9 David afavoreix el fill de Jonatàs.— 1 David va preguntar: «¿Queda encara algú de la família de Saül? El voldria afavorir per amor de Jonatàs». 2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van cridar perquè anés a trobar David. El rei li va dir: «Ets Sibà?» Respongué: «Per a servir-te». 3 El rei li digué: «¿No queda ningú de la casa de Saül? El voldria afavorir, complint els tractes fets en nom de Déu». Sibà respongué al rei: «Encara hi ha un fill de Jonatàs, esguerrat dels dos peus». 4 El rei digué: «On es?» Sibà li —561→ va respondre: «És a casa de Maquir, fill d'Ammiel, a Lo-Dabar. 5 Llavors el rei David va enviar a buscar-lo a casa de Maquir, fill d'Ammiel, a Lo-Dabar.
6 Quan Meribaal, fill de Jonatàs, fill de Saül, va arribar davant David, es prosternà de cara a terra. David li digué: «Meribaal». Ell respongué: «Aquí tens el teu servent». 7 David li va dir: «No tinguis por; et tractaré bé per amor de Jonatàs, el teu pare, i et restituiré totes les terres del teu pare Saül. I tu, menjaràs sempre a la meva taula». a Ell, prosternant-se, va dir: «¿Què és el teu servent, perquè et preocupis d'un gos mort com jo?» 9 Llavors el rei va cridar Sibà, administrador de Saül, i li declarà: «Dono al fill del teu senyor tot el que pertanyia a Saül i a tota la seva família. 10 Li treballaràs, doncs, la terra, amb els teus fills i els teus mossos, i li portaràs les collites, per mantenir la casa del teu senyor. Però Meribaal, el fill del seu senyor, menjarà sempre a la meva taula». Sibà tenia quinze fills i vint mossos. 11 Sibà va dir al rei: «El teu servent farà tot el que el meu senyor, el rei, ordena al seu servent». Meribaal, doncs, menjava a la taula del rei com un dels seus fills. 12 Meribaal tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà eren servents de Meribaal, 13 i ell residia a Jerusalem perquè menjava a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.
10 Guerra contra els ammonites i els seus aliats.— 1304 Després d'això, morí el rei dels ammonites, i el seu fill Hanon li succeí en el regne. 2 David va pensar: «Tractaré bé Hanon, el fill de Nahàs, igual com el seu pare va fer amb mi». David, doncs, va enviar uns representants seus a donar-li el condol pel seu pare. Arribats els representants de David al país dels ammonites, 3 els principals dels ammonites van dir al seu senyor Hanon: «¿Tu creus que David t'ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare? No és més aviat per examinar la ciutat i explorar-la amb vista a destruir-la, que David t'ha enviat els seus representants?» 4 Amb això, Hanon va fer agafar els representants de David, els féu —562→ afaitar la meitat de la barba i tallar-los els vestits a mitja alçada, fins a les natges, i els acomiadà. 5 Quan David ho va saber, va manar que sortissin a rebre'ls, perquè estaven molt avergonyits, i els va fer dir: «Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba. Després ja tornareu».
Primera derrota dels ammonites.— 6 Els ammonites, en adonar-se que s'havien fet mal veure de David, van enviar a buscar com a mercenaris els arameus de Bet-Rohob i de Sobà: vint mil soldats; també el rei de Maacà va enviar mil homes, i la gent de Tob, dotze mil. 7 David ho va saber i va mobilitzar Joab amb tot l'exèrcit i tots els valents. 8 Van sortir els ammonites i es van arrenglerar per a la batalla a l'entrada de la porta, mentre que els arameus de Sobà i de Rohob i la gent de Tob i de Maacà es quedaven a camp obert. 9 Quan Joab es va veure amenaçat pel davant i pel darrera, va fer una tria de tots els escollits d'Israel i els enfrontà amb els arameus. 10 La resta de les tropes, la confià al seu germà Abisai, perquè s'enfrontés amb els ammonites, 11 i li digué: «Si els arameus són més forts que jo, vine a auxiliar-me, i si els ammonites són més forts que tu, vindré jo al teu costat. 12 Sigues valent i fort, per amor del nostre poble i per amor del nostre Déu. I que Jahvè faci el que li sembli bé».
13 A la primera ofensiva de Joab i les seves tropes contra els arameus, aquests van fugir del seu davant. 14 Quan els ammonites s'adonaren que els arameus fugien, ells també es van escapar del davant d'Abisai i van entrar a la ciutat. Llavors Joab va suspendre el combat contra els ammonites, i se'n tornà a Jerusalem.
Nova derrota dels arameus.— 15 Els arameus, en veure que els israelites els havien vençut, es van reunir tots. 16 Hadadèzer va fer mobilitzar els arameus de l'altra banda del riu, i vingueren a Helam, conduïts per Sobac, comandant de l'exèrcit d'Hadadèzer. 17 David, així que en fou informat, va reunir tot Israel, va passar el Jordà i es presentà a Helam. Els arameus van enfrontar-se amb —563→ David i van comentar a atacar-lo, 18 però van fugir davant d'Israel. David va matar set-cents combatents dels carros de guerra i quaranta mil soldats d'infanteria. També va ferir Sobac, comandant de l'exèrcit, que morí allà mateix. 19 Quan tots els reis vassalls d'Hadadèzer van veure que havien estat derrotats per Israel, van fer la pau amb Israel i se li van sotmetre. En endavant, els arameus van tenir por d'ajudar els ammonites.
11 Continua la guerra. Adulteri i crim de David.— 1305 Al retorn de l'any, a la temporada que els reis solen sortir de campanya, David va enviar Joab, amb els seus oficials i amb tot Israel, per devastar els ammonites o assetjar Rabà. David, però, es quedà a Jerusalem.
2 Una tarda, quan David es llevava de descansar, tot passejant pel terrat del palau reial va veure del terrat estant una dona que es banyava. La dona era bellíssima. 3 De seguida David es va fer informar sobre aquesta dona. Li digueren: «¿No saps que és Bet-Sabé, filla d'Eliam, la muller d'Uries, l'hitita?» 4 David va enviar missatgers a buscar-la. Se li presentà, i ell va jeure amb ella, que s'acabava de purificar de la regla. Després se'n tornà a casa seva. 5 La dona va quedar embarassada, i va enviar qui ho fes saber a David. 6 Llavors David va fer portar aquesta ordre a Joab: «Envia'm Uries, l'hitita». Joab envià Uries a David. 7 Arribat Uries vora seu, David li demanà informacions sobre la situació de Joab i de les tropes, i sobre el curs de la guerra. 8 Acabat, David va dir a Uries: «Baixa a casa teva i renta't els peus». En sortir Uries del palau, va ser obsequiat amb un regal de part del rei. 9 Però Uries va dormir a la porta del palau reial amb els altres oficials del seu senyor, i no va baixar a casa seva.
10 Van informar David que Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» 11 Uries li respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa —564→ meva, a menjar i beure, i a dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una cosa així». 12 Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar». Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, 13 David el convidà a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 Al matí següent, David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. 15 La carta deia: «Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè l'abatin i mori».
