Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Anterior Indice Siguiente






Resposta den pero perez notarí en lahor dela verge María ala Ioya


Quí satraueíx          vostres lahors comptar
Reyna del cel          en vos la excellencía
Prou no atten          ní menys la gran clemencía
Quí massa tem          enpendre tal gosar
Del vell Adam          quí reparas la colpa
Eper humíl          portas nostra salut
Essent lo mon          de vícís ía vencut
Edel Satan          quí tots íorns nos íncolpa

Enles vírtuts          eroyques nadant
Passas lo golf          daquest peregrínage
Ní de peccat          sentír pogues vltrage
Entot quant fes          vos sola merítant
O quant sobras          la dígnítat hnmana
Ans que naíxques          deu          vos santíffícha
Magnífícant          al quíus magníffícha
Mínerua gran          e Nímpha de díana
—124→

Sarra Iudích          Ester Abígahíl
Nocturnes son          en vostresguart aquestes
Eque díre          de tots los sants les gestes
Vos excellíu          engracíes deu míl
Adreta part          de deu portant corona
Dels dotzestels          quí sant Iohan escríu
Lome per vos          en paradís reuíu
Quítí del foch          quí als mals no perdona

Lengíny del alt          daquell pus fauí rey
Níl prímer hom          ans de cauren los lazos
sart Iohan          de Ihesus en los brazos
Tant no sate          o lum de nostraley
Los alts secrets          de deu sentíu totora
Angels esants          venzent de carítat
Creada fos          en suma purítat
Estel de mar          e rutílant aurora

Verge parís          aquell sol resplandent
Deu ínfínít          rebent gracíanfínída
Eternalment          del etern elegída
Terme perfet          del verb omnípotent
En vos sateny          tota perfeccío
Enperadríu          de paradís e guía
Ní may fallíu          al quí de vos confía
Mare de tots          espill de quant es bo
—125→



Tornada


Reynaccellent          supplích no míreu no
Lo meu flach dír          mas quín voler lo guía
Mes plahent fon          mealla de soffía
Quel temple dor          del gran Rey Salamo






Resposta den Iohan verdauxa notarí ala Ioya          en lahor dela verge María


Pont del gran cel          de parahís escala
Verger tot sol          enclos de paret noble
Vos nauegas          aquella rícha bala
Del gran tresor          obrat díns vostra sala
Don se paga          rescat de tot lo poble
La fertíl nau          portant lo pa de vída
De terres luny          del cel Imperíal
Vos fes fínít          al Infínít sens mída
Preconítzant          ab gran publíca crída
Lo gran repos          e pau vníuersal

Tan altament          alzas de fe lantena
Quant Gabríel          vos porta lambaxada
Que consentínt          obrís dels cels la mena
Deu concebes          en clos díns vosta cena
Don pres la carn          de vostra carn fagrada
—126→
Vos esperas          ab ferma esperanza
Leternal Rey          ver deu hí vostre fíll
Vos lo parís          de vos pres la senblanza
Mare lí sou          hí verge sens dubítanza
Lum deles lums          hí clareíant espill

La carítat          díns vos fonch tan Intenssa
Quel fíll de deu          quí tot lo mon amanta
Contenta fos          que ab dolor Inmenssa
Per fer líberts          als catíus de remenza
Sofferís mort          ensemps hípena tanta
De vos morír          ab voluntat molt ferma
Promptaus mostras          si fos estat mester
Vostra dolor          ental grau se refferma
Pus excellent          a vos mantír conferma
La nostra fe          tenínt lo grau prímer

Tempranza gran          vos tíngues per cambrera
La voluntat          per vos se gouernaua
Gran fortítut          de vos fon la faldera
De les vírtuts          portaueu la bandera
Le stat prudent          Iustícía guíaua
Tant fos humíl          queus estíma seruenta
Don obtíngues          de senyoríal grau
Als peccadors          estau tostemps attenta
Lo vostre nom          a tot línfern destenta
En parahís          fe sa lo que manau
—127→

