21
ms. vencudes. (N. del Transcr.)
22
Des d'ací tornen a fer-se manlleus al Llibre de l'Orde de Cavalleria de Ramon Llull. (N. de l'E.)
23
ms. a la qual. (N. del Transcr.)
24
Cf. Llull, op. cit., pròleg 2. El Tirant, I, pàg. 88, adapta amb certa llibertat el Guillem de Vàroich. (N. de l'E.)
25
ms. la acollí. (N. del Transcr.)
26
Cf. Llull, l. c., 3 i 4; Tirant, I, cap. XXVII. En aquest indret el Guillem de Vàroich està mutilat i alterat. Tant en Llull com en el Tirant l'escuder anava adormit en el palafrè i es despertà prop de la font; en el Guillem de Vàroich l'escuder s'adorm després de descavalcar. A l'apèndix (VI) reproduïm els passatges corresponents a l'opuscle lul·lià i del Tirant. (N. de l'E.)
27
Cf. Llull, op. cit., 6; Tirant, p. 91 (cap. XXVIII, final, i gran part del XXIX). El Tirant amplia considerablement. Tant en Llull com en el Tirant l'escuder fa al·lusió a haver-se adormit viatjant en el palafré. (N. de l'E.)
28
Cf. Llull, op. cit., 7 i 8; Tirant, pàg. 93 (cap. XXIX), final, i cap XXX, començament. Una frase del text lul·lià omesa en el Guillem de Vàroich és en el Tirant. (N. de l'E.)
29
Cf. Llull, op. cit., 9 i 10; Tirant, cap. XXX, final. (N. de l'E.)
30
Cf. Llull, op. cit., 10; Tirant, cap. XXXI, començament. El Tirant amplifica molt, al començament, i altera lliurement la seva font. (N. de l'E.)