Visor de obras.

1 Títol general.— 1 Paraules d'Amós (que fou un dels ovellers de Tecuè. Que percebé sobre Israel al temps d'Ozies, rei de Judà, i de Jeroboam, fill de Joàs, rei d'Israel. Dos anys abans del terratrèmol).

Lema

	2 Digué: Jahvè rugirà de Sió,
	de Jerusalem farà sentir el seu crit;
	les prades dels pastors estaran de dol,
	el cim del Carmel quedarà tot moix.

  —1956→  

Damasc

	3 Així parla Jahvè:
	Per tres crims de Damasc
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han batut Galaad amb trill de ferro!
	4 Enviaré foc contra la casa d'Hazael,
	i devorarà els castells de Ben-Hadad1692;
	5 trencaré el forrellat de Damasc,
	suprimiré de Becat-Aven el qui seu al tron,
	i de Bet-Edèn el qui té el ceptre;
	el poble d'Aram anirà a l'exili a Quir!
	Ho diu Jahvè!

Gaza

	6 Així parla Jahvè:
	Per tres crims de Gaza
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han deportat poblacions senceres,
	per lliurar-les a Edom!
	7 Enviaré foc contra la muralla de Gaza,
	i devorarà els seus castells;
	8 suprimiré d'Asdod el qui seu al tron,
	i d'Ascalon, el qui té el ceptre;
	giraré la mà contra Acaron;
	desapareixerà el darrer dels filisteus!
	Ho diu el Senyor Jahvè!

Tir

	9 Així parla Jahvè:
	Per tres crims de Tir
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han lliurat uns captius,
	sense recordar el pacte de germanor!
	10 Enviaré foc contra la muralla de Tir
	i devorarà els seus castells!

Edom

	11 Així parla Jahvè:
	Per tres crims d'Edom
	i per quatre no ho revoco:
	perquè ha perseguit el seu germà amb l'espasa
	i ha ofegat tota pietat;
	ha servat la seva ira sense fi
—1957→
	i ha guardat per sempre rancúnia!
	12 Enviaré foc contra Teman,
	i devorarà els castells de Bosrà.

Ammon

	13 Així parla Jahvè:
	Per tres crims dels fills d'Ammon
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han esventrat les embarassades de Galaad,
	a fi d'eixamplar el seu territori!
	Calaré foc a la muralla de Rabà,
	i devorarà els seus castells,
	entre els crits de guerra, el dia del combat,
	en la tempesta, el dia de l'huracà!
	14 I el seu rei se n'anirà a l'exili,
	ell i els seus prínceps tots junts.
	Ho diu Jahvè!

Moab

	2 1 Així parla Jahvè:
	Per tres crims de Moab
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han cremat, calcinant-los,
	els ossos del rei d'Edom!
	2 Enviaré foc contra Moab,
	i devorarà els castells de Cariot!
	Moab morirà en el batibull,
	entre els crits de guerra, al so del corn;
	3 suprimiré del seu si el qui regeix,
	i mataré amb ell tots els seus prínceps!
	Ho diu Jahvè!

Judà

	4 Així parla Jahvè:
	Per tres crims de Judà
	i per quatre no ho revoco:
	perquè han desdenyat la llei de Jahvè
	i no han observat els seus preceptes,
	i s'han deixat esgarriar pels ídols
	que ja havien seguit els seus pares.
	5 Enviaré foc contra Judà,
	i devorarà els castells de Jerusalem!

Israel del nord

	6 Així parla Jahvè:
	Per tres crims d'Israel
	i per quatre no ho revoco:
	perquè venen per diner el menut,
—1958→
	i el pobre, per dues sandàlies!
	7 Claven cops al cap dels humils
	i fan vacil·lar el genoll del desvalgut.
	(Un home i el seu pare van a la noia per profanar el meu sant nom.)
	8 Es reclinen sobre vestits presos en penyora
	(al costat de tot altar)
	i beuen el vi a preu de multes (a la casa del seu Déu).
	9 I jo que havia destruït
	davant vostre l'amorreu,
	que tenia la talla com la d'un cedre
	i era fort com una alzina!
	Havia destruït els seus fruits a sobre
	i les seves arrels a sota.
	(10 I jo que us havia fet
	pujar del país d'Egipte i que, durant quaranta anys,
	us havia conduït pel desert,
	per donar-vos possessió del país de l'amorreu!)
	11 Havia pres alguns dels vostres fills per profetes
	i alguns dels vostres joves per nazireus!
	No és veritat, fills d'Israel?,
	oracle de Jahvè.
	(12 Però vosaltres heu fet beure vi
	als nazireus i heu donat ordre als profetes,
	dient: «No profetitzeu!»)
	13 Per això, vet aquí que jo faré
	que les cames se us seguin d'esglai,
	(com balanceja el carro carregat de garbes.)
	14 La fugida serà impossible als més lleugers,
	el més fornit no desplegarà la seva força
	i el més valent no salvarà la vida.
	15 L'arquer no podrà aguantar ferm,
	i el corredor més ràpid no se salvarà.
	El cavaller no salvarà la vida,
	16 i el més ardit d'entre els paladins
	fugirà sense armes, aquell dia.
	Ho diu Jahvè!

3 Motius del càstig.— 1 Escolteu aquesta amenaça que Jahvè profereix contra vosaltres, fills d'Israel (contra tot el clan que vaig fer pujar del país d'Egipte):

  —1959→  

	2 Jo no us conec sinó a vosaltres
	entre tots els clans de la terra,
	per això, us castigaré a vosaltres
	per totes les vostres culpes!

