1281
11. Per saviesa cal entendre aquí el bon comportament o justícia pràctica, i per disciplina més aviat el camí pel qual s'hi arriba (cf 1:5; 2:12; 6:17; 7:14).
1282
13. Per als jueus, l'esterilitat era una ignomínia. Però l'autor sagrat ens diu aquí que, si aquesta esterilitat és pura, obté una fertilitat espiritual.
1283
16. Probablement no es refereix a l'adulteri real, sinó a les unions dels jueus amb no-jueus en general.
1284
4 7-19. El problema de la mort prematura del just, un dels fets incomprensibles a la mentalitat antiga, troba aquí per primera vegada una solució satisfactòria.
1285
10. L'autor s'inspira en la història d'Henoc (Gn 5:24; Ecli 44:16; He 11:5). Déu se l'havia endut, tot sencer. Per a una mentalitat grega, el que compta és abans que altra cosa l'existència de l'ànima. La mort del cos és una simple aparença de mort (3:2s). Per això, si Déu s'emporta l'ànima del just, vol dir que el just, simplement, no mor, igual com Henoc i com Elies (2R 2:11).
1286
5 1-23. A primer cop d'ull, aquesta secció sembla contenir la descripció «d'un judici final». L'autor és influenciat, evidentment, pel corrent apocalíptic del seu temps, però no s'acaba de veure que es refereixi a una discriminació col·lectiva entre justos i impius (cf 3:7*). A diferència de les descripcions apocalíptiques pròpiament dites (cf Ap 25:31-46), aquí tota la importància se l'emporten els sentiments d'astorament dels impius davant la salvació insospitada dels justos (v 2-5), d'avergonyiment per haver-se equivocat (v 6-8) i de desesperació davant la seva desaparició imminent (v 9-13). Els comentaris finals (v 14-23) manlleven el llenguatge profètic i apocalíptic de la gran lluita escatològica (Is 24-26; Ez 38-39; Ap 20:7-10).
1287
5. El paral·lelisme amb sants fa que entenguem fills de Déu per «elegits» i no pas per «àngels» (Jb 1:6*; 2:1). La sort o heretatge que li ha tocat, com va ser per a Israel la Terra Promesa, és ara metafòricament el lloc habitat per Déu amb els sants.
1288
7. No reconèixer el camí de Déu, en el llenguatge bíblic, vol dir no seguir-lo. Es un coneixement experimental, diferent de la desconeixença del «designi de Déu».
1289
6 17-20. Aquests v formen bastant lliurement, una cadena de raonaments. El resultat és, aquí, que el desig de la saviesa condueix els homes a la veritable reialesa (v 20), en el sentit de 3:8* i 5:16. Enlloc més del llibre no expressa l'autor d'una manera tan clara el seu pensament bàsic, que el premi per la saviesa és la immortalitat (cf 3:4-9).
1290
7 2. Els antics creien que durant els deu mesos llunars de la gestació, el semen viril era coagulat en la sang menstrual de la mare (cf Jb 10:10*).