—627→
12 Reunió d'Israel a Siquem. Roboam, rei de Judà.— Així que Jeroboam, fill de Nabat, se n'assabentà —estava encara a l'Egipte, perquè havia fugit del rei Salomó i s'havia quedat a l'Egipte—, tornà al seu poble, a Saredà, a la muntanya d'Efraïm. Quan el rei Salomó reposà amb els seus pares, regnà en lloc d'ell el seu fill Roboam. 1359 Roboam se'n va anar a Siquem, ja que tot Israel s'hi havia reunit per fer-lo rei. 3 Tota la confederació d'Israel digué a Roboam: 4 «El teu pare ens va imposar un jou feixuc; alleugereix alguna cosa dels serveis durs del teu pare, i del jou feixuc que ens va imposar, i serem súbdits teus». 5 Ell els digué: «Retireu-vos per tres dies, i torneu». I el poble se'n va anar.
6 El rei Roboam s'aconsellà amb els ancians que servien el seu pare Salomó quan encara vivia, i els preguntà: «Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?» 7 Ells li contestaren: «Si avui et poses al servei d'aquest poble, si ets deferent amb ells, si els escoltes i els dius bones paraules, seran els teus súbdits per sempre». 8 Però ell no va fer cas del consell dels ancians i s'aconsellà amb els joves que s'havien criat amb ell i havien entrat al seu servei. 9 Els preguntà: «Què aconselleu que responguem a aquest poble que m'ha dit: «Alleugereix el jou que el teu pare ens va imposar?» 10 Els joves que s'havien criat amb ell li contestaren: «A aquest poble que t'ha dit: «El teu pare ens va imposar un jou feixuc; tu, doncs, alleugereix-nos-el», respon-los així: «El meu dit petit és més gros que els lloms del meu pare. 11 El meu pare us va carregar un jou feixuc; doncs, jo encara hi afegiré. El meu pare us castigava amb fuets; doncs, jo us castigaré amb escorpins»360.
12 Tot el poble anà a trobar Roboam el tercer dia, tal com el rei havia dit. 13 El rei respongué durament al poble, no va fer cas del consell que li havien donat els ancians 14 i, segons el consell dels joves, els va dir: «El —628→ meu pare us va imposar un jou feixuc: doncs, jo encara hi afegiré. El meu pare us castigava amb fuets; doncs, jo us castigaré amb escorpins». 15 El rei no volgué escoltar el poble; era una decisió de Jahvè per a complir la paraula que havia dit a Jeroboam, fill de Nabat, per mitjà d'Ahies, de Siló. 16 Tot Israel va veure que el rei no l'escoltava, i el poble li va respondre:
| «No compartim res amb David, | |||
| ni tenim cap heretat amb el fill de Jesè. | |||
| Cadascú a casa seva, Israel! | |||
| Mira per casa teva, David!» |
Israel se'n va anar, cadascú a casa seva. 17 I els israelites que vivien a les poblacions de Judà van reconèixer Roboam per rei seu. 18 El rei Roboam, va enviar Adoniram, el cap dels treballs públics; però tot Israel el va apedregar, i va morir. Llavors el rei pujà ràpidament al carro per fugir a Jerusalem. 19 Així Israel se separà de la casa de David fins al dia d'avui.
Jeroboam, rei d'Israel.— 20 Quan tot Israel va saber que Jeroboam havia tornat, el van cridar a l'assemblea de la confederació i el van fer rei de tot Israel. Ningú no seguí la casa de David, fora de la tribu de Judà i de Benjamí.
21361 Roboam anà a Jerusalem, aplegà tota la casa de Judà i la tribu de Benjamí, cent vuitanta mil guerrers escollits, per combatre contra la casa d'Israel i reduir el reialme a Roboam, el fill de Salomó. 22 Però la paraula de Jahvè fou adreçada a l'home de Déu Semeïes en aquests termes: 23 «Digues a Roboam, el fill de Salomó, rei de Judà, a tota la casa de Judà i de Benjamí i a la resta del poble: 24 «Això diu Jahvè: «No pugeu a combatre contra els vostres germans, els israelites; torneu-vos-en cadascun a casa seva, que sóc jo qui he disposat tot això». Ells van obeir la paraula de Jahvè i se'n tornaren tal com Jahvè havia dit.
25 Jeroboam va fortificar Siquem, a la muntanya d'Efraïm, i hi va residir. Després va fortificar Fanuel.
Santuaris cismàtics del reialme d'Israel.— 26 Jeroboam es va dir interiorment: «El reialme podria tornar —629→ a la casa de David. 27 Si aquest poble puja a oferir sacrificis al temple de Jahvè, a Jerusalem, el cor d'aquest poble retornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i tornaran a Roboam, rei de Judà». 28 Després d'haver deliberat, féu dos vedells d'or i digué al poble: «Ja n'hi ha prou de pujar a Jerusalem. Aquí tens, Israel, el teu Déu, que et va fer sortir del país d'Egipte». 29 Va posar un dels vedells a Bet-El i l'altre a Dan. 30 Això fou per a Israel ocasió de pecat, ja que el poble anava fins a Dan a presentar-se a l'un dels dos vedells. 31 També féu llocs alts i nomenà sacerdots d'entre la gent, que no eren dels levites. 32 Jeroboam va instituir encara una festa al mes vuitè, el dia quinze del mes, semblant a la festa de Judà, i oferia víctimes a faltar. Igual féu a Bet-El, perquè oferissin víctimes als vedells que havia instituït. 32 Pujà a faltar que havia erigit a Bet-El, el dia quinze del mes vuitè, el mes que havia escollit per caprici, quan va instituir la festa per a la gent d'Israel. Pujà, doncs, a faltar per oferir el perfum de les víctimes.
13 Profecia contra faltar de Bet-El.— 1 Un home de Déu arribà de Judà a Bet-El per ordre de Jahvè, mentre Jeroboam era a faltar oferint el perfum de les víctimes. 2 Per ordre de Jahvè, cridà contra faltar i va dir: «Altar, altar, això diu Jahvè: «Un fill naixerà a la casa de David, anomenat Josies, que immolarà damunt teu els sacerdots dels llocs alts que ofereixen aquí el fum de les víctimes, i cremaran damunt teu ossos humans». 3 I aquell mateix dia, donà aquest senyal: «Aquest és el senyal que Jahvè ha dit: faltar s'esberlarà, i s'escamparà la cendra que hi ha al damunt».
4 En sentir el rei les paraules que l'home de Déu proferia contra faltar de Bet-El, Jeroboam estengué la mà i va ordenar: «Agafeu-lo!» Però la mà que Jeroboam havia estès contra ell quedà immòbil, i no podia retirar-la. 5 L'altar s'esberlà i la cendra de faltar s'escampà, segons el senyal que l'home de Déu havia donat per ordre de Jahvè. 6 Llavors el rei digué a l'home de Déu: «Per favor, calma Jahvè, el teu Déu, i prega per mi que pugui retirar la mà». L'home de Déu —630→ calmà Jahvè, i el rei pogué retirar la mà, i li quedà com abans.
El rei va dir a l'home de Déu: «Vine amb mi a casa i menja. Després et faré un obsequi». 8 Però l'home de Déu li va respondre: «Ni que em donessis la meitat de la teva casa, no vindria amb tu, ni menjaria ni beuria res en aquest indret, 9 ja que així m'ho ha manat la paraula de Jahvè: «No mengis ni beguis res, ni tornis entera pel camí per on vagis». 10 I se'n va anar per un altre camí, i no tornà pel mateix camí per on havia anat a Bet-El.
