tant amor!
|
140 | |
|
| Sant Jordi de l'Audiencia vol veure Santa Clara;
| | | | l'antich Palau dels Comtes anyora'l del Concell. | | | | ¡Oh!
atèrra eixa cortina de cases que separa | | | | l'estátua
de Don Jaume del seu real Tinell. | | |
|
| En mitx d'aqueixa
plassa, que no tindrá segona, |
145 | | | les tres Columnes
d'Hèrcules quan mire'l viatjer, | | | | creurá veure
les Gracies per ferte de corona, | | | | de brassos enllassades,
dansant en ton verger.
| | |
|
—7→
|
| Aplíca á tos
nous barris aqueix inmens escayre, | | | | que al restaurarte Amilcar-Barcino
te deixá; |
150 | | | per eix gran pòrtich deixa passar
la llum y l'ayre; | | | | la Creu res ha de témer d'un trípode
pagá. | | |
|
| La Creu que allí Sant Jaume
plantava há vint centuries, | | | | domina com un cedre
los arbres del país; | | | | té nius y fruyts de
vida, murmuris y canturies, |
155 | | | més pur tornant al Táber
son hort del Paradís3. | | |
|
| Ab son mantell de pedra
nuat ab gòtichs llassos | | | | la abriga, alsant als núbols
sos campanars la Seu, | | | | y com si fos Don Jaume que aixeca
al cel los brassos, | | | | apar que se'n esbombe sa tronadora
veu: |
160 | |
|
| -Avant, ciutat dels Comtes, de riu á
riu ja estesa, | | | | avant, fins hont empenga ta nau l'Omnipotent:
| | | | t'han presa la corona, la mar no te l'han presa; | | | | del
mar ets reyna encara, ton ceptre es lo trident. | | |
|
|
La mar, un dia esclava del teu poder, te crida, |
165 | | | com dos
portells obrinte Suez y Panamá: | | | | quiscun ab tota
una India rienta te convida, | | | | ab l'Assia, les Amèriques,
la terra y l'Occeá. | | |
|
| La mar no te l'han presa,
ni'l pla, ni la montanya | | | | que s'alsa á tes espatlles
per ferte de mantell, |
170 | | | ni eix cel que fora un dia ma tenda
de campanya, | | | | ni eix sol que fora un dia faró del
meu vaixell; | | |
|
| ni'l geni, aqueixa estrella que't guía,
ni eixes ales, | | | | l'industria y l'art, penyores d'un bell
esdevenir, | | | | ni aqueixa dolsa flayre de caritat que exhalas,
|
175 | | | ni aqueixa fè... y un poble que creu no pot morir.
| | |
|
—8→
|
| Ton cel té encara totes ses flors diamantines;
| | | | la pátria té sos hèroes, ses lires
los amors: | | | | Clemencia Ysaura encara de roses y englantines
| | | | fa cada primavera present als Trobadors. |
180 | |
|
| Lo teu
present esplèndit es de nous temps aurora; | | | | tot somiant
fulleja lo llibre del passat; | | | | treballa, pensa, lluyta,
mes creu, espera y ora. | | | | Qui enfonza ò alsa'ls pobles
es Deu, que'ls ha creat.- | | |
|