Amós, profeta

	(3 ¿Van dos plegats, sense
	que s'hagin concertat?)
	4 El lleó, ¿rugeix a la selva,
	si no ha agafat res?
	El lleó jove, ¿fa sentir el seu crit (des del cau),
	sense que hagi caçat?
	5 ¿Cau un ocell a terra,
	que no el toqui un tret?
	Un parany, ¿salta de terra,
	i no atrapa res?
	6 O ¿toquen el corn (a la ciutat),
	sense que el poble s'alarmi?
	O ¿hi ha una desgràcia a la ciutat,
	i no ho ha fet Jahvè?
	(7 Ja que el Senyor Jahvè no
	fa res que no en reveli el
	secret als seus servents, els profetes.)
	8 El lleó ha rugit: qui no té por!
	El Senyor Jahvè ha parlat: qui no profetitza!

Càstig de Samaria

	9 Proclameu-ho davant els castells d'Asdod1693
	i davant els castells del país d'Egipte;
	digueu: «Reuniu-vos sobre la muntanya de Samaria i vegeu!»
	Quants de desordres enmig d'ella,
	i quines opressions no s'hi fan!
	10 (No saben obrar rectament, oracle de Jahvè.)
	Els qui acumulen la violència
	i la rapinya en els seus castells!
	11 Per això, així parla Jahvè:
	L'enemic recorrerà tot el país;
	faran baixar al clot la teva fortalesa,
	i els teus castells es veuran saquejats.

Insignificança dels qui se salvaran

	12 Així parla Jahvè:
	Com el pastor salva de la gola del lleó
	un parell de garres o una punta d'orella,
	així se salvaran els fills d'Israel,
—1960→
	els qui habiten a Samaria:
	en la forma d'un cantell de divan
	o d'un tros de barra de llit!

Condemnació del luxe

	13 Escolteu, i atesteu-ho a la casa de Jacob,
	oracle del Senyor Jahvè, Déu-Sabaot:
	14 Sí, el dia que castigaré els
	crims d'Israel (sobre ell, llavors castigaré
	els altars de Bet-El: els corns de l'altar
	seran abatuts i cauran a terra),
	15 jo donaré el cop a la casa d'hivern i a la casa d'estiu,
	els llits de vori desapareixeran,
	i s'acabaran les cases opulentes,
	oracle de Jahvè.

Contra les dones de Samaria

	4 1 Escolteu, vaques de Basan1694,
	que sou a la muntanya de Samaria,
	les qui oprimiu els humils,
	les qui esclafeu els pobres,
	les qui dieu als vostres senyors:
	«Porta, i beguem!»
	2 Jahvè ho jura per la seva santedat:
	Vindran dies
	en què us agafaran el nas amb arpons,
	i el vostre darrera, amb garfis de pesca;
	3 a bocins sortireu, cada una de front,
	i sereu llençades al femer
	(oracle de Jahvè!)

Contra el culte exterior i formalista

	4 Veniu a Bet-El i prevariqueu;
	a Galgala, i prevariqueu més fort.
	Oferiu els vostres sacrificis cada matí,
	les vostres libacions cada tres dies!
	5 Oferiu en acció de gràcies pasta fermentada,
	proclameu ben alt dons voluntaris,
	ja que hi trobeu gust, fills d'Israel,
	oracle del senyor Jahvè.

Infructuositat dels càstigs

	6 Prou us he donat jo boques afamades
—1961→
	a totes les vostres ciutats,
	us he privat de pa a totes les vostres llars,
	però no torneu a mi, oracle de Jahvè.
	7 Us he refusat la pluja
	(quan faltaven encara tres
	mesos per a la sega; vaig
	fer ploure sobre una ciutat,
	i sobre una altra ciutat no
	vaig fer ploure; un camp
	rebé la pluja, i un altre camp,
	on no va ploure, s'assecà)
	8 i dues, tres ciutats han anat balandrejant
	cap a una altra a beure aigua (i no s'han saciat),
	però no torneu a mi, oracle de Jahvè.
	9 Us he donat un cop amb l'escaldament (i el rovell),
	us he ressecat els horts;
	la llagosta us ha devorat les vinyes
	(les figueres i les oliveres,
	però no torneu a mi, oracle de Jahvè.
	10 (He enviat entre vosaltres una pesta com la d'Egipte.)
	Amb l'espasa us he matat els joves
	quan us han capturat els cavalls,
	i us he incendiat el campament,
	però no torneu a mi, oracle de Jahvè.
	11 He trastornat entre vosaltres...
	(com en la catàstrofe infligida per Déu a Sodoma i a Gomorra)
	heu quedat...
	com un tió arrencat del foc,
	però no torneu a mi, oracle de Jahvè.
	12 Per això, així et faré, Israel... (Ja que et vull
	fer això, sigues sincer envers
	el teu Déu, Israel. 13 Perquè,
	mira:
	El qui forma el tro i crea el vent,
	que fa estendre el Nil sobre les terres,
	que fa l'aurora i les tenebres
	i que camina sobre les altures de la terra:
	Jahvè, Déu-Sabaot, és el seu nom.)

5 Proper desastre d'Israel.— 1 Escolteu aquesta paraula que entonaré sobre vosaltres (una complanta), fills d'Israel:

	2 Ha caigut, no es torna a alçar,
	la verge d'Israel;
	està estenallada sobre el propi sòl,
	ningú no l'alça!
	3b La ciutat que posava en   —1962→   campanya mil homes,
	no en té més que cent,
	i la ciutat que posava en campanya cent homes,
	no en té més que deu!