Mort d'Uries.— 16 Joab, doncs, mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es trobaven els més valents. 17 Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. 18 Llavors Joab va informar David sobre totes les incidències de la batalla, 19 i va donar aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de la batalla, 20 és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? 21 Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».
22 El missatger se'n va anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» 23 El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. 24 Però llavors els arquers han començat a tirar contra els —565→ teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita». 25 David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».
26 La muller d'Uries, en saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. 27 Passat el dol, David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que David havia comès.
12 Natan reprèn David de part de Déu.— 1 Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. 2 El ric tenia molt bestiar, petit i gran. 3 El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant». 5 David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro pes la vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. 6 Pagarà quatre vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».
7 Natan li digué: «Aquest home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. 8 T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. 9 ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. 10 Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me —566→ a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». 11 Això diu Jahvè: «Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. 12 Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».
Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.— 13 David digué a Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el teu preat. No moriràs. 14 Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.
15 Jahvè va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, 16 i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. 17 Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. 18 Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia». 19 David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». 20 Llavors David s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. 21 Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». 22 Ell respongué: «Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es compadirà de mi, i el nen viurà. 23 Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi».
Naixement de Salomó.— 24 David va consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar —567→ a la seva cambra i dormí amb ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va estimar 25 i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia de Jahvè.
Fi de la guerra contra els ammonites.— 26306 Joab, que continuava la lluita contra Rabà dels ammonites, va conquerir la ciutat de l'aigua. 27 Llavors Joab va enviar missatgers a David, per dir-li: «Estic atacant Rabà i ja he pres la ciutat de l'aigua. 28 Reuneix, doncs, la resta de l'exèrcit, acampa davant la ciutat i conquereix-la tu, perquè no sigui jo qui la prengui i li donin el meu nom». 29 David, després de reunir tot l'exèrcit, va marxar cap a Rabà, l'atacà i la va conquerir. 30 Va prendre la corona de Melcom. Pesava un talent d'or, i hi havia una pedra preciosa que van posar al front de David. De la ciutat, en tragué un enorme botí. 31 En va fer sortir la gent i els condemnà als treballs de tallar la pedra i escairar-la, de tallar la fusta i de fabricar rajoles. Feia igual amb totes les ciutats dels ammonites. David, després, tornà amb tot el seu exèrcit a Jerusalem.
13 Amnon i Tamar.— 1 Després va passar que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar. Amnon, fill de David, n'estava enamorat307. 2 Tant en sofria, que es va posar malalt a causa de la seva germana Tamar, perquè aquesta era verge i Amnon no veia manera de fer res amb ella308. 3 Però Amnon tenia un amic anomenat Jonadab, fill de Semaà, germà de David, que era molt astut. 4 Aquest li digué: «¿Per què vas empitjorant de dia en dia, fill del rei? No m'ho vols dir?» Amnon li respongué: «Estic enamorat de Tamar, la germana del meu germà Absalom». 5 Jonadab li digué «Queda't al llit fent el malalt. Quan el teu pare vingui a visitar-te, li dius: «Fes venir, per favor, la meva germana Tamar, que em doni el menjar; que em prepari el plat davant meu mateix, que jo ho pugui veure, i menjaré de les seves mans». 6 Amnon, doncs, es va quedar al llit fent el malalt, fins que —568→ el rei va venir a visitar-lo. Llavors Amnon digué al rei: «Fes venir, per favor, la meva germana Tamar, que em prepari davant meu mateix un parell de pastissos, i me'ls menjaré de les seves mans». 7 David va fer dir de seguida a Tamar: «Vés, per favor, a casa del teu germà Amnon, i prepara-li el menjar». 8 Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Prengué la pasta, va fer uns pastissos davant seu mateix, i els va posar a coure. 9 Després prengué la paella i l'abocà al seu davant. Ell no volgué menjar, i va dir: «Feu sortir tothom d'aquí». Quan tothom va ser fora, 10 Amnon digué a Tamar: «Porta'm el plat a la cambra, que menjaré de les teves mans». Tamar prengué els pastissos que havia preparat i els dugué al seu germà Amnon, a la cambra. 11 Al moment de presentar-los-hi perquè mengés, ell la va agafar, dient: «Vine, jeu amb mi, germana meva». 12 Ella li digué: «No, germà meu, no em violentis, que això no es fa a Israel. No facis aquesta ximpleria. 13 ¿On aniria portant aquesta vergonya? I a tu, et tindrien per un ximple a Israel. Més val que parlis amb el rei segur que no s'hi negarà» 14 Ell, però, no fent gens de cas de les seves raons, la va violentar i va jeure amb ella. 15 Fet això, Amnon va sentir per ella un avorriment tan gran, que era més fort que no pas l'amor amb què l'havia estimada. Per això, li va dir Amnon: «Vés-te'n d'aquí». 16 Ella li digué: «No, germà meu, aquesta manera de treure'm és pitjor que el que m'has fet abans». Però ell no la va voler escoltar 17 i, cridant el seu criat, li digué: «Fes el favor de treure'm aquesta al carrer, i, un cop fora, barreu-li la porta». 18 Ella portava una túnica amb mànigues, que era la manera com vestien antigament les filles del rei encara verges. El criat la tirà al carrer i barrà la porta.
19 Tamar es posà cendra al cap, s'esquinçà la túnica amb mànigues que portava i, amb les mans sobre el cap, va marxar tot cridant. 20 El seu germà Absalom li va dir: «¿Oi que el teu germà Amnon ha dormit amb tu? De moment calla, germana meva; és el teu germà. No t'amoïnis pel que ha passat». —569→ Tamar, desolada, va quedar-se a casa del seu germà Absalom.
21 Quan el rei David s'assabentà de tot això, es va enfadar molt, però no va voler augmentar el sofriment del seu fill Amnon, perquè se l'estimava, com a primogènit que era. 22 Absalom, no digué a Amnon una sola paraula, ni en bé ni en mal, però l'odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.
Absalom mata Amnon i fuig.— 23 Al cap de dos anys, Absalom, que esquilava les ovelles a Baal-Hasor, prop d'Efraïm, va invitar tots els fills del rei. 24 També anà a trobar el rei, i li digué: «El teu servent esquila les o velles. Que el rei, amb els seus acompanyants, vulgui venir a casa del teu servent». 25 El rei li va respondre: «No, fill meu, no vindrem tots, per no ser-te carregosos». Ell l'instà, però no hi va voler anar i el va beneir.
26 Llavors Absalom digué: «Doncs, si més no, que vingui el meu germà Amnon». El rei li digué: «¿Per què ha de venir amb tu?» 27 Però tant li insistia, que li va enviar Amnon amb tots els fills del rei.
Absalom féu preparar un convit reial, 28 i va donar aquestes ordres als seus homes: «Fixeu-vos bé: quan Amnon s'haurà posat alegre de tant beure vi, llavors, així que jo us avisi, us llanceu sobre ell i el mateu. No tingueu por. ¿No sóc jo qui us ho mano? Sigueu forts i porteu-vos com uns valents!» 29 Els homes d'Absalom van complir les ordres que els havia donat. Llavors tots els fills del rei van fugir, cavalcant cadascun la seva mula.
