1
Edicions modernes: Ausiàs March: Poesies. A cura de Pere Bohigas. Barcelona: ENC, Editorial Barcino, 1952-1959. (Abreujadament: Poesies).
Amadeu Pagès, ed.: Les obres d'Auzias March, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1912-1914. (Abreujadament: Obres).
Sigles dels manuscrits i de les edicions antigues: són les indicades a Obres, vol. I, pp. 9-78, i a Poesies, vol. I, pp. 156-162.
Les nostres citacions de poemes d'Ausiàs March segueixen la numeració d'Obres i Poesies, prescindint de xifres romanes. Exemple: 4, 9/10 significa «Cant IV, versos 9 i 10».
2
Edicions catalanes d'Ausiàs March al segle XVI, veg. Obres, vol. I, pp. 55-83, i Poesies, vol. I, pp. 160-161.
Traduccions: M. de Riquer: Traducciones castellanas de Ausias March en la Edad de Oro, Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1946.
F. Carreres de Calatayud: Las obras de Ausias March traducidas por Jorge de Montemayor, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1947.
Hi ha una curiosa traducció llatina del segle XVII, en dístics elegíacs: Vincentii Marinerii Valentini Opera Omnia, Poetica et Oratoria in IX libros diuisa. Tvrnoni, apud Lvdovicvm Pillhet, MDCXXXIII.
3
Baltasar de Romaní, que tingué cura de la primera edició catalana d'Ausiàs (València, 1539), fou ensems el primer traductor al castellà. La seva edició-traducció divideix l'obra del poeta en: «Cantica de amor», «Cantica moral», «Cantica de muerte» i «Cantica spiritual». Aquesta darrera part conté els cants 105 (primer fragment), 104, 105 (segon fragment), una estrofa del cant 115 i una del 113. El mateix esquema segueix la traducció anònima del segle XVI publicada per M. de Riquer, op. cit.
4
Veg. també el començ del «Cant moral» 112, 1/10.
5
Reproduïm el text establert per Bohigas a Poesies, vol. IV, pp. 120-123. Hem tingut presents les "Addicions i esmenes" de Poesies, vol. V, p. 234.
6
Veg. també l'anàlisi de Poesies, vol. I, pp. 123-127, i l'anotació de vol. IV, pp. 128-131. Una traducció castellana recent es troba a: Ausias March: Obra poética. Selección y traducción de Pere Gimferrer, Madrid: Ediciones Alfaguara, 1978, pp. 142-163.
7
Temor i esperança acompanyen el sentiment amorós d'Ausiàs des de les obres primerenques als cants de senectut: 3, 2/4; 43, 12; 45, 78/80; 51, 7/8; 54, 16/18; 54, 41/42; 63, 21/24; 63, 49/51; 73, 35: 87, 135/136: 87, 150; 99, 34; 100, 81/83; 112, 295/296; 117, 35; 117, 101/104; i 123, 16. A la meva tesi (La poesia d'Ausiàs March. Anàlisi textual, cronologia, elements filosòfics, Basilea, 1970, pp. 356-357) he assenyalat la possible ascendència lul·liana d'aquesta dualitat dialèctica. Molt significativa em sembla la coincidència entre Ausiàs, 54, 41/42:
|
i l'expressió lul·liana: «Enfre temor e esperança ha fet hostal amor» (Libre d'Amic e Amat, a: Ramon Llull: Obres essencials, Barcelona: Editorial Selecta, 1957, vol. I, p. 261).
8
Aquest yo·m dolch perquè no·m puch dolrre anticipa altra vegada el dinamisme del «muero porque no muero», com a la primera estrofa del cant 61, de tema amorós.
9
Poesies, vol. IV, p. 131.
10
L'expressió perdre el segle manté aquí una poètica equivocitat: d'una banda, hom perd el segle per la renúncia al món; d'altra banda, per la mort.