131
Cf. M. dels S. OLIVER, La literatura en Mallorca (1840-1903) (Palma de Mallorca, 1903), 182; Antoni PONS, Mateu Obrador Bennàsser (Esbós biogràfic), “La Nostra Terra”, II (1929), 333-334; Bernat VIDAL I TOMÀS, El Vou-Veri-Vou d’En Mateu Obrador amb una orla de petites notícies, “Fires i Festes de Sant Agustí. Felanitx, 1966” (programa editat per l’Ajuntament), 5 pàgs. sense numerar. (Massot, n. 85, p. 71.)
132
Cf. R. GINARD BAUÇÀ, Cançoner popular de Mallorca, IV (Mallorca, 1975), 198-199; Josep M. LLOMPART, Literatura mallorquina contemporánea, dins Historia de Mallorca, coordinada per J. MASCARÓ PASARIUS, V (Palma de Mallorca, 1974), 408. Per a aquestes peces -de les quals he recollit personalment versions orals a Mallorca- vegeu Manuela de los HERREROS, Obra literària dispersa (Palma de Mallorca, 1978), 3-6, 89-92, 253-254 i 259. (Massot, n. 86, p. 71.)
133
Cf. Jaume VAQUER XAMENA, Ses meses des segar, “Miscelánea balear dedicada a D. Antonio M.ª Alcover” (Palma de Mallorca, 1933) 395-399, i Codolades d’en Serral (Felanitx, 1932). Al material folklòric recollit pel meu avi Josep Massot i Planes hi ha versions -amb música i tot d’aquestes peces de Pere Antoni Jusama. (Massot, n. 87, p. 71.)
134
Joan MARAGALL, El monument a Verdaguer, en Obres Completes, Biblioteca perenne, Vol. I: Obra catalana (Barcelona, 1960), 863-864. (Hauf, n. 1, p. 73.)
135
Elogi de la paraula (OC., I, 663): “... la paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món perquè en ella s’abracen i es conformen tota la meravella espiritual de la Naturalesa”. I en l’Elogi de la poesia (ibid. 669): “Poesia és l’art de la paraula...” (Hauf, n. 2, p. 73.)
136
Cf. A. HAUF, J. M. AGUIRRE, El simbolismo mágico-erótico de “El Infante Arnaldos” (en avant, Simbolismo) “Romanische Forschungen”, LXXXI (1969), 89-118... Es manté allí, recolzant-se en textos literaris espanyols dels segles XV y XVI, que aquest romanç és essencialment de tema eròtic. Arnaldos és seduït pel cant màgic de la sirena-mariner, cedint als encants de la temptació. Hi ha doncs, una fusió de l’element simbòlic: matí de Sant Joan-cacera-marcant màgic-passió-somni-despertar a la raó, amb el pla realista de qualsevol història de captius: vora del mar-corsari-rapte-alliberament. (Hauf, n. 3, p. 74.)
137
Tal com ho entengué T. S. ELIOT, l’artista, quan vol expressar una determinada emoció, cerca un “correlat objectiu”, és a dir, objectes, situacions, paraules que evoquen directament aquella particular emoció original. Entendre un poema és, doncs, desxifrar les fórmules utilitzades pel poeta per a transmetre un missatge determinat; redescobrir la seua emoció mitjançant una espècie de traducció inversa. Cf. T. S. ELIOT, Essays (London, 1935), 145, i la traducció-estudi de La Tierra baldía, de J. M. AGUIRRE (Saragossa, 1965), 45-49. (Hauf, n. 4, p. 74.)
138
Joan FUSTER, La poesia catalana, Biblioteca Raixa (Palma de Mallorca, 1956), II, 36-37. (Hauf, n. 5, p. 74.)
139
Jacint VERDAGUER, Obres completes, Biblioteca Perenne (Barcelona, 1949), 323-406 (...). Indique després de cada citació la pàgina i el número del cant. Els subratllats són sempre meus en tots els fragments citats i posen en relleu passatges importants per a la posterior argumentació. En atenció als lectors no familiaritzats amb alguna de les llengües en què es cita al llarg de l’article, procure resumir o traduir els textos literaris citats. (Hauf, n. 6, p. 75.)
140
Recordem A. MARCH, Poesies, ed. Pere BOHIGAS, “Els nostres clàssics”, III (Barcelona, 1954), LXXIX, 122:
|
(Hauf, n. 7, p. 77.)