11 A Bet-El, residia un profeta vell. Els seus fills anaren a contar-li tot el que l'home de Déu havia fet aquell dia a Bet-El. També contaren al seu pare les paraules que havia dit al rei. 12 El seu pare els preguntà: «¿Per quin camí se n'ha anat?» Els seus fills li van mostrar el camí que havia pres l'home de Déu que havia vingut de Judà. 13 Llavors digué als seus fills «Enselleu-me l'ase». Li van ensellar l'ase, i hi va muntar. 14 Se'n va anar darrera l'home de Déu i el trobà que seia sota un arbre. Li preguntà: «¿Ets tu l'home de Déu que has vingut de Judà?» Respongué: «Sóc jo». 15 Ell li va dir: «Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa». 16 Però ell replicà: «No puc tornar entera amb tu ni acompanyar-te. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret, 17 ja que tinc aquesta ordre de Jahvè: «No mengis ni beguis res aquí, ni tornis entera pel camí per on vagis». 18 L'altre li digué: «Jo també sóc profeta com tu, i un àngel m'ha dir per ordre de Jahvè: «Porta'l a casa teva, i que mengi i begui». Li mentia. 19 Se'n tornà, doncs, amb ell i va menjar i beure a casa seva.
20 Mentre seien a taula, la paraula de Jahvè fou adreçada al profeta que se l'havia endut, 21 va cridar l'home de Déu que havia vingut de Judà i li digué: «Això diu Jahvè: Ja que has desobeït l'ordre de Jahvè i no has observat el precepte que Jahvè, el teu Déu, t'havia donat, 22 sinó que has tornat enrera i has menjat i begut en el lloc d'on t'havia dit que no hi mengessis ni beguessis, les teves despulles no estaran al sepulcre dels teus pares».
23 Un cop hagué menjat i begut, el profeta que se l'havia —631→ endut li ensellà l'ase. 24 Se'n va anar, i un lleó el trobà pel camí i el va matar. El seu cadàver quedà estès al camí, amb l'ase dret al seu costat, i el lleó dret també al costat del cadàver. 25 Uns homes que passaven van veure el cadàver estès al camí i el lleó dret prop del cadàver, i anaren a dar-ho a la població on residia el profeta vell. 26 Quan el profeta que l'havia fet tornar ho va saber, digué: «És l'home de Déu que ha desobeït l'ordre de Jahvè. Per això, Jahvè l'ha donat al lleó, que l'ha destrossat i l'ha matat, segons la paraula que Jahvè li havia dit». 27 Després digué als seus fills: «Enselleu-me l'ase». I l'hi van ensellar. 28 Se'n va anar i trobà el seu cadàver estès al camí, i l'ase i el lleó drets prop del cadàver. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia destrossat l'ase. 29 El profeta alçà el cadàver de l'home de Déu, el posà damunt de l'ase i se l'endugué al poble on vivia per fer-li el dol i enterrar-lo. 30 Posà el cadàver al seu sepulcre, i van fer el dol planyent-lo així: «Ai, germà meu!» 31 Després d'haver-lo enterrat, digué als seus fills: «Quan em mora, enterreu-me al sepulcre on ha estat enterrat l'home de Déu; poseu els meus ossos al costat dels seus, perquè els meus ossos es conserven intactes amb els seus. 32 Perquè es complirà realment la paraula de Jahvè que ell va proclamar per ordre de Jahvè contra l'altar de Bet-El i contra tots els santuaris dels llocs alts que hi ha a les ciutats de Samaria».
Ahies profetitza contra la casa de Jeroboam.— 33 Després d'aquest fet, Jeroboam no es va convertir del seu mal camí, sinó que tornà a crear d'entre la gent del poble sacerdots dels llocs alts. A qui ho desitjava, ell li donava la investidura, i esdevenien sacerdots dels llocs alts. 34 Aquesta conducta portà la casa de Jeroboam al pecat, a la seva destrucció i al seu extermini de la terra.
—632→
14 Fi del regnat de Jeroboam.— 1 Aquell temps, Abies, el fill de Jeroboam, es posà malalt. 2 Jeroboam va dir a la seva dona: «Disfressa't, perquè no sàpiguen que ets la dona de Jeroboam, i vés a Siló. Allí hi ha el profeta Ahies; ell és el qui em va dir que jo seria rei d'aquest poble. 3 Pren deu pans, galeta i un pot de mel, i vés a trobar-lo. Ell et farà saber què li ha de passar al noi». 4 La dona de Jeroboam ho féu així. Se n'anà a Siló i va entrar a casa d'Ahies. Ahies no hi veia gens; havia perdut la vista de tan vell, 5 però Jahvè li havia dit: «Mira, la dona de Jeroboam ve per saber de tu una resposta sobre el seu fill, que està malalt. Parla-li d'aquesta i d'aquesta manera». Ella hi va entrar, fingint que era una altra. 6 Així que Ahies va sentir els seus passos a la porta, li digué: «Entra, dona de Jeroboam! Per què fingeixes que ets una altra? Tinc un missatge dur per a tu. 7 Vés i digues a Jeroboam: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo, d'enmig del poble, t'he portat al tron i t'he fet rei del meu poble d'Israel; 8 he esquinçat el reialme de la casa de David i te l'he donat; però tu no has estat com el meu servent David, que va observar els meus manaments i em va seguir amb tot el cor per fer només el bé que els meus ulls aproven; 9 tu t'has comportat pitjor que tots els teus predecessors i t'has fet altres déus, unes estàtues de fosa que m'irriten, i a mi te m'has tirat a l'esquena. 10 Per això, faré caure la desgràcia sobre la casa de Jeroboam i exterminaré de Jeroboam fins el qui orina a la paret, esclaus i lliures, a Israel; cremaré la casa de Jeroboam com els fems, que es cremen fins que no en queda res. 11 Aquell de la casa de Jeroboam que mori a la ciutat, se'l menjaran els gossos; el qui mori al camp, se'l menjaran els ocellots, perquè Jahvè ha parlat. 12 I tu, vés-te'n a casa teva. Així que els teus peus entrin a la ciutat, el noi morirà. 13 Tot Israel li farà dol, i l'enterraran. Aquest serà l'únic de la família de Jeroboam que —633→ entrarà en un sepulcre, ja que en ell ha estat trobada alguna cosa de bo, davant de Jahvè, Déu d'Israel, dins la casa de Jeroboam. 14 Jahvè promourà un rei a Israel, que exterminarà la casa de Jeroboam. Això serà avui. I ara, què més? 15 Jahvè assotarà Israel, i s'agitarà com s'agita un canyissar vora l'aigua; arrencarà Israel d'aquest bon país que va donar als seus pares, i els dispersarà enllà de l'Eufrat, perquè s'han fet troncs sagrats, que irriten Jahvè. 16 Abandonarà Israel als enemics per culpa dels pecats que Jeroboam ha comès i ha fet cometre a Israel».
17 La dona de Jeroboam se'n va anar, arribà a Tersà i, quan ella entrava al llindar de la casa, el noi moria. 18 El van enterrar, i tot Israel en va fer dol, segons la paraula que Jahvè havia dit per mitjà del seu servent, el profeta Ahies.
19 362La resta dels fets de Jeroboam, els seus fets de guerra i els de govern, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 20 El temps que regnà Jeroboam fou de vint-i-dos anys. Quan reposà amb els seus pares, regnà en lloc d'ell el seu fill Nadab.
Roboam, rei de Judà.— 21363Roboam, fill de Salomó, era rei de Judà. Tenia quaranta anys quan fou rei, i regnà disset anys a Jerusalem, la ciutat que Jahvè havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel per donar-li el seu nom. La seva mare es deia Naamà, ammonita. 22 Judà feia el mal que ofèn Jahvè, i amb els pecats que cometien l'engelosien més que no pas tots els seus pares. 23 També ells es construïen llocs alts, i plantaven esteles i troncs sagrats a tots els turons i sota tots els arbres frondosos. 24 Fins hi havia per tot el país homes dedicats a la prostitució sagrada364. Cometien totes les abominacions de les nacions que Jahvè havia desposseït davant els israelites.