Resplandor tal          donaua vostra cara
Quel gran díonís          vos confessa deessa
Vos sou gouern          que lo perdut repara
Castell segur          que nunqua desempara
Dels crestíans          la síngular príncessa
Del gran Iacob          vos sou la gran estela
Y de Moyses          lo rubrum Inflmat
Ans que nasques          portas eslesa vela
Dus de raho          ab encesa canela
Y nous taqua          lorígínal peccat


Tornada

Puíx de vos pres          leternal deu la tela
Don se cobrí          dela hunamítat
Al enemích          que souen me repela
Vos destrohíu          que ma vírtut fe gela
Mon flach engíny          restant fortifficat






Resposta feta per Iohan moreno notarí en persona de vna noble e deuota senyora apellada yolant loqual nom esta scít en los princípís deles seguentes cobles          eparla ella en lahors dela verge María tírant ala Ioya

—128→

Yo si bem tínch          per índígne serventa
De Vos quí sou          celestíal rehína
Alt sobrels cels          mare VErge díuína
Fílla daquell          quí tot lo mon sostenta
Contemplare          auos magnífícada
En paradís          segons que pusch bastar
Car nos algu          tant vos puíxa lohar
Quant merexeu          en vos esser honrada

O queus díre          verge homíl sagrada
Síls doctors sants          prou no si atreueíxen
Mas pensaments          be troben e coneíxen
Que Ia nasques          al mon santíffícada
De sant Iohan          babtístey Ieremíes
Se díu ben cert          foren santíffícats
Donchs mes de cos          quesou luny de peccats
Coníunctab deu          ecambra del messíes

Lespírít sant          complínt les proffecíes
Vench sobre uos          eternalment eleta
Deu concebes          essent Verge perfecta
Segons queu díx          profetant Isahíes
Del beneyt part          naturas marauella
Entendres pot          ab la vírtut de fe
Deus Inmortal          fínít mortal naíxque
Closa parínt          restas mare donzella
—129→

Ab quantamor          cría vostra mamella
Lo fíll Ihesus          fet hom sens carnal pare
Ab quantamor          volgue a vos fer mare
De grans vírtuts          sobre totes pus bella
Ab quantamor          vos plaguesser venguda
Trísta plorant          fus al peu dela creu
Ab quantamor          amas lo fíll de deu
Restant en vos          la fe quera perduda

Nos pot comptar          com fos alcel rebuda
Deu elos sants          quantaus feren la festa
Mes que la neu          teníu la sobreuesta
Molt resplandent          la corona deguda
De plenítut          de gloría sou plena
Alt en lo cel          ahon senyoreíau
Tots aquí van          los quí vos procurau
Deslíures sou          de línfernal cadena


Tornada

Tots los meus drets          mare de deu serena
Tínch Ia perduts          si vos nom aduocau
Ab vostre fíll          senyoram concordau
Sots lo mantell          cobríu la míasquena


Endreza als íutges

Iutges donor          puíx que teníu la mena
Del bon saber          e de vírtuts la clau
Aquet meu dír          si en res Vos desplau
Yol vos tramet          quey sia fetasmena



  —130→  


Respon Nanthoní Vallmanya notarí en lahor dela verge María          e per honor dela Ioya          en ríms capfíníts marídats encadenats          e ab retronxa


Sou Vos sens par          verge dona polída
Polít es quant          vostra persona porta
Port segur sou          hon deu hom se deporta
Deport en vos          pren trínítat complída
Complít fonch be          quant deu pres carn humana
Huma bens es          síl cors nos comunícha
Comuních tal          quen lo cor del bo fícha
Fích los genolls          com tínch laníma sana
Merce yous clam
Que de grau fam
Lo poble tot          e Regne preserueu
Pus mare sou          e fílla del quíus feu

Sa veíg lo fruít          quen vos floreíx egrana
Gra de vos nasch          eromangues poncella
Poncell Ihesus          fíll del hom deu apella
APell lí fa          tal la gent crestíana
Crestía fonch          eper nos pres mort dura
Dur eral Iorn          per los Iuheus gent mala
Mal tant nos feu          Iames encamp ne sala
Sal meníaquell          del qual vos teníeu cura
Merce yous clam
Que de greu fam
Lo pobre tot          eregne preserueu
Pus mare sou          e fílla del quíus feu
—131→