No culte, sinó moralitat

	4 (Perquè així parla Jahvè a la casa d'Israel:)
	Cerqueu-me i viviu!
	5 I no cerqueu Bet-El,
	no aneu a Galgala,
	no passeu a Beer-Sabé!
	(Perquè Galgala serà relegat a l'exili,
	i Bet-El, reduït a no res.)
	6 Cerqueu-me i viviu,
	perquè no esclati la flama,
	el foc a la casa de Josep,
	i devori inextingible! (Per Bet-El.)
	14 Cerqueu el bé i no pas el mal,
	per tal de viure,
	i perquè Jahvè sigui amb vosaltres,
	com ho dieu!
	15 Odieu el mal i no pas el bé,
	feu que el dret es mantingui ferm,
	qui sap si no prendrà a mercè (Jahvè, Déu-Sabaot)
	una resta de Josep!
	3a ja que així parla el Senyor,
	Jahvè a la casa d'Israel,
	7 als qui canvien el dret en donzell
	i fan tocar a terra la justícia,
	10 que odien a la Porta1695 el qui posa clam
	i detesten el qui diu la veritat:
	11 Per això, ja que trepitgeu l'humil
	i li feu pagar un tribut pel seu blat,
	a les cases de carreus que construïu,
	no hi habitareu;
	de les vinyes magnífiques que planteu,
	no en beureu el vi.

Fragment d'himne

	8 El qui fa Sírius i Orió,
	el qui canvia les tenebres en matí,
	i el dia, en una nit obscura.
	(El qui crida l'aigua del mar
	i l'aboca sobre la terra,
	Jahvè és el seu nom.)
	9 El qui fa brillar Taure amb Cabra
	i fa que es pongui... amb Artur.

  —1963→  

Imminència del càstig

	12 Sí, sé que les vostres infidelitats són moltes,
	que són tants els vostres pecats,
	enemics de la justícia, que accepteu suborn
	i que feu la llesca als pobres en el tribunal.
	(13 Per això, un home prudent
	calla en un temps així, perquè és un temps dolent.)
	16 Per això, així parla Jahvè,
	el Déu-Sabaot, el Senyor:
	A totes les places se sentiran planys
	i a tots els carrers diran «Oi, oi!»
	Convocaran el llaurador cap al dol,
	l'oveller cap als qui saben cantar lamentacions,
	17 i a cada vinya hi haurà planys,
	quan jo passaré enmig teu!
	(Ho diu Jahvè.)

El dia de Jahvè

18 Ai dels qui sospiren pel dia de Jahvè!¹⁶⁹⁶

Què n'heu de fer (del dia de Jahvè? Serà tenebres sense gens de llum: 19 com quan algú fuig davant d'un lleó i li surt al pas un ós, o quan entra a casa seva, arrepenja la mà a la paret, i el pica una serp.)

20 ¿No serà (el dia de Jahvè) tenebres sense gens de llum, i fosca sense cap claror?

El culte sense la justícia¹⁶⁹⁷

	21 Odio, detesto les vostres festes,
	fan fàstic les vostres solemnitats;
	22b no miro amb favor les vostres oblacions,
	ni faig cas de les vostres bèsties grasses.
	23 Traieu-me de sobre el soroll dels vostres cants
	i el so de les vostres arpes (no escolto),
	24 i que el dret flueixi com l'aigua;
	la justícia, com un torrent perenne!
	251698 De sacrificis i d'oblacions,
	que me n'heu presentat al desert?
	22a O ¿que m'heu ofert holocaustos
	25c durant els quaranta anys, casa d'Israel?
	(26 Portareu en processó Sacut,
	el vostre rei, i Quevan1699,
	el vostre déu-estel, aquests
	ídols que us heu fabricat.)
—1964→
	27 ...I us deportaré més enllà de Damasc,
	diu Jahvè; Déu-Sabaot és el seu nom.

Contra els disbauxats de Sió i de Samaria

	6 1 Ai dels qui estan tranquils a Sió
	i dels qui viuen en pau a la muntanya de Samaria,
	aquests notables del primer dels pobles,
	als quals la casa d'Israel serveix de pastura!
	(2 Passeu a Calané i vegeu; d'allà aneu a Hemat, la gran,
	i baixeu a Guet dels filisteus:
	valen més que aquests reialmes?
	El seu territori, és més gran que el vostre?)
	3 Ells fan vots pel dia dolent
	i ofereixen desastre i violència.
	4 S'ajeuen sobre llits de vori,
	es desenfrenen sobre els seus divans.
	Mengen anyells d'entre el ramat,
	vedells d'enmig de l'estable.
	5 Rasquen sobre la boca de l'arpa,
	(com David) s'inventen instruments de música.
	6 Beuen el vi dels gerros mateixos,
	es freguen amb oli exquisit!
	7 Per això, ara aniran a l'exili,
	exiliats davant d'exiliats,
	i cessarà l'orgia dels qui es desenfrenen,
	8b oracle de Jahvè, Déu-Sabaot.

El càstig per mitjà de la pesta

	8a El Senyor Jahvè ho jura per ell mateix:
	«Jo, que abomino l'orgull, de Jacob
	i odio els seus castells,
	lliuraré la ciutat i el qui hi ha dins».
	9 I, si hi hagués deu homes
	en una casa, moriran!
	10 Si en fos deixat cap, se l'endurà
	el seu oncle o el qui l'enterri (en treure els ossos de la casa).
	I dirà al qui és a l'extrem d'ella:
	«Hi ha res més amb tu a casa?»
—1965→
	I dirà: «Res!», i dirà: «Sst!»
	Que no cridessin Jahvè.

El càstig per mitjà de la guerra

	11 Perquè, vet aquí que Jahvè
	donarà ordres a l'enemic,
	que, a cops, farà trossos la casa gran,
	esquerdarà la casa petita1700.
	7 9 Els llocs alts d'Isaac es tornaran erms,
	s'enrunaran els santuaris d'Israel,
	perquè jo em dreçaré contra la casa de David
	i contra la casa de Jeroboam, amb l'espasa.
	8 3 Les cantants del palau es planyeran
	aquell dia, oracle de Jahvè,
	i seran molts els cadàvers
	que jo llençaré a tot arreu.