25365L'any cinquè del rei Roboam, el rei d'Egipte, Sesac, va pujar contra Jerusalem. 26 Prengué els tresors del temple de Jahvè i els tresors del palau reial, ho prengué tot, fins els escuts d'or que Salomó havia fet. 27 En lloc d'aquells, el rei Roboam féu escuts de bronze i els confià a la custòdia dels capitans de l'escorta que feia la guàrdia a l'entrada del palau reial.
28 Cada vegada que el rei —634→ entrava al temple de Jahvè, els homes de l'escorta els duien; després els tornaven a la sala de l'escorta.
29 La resta dels fets de Roboam, tots els seus fets, consten al llibre de la Crònica dels reis de Judà366. 30 Contínuament hi hagué guerra entre Roboam i Jeroboam. 31 Roboam reposà amb els seus pares i fou enterrat amb ells a la ciutat de David. 32367La seva mare es deia Naamà, ammonita. En lloc d'ell regnà el seu fill Abies.
15 Abies, rei de Judà.— 1368L'any divuit del rei Jeroboam, fill de Nabat, Abies fou rei de Judà. 2 Regnà tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Maacà, i era filla d'Abesalom. 3 Va imitar tots els pecats que el seu pare havia comès abans d'ell, i el seu cor no era tot sencer de Jahvè, el seu Déu, com el cor del seu pare David. 4 Amb tot, per amor de David, Jahvè li concedí una llàntia encesa a Jerusalem, fent que li succeïssin els seus fills, i fent subsistir Jerusalem. 5 Ja que David havia fet el bé que els ulls de Jahvè aproven i durant tota la seva vida no es desvià de tot el que li havia manat, fora del cas d'Uries, l'hitita. 6 Entre Abies i Jeroboam hi hagué guerra tot el temps que aquell va viure.
7369La resta dels fets d'Abies, tots els seus fets, consten a la Crònica dels reis de Judà. Hi hagué també guerra entre Abies i Jeroboam. 8 Abies reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la ciutat de David. En lloc d'ell regnà el seu fill Asà.
Asà, rei de Judà.— 9 L'any vint de Jeroboam, rei d'Israel, Asà fou rei de Judà, 10 i regnà quaranta-un anys a Jerusalem. La seva àvia es deia Maacà, filla d'Abesalom. 11370Asà féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com ho havia fet el seu pare David. 12 Va expulsar del país els homes dedicats a la prostitució sagrada i va treure tots els ídols que els seus pares havien erigit. 13371També deposà la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet un simulacre dedicat a Astarté. Asà va destruir el seu simulacre i el cremà al torrent del Cedró. 14 Amb tot, els llocs alts no foren suprimits; però durant tota la seva —635→ vida, el cor d'Asà fou tot sencer de Jahvè. 15 Féu portar a la casa de Jahvè les ofrenes sagrades del seu pare i les seves pròpies ofrenes: plata, or i diversos objectes.
16372Hi hagué guerra entre Asà i Baasà, rei d'Israel, tot el temps que van viure. 17 Baasà, rei d'Israel, va pujar contra Judà i començà de fortificar Ramà, per impedir que passés Asà, rei de Judà. 18 Aleshores Asà prengué tota la plata i tot l'or que havia quedat en els tresors del temple de Jahvè i del palau reial, ho confià als seus missatgers i els envià a Ben-Hadad, fill de Tabremmon, fill d'Hezion, rei dels arameus, que residia a Damasc, amb aquest missatge: 19 «Jo i tu tenim un pacte, que ja tenien el meu pare i el teu. T'envio un present de plata i d'or. Trenca el teu pacte amb Baasà, rei d'Israel, perquè es retiri de mi». 20 Ben-Hadad va escoltar el rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les poblacions d'Israel. Va atacar Aion, Dan, Abel Bet-Maacà i tot Quenerot, amb el territori de Neftalí. 21 Quan Baasà ho va saber, va abandonar l'obra de fortificació de Ramà i se'n tornà a Tersà. 22 Llavors el rei Asà va convocar tot Judà, sense excepció, s'endugueren les pedres de Ramà i tota la fusta que Baasà havia emprat en les fortificacions, i amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gabé i Masfà.
23373La resta dels fets d'Asà, totes les seves proeses, tots els seus fets i les ciutats que va fortificar, tot consta a la Crònica dels reis de Judà. A les seves velleses, es posà malalt dels peus. 24 Asà reposa amb els seus pares i fou enterrat amb ells a la ciutat del seu pare David. En lloc d'ell regnà el seu fill Josafat.
Nadab, rei d'Israel.— 25 Nadab, fill de Jeroboam, fou rei d'Israel, l'any segon d'Asà, rei de Judà. Regnà dos anys a Israel. 26 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, imità la conducta del seu pare i el pecat amb què havia fet pecar Israel. 27 Baasà, fill d'Ahies, de la casa d'Issacar, va conspirar contra ell i l'assassinà a Guebeton, que pertanyia als filisteus, mentre Nadab i tot Israel assetjaven Guebeton. 28 Baasà el matà l'any tercer d'Asà, rei —636→ de Judà, i fou rei en lloc d'ell. 29 Un cop rei, va assassinar tota la casa de Jeroboam, sense deixar d'exterminar-ne ni un, segons la paraula que Jahvè havia dit per mitjà del seu servent Ahies, de Siló, 30 per culpa dels pecats que Jeroboam havia comès i havia fet cometre a Israel, i per haver irritat Jahvè, Déu d'Israel.
31 La resta dels fets de Nadab, tots els seus fets, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 32 Hi hagué guerra entre Asà i Baasà, rei d'Israel, tot el temps que van viure.
Baasà, rei d'Israel.— 33 L'any tercer d'Asà, rei de Judà, Baasà, fill d'Ahies, fou rei de tot Israel, a Tersà, i regnà durant vint-i-quatre anys. 34 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, imità la conducta de Jeroboam i el pecat amb què havia fet pecar Israel.
16 1 La paraula de Jahvè s'adreçà a Jehú, fill d'Hananí, contra Baasà, en aquests termes: 2 «Jo t'he aixecat de la pols i t'he fet rei del meu poble d'Israel; però tu has imitat la conducta de Jeroboam, has fet pecar el meu poble d'Israel i m'has irritat amb els seus pecats. 3 Jo, doncs, suprimiré Baasà i la seva casa i faré que la teva casa acabi com la de Jeroboam, fill de Nabat. 4 Aquell de la casa de Baasà que mori a la ciutat, se'l menjaran els gossos; el qui mori al camp, se'l menjaran els ocellots».
5 La resta dels fets de Baasà, els seus fets i les seves proeses, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 6 Baasà reposà amb els seus pares i fou enterrat a Tersà. En lloc d'ell regnà el seu fill Elà.
7 També per mitjà del profeta Jehú, fill d'Hananí, la paraula de Jahvè s'adreçà contra Baasà i la seva casa, no sols per tot el mal que feia, que ofenia els ulls de Jahvè, i l'irritava amb les seves accions, imitant la casa de Jeroboam, sinó també perquè havia exterminat la casa de Jeroboam.
Elà, rei d'Israel.— 8 L'any vint-i-sis d'Asà, rei de Judà, Elà, fill de Baasà fou rei d'Israel, a Tersà, i regnà dos anys. 9 El seu oficial Zamrí, comandant de la meitat dels carros de guerra, va conspirar contra ell. —637→ Mentre ell bevia fins a embriagar-se, a Tersà, a la casa d'Asà, prefecte del palau a Tersà, 10 Zamrí va entrar i el va matar, l'any vint-i-set d'Asà, rei de Judà, i fou rei en lloc d'ell. 11 Un cop rei, així que s'assegué al seu tron, va exterminar tota la casa de Baasà; no en va deixar ni el qui orina a la paret, ni cap parent, ni cap amic. 12 D'aquesta manera, Zamrí va exterminar tota la casa de Baasà, segons la paraula que Jahvè havia dit contra Baasà per mitjà del profeta Jehú, 13 per culpa de tots els pecats que Baasà i el seu fill Elà havien comès i havien fet cometre a Israel, irritant Jahvè, Déu d'Israel, amb els seus ídols.