30 Encara eren pel camí, quan David va sentir dir: «Absalom ha assassinat tots els fills del rei, i no n'ha quedat ni un». 31 El rei s'alçà, s'esquinçà els vestits i es tirà per terra. També tot el personal que el rodejava s'esquinçà els vestits. 32 Intervingué, però Jonadab, fill de Semaà, germà de David, i va dir: «Que el meu senyor no cregui pas que han assassinat tots els joves, els fills del rei. Només Amnon és mort, tal com ho havia decidit Absalom des del dia que aquell violà la seva germana Tamar. 33 Per tant, que el meu senyor, el rei, no es cregui que tots —570→ els fills del rei són morts; només Amnon és mort, 34 i Absalom ha fugit».
L'home que estava de sentinella, mirant enllà, va veure una gentada que venia, baixant pel camí d'Horonaim. De seguida, el sentinella va anar a anunciar al rei: «He vist gent pel camí d'Horonaim, del cantó de la muntanya». 35 Jonadab digué al rei: «Són els fills del rei que arriben. Ha passat tal com deia el teu servent». 36 Tot just acabava de parlar que ja els fills del rei entraven, cridant i sanglotant. També el rei i els seus servents van plorar desconsoladament. 37 Absalom es refugià prop de Tolomai, fill d'Amihud, rei de Guesur, al país de Maacà. Dies i més dies el rei es dolia pel seu fill. 38 Absalom, refugiat a Guesur, s'hi va quedar tres anys. 39 El rei, un cop consolat de la mort d'Amnon, ja no va intentar més de perseguir Absalom.
14 Estratagema de Joab a favor d'Absalom.— 1 Joab, fill de Sarvià, es va adonar que el cor del rei es decantava a favor d'Absalom. 2 Llavors Joab va enviar a buscar a Tecuè una dona astuta, i li va dir: «Posa't de dol, si et plau. Vesteix-te de negre, no et perfumis, i fes com una dona que ja de molt temps porta dol per un difunt. 3 D'aquesta manera, presenta't al rei i parla-li tal com et diré». I Joab li va indicar les paraules que havia de dir. 4 Havent arribat, doncs, la dona de Tecuè davant el rei, es prosternà de cara a terra i digué: «Auxili, rei, auxili!» 5 El rei li va preguntar: «Què vols?» Ella digué: «Sóc una viuda, el meu marit és mort. 6 La teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp, on no hi havia ningú per a descompartir-los, i l'un va matar l'altre. 7 I ara tota la família s'ha posat contra la teva serventa i em diuen: «Dóna'ns l'assassí del seu germà; l'hem de matar en paga d'haver matat el seu germà. Així exterminaren també l'hereu». Apagaran, doncs, el tió que encara em queda, i no deixaran al meu marit ni nom ni descendència a la terra». 8 El rei digué a la dona: «Vés-te'n a casa, jo donaré ordres pel que fa al teu cas». 9 Llavors la dona de Tecuè va dir al rei: «Rei i senyor meu, que la culpa recaigui —571→ sobre mi i sobre la casa del meu pare. El rei i el seu tron no hi tenen cap culpa». 10 El rei digué: «El qui et molesti, fes-me'l venir, i no tornarà més a moure't raons». 11 Ella afegí: «Que el rei interposi el nom de Jahvè, el teu Déu, assegurant que el venjador de la sang no vindrà a augmentar el desastre i no farà desaparèixer el meu fill». Ell va declarar: «Juro per la vida de Jahvè, que no caurà a terra ni un cabell del teu fill».
12 Llavors la dona va dir: «Que sigui permès a la teva serventa de dir encara una paraula al rei, senyor meu». Ell digué: «Parla». 13 La dona continuà: «¿Per què mantens aquests propòsits contra el poble de Déu? Pronunciant aquesta sentència el rei es declara culpable, ja que no fa tornar l'home que té bandejat. 14 Tots morirem; serem com l'aigua, que, un cop a terra, ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. El rei, doncs, hauria de pensar a fer alguna cosa perquè l'home que té bandejat no quedi bandejat tota la vida. 15 Ara bé, si he vingut a exposar al rei, senyor meu, aquest assumpte, és perquè la gent m'intimidava. Però la teva serventa ha pensat: «En parlaré amb el rei; potser el rei complirà el desig expressat per la seva esclava. 16 En cas que el rei consenti a alliberar la seva esclava de la mà dels qui volen bandejar-me, a mi i el meu fill, de l'heretatge de Déu, 17 llavors —ha pensat la teva serventa—, la paraula del meu senyor, el rei, serà tranquil·litzadora. Ja que el rei, el meu senyor, és com l'àngel de Déu, per comprendre el bé i el mal. Que Jahvè, el teu Déu, sigui amb tu».
18 Aleshores el rei va dir a la dona: «Et demano que no m'amaguis el que et preguntaré». La dona contestà: «Que parli el rei, el meu senyor». 19 El rei continuà: «¿No és veritat que en tot aquest afer hi ha la mà de Joab?» La dona declarà: «Ho juro per la teva vida, rei, senyor meu: ningú no pot apartar-se a dreta o a esquerra de tot el que diu el rei, el meu senyor. Sí, és Joab, el teu servent, que m'ho ha manat. És ell qui ha dictat totes aquestes paraules a la teva serventa. 20 Ha estat per dissimular la cosa, que Joab, —572→ el teu servent, ha obrat així. Però el meu senyor té la saviesa de l'àngel de Déu i sap tot el que passa al país».
21 Amb això, el rei va dir a Joab: «Ja ho veus, estic disposat a executar aquest desig i a fer tornar el jove Absalom». 22 Joab es prosternà de cara a terra i beneí el rei. Després digué: «Avui el teu servent reconeix que té el teu favor, senyor meu, rei, ja que el rei satisfà el desig del seu servent». 23 Tot seguit Joab se n'anà a Guesur i va conduir Absalom a Jerusalem. 24 El rei va dir: «Que es retiri a casa seva, que jo no el rebré». Absalom, doncs, es va retirar a casa seva, sense haver vist el rei.
Elogis d'Absalom.— 25 En tot Israel no hi havia ningú tan bell com Absalom ni tan atractiu: de la planta dels peus a la punta del cap, no tenia ni un defecte. 26 Quan es tallava els cabells —se'ls tallava un cop l'any, perquè li pesaven massa—, la seva cabellera feia un pes de dos-cents sicles reials. 27 Va tenir tres fills i una filla que es deia Tamar. Era una dona que feia goig. 28 Absalom va estar dos anys a Jerusalem sense veure el rei.