Conducta absurda d'Israel

	6 12 Els cavalls, que galopen sobre la roca?
	O que és llaurat el mar amb bous?
	Ja que canvieu el dret en metzina,
	i el fruit de la justícia, en donzell!
	13 Vosaltres, que us alegreu per Lo-Dabar
	6c i no ploreu pel desastre de Josep;
	13b que dieu: «¿No és amb la nostra força
	que hem pres Carnaim?»
	14 Perquè Jahvè suscitarà una nació
	contra vosaltres, casa d'Israel (oracle de Jahvè, Déu-Sabaot),
	que us oprimirà des de Lebó-Hemat
	fins al torrent de l'Arabà.

Primera visió: les llagostes

	7 1 Així em féu veure el Senyor Jahvè:
	Vet aquí que sortien les llagostes,
	quan el redall començava
	a pujar (el redall és després
	del dall del rei, 2 i és quan ell ja està llest),
	a menjar-se l'herba del país.
	I vaig dir: «Jahvè, perdoneu!
	Com aguantaria Jacob, ja tan petit!»
	3 Jahvè es va desdir d'això:
—1966→
	«No serà», va dir Jahvè.

Segona visió: la fona de Jahvè

	4 Així em féu veure el Senyor Jahvè:
	hi havia una fona de tirar foc de Jahvè,
	que devorés el gran oceà,
	que devorés el tros.
	5 I vaig dir: «Jahvè, deixeu estar!
	Com aguantaria Jacob, ja tan petit!»
	6 Jahvè es va desdir d'això:
	«Ni aquesta no serà», va dir Jahvè.

Tercera visió: la plomada

	7 Així em féu veure el Senyor Jahvè:
	hi havia una plomada aplicada al mur.
	8 I Jahvè em digué: «¿Què veus, Amós?»
	Vaig respondre: «Una plomada». I digué:
	«Jo posaré una plomada enmig del meu poble d'Israel,
	no continuaré tolerant-li més res!»

Conflicte amb Amasies. Amós, expulsat de Bet-El.— 10 Amasies, el sacerdot de Bet-El, envià a dir a Jeroboam, rei d'Israel: «Amós conspira contra tu en plena casa d'Israel; el país no pot tolerar més tots els seus discursos. 11 Perquè així parla Amós: Jeroboam morirà per l'espasa, i Israel serà relegat a l'exili, lluny de la seva pàtria».

12 Aleshores Amasies digué a Amós: «Vés-te'n d'aquí, vident, fuig al país de Judà; menja allà el teu pa i fes-hi el profeta. 13 Però, a Bet-El, no continuïs més fent-hi el profeta, ja que és un santuari reial i un temple del regne». 15 Amós respongué a Amasies: «Jo no sóc ni profeta, ni fill de profeta; sóc oveller i picador de sicòmors. 15 És Jahvè que m'ha pres de darrera del ramat, i és Jahvè que m'ha dit: Vés, profetitza contra el meu poble d'Israel. 16 I ara, escolta la paraula de Jahvè: Tu dius: No profetitzis contra Israel ni vaticinis contra la casa d'Isaac; 17 per això, així parla Jahvè: La teva dona es prostituirà a la ciutat, els teus fills i les teves filles cauran per l'espasa, les teves terres   —1967→   seran repartides a cordill, tu moriràs sobre una terra impura, i Israel serà relegat a l'exili, lluny de la seva pàtria».

Quarta visió la cofa de fruita madura

	8 1 Així em féu veure el Senyor Jahvè:
	hi havia una cofa de fruita d'estiu.
	2 I Jahvè em digué: «Què veus, Amós?»
	Vaig dir: «Una cofa de fruita d'estiu».
	I digué: «Ve la fi sobre el meu pobre d'Israel,
	no continuaré tolerant-li més res».

Contra els qui oprimeixen els pobles

	4 Escolteu això, els qui trepitgeu el pobre,
	els qui oprimiu els desvalguts dels país,
	5 dient: «¿Quan haurà passat la lluna nova
	per a tractar en blat,
	i el pleniluni, per a obrir
	se i vendre el rebuig del gra;
	per a disminuir la mesura i augmentar el sicle,
	per a manejar unes balances falses;
	6a per a comprar els humils amb diner,
	i el pobre, amb un parell de sandàlies?»
	7 Jahvè ho jura per l'orgull de Jacob:
	«Si mai oblido cap de les seves obres...»
	8 (A causa d'això, ¿no tremolarà la terra,
	i tots els seus habitants no estaran de dol?
	Pujarà tota sencera com el Nil,
	s'agitarà i baixarà com el Nil d'Egipte.
	9 Aquell dia, oracle de Jahvè:)
	«Faré pondre el sol al seu zenit,
	cobriré la terra de tenebres a ple dia.
	10 Canviaré les vostres festes en dol,
	tots els vostres cants en lamentacions.
	Posaré a tothom el vestit de penitència,
	tothom es tallarà els cabells.
	Faré d'aquest dol un dol de fill únic
	i serà fans a la fi com un dia d'amargor».

  —1968→  

Fam de paraules de Jahvè

	11 Vet aquí que vénen dies,
	oracle del Senyor Jahvè,
	en què enviaré fam al país,
	(no fam de pa ni set d'aigua, sinó)
	de sentir paraules de Jahvè.
	12 Aniran balandrejant de mar a mar
	i de nord a llevant;
	erraran buscant una paraula de Jahvè,
	i no la trobaran.
	13 Aquell dia, defalliran
	les noies boniques
	i els joves, 14 els qui juren
	per l'Asimà1701 de Samaria,
	els qui diuen: «Pel teu Déu, Dan!»1702
	i: «Pel camí1703 de Beer-Sabé!»
	Cauran, doncs, pel camí,
	per a no alçar-se més.