14 La resta dels fets d'Elà, tots els seus fets, consten al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
Zamrí, rei d'Israel.— 15 L'any vint-i-set d'Asà, rei de Judà, Zamrí fou rei a Tersà durant set dies, mentre el poble acampava davant Guebeton, que pertanyia als filisteus. 16 El poble acampat sentí dir: «Zamrí ha conspirat i ha matat el rei». Aquell mateix dia, al campament, tot Israel va proclamar rei d'Israel Amrí, general de l'exèrcit. 17 Amrí va pujar de Guebeton amb tot Israel i assetjà Tersà. 18 Quan Zamrí va veure que la ciutat era presa, entrà al castell del palau reial, va incendiar el palau reial i va morir. 19 Això, per culpa dels pecats que havia comès, fent el mal que ofèn els ulls de Jahvè, imitant la conducta de Jeroboam, pel pecat que havia comès fent pecar Israel.
20 La resta dels fets de Zamrí, la conspiració que va tramar, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel.
21 Llavors el poble d'Israel es va dividir en dos bàndols: la meitat del poble seguia Tební, fill de Guinet, per fer-lo rei; l'altra meitat seguia Amrí. 22 Però el partit que seguia Amrí va vèncer el que seguia Tební, fill de Guinet. Tební va morir, i Amrí quedà rei.
Amrí, rei d'Israel.— 23 L'any trenta-u d'Asà, rei de Judà, Amrí fou rei d'Israel, i regnà durant dotze anys. Fou rei a Tersà durant sis anys. 24 Després comprà a Sèmer la muntanya de Samaria per dos talents de plata, —638→ i va construir-hi una ciutat que, segons el nom del propietari de la muntanya, Sèmer, va anomenar Samaria. 25 Amrí féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè i fou pitjor que tots els seus predecessors. 26 Va imitar en tot la conducta de Jeroboam, fill de Nabat, i tots els pecats que havia fet cometre a Israel, irritant Jahvè, Déu d'Israel, amb els seus ídols.
27 La resta dels fets d'Amrí, els seus fets i les seves proeses, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 28 Amrí reposà amb els seus pares, i fou enterrat a Samaria. En lloc d'ell regnà el seu fill Acab.
Acab, rei d'Israel.— 29 Acab, fill d'Amrí, fou rei d'Israel l'any trenta-vuit d'Asà, rei de Judà, i fou rei d'Israel, a Samaria, vint-i-dos anys. 30 Acab, fill d'Amrí, féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, més que tots els seus predecessors. 31 La cosa més lleu fou que imités els pecats de Jeroboam, fill de Nabat: es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis, donà culte a Baal i l'adorava. 32 Va dedicar-li un altar al temple de Baal que havia construït a Samaria. 33 Acab féu també un tronc sagrat i va irritar Jahvè, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit.
34 Al seu temps, Hiel, de Bet-El, va reconstruir Jericó. A costa del seu primogènit, Abirom, en posà els fonaments, i a costa del seu fill petit, Segub, en col·locà les portes, segons la paraula que Jahvè havia dit per mitjà de Josuè, fill de Nun.
Zel d'Elies per Jahvè
17 Elies anuncia una secada.— 1 Elies, el tesbita374, de Tesbé, a Galaad, digué a Acab: «Per la vida de Jahvè, Déu d'Israel, del qual sóc servent, juro que no hi haurà rosada ni pluja durant aquests anys sense el meu manament».
Elies, refugiat al torrent de Carit.— 2 La paraula de —639→ Jahvè se li adreçà en aquests termes: 3 «Vés-te'n cap a l'orient i amaga't al torrent de Carit, enfront del Jordà. 4 Beu del torrent, i jo he manat als corbs que t'alimentin». 5 Va marxar, doncs, d'acord amb l'ordre de Jahvè; se'n va anar i s'estigué al torrent de Carit, enfront del Jordà. 6 Els corbs li duien pa i carn al matí i al vespre, i bevia del torrent.
Elies, refugiat a Sarepta. Una viuda el manté miraculosament.— 7 Al cap d'un temps, el torrent s'assecà, ja que no plovia al país. 8 Llavors se li adreçà la paraula de Jahvè en aquests termes: 9 «Vés a Sarepta de Sidó i queda-t'hi. He manat a una viuda que et mantingui». 10 Ell se'n va anar a Sarepta. Quan va arribar a la porta de la població, hi havia una viuda que arreplegava llenya. La cridà i li va dir: «Per favor, porta'm un vaset d'aigua per beure». 11 Quan anava a portar-l'hi, la cridà des del darrera i li digué: «Porta'm també un tros de pa». 12 Ella respongué: «T'ho juro per la vida de Jahvè, el teu Déu: no tinc gens de pa. Només tinc un grapat de farina en un pot i una mica d'oli en una gerra. Estava arreplegant uns quants branquillons, i anava a preparar-ho per a mi i per al meu fill: després de menjar-nos-ho, ens morirem». 13 Però Elies li digué: «No tinguis por. Vés i fes tal com has dit. Però primer fes-me un panet d'aquesta farina i porta-me'l. Acabat, en faràs per a tu i per al teu fill. 14 Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «El pot de farina no es buidarà ni la gerra d'oli disminuirà fins al dia que Jahvè enviï la pluja a la terra». 15 Ella se'n va anar i va fer tal com Elies li havia dit, i durant temps en van menjar ell i ella amb tota la seva família. 16 El pot de farina no es va buidar ni la gerra d'oli va disminuir, segons la paraula que Jahvè havia dit per mitjà d'Elies.
Elies ressuscita el fill de la viuda.— 17 Després d'això, el fill d'aquesta dona, mestressa de la casa, es posà malalt, i la malaltia era tan greu, que va expirar. 18 Ella digué a Elies: «Per què et fiques amb mi, home de Déu? ¿Es que has vingut a casa per recordar a Déu les meves —640→ faltes i per fer morir el meu fill?» 19 Ell li digué: «Dóna'm el teu fill». Ell el va prendre dels seus braços, el pujà a la cambra alta on vivia i el va ajeure al seu llit. 20 Després va invocar Jahvè: «Jahvè, Déu meu! ¿Fins aquesta viuda que m'acull heu afligit, fent morir el seu fill?» 21 Aleshores s'estirà tres vegades sobre l'infant i va invocar Jahvè: «Jahvè, Déu meu; que torni l'ànima d'aquest infant dintre d'ell!» 22 Jahvè va escoltar el crit d'Elies, i l'ànima de l'infant va tornar dintre d'ell, i va recobrar la vida. 23 Elies prengué l'infant, el va baixar de la cambra a la casa, el donà a la seva mare i li digué: «Mira, el teu fill és viu!» 24 La dona li respongué: «Ara conec que ets un home de Déu i que la paraula de Jahvè que anuncia la teva boca és veritat».
18 El poble reconeix Jahvè. Fi de la secada.— 1 Va passar molt de temps, i l'any tercer la paraula de Jahvè s'adreçà a Elies en aquests termes: «Vés, presenta't a Acab, que vull donar pluja al país». 2 Elies se n'anà per presentar-se a Acab. La fam era molt gran a Samaria, 3 i Acab va cridar Abdies, el prefecte del palau. —Abdies era molt fidel a Jahvè, 4 tant, que, quan Jezabel exterminava els profetes de Jahvè, Abdies prengué cent profetes, els amagà de cinquanta en cinquanta en una cova i els alimentava amb pa i aigua—. 5 Acab li digué: «Vine, que resseguirem pel país totes les fonts i tots els rierols; potser trobarem herba i conservarem la vida dels cavalls i de les mules, i no perdrem una part del bestiar». 6 I es van repartir el país per resseguir-lo. Acab anà per un camí, i Abdies per un altre.