Cur de vos molt          quí de tots críms sou pura
Pur es lo loch          hon per deu fos be mesa
Mes sen vos ell          quauía per si presa
Pres díns lín fern          lucíffer hon atura
Atur me dír          com dích cosa tan alta
Alt es lo cors          quís consagra sus lara
Lar bell e net          es per vos dedeu mare
Mar sou dels bons          hon lomílítat salta
Merce yous clam
Que de greu fam
Lo pobletot          eregne preserueu
Pus mare sou          efílla del quíus feu

Salt dampnos fa          quí de vos se desalta
De salt molt he          dels quíus meten gran dubte
Dubt yo fer mal          amant vos quí redubte
Redubt a deu          quel bon seruent esmalta
Esmalt sou clar          hespíll hon deu se míra
Mír dret alcel          lo qual regíu senyora
Senyor deu nes          hel bencrehent ladora
Ador hel prech          que mort cruel nons fíra
Merce yous clam
Que degreu fam
Lo poble tot          eregne preserueu
Pus mare sou          effílla del quíus feu
—132→

Fír dolzament          lo quí a vos se gíra
Gír se vers mí          vostra píetat molta
Molt grahíre          si aquella mescolta
Escolt mels prechs          pels quals mon cors sospíra
Sospír tement          vínch a vos verge neta
Het es tot zo          quen vostre cors habíta
Habít en goíg          pus manímal cogíta
Cogít deu yo          los peccats me remeta
Merce yous clam
Que de greu fam
Lo poble tot          eregne presrueu
Pus mare sou          e fílla del quius feu


Tornada

Remet ho vos          mare de deu eleta
Elet es cell          quí es Iust nob sospita
Sospít me tant          com deu axíus vísíta
sít de pau          o feu queus ho cometa
Merce yous clam
Que de greu fam
Lo poble tot          e regne preserueu
Pus mare sou          e fílla del quius feu



  —133→  


Resposta feta per luís monyoz notarí en lahor dela verge María per honor dela Ioya


Verge sens par          deles castes pus casta
Palau elet          e cambra preeleta
Díns en la qual          deu prengues sa retreta
Esencarnas          dír com lengua noy basta
Genolls fícats          vos supplích e mans íuntes
Illumíneu          mon flcsh enteníment
Perque lohar          puíxa vos purament
Feu reuíuír          mes vírtuts ía deffuntes

Verge sens par          quant latrínítat santa
Determena          en vos pendre posada
Eque lo fíll          de vostra carn sagrada
Tot se vestís          del cap fíns ala planta
Embaxador          ab cara molt serena
Vos enuía          langel sant gabríell
Quí deuallant          ab altres molts del cell
Agenollat vos díx gracía plena

Verge sens par          gran fon la marauella
Quen vos causa          latal míssagería
Ymagínas          lo modo com sería
Fíll concebent          restar verge puncella
—134→
sterí fon          tan alt que testa flaca
De mortal hom          nol ha íamay entes
Vos sola fos          la que prest lo compres
Fílla Dadam          pero neta sens taca

Verge sens par          quant vos dígues ancílla
Demanant vos          línfínít deu per mare
Díns vostre cors          sobreuenínt lo pare
Hoc e tots tres          sens fallir ne centílla
Hun cors sagrat          de vostres sanchs formaren
Tan excellent          que nunquas troba tal
Vestíl sel fíll          e nat ab cors mortal
Prímer pastors          puys tres Reys ladoraren

Verge sens par          lum dels errants eguía
Port de salut          dels vergens prímera
De paradís          camí íust e carrera
General ley          a vos no comprenía
Lorígínal          peccat fon en la resta
Esius volra          algu dazo reptar
Entrels elets          nol vullau receptar
Vaían línfern          aposar tal requesta


Endreza

Mare de deu          pus gran lahor daquesta
No trobo al mon          queus puíxa presentar
Supplích vos molt          lam vullau acceptar
Fent quab los sants          celebre tostemps festa