Cinquena visió: l'extermini d'Israel

	9 1 Vaig veure el Senyor dret vora l'altar;
	digué: Clavaré cops al capitell,
	els llindars trontollaran!
	A tots els pegaré al cap
	i, amb l'espasa, en mataré el darrer;
	ni un d'ells no podrà fugir,
	ni un d'ells no es podrà escapar.
	2 Si s'obrissin pis cap al país dels morts,
	d'allí els prendria la meva mà;
	si escalessin els cels,
	jo els en faria baixar.
	3 Si s'amaguessin al cim del Carmel,
	hi faria un escorcoll per agafar-los;
	si s'ocultessin al fons del mar,
	ordenaria a la Serp, que els mossegués.
	4 Si anessin en captivitat (davant els seus enemics),
	manaria a l'espasa que els hi matés:
	perquè tinc posats els ulls sobre ells
	per al seu mal i no per al seu bé!

Fragment d'himne

	5 I el Senyor, Jahvè-Sabaot,
	el qui toca la terra per fer-la trontollar,
	i tots els seus habitants estan de dol;
	puja tota com el Nil
	i baixa com el Nil d'Egipte;
	6 el qui bastí al cel la seva cimbra superior
—1969→
	i ha fundat la seva volta sobre la terra;
	el qui crida l'aigua del mar
	i l'aboca sobre la terra:
	Jahvè és el seu nom!

Reprovació d'Israel

	7 ¿No sou per a mi com els cusites,
	fills d'Israel (oracle de Jahvè)?
	¿No vaig fer pujar Israel
	del país d'Egipte,
	com els filisteus de Caftor
	i els arameus de Quir?

Perspectives d'avenir.— 8 Vet aquí que el Senyor Jahvè té els ulls fixos en el regne pecador¹⁷⁰⁴. El faré desaparèixer de sobre la terra, tot i que no faré desaparèixer completament la casa de Jacob¹⁷⁰⁵, oracle de Jahvè. 9 Perquè donaré l'ordre de sacsejar la casa d'Israel (a totes les nacions) com sacsegen amb un garbell, sense que cap gra caigui a terra. 10 Per l'espasa moriran tots els pecadors del meu poble, els qui diuen: «La desgràcia no ens aconseguirà ni ens sorprendrà».

11 Aquell dia, aixecaré la cabana¹⁷⁰⁶ caiguda de David, en repararé els esvorancs, n'aixecaré les ruïnes i la reconstruiré com era en altre temps, 12 a fi que tornin a prendre possessió del que queda d'Edom i de totes les nacions que havien estat meves, oracle de Jahvè, que ho farà, això!

13 Vénen dies, oracle de Jahvè, que el llaurador es tocarà amb el segador, i el qui trepitja el raïm, amb el qui tira la llavor. Les muntanyes regalaran de most, tots els puigs en traspuaran. 14 Canviaré la sort del meu poble d'Israel; reconstruiran les ciutats devastades i les habitaran, plantaran vinyes i en beuran el vi, cultivaran horts i en menjaran els fruits. 15 Els plantaré a la seva terra, i no els tornaran a arrencar de la terra que jo els he donat, diu Jahvè, el teu Déu.

  —1970→  

Contra Edom

	1 Visió d'Abdies. Així parla el Senyor Jahvè:
	Sobe Edom he tingut una audició
	que venia de Jahvè:
	«Que enviïn algú a dir entre les nacions:
	Reuniu-vos, aixequeu-vos contra ell,
	per fer-li la guerra!»
	2 T'he fet petit,
	menyspreat entre les nacions.
	Sobre manera 3 t'havia enlluernat
	la insolència del teu cor,
	a tu, que vius a les cavitats de la roca,
	que fas de les altures la teva habitació
	(que et dius a tu mateixa ¿Qui em farà baixar a terra?)
	4 Ni que elevis el teu niu com l'àguila,
	o que et posis entre els estels,
	jo te'n faré baixar,
	oracle de Jahvè.
	5 ¿Que vénen a tu els lladres,
	els espoliadors de nit?
	Com ets completament assolat:
	roben tant com volen!
	¿Que vénen a tu els veremadors?
	No deixen ni un bagot!
	6 Ah, com ha estat escorcollat Esaú,
	regirats els seus amagatalls!
	7 T'han engegat fins a la frontera
	tots els teus aliats;
	t'han fet una jugada, t'han sobrat
	els teus bons amics.
	Per esverar-te, han parat trampes on havies de passar.

(8 ¿No és aquell dia, oracle de Jahvè, que faré desaparèixer d'Edom els savis, i la intel·ligència, de la muntanya d'Esaú, 9 i que quedaran esfereïts els teus paladins, Teman, a fi que tothom sigui suprimit de la muntanya d'Esaú?»

	Per la mort, 10 per la violència contra el teu germà
	et cobreix la confusió.
	I ets suprimit per sempre,
	11 perquè vas fer causa comuna amb els enemics
—1971→
	el dia que els estrangers romperen la seva muralla,
	i els bàrbars, la seva porta.
	Quan es feien Jerusalem a sorts,
	tu també feies el gran,
	com si fossis un d'ells.
	12 No havies de rabejar-t'hi, el dia del teu germà,
	el dia de la seva adversitat;
	no havies d'alegrar-te dels de Judà,
	el dia de la seva ruïna!
	No n'havies de dir de grosses,
	el dia de la tribulació!
	13 No havies d'entrar per la porta del meu poble,
	el dia del seu infortuni!
	No havies de rabejar-te, tu també, en els seus mals,
	el dia del seu infortuni;
	no havies d'estendre la mà sobre la seva riquesa,
	el dia del seu infortuni!
	14 No havies d'apostar-te als passos estrets
	per suprimir els seus fugitius;
	no havies de lliurar els supervivents,
	el dia de la tribulació!
	15b Sí, com tu has fet, t'és fet a tu;
	els teus actes et recauen sobre el cap!