7 Mentre Abdies feia camí, va trobar Elies. El va reconèixer, es prosternà de cara a terra i digué: «¿Ets de debò Elies, senyor meu?» 8 Ell li va respondre: «Jo mateix. Vés, digues al teu senyor que Elies és aquí». 9 Però l'altre digué: «Quin pecat he comès, que vulguis posar el teu servent a les mans d'Acab per fer-me morir? 10 Per la vida de Jahvè, el teu Déu, que no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat a buscar-te, i si li diuen: «No és aquí», fa jurar al poble o al reialme —641→ que no t'han trobat. 11 ¿I ara tu em dius: «Vés, digues al teu senyor que Elies és aquí? 12 Quan m'hauré separat de tu, potser l'esperit de Jahvè et transportarà no sé on, jo aniré a fer-ho saber a Acab, no et trobarà i em matarà. Amb tot, el teu servent és fidel a Jahvè des de la seva joventut. 13 ¿És que no han fet saber al meu senyor el que vaig fer quan Jezabel matava els profetes de Jahvè? ¿Com vaig amagar cent profetes de Jahvè, de cinquanta en cinquanta, en una cova, i els alimentava amb pa i aigua? 14 I ara tu em dius: «Vés, digues al teu senyor que Elies és aquí». Em matarà!» 15 Elies li va respondre: «Per la vida de Jahvè-Sabaot, del qual sóc servent, et juro que avui em presentaré davant d'ell».
16 Abdies anà a trobar Acab i li ho va fer saber. Acab anà a trobar Elies. 17 Així que Acab va veure Elies, li digué: «Ets ben bé el pertorbador d'Israel!» 18 Ell li respongué: «No sóc jo el pertorbador d'Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver abandonat el manament de Jahvè i haver seguit els baals. 19 Però ara aplega tot Israel vora meu a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d'Astarté que viuen de la manutenció de Jezabel».
20 Acab va convocar tots els israelites i va aplegar els profetes a la muntanya del Carmel. 21 Elies s'acostà a tot el poble i digué: «¿Fins quan provareu d'anar saltant amb dues crosses? Si Jahvè és Déu, seguiu-lo; si ho és Baal, seguiu-lo». El poble no li respongué ni una paraula. 22 Llavors Elies digué al poble: «Jo sóc l'únic profeta de Jahvè que he quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. 23 Que ens donin dos vedells; que ells se'n triïn un, que el tallin a bocins i el posin sobre la llenya, però sense encendre el foc. Jo també prepararé l'altre vedell i el posaré sobre la llenya, sense encendre el foc. 24 Després vosaltres invoqueu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom de Jahvè. El déu que respongui pel foc, és que és Déu». Tot el poble va respondre: «Ben dit».
25 Elies digué als profetes de Baal: «Trieu-vos un dels —642→ vedells i prepareu-lo primer, que vosaltres sou més gent. Després invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». 26 Prengueren, doncs, un vedell, que ell els havia donat, el van preparar i van invocar el nom de Baal des del matí fins al migdia dient: «Baal, escolteu-nos!» Però no arribava cap veu ni cap resposta. I anaven saltant entorn de l'altar que havien fet. 27 Al migdia, Elies es burlava d'ells: «Crideu més fort, que és un déu de debò. Potser està capficat, o s'ha retirat en algun lloc, o està de viatge; potser dorm i es despertarà». 28 Ells cridaven tan fort com podien, i es feien incisions375 amb espases i llances fins a vessar sang, segons el seu costum. 29 Passat el migdia, es posaren a delirar fins a l'hora d'oferir l'oblació. Però no venia cap veu, ni cap resposta, ni cap signe d'atenció.
30 Aleshores Elies digué a tot el poble: «Acosteu-vos!» Tot el poble es va acostar cap a ell. Llavors va refer l'altar de Jahvè que havia estat destruït. 31 Elies prengué dotze pedres, nombre de les tribus de Jacob, al qual havia estat adreçada la paraula de Jahvè quan li deia: «El teu nom serà Israel»; 32 amb les pedres va construir un altar dedicat al nom de Jahvè i féu entorn de l'altar un solc d'una cabuda de dues galledes. 33 Acabat, preparà la llenya, tallà el vedell, el posà sobre la llenya 34 i digué: «Ompliu quatre gerres d'aigua i vesseu-la sobre la víctima de l'holocaust i sobre la llenya». Així ho van fer. Després va dir: «Torneu-hi». Hi van tornar. Digué encara: «Una altra vegada». I ho van fer una tercera vegada, 35 tant, que l'aigua regalimava al voltant de l'altar i fins i tot el solc era ple d'aigua.
36 A l'hora d'oferir l'oblació, el profeta Elies s'acostà i va dir: «Jahvè, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, que es vegi avui que vós sou Déu a Israel, que jo sóc el vostre servent i que he fet totes aquestes coses per la vostra paraula. 37 Escolteu-me, Jahvè, escolteu-me perquè aquest poble reconegui que vós, Jahvè, sou Déu i que vós sou el qui convertiu el seu cor». 38 Aleshores va caure el foc de Jahvè, va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i va eixugar l'aigua que hi havia al solc. —643→ 39 Tot el poble, en veure-ho es van prosternar de cara a terra i digueren: «Jahvè és Déu, Jahvè és Déu!» 40 Elies els va dir: «Agafeu els profetes de Baal, que no se n'escapi ni un!» I els van agafar. Elies els féu baixar al torrent de Quison i allí els va degollar.
41 Després Elies digué a Acab: «Menja i beu, que sento el so de grans pluges». 42 Acab va pujar per menjar i beure. Elies va pujar al cim del Carmel, s'inclinà a terra i posà la cara entre els genolls. 43 Digué al seu criat: «Puja, per favor, i guaita del cantó del mar». Va pujar, va guaitar i digué: «No hi ha res». Elies insistí: «Torna-hi, fins a set vegades». 44 A la setena vegada, el criat digué «Hi ha un nuvolet com el palmell de la mà d'un home que puja del mar». Aleshores Elies digué: «Vés i digues a Acab: «Enganxa els cavalls i baixa, que no t'aturi la pluja». 45 A poc a poc, el cel s'anà enfosquint de núvols, el vent creixia, i esclatà una gran pluja. Acab va pujar al carro i se'n va anar cap a Jezrael. 46 La mà de Jahvè s'apoderà d'Elies, s'arromangà la cintura, i va córrer davant d'Acab fins que arribà a Jezrael.
19 Elies fuig a l'Horeb. Nova missió d'Elies.— 1 Acab va fer saber a Jezabel tot allò que Elies havia fet i com havia matat tots els profetes. 2 Aleshores Jezabel va enviar un missatger per dir a Elies: «Que els déus em facin tal cosa i tal altra, si demà en aquesta hora no he fet de tu com un d'ells!» 3 Elies va agafar por, i va fugir per salvar la vida. Va arribar a Beer-Sabé, que és a Judà, i va deixar allà el seu criat. 4 Ell se'n va anar desert endins, una jornada de camí, s'assegué sota una ginestera i demanà la mort així: «Ja n'hi ha prou, Jahvè; preneu-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares». 5 Es va ajeure i s'adormí sota aquella ginestera. Aleshores un àngel el tocà i li digué: «Aixeca't i menja». 6 Va guaitar, i va veure al seu capçal un pa cuit sobre pedres calentes i un càntir d'aigua. Va menjar i beure, i s'ajagué de nou. 7 L'àngel de Jahvè tornà una altra vegada, el tocà i li digué: «Aixeca't i menja, que encara et queda un llarg camí». 8 Es va alçar, va menjar i beure —644→ i, refet amb aquell aliment, va caminar quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l'Horeb.