  —135→  


Respon Iohan gamíza notarí en lahor dela verge María per honor dela Ioya


Atu macost          mare del creador
Deu Ihesu críst          Reyna tríhumphada
Atu macost          hít prench per aduocada
Per quen est cas          díen ta gran lahor
Nom falgues no
Atu macost          fílla de deu eleta
Yatu supplích          que          los labís me vntes
Atu macost          per que ables mans íuntes
Díga de tu          la vírtut tan perfeta
De ton valer

O eternal          o font de gran saber
On per guarír          los peccadors occorren
O eternal          angels e sants adoren
Ta deítat          mírant lo teu esser
Hunít ab deu
O eternal          tu est la vera taula
Hon escríuí          aquell antích de díes
O eternal          tuns has vbert les víes
De parahys          sens fíccío ne faula
Molt clarament

Tu has obtes          de deu perfettament
Grans donatíus          mes qualtra creatura
Tu has obtes          que restant verge pura
Has ínfantat          adeu omnípotent
Sense dolor
—136→
Tu has obtes          esser de mar estela
Y nunqua may          poder ser peccadora
Tu has obtes          esser merexedora
Dauer cubert          adeu dela gran vela
Dumanítat

Deu ínfínít          ans quel mon fos creat
Te preserua          puríssíma e santa
Deu ínfínít          de tu prengue la manta
Ab quens quíta          aquell cens caregat
Del prímer hom
Deu ínfínít          te ha pres en esposa
Y atu mírant          son voler se deporta
Deu ínfínít          atu ha feta porta
Del pus alt cel          hon tot lo be reposa
Dels crestíans

En pus alt grau          que tots los altres sants
A pres de deu          te ha Ihesus aseyta
En pus alt grau          te adoram beneyta
Yatu fem tots          prostrats ab íuntes mans
Oracío
En pus alt grau          per ser homíl reportes
Sobre restant          que nos deu senyoría
En pus als grau          te díx Aue maría
Sant Gabríel          quant lí obríst les portes
Del teu retret
—137→


Tornada

Premí donor          los bens quab tu aportes
Tants son e tals          que may dír los poría
Premí donor          si nols dích com deuía
Defalt es meu          perzo prech me comportes
Com ínperfet






Resposta de Arcís vínyoles en lengua toscana en lahor dela verge María tírant ala Ioya


Dílecta da dío          obedíente anzílla
    Il Re superno          tanto ínnamoras
    Che tuoy pensierí          et actí damor cas
    Alluí píacendo          xuxo tua mamella
Da te processe          meredíana estella
    Il verbo díuíno          che encarne presentas
    Fructo dí víta          In mezzol verno das
    Per te lazíesa canta          Aue o marístella
Ma tu che sieddí          sul carro tríhumphale
    Vírgíne pura          eterna sacra et alma
    Víctoríosa ínsegna          dí paradíso
Et nella dextra portí          aurea palma
    Al mío desír          chesta apprendo lale
    Porgí la mano          con amoroso ríso
—138→

Tu permansistí          del tuo parto chíara
    E parturístí dío          de carne dossa
    Ne may pecastí          ne fu ín tua possa
    Sí merítastí          tua vítal dechíara
Matre donyomo          amabíle e chara
    Chen glí creatí          sola tu fuste rosa
    Estella marís          chíara píu chaltra cosa
    Matre regína          dal tuo fíglío amara
Noy íngorante          dí quanto íl cel comprende
    De vírgíníta          tu se sola fecunda
    De charíta          mírabíl salamandra
Lempíreo cel          tua vísta íocunda
    Atua dísíanza          la tríníta attende
    portamí dunqua          nella celeste mandra

Salda colonna          ín cuí sola sa poggía
    Tucta speranza          chate ergel camíno
    Alba dal cel          che ne portal matíno
    Chíaro dun sol          senza ventosa poggía
Hel cor pudíco          che díra non si noggía
    Dío sagítda          dapíetate chíno
    Imperatrítze          tífece per dístíno
    Tu destruxístí          la ínfernal troggía
Ceraffín cantan          Regína te laudamus
    Sí dulzamente          chal son delle parole
    Morte mínuíta          fanza amaro gusto
Illustraray          íl nostro escuro sole
    In questa valle          doce te sospíramus
    Che tu del cel          ne mostríl camín íusto
—139→