David perdona Absalom.— 29 Absalom va enviar a buscar Joab perquè intercedís prop del rei, però no hi va voler anar. L'avisà una segona vegada, i tampoc no hi volgué anar. 30 Finalment digué als seus mossos: «Coneixeu el camp de Joab, al costat del meu. Hi té ordi a punt de segar. Aneu-hi i caleu-hi foc». Els mossos de Joab es presentaren al seu amo amb vestits esquinçats per dir-li: «Els mossos d'Absalom han calat foc al teu camp». 31 Joab anà tot seguit a casa d'Absalom i li digué: «¿Per què han calat foc a la meva propietat els teus mossos?» 32 Absalom li respongué: «Jo t'havia fet cridar perquè anessis a trobar el rei i li diguessis de part meva: «¿Per què he tornat de Guesur? Més voldria ser-hi encara». Jo voldria veure el rei, i, si sóc culpable, que em faci morir».
33 Joab va anar a trobar el rei per informar-lo d'això. El rei va cridar Absalom, i, arribat on era el rei, es prosternà davant d'ell, de cara a terra. El rei va besar Absalom.
—573→15 Absalom prepara la revolta.— 1 Després d'això, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i cinquanta homes que corrien al seu davant. 2 Es llevava de bon matí i es posava ran del camí de la porta. Sempre que algú tenia un plet i venia a trobar el rei per demanar justícia, Absalom el cridava i li deia: «De quin poble ets?» En respondre-li ell: «El teu servent és de tal tribu d'Israel», 3 Absalom li deia: «Les teves raons són bones i convincents, però de la part del rei no hi haurà qui te'n faci cas». 4 I Absalom deia: «Tant de bo em fessin jutge d'aquest país. A tothom qui em vingués a trobar per un plet o un litigi, jo li faria justícia». 5 I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell l'aixecava i el besava. 6 Així es comportava Absalom amb tots els israelites que anaven a trobar el rei per demanar justícia. Absalom robava el cor dels homes d'Israel.
Absalom usurpa el tron. 7 Al cap de quatre anys, Absalom va dir al rei: «Si et sembla bé, aniré a Hebron a complir el vot que vaig fer a Jahvè. 8 Quan jo vivia a Guesur, a Aram, el teu servent va fer aquesta prometença: «Si Jahvè em fa tornar a Jerusalem, aniré a Hebron a adorar Jahvè». 9 El rei va dir-li: «Vés-te'n en pau». Va marxar, doncs, camí d'Hebron. 10 Mentrestant, uns emissaris d'Absalom van prevenir totes les tribus amb aquesta consigna: «Quan sentiu el toc de corn, digueu: «Absalom ha estat proclamat rei a Hebron».
11 Dos-cents invitats de Jerusalem havien acompanyat Absalom càndidament, sense saber-ne res. 12 Mentre Absalom oferia les seves víctimes, havia fet venir el guilonita Ahitófel, conseller de David, del seu poble de Guiló. La conspiració va resultar un èxit, de manera que anaven augmentant els addictes d'Absalom.
David fuig de Jerusalem.— 13 Algú va portar a David aquesta notícia: «El cor de la gent d'Israel s'inclina per Absalom». 14 Llavors David digué als seus homes que eren amb ell a Jerusalem: «Fugim de pressa, que no tindríem escapatòria davant Absalom. Afanyeu-vos, —574→ no sigui que ell vagi més ràpid que nosaltres i ens trobi aquí, que llavors passaria la ciutat a fil d'espasa i seria un desastre». 15 Els cortesans del rei li van dir: «Som els teus servents per a tot el que decideixi el rei, el postre senyor». 16 Llavors el rei, va sortir a peu, amb tota la seva casa. Però va deixar deu concubines perquè guardessin la casa. 17 El rei, doncs, va sortir a peu amb tota la seva gent, i a l'última casa es va parar. 18 Tots els seus homes, com també la guàrdia dels quereteus i feleteus, avançaven al seu costat, mentre que els sis-cents homes que l'havien seguit de Guet, el precedien. 19 Allà, doncs, David va dir a Etai, de Guet: «¿Per què véns amb nosaltres? Torna-te'n i queda't amb el rei, tu que ets foraster i exiliat del teu país. 20 Era ahir que arribaves, ¿i ja avui et faria vagar amb nosaltres, ara que ni sé on vaig? Torna-te'n i emporta't els teus germans. Jahvè et tractarà bondadosament com mereixes». 21 Etai, però, va respondre al rei: «Ho juro per la vida de Jahvè i per la teva pròpia vida, senyor meu, rei: allà on sigui el meu senyor, el rei, mort o en vida, hi serà el teu servent». 22 David li respongué: «Doncs, passa endavant». I Etai, de Guet avançà amb tots els seus homes i amb tota la mainada que anava amb ell. 23 Per tot arreu hi havia plors i sanglots mentre el poble desfilava. El rei s'aturà al torrent del Cedró, mentre tota la gent anava passant davant d'ell, camí del desert.
L'arca de l'aliança i els sacerdots tornen a Jerusalem.— 24 Sadoc, amb tots els levites, van portar l'arca de l'aliança de Déu. Van deposar l'arca de Déu, i Abiatar va estar oferint sacrificis fins que tot el poble hagué acabat de sortir de la ciutat. 25 Llavors el rei digué a Sadoc: «Torna l'arca de Déu a la ciutat. Si trobo gràcia als ulls de Jahvè, ell em conduirà fins a fer-me-la veure, com també el lloc on resideix. 26 I, si ell digués: «No et vull més», que em tracti com li sembli bé». 27 El rei digué encara al sacerdot Sadoc: «Torna-te'n en pau a la ciutat, amb el teu fill Ahimaas i amb Jonatàs, fill d'Abiatar, amb els vostres dos fills. 28 Jo m'entretindré pels guals del —575→ desert fins que m'arribi un avís vostre». 29 Sadoc i Abiatar tornaren l'arca de Déu a Jerusalem i s'hi van quedar.
Traïció d'Ahitófel. Husai es queda a la ciutat.— 30 David anava per la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i caminant descalç. També tota la gent que l'acompanyava s'havia cobert el cap i anava pujant bo i plorant. 31 Quan van referir a David que també Ahitófel era dels conjurats amb Absalom, David va exclamar: «Jahvè, feu tornar insensats els consells d'Ahitófel!»
32 David, un cop arribat al cim, al lloc on adoren Déu, va veure venir Husai, l'araquita, al seu encontre, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra. 33 David li diu: «Si véns amb mi, em faràs nosa. 34 En canvi, si te'n tornes a la ciutat i dius a Absalom: «Rei nostre, vull ser el teu servent. Com abans servia al teu pare, ara et serviré a tu», pots destorbar en profit meu els consells d'Ahitófel. 35 Hi haurà també amb tu els sacerdots Sadoc i Abiatar. Podràs informar els sacerdots Sadoc i Abiatar de tot el que sàpigues de la casa del rei. 36 Com que també tenen amb ells els seus dos fills, Ahimaas, fill de Sadoc, i Jonatàs, fill d'Abiatar, a través d'ells em comunicareu tot el que haureu sentit». 37 Husai, amic de David, arribà a la ciutat quan Absalom ja entrava a Jerusalem.
