“Jochs Florals de Barcelona”, 1868 (Barcelona, 1868), 107-115. Vegeu altres imitacions de la poesia popular a Ramon PICÓ I CAMPAMAR, Obra poètica (Palma-Montserrat, 1983). (Massot, n. 45, p. 64.)

“Jochs Florals de Barcelona”, 1870 (Barcelona, 1870), 63-69; ibid., 1871 (Barcelona, 1871), 81-86. (Massot, n. 46, p. 64.)

Ens manca encara un estudi seriós sobre Mateu Obrador, poeta i erudit d’un gruix considerable. En qüestions folklòriques, era amic i admirador tant de Marià Aguiló (vegeu Marianó Aguiló y la “Renaixença”, índex de noms) com de Milà i Fontanals (vegeu JORBA, Manuel Milà i Fontanals en la seva època, 255-256). La seva concepció romàntica de la poesia popular traspua a l’article Sobre les époques de la poesia popular mallorquina, “Museu Balear”, I (1875), 776-781: “Hi ha que afegir que’l nom d’autor raríssima vegada indica data certa, per que massa es sabut que en les poesies populars, de dèu vegades nou, no hi ha més autor que’l poble, com demostra’l nom que tenen; y el poble es qui les treu, les apren, les canta, les conserva y les tramet, mirantles per instint com á llegat que li pertoca, y com á tresor riquíssim y preuat” (p. 781). (Massot, n. 47, p. 64.)

Flors de Mallorca. Poesies d’autors vivents, premiades les mes en los Jochs Florals de Barcelona (Palma, 1873), 572-582. Ens consta que aquest poema fou presentat als Jocs Florals, però no hi obtingué cap premi (Mariano Aguiló y la “Renaixença”, 40). (Massot, n. 48, p. 64.)

Vegeu el meu article Pere d’Alcàntara Penya i la llengua catalana, “Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit”, I (Montserrat, 1984), 139-171, reproduït dins la segona edició d’Els mallorquins i la llengua autòctona. (Massot, n. 49, p. 65.)

“Jochs Florals de Barcelona”, 1859 (Barcelona, 1859), 81-84. (Massot, n. 50, p. 65.)

José TARONJÍ, El trovador mallorquín (Palma de Mallorca, 1883), 186-193. Assenyalem, de passada, altres dues imitacions de la mateixa cançó: Recorts d’una cansó, per Un Atrevit, “L’Ignorància”, núm. 191 (3 de febrer de 1883), p. 2, que comença “La gran Ciutat que Palma / No pôt aná milló / La vida mia... / No pôt aná milló / La vida amô...” (hom hi adverteix en nota: “S’ha de cantâ amb sa tonada de La Ciutat de Nápols y axí aviat la sabràn de memòria es nins d’uè y ets atlòts que van à dú òli; y la cantaràn ets horabaixes per devés ets escalons de la Sala”); i “A la ciutat de Palma / hey ha un brolladó”, “La Roqueta”, I, núm. 21 (21 de maig de 1887), p. 3. (Massot, n. 51, p. 65.)

Vegeu Sant Thomás de Nadal (Codolada), dins El trovador mallorquín, 204-210. Recordem que al Prólogo d’El trovador mallorquín Tarongí fa al·lusió a “las suaves emociones que experimentaba mi corazón, al escuchar los cantos populares de boca de las aldeanas mallorquinas, incomparable tipo de belleza, en el fondo de blancos almendrales, á orillas de pintados arroyuelos, ó á lo largo de las azules playas, cuando murmura dulcemente el mar dormido”, quan ell tenia “veinte años escasos” (p. VIII) (Massot, n. 52, p. 65.).

Vegeu Flors de Mallorca, 460-466. (Massot, n. 53, p. 65.)

100

De Terenci Thos i Codina vegeu, per exemple, ¡Lasseta de mí!, que l’autor considera “Balada-Imitació popular”, als “Jochs Florals de Barcelona”, 1861 (Barcelona, 1861), 63-66. Joaquim Riera i Bertran publicà als “Jochs Florals de Barcelona” de 1867 (Barcelona, 1867), 205-215, un grapat de Follies, imitació de les corrandes populars (recordem que aquest gènere és absent del Romancerillo de Milà). Als “Jochs Florals de Barcelona” de 1882 (Barcelona, 1882), 45-48, Riera i Bertran fou premiat pel poema La musa popular, dedicat precisament a Marià Aguiló. Encara als “Jochs Florals de Barcelona” de 1884 (Barcelona, 1884), 69-74, trobem L’aviona, on Riera glossa “Criaturas naixèm / criaturas torném (Popular)”; hi critica els que “cantan cansó forastera / plagas fadrins d’aquest poble lleal”. (Massot, n. 54, pp. 65-66.)