Anunci del triomf d'Israel.— 15a El dia de Jahvè contra els pagans és a prop! 16 Perquè, igual com han begut aquells sobre la meva muntanya santa, beuran sense parar tots els pagans, beuran i faran tentines, i seran com si no haguessin existit. 17 Però sobre la muntanya de Sió n'hi haurà de salvats, serà un lloc d'asil; i els de la casa de Jacob desposseiran els qui els havien desposseïts. 18 La casa de Jacob serà foc; la casa de Josep, una flama, i la casa d'Esaú farà de palla. Elles l'encendran, i la devoraran, no sobreviurà ningú de la casa d'Esaú: Jahvè ha parlat! 19 I ocuparan el Nègueb junt amb la muntanya d'Esaú, i la Terra Baixa junt amb els filisteus; ocuparan la muntanya d'Efraïm junt amb el camp de Samaria, i els ammonites junt amb Galaad. 20 Els exiliats d'Halah i d'Habor ocuparan el país dels cananeus fins a Sarepta, i els exiliats d'Israel que són a Sefarad ocuparan les ciutats del Négueb¹⁷⁰⁸. 21 De la muntanya de Sió, uns salvadors pujaran a governar la muntanya d'Esaú. I Jahvè serà el rei.

  —1972→  

1 El profeta desobedient. 1 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jonàs, fill d'Amatí, dient: 2 «Aixeca't, vés a la gran ciutat de Nínive i predica-hi, ja que el clam de la seva dolenteria ha pujat davant meu». 3 Jonàs s'aixecà per fugir cap a Tarsís, lluny del país de Jahvè. Baixà a Jafa i trobà una nau que anava a Tarsís; pagà el seu passatge i s'embarcà per anar amb ells a Tarsís, lluny del país de Jahvè. 4 Però Jahvè desencadenà sobre el mar una gran ventada, i hi hagué gran tempestat sobre el mar, tant, que la nau cuidava estavellar-se. 5 Els mariners tingueren por; clamaren cadascun al seu déu i, per alleugerir la nau, tiraren la càrrega al mar. Jonàs, que havia baixat al fons de la coberta, s'havia ajagut i dormia profundament. 6 El capità de la tripulació se li acostà i li digué: «Què tens, dormilega? Aixeca't, clama al teu Déu! Potser Déu es donarà manya a favor nostre i no naufragarem». 7 Després, es digueren els uns als altres: «Fem-ho a sorts, per saber qui té la culpa d'aquesta desgràcia». Ho feren a sorts, i la sort tocà a Jonàs. 8 Li digueren aleshores: «Explica'ns: quina és la teva professió, d'on véns, quin és el teu país i a quin poble pertanys?» 9 Els digué: «Sóc hebreu i venero Jahvè, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra». 10 Els mariners van sentir una gran por i li digueren: «què has fet!» Sabien, en efecte, que fugia lluny de Jahvè, ja que ell els ho havia contat. 11 Li digueren: «què hem de fer amb tu, perquè el mar se'ns calmi?» Ja que s'encrespava més i més. 12 Els digué: «Agafeu-me, tiren-me al mar, i el mar se us calmarà. Reconec que és per culpa me va, si us ha sobrevingut aquesta tempestat». 13 Així i tot, s'esforçaren per recalar a terra, però no en van sortir, perquè el mar s'anava encrespant més i més contra ells. 14 Aleshores imploraren Jahvè i digueren: «Ah, Jahvè, no ens feu naufragar per la vida d'aquest home ni ens imputen una sang innocent; ja que sou   —1973→   vós, Jahvè, que heu fet allò que heu volgut!» 15 I, agafant Jonàs, el tiraren al mar, i el mar calmà el seu furor. 16 Els homes sentiren una gran por de Jahvè, li oferiren un sacrifici i feren prometences.

2 Jonàs, salvat.— 1¹⁷¹⁰Jahvè féu que hi hagués un gran peix per a engolir Jonàs. I Jonàs estigué dins les entranyes del peix tres dies i tres nits.

2 Jonàs pregà Jahvè, el seu Déu, des de les entranyes del peix. 3 Digué:

Salm d'acció de gràcies

	Des de la tribulació he clamat a ell,
	a Jahvè, i m'ha respost;
	des del ventre del país dels morts he cridat auxili,
	i vós heu sentit la meva veu!
	4 M'havíeu llançat dins el gorg,
	al cor del mar;
	m'envoltaren els corrents
	(tots els vostres rompents i les vostres onades)
	han passat sobre meu.
	5 I jo deia: «Estic bandejat
	de davant els vostres ulls.
	Ah, no contemplaré mai més
	el vostre sant temple!»
	6 L'aigua m'arribava al coll,
	l'oceà m'envoltava;
	les algues se m'entortolligaven al cap
	7c com un adorn per sempre.
	7a Havia baixat al fons dels corrents,
	al país dels forrellats;
	aleshores heu fet pujar de la fossa la meva vida,
	Jahvè, Déu meu.
	8 Quan ja em veia perdut, he pensat en Jahvè,
	i la meva pregària ha vingut cap a vós,
	cap al vostre sant temple.
	(9 Els devots dels ídols vans abandonen la pietat.)
	10 Jo, doncs, amb accents de gratitud
	us oferiré sacrificis;
	compliré allò que he promès;
	de Jahvè és la victòria!
	11 Jahvè donà una ordre al peix, i aquest vomità Jonàs sobre la platja.