16 Obsequi de Sibà.— 1 David ja havia passat la carena, quan Sibà, l'administrador de Meribaal, se li presentà amb un parell d'ases, carregats d'alforges, amb dos-cents pans, cent raïms de panses, fruita i un odre de vi. 2 El rei digué a Sibà: «Què significa tot això?» Sibà respongué: «Els ases són per a la família del rei, per a cavalcar; el pa i la fruita, perquè mengin els homes, i el vi, perquè begui el qui es cansi pel desert». 3 El rei digué: «¿I on és el fill del teu senyor?» Sibà li va respondre: «S'ha quedat a Jerusalem, pensant: «Avui la casa d'Israel em tornarà el reialme del meu pare». 4 Llavors el rei va dir a Sibà: «Tot el que pertanyia a Meribaal serà teu.» Sibà respongué: «Em prosterno, senyor —576→ meu, rei. Que trobi gràcia als teus ulls».
Semeí insulta David.— 5 Quan va arribar a Bahurim, sortia un home del clan de la família de Saül, anomenat Semeí, fill de Guerà. Va sortir proferint malediccions 6 i tirant rocs contra David i contra tots els seus homes. David anava protegit a dreta i a esquerra per tot l'exèrcit amb tots els valents. 7 Semeí el maleïa amb aquestes paraules: «Vés-te'n, vés-te'n, home brètol i sanguinari. 8 Jahvè et demana compte de tota la sang de la casa de Saül, a qui vas usurpar el regne. Ara Jahvè t'ha posat a les mans del teu fill Absalom, i et trobes amb aquestes desgràcies perquè has estat un home sanguinari». 9 Abisai, fill de Sarvià, va dir al rei: «¿Per què aquest gos mort ha de maleir el rei, el meu senyor? Deixa-m'hi anar, que li tallaré el cap». 10 Però el rei li contestà: «¿Per què voleu defensar-me, fills de Sarvià? Si ell maleeix, és que Jahvè li ha dit: «Maleeix David». ¿Qui pot dir-li: «Per què ho fas?» 11 Després, dirigint-se a Abisai i a tots els seus homes, va dir: «Si el meu propi fill, fruit de les meves entranyes, em vol la mort, amb més raó un benjaminita. Deixeu-lo que maleeixi, si Jahvè li ho ha dit. 12 Potser Jahvè tindrà consideració de la meva pena i convertirà en felicitat aquesta seva maledicció d'avui».
13 David, amb la seva gent, avançava pel camí, i Semeí anava flanquejant la muntanya, caminant paral·lelament a ell, bo i maleint, tirant rocs i alçant polseguera. 14 El rei i tota la gent van respirar quan arribaren tots fatigats a...
Husai i Ahitófel, consellers d'Absalom.— 15 Entretant, Absalom, amb tots els homes d'Israel, va entrar a Jerusalem. Ahitófel anava amb ell. 16 I quan Husai d'Arac, amic de David, va arribar prop d'Absalom, digué a Absalom: «Visca el rei, visca el rei!» 17 Absalom li digué: «Així estimes el teu amic? Per què no has marxat amb el teu amic?» 18 Husai li va respondre: «No. Jo estic amb aquell a qui tant Jahvè com aquesta gent, tothom a Israel, han elegit; amb ell vull anar. 19 En segon lloc, qui he de servir jo? ¿No —577→ ets el seu fill? Així com servia el teu pare, et serviré també a tu». 20 Absalom digué a Ahitófel: «Delibereu entre vosaltres sobre el que hem de fer». 21 Ahitófel va respondre: «Acosta't a les concubines del teu pare, que ell ha deixat per guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t'has fet avorrir pel teu pare, i tots els teus partidaris se sentiran més valents». 22 Llavors van parar una tenda per a Absalom dalt del terrat, i Absalom va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel». 23 Aquell temps, els consells d'Ahitófel eren tinguts com les respostes d'un oracle de Déu. Així eren apreciats els consells d'Ahitófel, tant per David com per Absalom.
17 Absalom prefereix el consell d'Husai al d'Ahitófel.— 1 Ahitófel va dir a Absalom: «Deixa'm prendre dotze mil homes, que estic disposat a perseguir David aquest mateix vespre. 2 Em llançaré sobre ell ara que està extenuat i sense forces. Amb l'espant que li donaré, tota la gent que l'acompanya fugirà, i podré matar el rei tot sol. 3 Després faré que tota aquella gen retorni a tu, com l'esposa retorna al seu espòs: només caldrà que sacrifiquis la vida d'un sol home i podràs deixar en pau tots els altres» 4 La proposta va agradar Absalom i a tots els ancians d'Israel, 5 però Absalom digué: «Crideu també Husai, l'araquita, perquè sentim el que ell té per a dir». 6 Arribat Husai a Absalom, Absalom va posar-lo al corrent i li digué: «Ahitófel ha proposat això. ¿Hem de fer el que ell ha dit? Si no, parla tu». 7 Husai va respondre a Absalom: «Aquesta vegada, el consell d'Ahitófel no és bo». 8 Husai va afegir: «Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes, són valents, i estan exasperats com una óssa feréstega a qui han pres els petits; el teu pare és un guerrer i no acampa de nit quan va amb els seus homes. 9 Te'l pots imaginar amagat en algun clot o en algun altre lloc. Només caldria que caigués algú dels teus al començament perquè s'escampi la nova d'una gran desfeta entre les tropes que segueixen Absalom. 10 Fins els valents, els qui són coratjosos com lleons, es desanimarien, perquè —578→ tot Israel coneix l'heroisme del teu pare i la valentia dels qui estan amb ell. 11 Jo aconsellaria que comencessin per aplegar al teu voltant tot Israel, des de Dan fins a Beer-Sabé, una multitud com la sorra de la platja, i que tu personalment anessis amb ells. 12 Si l'atrapem a l'indret on es troba, caurem damunt seu com la rosada que cobreix la terra, i no s'escaparà ni ell ni cap dels qui l'acompanyen. 13 En cas que s'hagi refugiat en una ciutat, tot Israel s'hi arribarà, i l'arrossegarem amb cordes cap al torrent, fins que no en quedi ni una pedra». 14 Absalom i tots els homes d'Israel digueren: «El consell d'Husai, l'araquita, és millor que el consell d'Ahitófel». Jahvè havia decidit de desacreditar el bon consell d'Ahitófel per fer caure la desgràcia sobre Absalom.
David, informat pels sacerdots, passa el Jordà.— 15 Llavors Husai va dir als sacerdots Sadoc i Abiatar «Ahitófel ha aconsellat així i així Absalom i els ancians d'Israel, però el meu consell ha estat tal i tal. 16 Afanyeu-vos a fer arribar aquest avís a David: «No passis aquesta nit als guals del desert. Més val que te'n vagis a l'altra banda. Us exposaríeu a ser exterminats, tant el rei com tot l'exèrcit que l'acompanya».
