1
El text és del ms. B 2281 (Pagès: sigla N) de la Hispanic Society of America (Nova York), el qual a penes figura a l'edició crítica de Pagès, Les Obres d'Auzias March, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1912-1914, 2 vols. Vegeu pròximament a «Llengua & Literatura», 4, un estudi complet de les seves variants: Robert Archer, El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America.
2
No l'inclouen les antologies de Pere Bohigas, Pàgines escollides d'Ausiàs March, Barcelona, Barcino, 1959; Joan Fuster, Ausiàs March. Antologia poètica, 1959; reimprès per Tres i Quatre, València, 1979; Arthur Terry, Ausiàs March. Selected Poems, Edinburgh, University Press, 1976; Pere Gimferrer i Joaquim Molas, Ausiàs March. Obra poética Madrid, Alfaguara, 1978; M. A. Conejero, P. Ribes i D. Keown, Ausiàs March. Selecció de poemes. Selected Poems, València, Instituto Shakespeare Fundación, Valencia, 1986-89, 2 vols.
3
Alfonso Álvarez de Villasandino, «Dezir a manera de disfamaçion... contra una dueña d'este reyno por manera de la afear e deshonrrar por rruego de un cavallero que gelo rogo muy afyncadamente»
, Cancionero de Baena, ed. José María Azáceta, Madrid, CSIC, 1966, 3 vols., I, 210-212; la respuesta i la replicacion són a les pàgines 213-218.
4
Ferran Soldevila, «La reyna Maria, muller del Magnànim» dins Sobiranes de Catalunya a «Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» X, 1928, 213-347; veg. pàg. 244.
5
Ateneu de Barcelona, ms. 1, Cançoner del segle XV, fol. 155r: «moss auzias march maldit»
.
6
Flors del Gay Saber estiers dichas Las Leys d'Amors, ed. M. Gatien-Arnoult, Paris, Toulouse, 1841-43, 3 vols., III, 125-26.
7
Amédée Pagès afirma que «cette satire... est en partie une violente scène de jalousie»
, Commentaire des poésies d'Auzias March, París, Champion, 1935 pàg. 54. Martí de Riquer veu el poema com «un autèntic maldit-comiat dintre de l'estil de Bernat de Palaol, Pere de Queralt, fra Joan Basset i Guillem de Masdovelles»
, Història de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 1964, II, pàg. 490. Vegeu també l'estimulant article de Marie-Claire Zimmermann, Les Métamorphoses du maldit chez Ausiàs March, «Ibérica», I, 1977, pàg. 333-347, on també opera la suposició que March es presenta com l'amant que fou de Na Monboí: «Le rival s'appelle En Johan»
(pàg. 336).
8
En això el sirventès de l'edat clàssica provençal es diferencia del que defineix les Leys: «deu tractar de reprehensió, o de maldig general, per castiar los fols e los malvatz...»
, I, 340.
9
Vegeu Luis d'Averçó, Torcimany, ed. Josep Maria Casas Homs, Barcelona, CSIC, 1956, 2 vols., veg. especialment I, pàgs. 123-125.
10
«Hom en sos dictatz no deu especificar lunha persona ni deu dir paraulas tals per quom certa persona entenda... No dizem ges quom no puesca retrayre alqun mal dig dalqunas personas mas que certa persona no sia nomnada»
, Leys, III, pàg. 124.