21
Vegeu Riquer 1964, I, 449-480 i els treballs al·ludits a la nota 10. Rocafort és una bèstia rapaç que causa problemes contínuament en el si de la companyia. Entença, el delfí de Roger de Flor, que assumeix el títol de megaduc quan aquest pren el de cèsar, cau presoner dels venecians i no és present en els moments en què hauria pogut assumir un paper rector.
22
Consta, per exemple, als Stratagemmata (II, IV, 20) de Juli Frontí, tan llegits a la baixa Edat Mitjana i fins traduïts al català, d'on Riquer (Martorell 1974, IV, 143, n. 27) sospita que el va treure Martorell per a construir el capítol 343 del Tirant lo Blanc (Martorell 1990b, 714-716).
23
Vegeu Riquer 1964, I, 438-39 i Soldevila 1952.
24
Curial e Güelfa 1930-1933. La formació de Curial es descriu al volum I, 26 i 30, i la seva condició d'home d'armes, sobretot al llibre segon, volum II; vegeu-ne el pròleg i Badia 1987 i 1988, 121-144.
25
Vegeu encara la bibliografia citada a la nota anterior i Martorell 1990b, II, 868, 30.
26
Turró 1991 ofereix un plantejament crític d'aquests problemes força més matisat, posterior a la primera redacció castellana d'aquest treball i a Badia 1987 i 1988: hi remeto.