17 Jonatàs i Ahimaas s'estaven a la font de Roguel; una criada havia d'avisar-los allà, i ells havien de portar l'avís al rei. No podien deixar-se veure entrant a la ciutat. 18 Però com que un jove els va veure i ho va denunciar a Absalom, ells se n'anaren fins a Bahurim, a casa d'un home que tenia una cisterna al pati, i s'hi van amagar. 19 La mestressa va agafar una borrassa, l'estengué sobre la boca de la cisterna i escampà gra trillat al damunt. No es coneixia res. 20 Quan els homes d'Absalom arribaren a la casa i preguntaren a la mestressa; «On són Ahimaas i Jonatàs?», la dona els respongué: «Han passat enllà cap a l'aigua», Ells els van buscar, però no havent-los trobat enlloc, se'n tornaren a Jerusalem. 21 Així que van ser fora, ells van pujar de la cisterna, i se n'anaren a dir al rei David; «Aneu-vos-en i travesseu el riu, perquè Ahitófel ha aconsellat —579→ això respecte a vosaltres». 22 David amb tota la gent que el seguia, es va posar en marxa i travessaren el Jordà. A trenc d'alba, no en quedava ni un que no hagués passat el Jordà.
Suïcidi d'Ahitófel.— 23 Ahitófel, veient que el seu consell no havia estat seguit, va ensellar el seu ase i se'n va anar a casa seva, al seu poble. Allà, després d'haver arreglat els afers de casa, es va penjar i va morir. Fou enterrat a la sepultura del seu pare.
David es refugia a Mahanaim. Absalom el persegueix.— 24 David va arribar a Mahanaim. Absalom, per la seva banda, va travessar el Jordà, amb tots els seus seguidors. 25 Absalom havia posat Amasà al cap de l'exèrcit, en lloc de Joab. Aquest Amasà era fill d'un ismaelita que es deia Jèter, el qual s'havia casat amb Abigail, filla de Jesè i germana de Sarvià, la mare de Joab. 26 Israel acampà amb Absalom al país de Galaad.
27 Quan David va arribar a Mahanaim, Sobí, fill de Nahàs, de Rabà dels ammonites, amb Maquir, fill d'Ammiel, de Lo-Dabar, i Berzel·lai, galaadita de Roguelim, 28 van portar jaços, estores, atuells de terrissa, blat, ordi, farina i gra torrat, faves i llentilles, 29 mel i mantega, moltons i vedells, i ho van oferir a David i a la gent que anava amb ell perquè mengessin, pensant: «Aquesta gent està cansada i haurà sofert fam i set en el desert».
18 Les tropes de David derroten Absalom.— 1Llavors David va passar revista a les seves tropes i els va assignar caps de milers i de centenars. 2 David va distribuir així les tropes: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d'Abisai i un terç a les d'Etai, de Guet. I digué a la seva gent: «Jo també vindré amb vosaltres a la campanya». 3 Però ells li respongueren «No hi vinguis, perquè, si fugim, ningú no farà cas de nosaltres, i fins, si la meitat dels nostres sucumbeixen, tampoc no ens en faran cas; mentre que tu vals per deu mil de nosaltres. Per tant, és millor que des de la ciutat estiguis a punt per a auxiliar-nos». 4 El rei els respongué: «Faré el que us —580→ sembli millor». El rei, doncs, s'estigué a la porta mentre tot el poble sortia per centenars i per milers, 5 i va donar aquesta ordre a Joab, a Abisai i a Etai: «Tracteu-me amb compte el jove Absalom». Tothom va sentir les ordres que donava a tots els caps a propòsit d'Absalom.
6 Les tropes, doncs, van sortir a campanya, a l'encontre d'Israel. El combat tingué lloc a la selva d'Efraïm. 7 L'exèrcit d'Israel fou vençut pels partidaris de David, i aquell dia va tenir una gran desfeta: van caure aquell dia vint mil homes. 8 La batalla es va estendre per tot aquell territori, i aquell dia la selva mateixa va consumir més gent que no n'havia consumit l'espasa.
Joab mata Absalom.— 9 Absalom va trobar-se davant per davant dels homes de David. Muntava una mula i, en ficar-se la mula sota les branques d'un gran arbre, se li enredà el cap amb l'arbre i es va trobar penjat entre cel i terra, mentre la mula s'escapava de sota seu. 10 Un home que el va veure, va anar a avisar a Joab: «He vist Absalom penjat d'un arbre!» 11 Joab digué a l'home que l'informava: «Si l'has vist, ¿per què no l'has fet caure a terra d'un sol cop? Hauria estat cosa meva de donar-te deu sicles de plata i un cinturó». 12 L'home li respongué: «Ni que jo tingués a les mans mil peces de plata, no faria res contra el fill del rei; nosaltres mateixos hem sentit com el rei et manava a tu, a Abisai i a Etai: «Guardeu-me el jove Absalom». 13 I si jo, pel meu compte, l'hagués desobeït, com que res no s'amaga al rei, tu mateix te n'hauries desentès». 14 Joab digué: «Doncs, no. Jo mateix el traspassaré davant teu». Llavors va agafar tres dards i els va enfonsar al cor d'Absalom, però com que encara palpitava dins de l'arbre, 15 els homes de Joab van rodejar Absalom i van matar-lo a cops.
16 De seguida, Joab tocà el corn, i les tropes van parar de perseguir Israel. La intenció de Joab era d'estalviar gent. 17 Llavors agafaren Absalom, el tiraren a la selva dins d'un gran clot, i sobre ell van alçar un munt de pedres enormes. Tot Israel fugí cadascú a casa seva.
—581→18 Absalom s'havia fet erigir, en vida, una estela que es troba a la Vall del rei, dient-se: «No tinc cap fill per a recordar el meu nom». Per això, havia posat el seu nom a l'estela, i fins al dia d'avui l'anomenen monument d'Absalom.
David lamenta la mort d'Absalom.— 19 Llavors Ahimaas, fill de Sadoc, va dir: «Deixa'm córrer a portar al rei la bona nova que Jahvè li ha fet justícia contra el seu enemic». 20 Però Joab li va dir: «Avui no series un bon missatger. Un altre dia portaràs bones noves, però avui, havent mort el fill del rei, no portaries bones noves». 21 Joab va cridar aleshores un cusita i li digué «Vés a informar el rei del que has vist». El cusita, després de prosternar-se davant Joab, es posà a córrer. 22 Però Ahimaas, fill de Sadoc, va tornar a insistir a Joab: «Passi el que passi, jo també correré darrera el cusita». Joab li va dir: «¿Per què hi vols córrer, fill meu? No tindràs pas la recompensa d'una bona nova». 23 Ell insistí: «Passi el que passi, hi corro». Joab digué: «Corre-hi». Ahimaas corregué pel camí del Quicar i va avançar el cusita.
24 David s'estava assegut entre les dues portes. El sentinella que havia pujat al terrat del portal, a la muralla, allà els ulls i va veure un home que corria tot sol. 25 El sentinella va cridar per informar el rei. El rei digué: «Si va sol, porta una bona nova». L'home s'anava apropant. 26 Després el sentinella s'adonà d'un altre home que corria, i va cridar al guarda de la porta: «Mira, ve un altre home corrent tot sol». El rei digué: «Aquest també porta una bona nova». 27 El sentinella va dir: «Em fa l'efecte que la manera de córrer del primer és la d'Ahimaas, fill de Sadoc». El rei respongué: «És un bon home; ve per portar un bon missatge».