Quel che tu guíddí          non perde may la vía
    Quel che tí pregua          non perde lasperanza
    Quel che tí zíama          chon ferma chonfíanza
    Piu ha dí te          chadomandar sapría
Quel chen te pensa          tu pensy ín luy pría
    Quel che tu tíenní          non cadde ín erranza
    Quel che díffendí          non teme la paranza
    Del gran nemícho          chef nostro mal díssía
Candida cerua          con duo corno doro
    Tua fígura          gran puríta demostra
    Ne fun mí tochí          díntornol collo scríto
Líbera fartí          íl gran Cíesare mostra
    Ma tu guarníta          del díuínal thesoro
    Fuggí al cíelo          e lassímí contríto

O archa su          dal nouo testamento
    Vírga daron          mírabíle fíoríta
    Senza humore          ma sol chon quella aíta
    Che fu ín te          delalto ebumbramento
O vaxell doro          ínmobíle al vento
    Che ne portastí          la manna dela víta
    Tu se la torre          dauítícha guarnída
    Datay scudí          che fay dío contento
O díuínale          dulcíssíma píntura
    Nel pradíso          eterna patríarcha
    Edí salute          marauello sígno
O fructo santo          dí nostra scura marcha
    Mate la su          dí nuy si non te cura
    Laudar ate          non bastara íngegno
—140→


Tornada

Santa píu chaltra          humana creatura
Feníce del cel          da quísto mare barcha
Por dío tu          te ne portastíl pegno
Dumaníta          non come laltra charcha
Mandotí la          esperítual procura
Che faccía ame          dalchuna saggía degno






Lomateíx Arcís vínyoles          respon en lahor dela verge María per honor dela Ioya


O pur engast          del alt caruoncle feta
Archa e fe          de pur setím foríada
Mírra damor          vos ha tant conseruada
Ab vostre fíll          quíus ha deyffícada
Mare de tots          apres dell pus eleta
Hon permanent          fos dangels círcuhída
Lesperít sant          de vos ha fet lanterna
Puíx donchs per mí          sou tant ab deu vnída
Illumínau          lesperít que sín ferna
Per quab lahors          de mí síau seruída

Dels crístíanís          la ley es fauorída
Per vos portant          nostra salut eterna
La píetat          de deu quí la gouerna
Síno la let          e carítat materna
Que deu quant hora          dolzameut ha monyída
—141→
O beneyts hulls          mans brazos e mamelles
Que dígnament          ver deu e hom tracaren
Vostres canzons          lí son tostemps nouelles
Tan en lo brec          damor laffalegaren
Que may dell no          senten vostres orelles

Langel vos díx          Aue flor de donzelles
Al qual parlar          los cels sagenollaren
Vos responent          fíat vos confessaren
Angels etrons          yls Ceraffíns cantaren
Cantíchs molt bells          en fonades molt belles
Subítament          prenyada gloríosa
Deu vos trames          del cel ríques estrenes
De dotzestels          queus feren lumínosa
Tant que Adam          deles escures penes
Veu claredat          díns vos marauellosa

O claustra gran          de plantes delítosa
Darchs crestallíns          e dor fí son les menes
De díamants          les clans vostres son plenes
Ede zaffírs          tant fetes sens esmenes
Que may degu          la ven pus sumptuosa
Iames Yuern          los verts arbres despulla
Ní optunnal          tempsta los altera
Díuínítat          que dins vos se reculla
Font sant concert          o díuínal cambrera
E tan humíl          que may en res ergulla
—142→

Planta de fruyt          ab gloríosa fulla
Damor en deu          en cera gauarrera
Per que lo cel          nostresperít espera
Vos sostengues          cruel dolor e fera
Tot quant voleu          es íust que deu ho vulla
Quíus es donat          lo pa del cel ell tasta
Díns quí vos sou          gran carítat abunda
Representau          la flor de llír tant casta
Orígínal          de vírgínítat munda
Díns purítat          vostre zaffír sengasta


Endreza

Mare da quell          que la humana pasta
Rebe díns vos          ab carítat profunda
Contemple yo          sil peccat nom contrasta
Enparadís          vostra cara íocunda
Puíx mon pregar          alt en lo cel no basta



Anterior Indice Siguiente