Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

1

J. FUSTER, Llibres i problemes del Renaixement, Barcelona/València, 1989, p. 69.

 

2

Vegeu S. M. CINGOLANI, L'art al·lusiu: Ausiàs March a l'obra de Joan Roís de Corella, en Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. R. Alemany, Alacant, 1999, pp. 247-263, concretament p. 247.

 

3

L. CABRÉ- J. TURRÓ, "Perché alcun ordint gli habbia ad ésser necessario": la poesia I d'Ausiàs March i la tradició petrarquista, en «Cultura Neolatina», 45 (1995), pp. 117-136, pp. 125-126; i S. M. CINCOLANI, L'art al·lusiu, cit., pp. 253-255.

 

4

C. WITTLIN, La "Biblis", "Mirra" i "Santa Anna" de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades, en "Lo gentil estil fa pus clara la sentència". De literatura i cultura a la València medieval (= Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura VIII), ed. T. Martínez Romero, Castelló de la Plana, 1997, pp. 175-189, especialment p. 180; i S. M. CINCOLANI, L'art al·lusiu cit., p. 259.

 

5

Devem la primera indicació de la influència marquiana (del poema XLVII) en la Tragèdia a A. ANNICCHIARICO, Perché ''tragedia"? Il gioco delle "ambiguità" nella "Tragèdia di Caldesa" di Joan Roís de Corella, en «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona» 43 (1991-1992), pp. 59-79, esp. p. 78, n. 51. R. CANTAVELLA, Aspectes argumentals de la ''Tragèdia de Caldesa", en Ausiàs March i el món, cit., pp. 299-318, especialment pp. 305-306; i S. M. CINCOLANI, L'art al·lusiu, cit., p. 261, han completat, de moment, el capítol de ressons de March en l'obreta de Corella.

 

6

C. WITTLIN, La "Biblis", cit., p. 180; T. MARTÍNEZ ROMERO, Variacions sobre el tema ''Corella i els contemporanis valencians", en «Caplletra. Revista Internacional de Filologia», 24 (1998), pp. 45-66, concretament pp. 49-51.

 

7

J. CARBONELL, Joan Roís de Corella, Obra profana, València, 1983, p. 161.

 

8

Com ara, en la Lamentació de Biblis: «O benaventurada mort, terme darrer de les coses, la qual, deixant reposar los alegres en felicitat, vens als qui et desitgen». I de March passa al Tirant lo Blanch, com observa K. McNERMEY, Tirant lo Blanc revisited. A critical study, Detroit, 1983, p. 76.

 

9

Com ara Sèneca (vegeu T. MARTÍNEZ ROMERO, Un clàssic entre clàssics. Sobre traduccions i recepcions de Sèneca a l'època medieval, Barcelona/València, 1998, especialment pp. 215-216). És clar que també el podem llegir en pàgines boccaccianes, com ara a l'inici del Corbaccio, per exemple.

 

10

Mentre no assenyale res en contra ―i a l'espera de l'aparició de la revisió de l'edició Bohigas realitzada pel Dr. Soberanas per a la col·lecció «Els Nostres Clàssics»―, totes les citacions de March provenen de l'edició de R. ARCHER, Ausiàs March, Obra completa, Barcelona, 1997. Per a la interpretació dels poemes marquians tinc ben present l'anotació de C. DI GIROLAMO, Ausiàs March, Pagine del Canzoniere, Milà/Trento, 1998.