28 Ahimaas va cridar al rei: «Pau». Es prosternà de cara a terra davant el rei i digué: «Beneït sigui Jahvè, el teu Déu, que ha tallat la retirada als qui havien alçat les mans contra el rei, el meu senyor». 29 El rei va preguntar: «Està bé el jove Absalom?» Ahimaas va dir: «Quan Joab enviava el teu servent, he vist —582→ un gran batibull, però no he sabut què». 30 El rei digué: «Aparta't i queda't aquí». Ell s'apartà i va esperar. 31 Arribà el cusita i digué: «Rebi el rei, el meu senyor, una bona nova: avui Jahvè ha fet justícia contra tots els qui s'havien revoltat». 32 El rei va preguntar al cusita: «Està bé el jove Absalom?» El cusita respongué: «Siguin com aquest jove els enemics del meu senyor, el rei, i tots els qui es revolten contra tu per fer el mal».
19 (33)1 Aleshores el rei, trasbalsat, va pujar al pis superior de la porta de la muralla i es posà a plorar, dient entre sanglots: «Fill meu Absalom, fill meu Absalom! Tant de bo hagués mort jo en lloc teu, fill meu, fill meu Absalom!» (1)2 Van fer saber a Joab: «Mira, el rei està plorant i es plany per Absalom». (2)3 La victòria es va canviar, aquell dia, en dol per a tot el poble, quan sentiren dir que el rei estava desconsolat pel seu fill. (3)4 Aquell dia, l'exèrcit va entrar furtivament a la ciutat, com un exèrcit avergonyit que s'amaga perquè ha fugit a la batalla. (4)5 El rei, mentrestant, amb la cara coberta, cridava: «Fill meu Absalom, fill meu Absalom!»
Joab fa sortir en públic el rei.— (5)6 Llavors Joab va anar a trobar el rei i li digué: «Avui has avergonyit tots els teus partidaris que t'han salvat la vida i la dels teus fills, de les teves filles, de les teves mullers i de les teves concubines; (6)7 estimes els qui t'odien i odies els qui t'estimen. Avui ens has ben donat a conèixer que per a tu no cometen ni els teus oficials ni els teus servents. Veig que, si avui Absalom fos viu i nosaltres fóssim tots morts, ho trobaries be. (7)8 Vine, surt a fora i digues una paraula de confort als teus homes. Et juro per Jahvè que, si no surts, ni un sol home no passarà aquesta nit amb tu, i serà un mal pitjor que tot el mal que hagi caigut damunt teu des de jove fins ara». (8)9 Aleshores el rei s'alçà i s'assegué a la porta. Va córrer per tot el poble la notícia que el rei s'havia assegut a la porta, i tot el poble va anar davant el rei.
David torna al seu país. Israel havia fugit, cadascú a —583→ casa seva. (9)10 Per totes les tribus d'Israel, la gent discutia així: «El rei, que ens ha alliberat de les mans dels nostres enemics i ens ha salvat del poder dels filisteus, ara ha fugit del país per culpa d'Absalom, (10)11 i Absalom, que havíem ungit per rei nostre, ha mort a la guerra. ¿Què esperem, doncs, a fer tornar el rei?»
(11)12 El mateix rei David, però, va trametre aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar: «Digueu als ancians de Judà: «¿Per què heu de ser vosaltres els últims a fer tornar el rei a casa seva? (12)13 Vosaltres sou els meus germans, sou os dels meus ossos i carn de la meva carn; ¿per què heu de ser vosaltres els últims a fer tornar el rei?» —Les enraonies de tot Israel havien arribat al rei—. (13)14 «Després, digueu a Amasà: «¿Que no ets os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci cal cosa i tal altra, si no et faig per sempre comandant de l'exèrcit en lloc de Joab». (14)15 Amb això, va fer decantar el cor de tot Judà com un sol home, i van fer dir a David: «Torna amb tots els teus partidaris».
Judà acull David. Semeí demana perdó.— (15)16 Ja de retorn, el rei arribà al Jordà. Judà havia vingut a Galgala per rebre el rei i ajudar-lo a passar el Jordà. (16)17 Semeí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, s'apressà a baixar amb els homes de Judà per rebre el rei David. (17)18 Venien amb ell mil homes de Benjamí. Sibà, administrador de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos, es llançà al Jordà abans que el rei. (18)19 La barca s'avançà per fer passar la família del rei, i per tot el que li convingués. Així que ell hagué passat el Jordà, Semeí, fill de Guerà, es va tirar als peus del rei (19)20 i li digué: «Que el meu senyor no tingui en compte la meva culpa. No et recordis de l'ofensa del teu servent del dia que el rei, el meu senyor, sortia de Jerusalem. Que el rei no en faci cas. (20)21 El teu servent sap prou bé que va pecar, però per això avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor». (21)22 Llavors va intervenir Abisai, fill de Sarvià, dient: «¿Potser per això Semeí s'escaparà de la mort, ell que —584→ maleí l'Ungit de Jahvè?» (22)23 Però David digué: «¿Per què voleu defensar-me, fills de Sarvià, i us poseu avui a fer d'acusadors? ¿Es que avui es podria matar algú a Israel?» (23)24 I, dirigint-se a Semeí, li digué: «No moriràs». I el rei li ho va jurar.
Excuses de Meribaal.— (24)25 També Meribaal, fill de Saül, havia baixat a rebre David. No s'havia rentat els peus ni les mans, ni s'havia arreglat la barba, ni s'havia rentat la roba d'ençà del dia que el rei se n'havia anat fins al dia que tornà en pau. (25)26 En arribar, doncs, de Jerusalem davant del rei, el rei li digué: «¿Per què no em vas acompanyar, Meribaal?» (26)27 Ell va respondre: «Senyor meu, rei, el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: «Ensella'm la somera, que hi muntaré i marxaré amb el rei». Perquè el teu servent és coix. (27)28 Però ell va calumniar el teu servent davant el rei, el meu senyor. Però el rei, el meu senyor, és com l'àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli bé, (28)29 ja que, de fet, tota la casa del meu pare no comptava per al rei sinó com condemnats a mort, i, en canvi, tu has admès el teu servent entre els seus comensals. ¿Amb quin dret, doncs, em podria encara exclamar davant el rei?» (29)30 El rei li va dir: «Per què tantes paraules? Ja està decidit: tu i Sibà us partireu les terres». (30)31 Meribaal va dir al rei: «Ja pot quedar-s'ho tot; en tinc prou que el rei, el meu senyor, torni en pau a casa seva».