9 Allí va entrar en una cova i va passar-hi la nit. La paraula de Déu se li adreçà així: «Què fas aquí, Elies?» 10 Ell respongué: «Estic ple de zel per Jahvè, Déu dels exèrcits, perquè els israelites han abandonat la vostra aliança, han arrasat els vostres altars i han matat els vostres profetes. M'he quedat jo tot sol, i encara busquen de matar-me a mi». 11 Ell digué: «Surt i estigues dret dalt la muntanya davant de Jahvè». Aleshores Jahvè va passar. Davant de Jahvè venia un vent intens i impetuós que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques; però Jahvè no venia en el vent. Després del vent, vingué un terratrèmol; però Jahvè no venia en el terratrèmol. 12 Després del terratrèmol, vingué un foc; però Jahvè no venia en el foc. I després del foc, vingué un vent suau, tranquil. 13 Elies, en sentir-lo, s'embolcallà la cara amb el mantell, va sortir i s'estigué a l'entrada de la cova. Aleshores li arribà una veu que li digué: «Què fas aquí, Elies?» 14 Ell respongué: «Estic ple de zel per Jahvè, Déu dels exèrcits, perquè els israelites han abandonat la vostra aliança, han arrasat els vostres altars i han matat a espasa els vostres profetes. M'he quedat jo tot sol, i encara busquen de matar-me a mi»376.
15 Jahvè li digué: «Vés, torna-te'n pel mateix camí, cap al desert de Damasc. Així que hi arribis, ungeix Hazael com a rei dels arameus. 16 Després ungeix Jehú, fill de Namsí, com a rei d'Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Safat, d'Abel-Mehulà, com a profeta en lloc teu. 17 El qui s'escapi de l'espasa d'Hazael, el farà morir Jehú; i el qui s'escapi de l'espasa de Jehú, el farà morir Eliseu. 18 Però em reservaré a Israel set mil homes: tots els genolls que no s'han doblegat davant de Baal i tots els llavis que no l'han besat»377.
Vocació d'Eliseu.— 19 Elies se'n va anar d'allí i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous, menant ell mateix la dotzena parella. Elies se li avançà i li tirà el mantell al damunt. 20 Eliseu deixà els bous, va córrer darrera Elies —645→ i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare, i et segueixo». Ell li respongué: «Vés i torna, que ja veus què t'he fet». 21 Ell se'n tornà, prengué una parella de bous, els va degollar i amb els arnesos dels bous els va coure. Convidà la gent del poble, i van menjar. Després va seguir Elies i es posà al seu servei.
Guerres amb els arameus
20 Els arameus assetgen Samaria.— 1 Ben-Hadad, rei dels arameus, va aplegar tot el seu exèrcit: anaven amb ell trenta-dos reis, cavalls i carros. Va pujar, posà setge a Samaria i combatia contra la ciutat. 2 Va enviar missatgers a Acab, rei d'Israel, a la ciutat, 3 i li féu dir: «Això diu Ben-Hadad: «La teva plata i el teu or són meus; també les teves dones i els teus fills són meus». 4 El rei d'Israel respongué: «Tal com tu dius, rei, senyor meu, jo sóc teu, juntament amb tot allò que tinc».
5 Els missatgers van tornar i digueren: «Això diu Ben-Hadad: «Si jo t'havia enviat a dir: «Em donaràs la teva plata i el teu or, les teves dones i els teus fills, 6 és que demà en aquesta hora t'enviaré els meus homes que escorcollaran la teva casa i les cases dels teus homes, prendran tot alió que els plagui i s'ho enduran».
7 Llavors el rei d'Israel va convocar tots els ancians del país i digué: «Fixeu-vos quines males intencions té aquest home. Ha enviat a exigir-me les dones, els fills, la plata i l'or, a mi que no li refusava res». 8 Tots els ancians i tot el poble li digueren: «No l'escoltis de res, no hi consentis». 9 Ell, doncs, digué als missatgers de Ben-Hadad: «Digueu al rei, el meu senyor: «Faré tot allò que m'has fet dir la primera vegada; però aquesta altra cosa, no puc pas fer-la». Els missatgers se'n van anar i li referiren la resposta.
10 Aleshores Ben-Hadad envià a dir-li: «Que els déus em facin tal cosa i tal altra, si la pols que quedarà de Samaria basta perquè en pugui prendre un grapat cadascun dels homes que em segueix». 11 El rei d'Israel respongué: —646→ «Digueu-li: «El qui s'està cenyint l'espasa, que no es gloriï com si ja se'n desfés». 12 Així que Ben-Hadad va sentir aquesta resposta —estava bevent amb els reis al campament—, manà als seus homes: «Aneu als vostres llocs!» I s'apostaren contra la ciutat.
Desfeta dels arameus.— 13 Aleshores un profeta s'acostà a Acab, rei d'Israel, i li digué: «Això diu Jahvè: «Has vist aquesta gentada? Doncs, avui te la posaré a les mans, i sabràs que jo sóc Jahvè». 14 Acab preguntà: «Per mitjà de qui?» Ell digué: «Això diu Jahvè: «Per mitjà dels soldats dels prefectes dels districtes». Acab demanà: «Qui emprendrà el combat?» Ell digué: «Tu». 15 Llavors Acab féu el recompte dels homes dels prefectes dels districtes, i eren dos-cents trenta-dos. Després d'ells, féu el recompte de tot l'exèrcit, de tots els israelites, i eren set mil. 16 Van sortir cap a migdia, mentre Ben-Hadad bevia fins a embriagar-se al campament, amb els trenta-dos reis, aliats seus. 17 Els homes dels prefectes dels districtes van sortir primer. Ben-Hadad va enviar uns homes per a informar-se, i li notificaren: «Uns homes han sortit de Samaria». 18 Ell digué: «Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; si han sortit per combatre, agafeu-los també vius». 19 Ells, doncs, sortien de la ciutat: els soldats dels prefectes dels districtes, amb l'exèrcit darrera d'ells. 20 Cadascun atacava el qui tenia al seu davant. Els arameus van fugir, i Israel els perseguia. Ben-Hadad, rei dels arameus, s'escapà a cavall amb els qui menaven els carros de guerra. 21 El rei d'Israel va sortir, va atrapar els cavalls i els carros, i va derrotar els arameus. La derrota va ser gran.
22 Llavors aquell profeta s'acostà al rei d'Israel i li digué: «Sigues valent i considera bé què has de fer, perquè d'aquí a un any el rei dels arameus t'atacarà».
23 Els oficials del rei dels arameus li digueren: «El Déu d'ells és un Déu de les muntanyes; per això, han estat més forts que nosaltres. Combatem-los a la plana; segur que nosaltres serem més forts. 24 Fes això; destitueix tots els reis i posa prefectes en lloc seu. 25 Després procura't un —647→ exèrcit com el que vas perdre, amb els cavalls i els carros, i combatem-los a la plana; segur que serem més forts nosaltres». El rei va escoltar la seva proposta i ho féu així.
Nova derrota dels arameus.— 26 Al cap d'un any, Ben-Hadad cridà els arameus a les armes i pujà a Afec per combatre contra Israel. 27 Els israelites foren cridats a les armes i, proveïts de queviures, els sortiren a l'encontre. Els israelites van acampar enfront d'ells com dos ramadets de cabres, mentre que els arameus omplien el país. 28 Llavors l'home de Déu s'acostà al rei i li digué «Això diu Jahvè: «Ja que els arameus creuen que Jahvè és un Déu de les muntanyes i no de les valls, et posaré a les mans tota aquesta gentada, i sabreu que jo sóc Jahvè». 29 Van estar acampats els uns enfront dels altres durant set dies. El setè dia començà el combat, i els israelites van fer als arameus cent mil baixes d'infanteria en un sol dia. 30 Els restants van fugir a Afec, a la ciutat, però les muralles es van esfondrar sobre els vint-i-set mil homes que quedaven.