3 La ciutat penitent.— 1 La paraula de Jahvè fou adreçada per segona vegada a Jonàs, dient: 2 «Aixeca't, vés a Nínive, la gran ciutat, i anuncia'ls el que jo et   —1974→   diré». 3 Jonàs s'aixecà i anà a Nínive com li havia dit Jahvè. Nínive era immensament gran, d'una caminada de tres dies. 4 Jonàs començà a entrar a la ciutat la caminada d'un dia, cridà i digué: «Dintre tres dies, Nínive serà destruïda!» 5 La gent de Nínive cregué en Déu; proclamaren un dejuni i es vestiren de sac, des del més gran fans al més petit. 6 La cosa arribà al rei de Nínive; s'aixecà del tron, es tragué el mantell, es cobrí d'un sac i s'assegué sobre la cendra. 7 I féu fer una crida que deia:

«A Nínive. Per decret del rei i dels seus grans: Homes i bèsties, bous i ovelles no tastaran res, no pasturaran ni beuran nigua! 8 Homes i bèsties es cobriran de sac, clamaran a Déu amb força, renunciarà cadascú a la seva mala conducta i a la violència que cometen les seves mans. 9 ¿Qui sap si Déu no s'hi repensarà i se'n desdirà, calmarà l'ardor de la seva ira, i no estarem perduts?»

10 Déu va veure el que feien, que havien renunciat a la seva mala conducta; i Déu es va desdir del mal que havia dit que els faria, i no el va fer.

4 El profeta implacable i el Déu misericordiós. 1 A Jonàs, això li sabé molt greu, i tingué un disgust. 5 Féu una pregària a Jahvè i digué: «Ah, Jahvè, ¿no ho deia jo quan encara era al meu país? Per això em vaig llevar de bon matí per fugir a Tarsís, ja que sabia que sou un Déu clement i misericordiós, pacient, que estima molt i es desdiu de fer mal. 3 I ara, Jahvè, preneu-me la vida, perquè més em val morir que no pas veure!» 4 Jahvè digué a Jonàs: «¿És amb raó que tens un disgust?» I respongué: «És amb raó que tinc un disgust de mort!»

5 Jonàs sortí de la ciutat i s'assegué a Test de la ciutat (és feu allí una cabana i s'hi assegué a sota, a l'ombra, fins a veure què passaria a la ciutat). 6 Aleshores Jahvè Déu va fer que creixés un enfiter al damunt de Jonàs, a fi que li fes ombra sobre el cap (per deslliurar-lo del seu mal). Jonàs estigué molt content de l'enfiter. 7 Però, a trenc d'alba, l'endemà, Déu va fer que un cuc piquès l'enfiter, i s'assecà. 8 Després, quan sortí el sol, Déu va fer venir un vent de llevant xafogós;   —1975→   el sol picava fort sobre el cap de Jonàs, que quedà aplanat. Demanà la mort i digué: «Més em val morir que viure!» 9 Déu digué a Jonàs: «¿És amb raó que tens un disgust per l'enfiter?» Respongué: «Es amb tota raó que tinc un disgust de mort!» 10 Jahvè digué: «A tu et dol l'enfiter que no t'ha costat res ni l'has fet créixer, que en una nit ha sortit i en una nit ha deixat d'existir. 11 I ¿no m'hauria de doldre a mi Nínive, la gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil éssers humans que no distingeixen la dreta de l'esquerra, i un bestiar considerable?»

1 Títol.— 1 Paraula de Jahvè, que fou adreçada a Miquees, de Morèset, en temps de Joatam, d'Acaz i d'Ezequies, reis de Judà. (Que percebé sobre Samaria i Jerusalem.)

Pròxima destrucció de Samaria i de Jerusalem

	2 Escolteu tots vosaltres, pobles;
	estigues atenta, terra i el que l'emplena.
	Que Jahvè faci de testimoni entre vosaltres,
	el Senyor, des del seu sant temple!
	3 Perquè sortirà de la seva
	residència i caminarà per l'esfera de la terra;
	4 les muntanyes es fondran quan passi,
	4c com la cera davant el foc;
	4b i les valls es partiran pel mig
	com l'aigua que cau per un baixant.
	5 Tot això, per la infidelitat de Jacob,
	pel pecat de (la casa de) Judà.
	Quina és la infidelitat de Jacob?
	No és Samaria?
	Quin és el pecat de Judà?
	No és Jerusalem?
	6 Faré, doncs, de Samaria una ruïna;
	de Jerusalem, una vinya.
—1976→
	Precipitaré a la vall les seves pedres,
	descalçaré els seus fonaments.
	7 Totes les seves estàtues seran esbocinades
	(tots els seus salaris seran cremats al foc),
	posaré tots els seus ídols fets una desolació;
	amassats amb el salari de les prostitutes,
	tornaran a ser salari de prostitutes.

Càstig del sud de Judà

	8 Per això jo em planyeré i em lamentaré,
	aniré descalç i nu,
	faré uns planys com els xacals,
	un dol con els estruços:
	9 Perquè no hi ha remeis per al cop de Jahvè!
	Perquè arriba fins a Judà!
	Ha tocat fins a la porta del meu poble,
	fins a Jerusalem!
	10 No ho publiqueu a Guet (dels filisteus),
	no ploreu a Boquim (a Bet-El).
	11 Toqueu el corn per vosaltres,
	població de Safir;
	no surt de la seva ciutat
	la població de Saanan.
	Bet-ha-Esel rep planys,
	patacs i amargors:
	i 12 que esperi la felicitat
	la població de Marot!
	Perquè el mal baixa de la part de Jahvè
	a la porta de Jerusalem;
	13 enganxa els corsers al carro,
	població de Laquís! (Fou
	l'origen del pecat per a la
	filla de Sió, ja que s'hi trobava
	una de les infidelitats d'Israel.)
	14 Per això, doneu el present de comiat
	a Morèset-Guet.
	Les cases d'Aczib són una decepció
	per als reis d'Israel.
	11 El conqueridor està en marxa, ai de tu,
	població de Maresà!
	Passarà als incircumcisos
	la glòria d'Israel.
	12 Filla d'Israel, arrenca't els cabells, rapa't
	pels fills que feien les teves delícies,
	posa't tan calba con un voltor,
	perquè són exiliats lluny de tu!