Comiat de Berzel·lai.— (31)32 Per la seva banda, Berzel·lai, de Galaad, havia baixat de Roguelim amb el rei cap al Jordà, per acomiadar-lo al Jordà mateix. (32)33 Berzel·lai era molt vell, tenia vuitanta anys. Ell havia mantingut el rei durant la seva estada a Mahanaim, donat que era un gran personatge. (33)34 El rei va dir a Berzel·lai: «Passa també amb mi, que jo et mantindré en la teva vellesa prop meu a Jerusalem». (34)35 Però Berzel·lai li digué: «¿Quants anys em queden de vida, perquè jo pugi amb el rei a Jerusalem? (35)36 Avui, als meus vuitanta anys, ¿puc encara distingir el bo del dolent? ¿Assaboreix el teu servent el que menja o el que beu? —585→ ¿Puc apreciar encara les veus dels cantors i de les cantores? ¿Per què hauria de ser el teu servent una càrrega per al meu senyor, el rei?» (36)37 El teu servent volia acompanyar una mica el rei, però, ¿Per què m'ha de recompensar el rei? (37)38 Permet al teu servent de tornar-se'n; moriré a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Mira, el teu servent Camaham podria anar amb el rei, el meu senyor. Tracta'l com et sembli bé». (38)39 El rei digué: «Camaham m'acompanyarà, i el tractaré com tu desitgis. Tot el que voldràs que faci, ho faré per tu». (39)40 Tot l'exèrcit va passar el Jordà. També va passar el rei. Després el rei va besar Berzel·lai i el va beneir, i ell se'n tornà a casa seva.
Altercat entre Israel i Judà.— (40)41 El rei va anar cap a Galgala amb Camaham al seu costat. Tot el poble de Judà i la meitat d'Israel acompanyava el rei, (41)42 i els homes d'Israel en pes es van dirigir al rei per dir-li: «¿Per què els homes de Judà t'han pres furtivament i han fet passar el Jordà el rei, amb tota la seva família i amb tota la gent de David que l'acompanya?» (42)43 Tots els homes de Judà van respondre als d'Israel: «El rei és parent nostre. ¿Per què us molesta això? ¿Que potser hem menjat de la taula del rei? ¿Es que ens n'hem apropiat res?» (43)44 Els homes d'Israel respongueren als de Judà: «Déu vegades més que vosaltres tenim dret sobre el rei, i fins per al mateix David som més que vosaltres. ¿Per què ens menyspreeu? ¿No va ser nostra la primera proposta de fer tornar el rei?» Els homes de Judà van parlar amb més violència que els d'Israel.
20 Sabé es revolta contra David.— 1 Hi havia allí un brètol que es deia Sabé, fill de Bocrí, benjaminita. Aquest va tocar el corn i digué:
| «No compartim res amb David, | |||
| no tenim cap heretat amb el fill de Jesè. | |||
| Cadascú a casa seva, Israel!» |
2 Tots els homes d'Israel van passar del partit de David al partit de Sabé, fill de Bocrí. Però els homes de Judà van ser lleials al seu rei, des del Jordà fins a Jerusalem.
—586→David a Jerusalem. Joab mata Amasà.— 3 David va tornar a casa seva a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per guardar la casa, el rei les posà en una casa custodiada, i les mantenia. Però ell no s'hi va acostar. Van quedar recloses en perfecta viduïtat fins al dia de la seva mort.
4 El rei va ordenar a Amasà: «Convoca'm tots els homes de Judà. D'aquí a tres dies has de ser aquí». Amasà se n'anà per convocar Judà, però va trigar més del termini que el rei li havia fixat. 6 Llavors David digué a Abisai: «Sabé, fill de Bocrí, pot ser un perill més gran que Absalom. Pren, doncs, els homes del teu senyor i persegueix-lo, no sigui que trobi ciutats fortificades i se'ns escapi».
7 Partiren, doncs, al seu darrera els homes de Joab, els quereteus, els feleteus i tots els valents, i van sortir de Jerusalem per perseguir Sabé, fill de Bocrí. 8 Quan foren prop de la gran pedra de Gabaon, Amasà venia davant d'ells. Joab, que duia cenyit el vestit de campanya, portava al damunt el cinturó amb l'espasa al costat, dins la beina. Aquesta li va relliscar i va caure. 9 Aleshores Joab, agafant amb la mà dreta la barba d'Amasà per besar-la, li va dir: «¿Estàs bé, germà meu?» 10 Amasà no es va malfiar de l'espasa que Joab tenia a l'altra mà, i aquest la hi va enfonsar al ventre, i li escampà totes les entranyes per terra. Morí sense que li repetís el cop. Aleshores Joab i el seu germà Abisai es van llançar a la persecució de Sabé, fill de Bocrí.
11 Un dels homes de Joab es va quedar prop d'ell i deia: «Qui s'estimi Joab i sigui de David, que segueixi Joab». 12 Amasà es rebolcava en la sang, al mig del camí. Aquell home, veient que tothom s'aturava, va apartar Amasà del camí cap al camp i li va tirar un vestit al damunt, ja que havia vist que tothom s'aturava prop d'ell. 13 Així que el va apartar del camí, tothom va seguir enllà darrera Joab per anar a perseguir Sabé, fill de Bocrí. 14 Aquest havia anat passant per totes les tribus d'Israel, però no li'n feien cap cas. En canvi, quan va arribar a Abel Bet-Maacà, tots els bocrites el van seguir.
—587→Joab s'apodera de Sabé.— 15 Hi anaren, doncs, i van assetjar-lo a Abel Bet-Maacà, aixecant contra la ciutat un terraplè que arribava fins a la barbacana. Tot l'exèrcit de Joab minava la muralla per fer-la caure. 16 Llavors una dona intel·ligent va cridar des de la ciutat: «Escolteu, escolteu. Digueu, si us plau, a Joab: «Vine aquí, que vull parlar amb tu». 17 Joab es va acostar, i la dona li digué «Ets Joab?» Ell respongué: «Sóc jo». La dona va dir: «Escolta les paraules de la teva serventa». Joab va respondre: «Escolto». 18 Ella va dir: «Tanmateix s'hauria hagut de parlar des d'un principi, és a dir, consultar Abel, i així s'hauria acabat. 19 Jo sóc una de les ciutats pacífiques i fidels d'Israel, i tu vols fer desaparèixer una ciutat i una metròpolis d'Israel. Per què vols devastar l'heretat de Jahvè?» 20 Joab respongué: «De cap manera. Jo no vull devastar ni destruir. 21 No és això, sinó que hi ha un home de la muntanya d'Efraïm, que es diu Sabé, fill de Bocrí, que s'ha revoltat contra el rei, contra David. Doneu-nos-el a ell sol, i jo em retiraré de la ciutat». La dona digué a Joab: «Et tirarem el seu cap des de la muralla». 22 Aleshores la dona, amb el seu seny, va anar a la ciutat a parlar a tot el poble, i van tallar el cap a Sabé, fill de Bocrí, i el llançaren a Joab. Aquest tocà el corn, i es van retirar de la ciutat, cadascú a casa seva. Joab se'n tornà a Jerusalem, prop del rei.
Principals oficials de David.— 23309 Joab era el cap de l'exèrcit d'Israel, i Banaïes, fill de Jojadà, ho era dels quereteus i feleteus; 24 Adoniram, era cap dels treballs públics; Josafat, fill d'Ahilud, era cronista; 25 Susà era canceller; Sadoc i Abiatar eren sacerdots; 26 Irà, de Jeter, era també sacerdot de David.