11
Pagès és el primer a afirmar que el XLI serveix de justificació del XLII, Commentaire, pàg. 55.
12
Poema XLI, vv. 25-32. Al vers 26 he corregit la lliçó de N (desvergoyat) amb la del còdex de València (part més antiga).
13
Leys, III, pàg. 126: «los mal digz pauza hom e ditz per los malvatz e non ges per los bos, perquè aquil que soteno a mal fan part amb los malvatz...»
14
Bibliothèque Nationale, Paris, ms. espagnol 479 (Pagès: ms. B). Datat el 9 de març del 1541. Conté 122 poemes. Copista: Pere Vilasaló, comissionat per Folch de Cardona, almirall de Nàpols, el qual també li encarregarà la còpia del ms. K, acabat el 1542 (106 poemes).
15
Ausiàs March, Cinquanta-vuitpoemes, ed. Robert Archer Barcelona, Edicions 62, 1989.
16
Per als arguments contra el valor del ms. B, vegeu Pere Ramírez i Molas, El problemàtic cant 128 d'Ausiàs March i la tradició manuscrita, «Miscel·lània Aramon i Serra», Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, II, pàgs. 497-512.
17
Jaume Auferil, ed. de Francesc Ferrer, Obra Completa, Barcelona, Barcino, 1989, pàg. 93.
18
Empraré les següents abreviatures en les notes restants: Barcelona Claude Carrère, Barcelona, 1380-1462. Un centre econòmic en l'època de crisi, Barcelona, Curial, 1977-1978, 2 vols. Traducció de Barcelone. Centre économique à l'époque des difficultés 1380-1462, París, Mouton, 1967, 2 vols. Comandas José María Madurell i Arcadio García Sanz, Comandas comerciales de la Baja Edad Media, Barcelona, CSIC, 1973. Una compañía barcelonesa Núria Coll Julià, Una compañía barcelonesa para el comercio de paños (1400-1484), «Anuario de Estudios Medievales», 5, 1968, pàgs. 339-408. Dietari, Dietari de la deputació del General de Cathalunya, vol. I, en «Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón», segunda época, vol. 46, Barcelona, 1974. Memorias Antonio de Capmany i de Monpalau, Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, Madrid, de Sancha, 1779-1792, 4 vols., II (1779). Societats mercantils Arcadi García i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon, Societats mercantils medievals a Barcelona, Barcelona, Fundació Noguera, 1986, 2 vols.
19
Una compañía barcelonesa, pàgs. 350-352; Societats mercantils, doc. 86; Comandas, docs. 303, 340 i 341.
20
Una compañía barcelonesa, pàgs. 352-355. El número 1 és distingit del seu nebot, fill del seu germà Berenguer com «mercator, maior dierum»
(per exemple, Societats mercantils, doc. 96, datat el 16 de febrer del 1406). Després de la mort del pare del número 1, ja no cal fer distincions entre els dos per les activitats mercantils (mercader/draper) o l'edat (maior/ menor dierum): «Honorabilem et circumspectum virum Joannem de Junyent mercatorem civem nostrum... elegimus et constituimus...»
, Memorias, doc. 132, datat el 1434.