Acab perdona a Ben-Hadad.— Ben-Hadad també va fugir, va entrar a la ciutat i es refugiava d'una cambra a l'altra. 31 Els seus servents li digueren: «Mira, nosaltres hem sentit dir que els reis d'Israel són uns reis compassius. Posem-nos sacs negres a la cintura i cordes al cap i anem a trobar el rei d'Israel; potser et perdonarà la vida». 32 Es van cenyir de sacs negres la cintura i de cordes el cap, anaren a trobar el rei d'Israel i li digueren: «El teu servent Ben-Hadad diu: «Perdona'm la vida, per favor». Ell respongué: «Encara és viu? És el meu germà!» 33 Els homes van prendre aquesta expressió com un bon presagi i l'agafaren per la paraula: «Ben-Hadad és el teu germà». Acab replicà: «Aneu, porteu-lo». Ben-Hadad anà a trobar-lo, i aquest el féu pujar al seu carro. 34 Ben-Hadad li digué: «Et tornaré les poblacions que el meu pare va prendre al teu pare, i podràs posar mercats a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria». «I jo —digué Acab— et deixaré lliure mitjançant un pacte». —648→ Féu, doncs, un pacte amb ell, i el deixà lliure.
Un profeta desaprova la generositat d'Acab.— 35 Un home de Déu d'entre els profetes va dir al seu company per ordre de Jahvè: «Fereix-me!» Però ell s'hi va refusar. 36 Llavors aquell li digué: «Ja que no has obeït l'ordre de Jahvè, així que te'n vagis, un lleó et matarà». Ell se'n va anar, el va trobar un lleó i el va matar. 37 Després el profeta va trobar un altre home, i li digué: «Fereix-me!» L'home el va ferir. 38 Llavors el profeta va anar a esperar el rei pel camí, disfressat amb una bena als ulls. 39 Quan el rei passava, ell el cridà i li digué: «El teu servent es trobava enmig del combat, quan ha vingut un home, duent un presoner i m'ha dit: «Guarda aquest home. Si arriba a desaparèixer, la teva vida respondrà per la seva, o bé pagaràs un talent de plata». 40 Mentre el teu servent estava ocupat d'una banda a l'altra, aquell presoner ha desaparegut». El rei d'Israel li digué: «La teva sentència és clara. Tu mateix l'has pronunciada». 41 Tot seguit, aquell es va treure la bena dels ulls, i el rei d'Israel va reconèixer que era un dels profetes. 42 Aleshores li digué: «Això diu Jahvè: «Ja que t'has deixat escapar de les mans l'home que jo tenia destinat a l'extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu». 43 El rei se'n va anar a casa seva irritat i consternat, i arribà a Samaria.
Elies denuncia un crim del Rei
21 Nabot no vol cedir al rei la seva vinya. 1 Després d'aquests fets passà això: Nabot, el jezraelita, tenia una vinya a Jezrael, al costat del palau d'Acab, rei de Samaria. 2 Acab digué a Nabot: «Dóna'm la teva vinya, que em servirà de jardí, ja que està tocant al meu palau. Jo et donaré, a canvi, una vinya millor o, si ho prefereixes, et pagaré en diners el que val». 3 Nabot digué a Acab: «Déu me'n guard, de cedir l'heretat dels meus pares!»
4 Acab tornà a casa seva irritat i consternat per la resposta de Nabot, el jezraelita: es va tirar al llit, girà la cara —649→ i no volia ni menjar. 5 La seva dona Jezabel hi va anar i li digué: «¿Per què estàs trist i no menges?» 6 Ell li respongué: «He parlat amb Nabot, el jezraelita, i li he dit: «Dóna'm la teva vinya per diners o, si ho prefereixes, te'n donaré una altra a canvi». Però ell m'ha dit: «No te la cediré». 7 Aleshores la seva dona Jezabel li digué: «Sí que fas bé de rei a Israel! Aixeca't, menja i estigues de bon humor, que jo et donaré la vinya de Nabot, el jezraelita».
Jezabel fa matar Nabot. 8 Aleshores va escriure unes cartes en nom d'Acab, les va segellar amb el segell reial i les va enviar als ancians i als dignataris que vivien amb Nabot a la seva ciutat. 9 Les cartes deien això: «Proclameu un dejuni i poseu Nabot al mig del poble. 10 Feu venir davant d'ell dos brètols que testifiquin així contra ell: «Has blasfemat contra Déu i contra el rei». Llavors traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori».
11 Els homes de la ciutat, els ancians i els dignataris que vivien a la seva ciutat, van fer tal com Jezabel els manava, segons deien les cartes que els havia enviat. 12 Proclamaren un dejuni i van posar Nabot al mig del poble. 13 Després van venir aquells dos brètols, es posaren davant d'ell i van testificar així contra Nabot, a la presència del poble: «Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei». Llavors el van treure fora, l'apedregaren, i va morir. 14 Després van enviar a dir a Jezabel: «Nabot ha estat apedregat, i ha mort». 15 Així que Jezabel va sentir que Nabot havia estat apedregat i que havia mort, digué a Acab: «Au, pren possessió de la vinya que Nabot, el jezraelita, havia refusat de cedir-te a canvi de diners; Nabot ja no és viu, ha mort». 16 En sentir Acab que Nabot havia mort, baixà a la vinya del jezraelita, per prendre'n possessió.
Elies anuncia el càstig de Déu contra la casa d'Acab.— 17 La paraula de Jahvè s'adreçà a Elies, el tesbita, en aquests termes: 18 «Baixa a trobar Acab, rei d'Israel, a Samaria. És a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre'n possessió. 19 Digue-li: «Això diu Jahvè: —650→ «¿Després d'assassinar, encara vols posseir?» Digue-li també: «Això diu Jahvè: «Al lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teva sang». 20 Acab digué a Elies: «M'has ben atrapat, enemic meu!» Ell respongué: «T'he atrapat, perquè t'has venut per fer el mal que ofèn els ulls de Jahvè. 21 Jo faré caure la desgràcia damunt teu, suprimiré tot rastre de la teva descendència i exterminaré d'Acab fins el qui orina a la paret, esclau i lliure, a Israel. 22 Faré que la teva casa acabi com la casa de Jeroboam, fill de Nabat, i com la casa de Baasà, fill d'Ahià, perquè m'has irritat i has fet pecar Israel. 23 També contra Jezabel ha parlat Jahvè. Els gossos es menjaran Jezabel al camp de Jezabel. 24 Aquell de la casa d'Acab que morí a la ciutat, se'l menjaran els gossos; el qui morí al camp, se'l menjaran els ocellots». 25 Ben cert, no hi hagué ningú que s'hagués venut com Acab per fer el mal que ofèn els ulls de Jahvè, perquè la seva dona Jezabel el seduïa. 26 Va obrar d'una manera totalment abominable, seguint els ídols, tal com havien fet els amorreus, que Jahvè va desposseir de davant els israelites.
Acab es penedeix i Jahvè ajorna el càstig.— 27 Quan Acab va sentir aquestes paraules, s'esquinçà els vestits, es cobrí amb un sac negre, dejunà, dormia vestit amb aquest sac i caminava a pas lent. 28 La paraula de Jahvè s'adreçà a Elies, el tesbita, en aquests termes: 29 «¿Has vist com Acab s'ha humiliat davant meu? Ja que s'ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia en vida seva; la faré venir en temps del seu fill».
Nova guerra amb els arameus
22 Acab proposa la reconquesta de Ramot-Galaad.— 1378Van passar tres anys sense cap guerra entre els arameus i Israel. 2 L'any tercer, Josafat, rei de Judà, va baixar a trobar el rei d'Israel. 3 El rei d'Israel digué als seus homes: «¿Sabeu que Ramot-Galaad és nostra, i nosaltres ens estem aquí parats, en lloc d'arrencar-la de —651→ les mans del rei d'Aram?» 4 I digué a Josafat: «¿No vindries amb mi a combatre a Ramot-Galaad?» Josafat contestà al rei d'Israel: «Jo sóc com tu, el meu poble és com el teu poble, i els meus cavalls, com els teus».
