161
El espacio bilingüe, Burlada, 1981. (Pitarch, n. 19, p. 86).
162
El espacio..., o.c., 35. (Pitarch, n. 20, p. 86).
163
L’Ensenyament general bàsic..., o.c. (Pitarch, n. 21, p. 86).
164
El espacio..., o.c., 38. (Pitarch, n. 22, p. 87).
165
Amb una + indicaré si l’autor ha publicat algun article derivat d’aquest treball.
Amb una Ø indique si s’ha presentat a la Universitat d’Alacant. (Casanova, n. 1, p. 89).
166
Consideraria incompleta aquesta relació si no afegís la resta de tesines d’aquest tema llegides a les nostres facultats des de la fundació dels Departaments de Lingüística Valenciana:
+ Roser Cabrera, El cultivo de la viña y la elaboración de la pasa en la comarca de la Marina (any 1976), de 86 pàgs.
+ Alfons Guirau, L’estat actual del subdialecte apitxat (1977). 353 pàgs.
+ Vicent Escrivà, L’estat actual Jaume Roig: una novel·la burgesa del trencament (1977). 233 pàgs.
Josep Ll. Sirera, Aproximació a un estudi de la producció dramàtica de Faust Hernàndez Casajuana (1977). Té 191 pàgs.
+ Rafael Beltran Llavador, Tirant lo Blanc: La génesis de la novela moderna en el seno del libro de caballerías (1979). 260 pàgs.
+ Marina Zaragozà, El arroz en Silla (Albufera): estudio lexicogràfico y etnogràfico (1979), 364 pàgs.
Mª. José Cuesta, La novela en el país valenciano (1940-1960). Catálogos e índices temáticos, (1980). 641 pàgs.
+ Alfred Ayza, El món mariner de Peníscola, estudi lexicogràfic i de cultura popular, (1980). De 296 pàgs.
Milagros Aleza, El habla de Tous, (1980), 152 pàgs.
+ Emilio Ant. Briz, Contribución al estudio del habla de la comarca Requena-Utiel. El léxico de la Vid. (1981). Té 372 pàgs.
+ Ø Pedro Santonja, El humanismo catalán: el tema de la inmortalidad en el primer libro de “Lo Somni” de Bernat Metge (1981). Té 212 pàgs.
Emiliano Blasco, El habla de la comarca Requena-Utiel, (1981). De 259 pàgs.
+ Ø Brauli Montoya, Confluència de llengües a les Valls del Vinalopó (Un cas de sociolingüística valenciana). (1981). Té 276 pàgs. (Casanova, n. 2, p. 94).
167
Voldria afegir a esta relació la resta de tesis doctorals del mateix tema llegides a les nostres facultats des de la fundació dels Departaments de Lingüística Valenciana:
+ Antoni Ferrando Francés, Els certàmens poètics valencians dels segles XIV al XVII (1976). Té 941 pàgs,
+ Marina Zaragoza, El parlar de Silla: estudi de paraules i coses. (1981). 932 pàgs.
+ Vicent Simbor, L’obra literària i gramatical de Carles Salvador. (1981). De 546 pàgs.
+ Emili Casanova, El lèxic d’Antoni Canals. (1981). 1510 pàgs. (Casanova, n. 3, p. 96).
168
Crec que seria convenient, també, fer una relació de les tesis de llicenciatura realitzades per historiadors, d’interés per als filòlegs, siga per la seua aportació documental com a base de futurs estudis lingüístics, siga per les noves dades socioculturals i literàries que contenen. Sols en citaré alguns exemples com a mostra:
D’aportació documental:
E. Sánchez Almela, “El llibre de privilegis” de la villa de San Mateo (1257-1512). (1982).
Manuel Ruzafa, El asalto a la morería de Valencia en 1455, (1983).
Carme Peris, Pobreza, marginalidad y crimen en la ciudad de Valencia (1350-1400). (1984).
Rafael Narbona, Malhechores, violencia y justicia urbana en la Valencia bajomedieval (1360-1399). (1985).
D’interés literari:
Jaume Pastor Fluixà, 1668-1751: El Norte Crítico y las polémicas con Sales, (1982).
Mª. Luz López Terrada, La literatura científica en la Valencia de la Ilustración (1700-1808). (1983).
Mª. Rosario Ferrer Gimeno, La lectura en Valencia a finales del siglo XV. La biblioteca del canónigo Maties Mercader (+ 1489). (1985). (Casanova, n. 4, p. 96).
169
Sintáctica y semántica en la gramática generativa. Siglo XXI editores. México, 1979. Pàgines 17-20. (Viana, n. 1, p. 98).
170
Hi ha tretze treballs, dels quals un és de semàntica (M.T. Espinal, “Anàlisi interpretativa d’encara i ja”), quatre són de fonologia generativa (J. Harris, “La espirantización en castellano y la representación fonológica autosegmental”, J. Mascaró, “Sobre la reducció de les transformacions d’elisió”, M. Sattarelli, “Italian syllable structure”, i J. Viaplana i J.A. de Caesaris, “La vocal neutra del català central: fonema o al·lòfon?”) i la resta són de sintaxi, que forniran la base principal del meu comentari. És clar que en qualsevol cas, crec que tots els articles del volum són d’un alt interés. (Viana, n. 2, p. 99).