Els falsos profetes encoratgen el projecte del rei.— Josafat digué al rei d'Israel: «Et demano que consultis la paraula de Jahvè». 6 El rei d'Israel va aplegar els profetes, en nombre d'uns quatre-cents, i els digué: «¿Haig d'anar a combatre contra Ramot-Galaad o me n'haig d'abstenir?» Ells respongueren: «Puja-hi, que el Senyor la posarà a les mans del rei». 7 Josafat preguntà: «¿No hi ha aquí cap més profeta de Jahvè per consultar-lo?» 8 El rei d'Israel digué a Josafat: «Encara hi ha un home pel qual podríem consultar Jahvè, però no m'agrada, perquè no em profetitza res de bo, sinó desgràcies; és Miquees379, fill de Jemlà». Josafat li digué: «No parlis així, rei!»
9 El rei d'Israel cridà un eunuc i li va dir: «De pressa, fes venir Miquees, fill de Jemlà». 10 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, seien cada un al seu tron, amb els vestits reials, a l'era, a l'entrada de la porta de Samaria, i tots els profetes profetitzaven davant d'ells. 11 Sedequies, fill de Canaanà, s'havia fet uns corns de ferro i deia: «Això diu Jahvè: «Amb uns corns com aquests, envestiràs els arameus fins que no en quedi rastre». 12 I tots els profetes profetitzaven igualment: «Puja a Ramot-Galaad; serà una campanya victoriosa; Jahvè posarà la ciutat a les mans del rei».
Miquees profetitza la derrota i la mort del rei.— 13 El missatger que havia anat a cridar Miquees, li digué «Mira, els oracles dels profetes són unànimement favorables al rei. Que el teu oracle sigui com els d'ells; anuncia la victòria». 14 Però Miquees digué: «Et juro per la vida de Jahvè, que li diré el que Jahvè em digui». 15 Arribà davant del rei, i aquest li preguntà: «Miquees, ¿hem d'anar a combatre contra Ramot-Galaad o ens n'hem d'abstenir?» Ell li respongué: «Puja-hi, que serà una campanya victoriosa; Jahvè posarà la ciutat a les mans del rei». 16 Però el rei li digué —652→ «¿Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis més que la veritat en nom de Jahvè?» 17 Aleshores va dir: «Veig tot Israel dispersat per les muntanyes, com un ramat d'ovelles sense pastor.
I Jahvè diu: «No tenen amo; que cadascú se'n torni en pau a casa seva».
18 El rei d'Israel digué llavors a Josafat: «¿No t'he dit que no em profetitza res de bo, sinó desgràcies?» 19 Miquees replicà: «Escolta, doncs, la paraula de Jahvè: He vist Jahvè assegut al seu tron, i tot l'exèrcit del cel l'assistia a dreta i a esquerra. 20 Jahvè ha dit: «Qui seduirà Acab perquè caigui a Ramot-Galaad?» L'un responia d'una manera i l'altre d'una altra. 21 Aleshores un esperit ha sortit, s'ha posat davant Jahvè i ha dit: «Jo el seduiré». Jahvè li ha preguntat: «Com ho faràs?» 22 Ell ha dit: «Em faré esperit de mentida a la boca de tots els seus profetes». Jahvè ha dit: «El seduiràs; obtindràs el que et proposes. Vés i fes-ho així». 23 Jahvè, doncs, ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè Jahvè ha decretat contra tu la desgràcia».
24 Aleshores Sedequies, fill de Canaanà, va donar una bufetada a Miquees dient-fi: «¿Així l'esperit de Jahvè ha sortit de mi per parlar-te a tu?» 25 Miquees respongué: «Ja ho veuràs el dia que aniràs de cambra en cambra per amagar-te». 26 El rei d'Israel va manar: «Agafa Miquees, porta'l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joàs, el fill del rei, 27 i digue'ls: «Això diu el rei: «Fiqueu aquest a la presó i tingueu-lo a pa i aigua, fins que jo torni en pau». 28 Miquees replicà: «Si tornes en pau, és que Jahvè no ha parlat per mi». I afegí: «Escolteu-ho, tots els pobles».
Mort d'Acab a Ramot-Galaad.— 29 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, pujaren a Ramot-Galaad. 30 El rei d'Israel digué a Josafat: «Jo em disfressaré i aniré així al combat; però tu posa't els teus vestits». El rei d'Israel es va disfressar i anà al combat. 31 El rei dels arameus havia manat als capitans dels seus trenta-dos carros: «No ataqueu petit ni gran, sinó només el rei d'Israel». 32 Quan —653→ els capitans dels carros van veure Josafat, es van pensar que no podia ser sinó el rei d'Israel, i es van girar contra ell per atacar-lo. Però Josafat es posà a cridar. 33 En veure els capitans dels carros que no era el rei d'Israel, van deixar de perseguir-lo.
34 Però algú que disparà l'arc sense apuntar va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab digué al seu cotxer: «Gira i fes-me sortir del camp de batalla, que estic ferit!»
35 Però la batalla es va endurir aquell dia, i el rei resistia dret en el carro davant els arameus; però al vespre va morir. La sang de la ferida s'havia escorregut dins el carro. 36 A la posta del sol, un crit va córrer pel campament: «Cadascú al seu poble, cadascú al seu país: 37 el rei és mort!» Van anar a Samaria i allí van enterrar el rei. 38 Van rentar el carro a l'estany de Samaria, els gossos van llepar la seva sang i les prostitutes s'hi banyaren, segons la paraula que Jahvè havia dit.
Els dos regnes després d'Acab
Conclusió del regnat d'Acab.— 39 La resta dels fets d'Acab, tots els seus fets, el palau d'ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta al llibre de la Crònica dels reis d'Israel. 40 Acab reposà amb els seus pares, i en lloc d'ell regnà el seu fill Ocozies.
Josafat, rei de Judà.— 41380Josafat, fill d'Asà, fou rei de Judà l'any quart d'Acab, rei d'Israel. 42 Josafat tenia trenta-cinc anys quan fou rei, i regnà vint-i-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà, i era filla de Selahí. 43 Va imitar enterament la conducta del seu pare Asà, sense decantar-se'n i fent el bé que aproven els ulls de Jahvè. 44 Només que els llocs alts no foren suprimits, el poble encara oferia sacrificis i cremava encens als llocs alts. 45 Josafat va viure en pau amb el rei d'Israel.
46 La resta dels fets de Josafat, les seves proeses i els seus combats, tot consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 47 Va extirpar els qui encara es dedicaven a la —654→ prostitució sagrada, que havien quedat del temps del seu pare Asà.
48 A Edom, no hi havia rei; un governador feia de rei. 49 Josafat havia fet fer una flota de Tarsís per anar a Ofir a buscar or, però no hi va anar, perquè els vaixells es van estavellar a Asion-Gàber. 50 Llavors Ocozies, fill d'Acab, digué a Josafat: «Que els meus homes vagin amb els teus en els vaixells». Però Josafat no ho va voler.
51 Josafat reposà amb els seus pares i fou enterrat amb ells a la ciutat del seu pare David. En lloc d'ell regnà el seu fill Joram.
Ocozies, rei d'Israel.— 52 Ocozies, fill d'Acab, fou rei d'Israel a Samaria, l'any disset de Josafat, rei de Judà, i regnà dos anys a Israel. 53 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, va imitar la conducta del seu pare i de la seva mare, i la de Jeroboam, fill de Nabat, que havia fet pecar Israel. 54 Adorava Baal i es prosternava davant d'ell, irritava Jahvè, Déu d'Israel, seguint tot el que havia fet el seu pare.