Contra la cobejança dels rics

	2 1 Ai dels qui rumien una malifeta
—1977→
	sobre els seus llits;
	que a punta de dia l'executen,
	perquè la pròpia mà els fa de déu!
	2 Si desitgen un camp, el roben;
	si una casa, la prenen;
	oprimeixen el propietari i la casa
	l'home i la seva herència.
	3 Per això, així parla Jahvè:
	Vet aquí que jo rumiaré
	contra aquesta nissaga una malifeta:
	que no podreu retirar
	d'allà el coll,
	ni podreu anar capalts,
	perquè serà un temps dolent!
	4 Aquell dia, entonaran
	sobre vosaltres la sàtira,
	cantaran la complanta:
	«S'ha complert el dir!
	Estem ben devastats!»
	La part del meu poble serà amidada,
	no tindrà on habitar;
	5 no hi haurà qui li tiri el cordill
	en la comunitat de Jahvè!

Els veritables enemics del poble

	6 «No vaticineu!», vaticinen,
	«no es vaticina així!
	Quan plegarà de difamar?»
	7 S'ha dit, o no, casa de Jacob?
	¿Que ha perdut Jahvè la paciència,
	o és aquesta la seva manera de fer?
	Les seves paraules, ¿no són tot bondat
	amb qui va amb rectitud?
	8 Però vosaltres feu contra el meu poble
	d'enemics i de revolucionaris,
	arrabasseu el mantell a vianants pacífics
	que no volen guerra.
	9 Expulseu dones del meu poble
	de la casa que estimaven,
	als seus fills, els lleveu per sempre
	l'honor que jo els havia donat:
	10 «Aixeca't, vés-te'n, que per a tu
	això és insalubre,
	a causa d'una impuresa danyosa,
	d'un dany incurable».

Contra els opressors disbauxats

	11 Si hi hagués algú indigne de crèdit,
	que assegurés en fals:
—1978→
	«Et profetitzo vi i beguda»,
	un profeta així faria per a aquest poble!
	3 1 Però jo dic: ¿No us toca a vosaltres
	de conèixer el dret,
	2 enemics del bé i amics del mal,
	3 que devoreu la (carn del meu poble?
	Li arrenquen la pell de sobre
	i li trenquen els ossos;
	el fan bocins com carn dins l'olla
	i con un bullit en ple perol!
	4 Aleshores si clamen a Jahvè,
	no els respondrà;
	com que han fet accions dolentes,
	els amagarà la cara!

Contra els profetes interessats

	5 Així parla Jahvè contra els profetes,
	els qui esgarrien el seu poble,
	2b que li arrenquen la pell de sobre
	i la carn de damunt dels ossos;
	5c els qui, quan tenen alguna cosa entre dents,
	proclamen: «Pau!»,
	però a qui no els posa res a la boca,
	li declaren la guerra santa:
	6 Per això, per a vosaltres serà nit sense visió,
	serà per a vosaltres tenebres, no endevinareu res.
	El sol es pondrà sobre els profetes,
	el dia se'ls tornarà negra fosca.
	7 Els vidents es cobriran de vergonya,
	els endevins es quedaran grocs;
	tots s'embogaran sobre el bigoti,
	perquè no hi haurà cap resposta de Déu.
	8 Jo, en canvi, estic ple de força (per l'esperit de Jahvè),
	de dret i de valentia,
	per a denunciar a Jacob la seva infidelitat,
	a Israel, el seu pecat!

Contra les classes directores

	9 Escolteu, caps de Jacob;
	prohoms de la casa d'Israel,
	vosaltres, que avorriu el dret
	i torceu tot el que és recte;
	10 que edifiqueu Sió amb sang
—1979→
	i Jerusalem amb injustícies!
	11 Els seus caps jutgen per suborn,
	els seus sacerdots ensenyen per un tant,
	els seus profetes vaticinen per diner.
	I gosen comptar amb Jahvè, dient:
	«No hi ha Jahvè enmig de nosaltres?
	No ens pot passar res!»
	12 Per això, per culpa vostra, Sió
	es veurà llaurada com un camp;
	Jerusalem serà petits solcs,
	i la muntanya del temple, crestalls de serralada.

Irradiació universal de Sió

	4 1 I s'esdevindrà als darrers temps:
	La muntanya de Jahvè, amb el temple del nostre Déu,
	serà ferma al cap de les muntanyes,
	i s'elevarà més alta que els puigs.
	Els pobles afluiran cap a ella,
	2 hi aniran tantes de nacions, tot dient:
	«Som-hi, pugem a la muntanya de Jahvè,
	al temple del Déu de Jacob,
	perquè ens instrueixi en els seus camins,
	i seguim les seves rutes;
	ja que de Sió surt instrucció,
	de Jerusalem surt la paraula de Jahvè».
	3 Ell farà de jutge per a tants de pobles
	i d'àrbitre entre grans nacions.
	Amb les seves espases forjaran relles,
	i falçs, amb les seves llances.
	Les nacions no alçaran l'espasa l'una contra l'altra,
	ni aprendran més a fer la guerra.

4 Cadascun estarà assegut sota el seu cep i la seva figuera, sense que ningú l'inquieti. La boca de Jahvè ha parlat. 5 Perquè tots els pobles caminen cadascun en el nom del seu déu; però nosaltres caminem en el nom de Jahvè, el nostre Déu, per sempre i eternament.

  —1980→  

Aplegament i repatriació de la diàspora

	2 12 Sí, t'aplegaré, Jacob, tot sencer,
	reuniré la resta d'Israel!
	Els agruparé com ovelles dins la cleda,
	com un ramat enmig del seu pastiu.
	Hi faran remor com d'una mar humana,
	13 el qui obre marxa s'aixecarà,
	rompran per la porta i sortiran,
	el seu rei passarà davant d'ells (Jahvè al cap d'ells).

4 6 Aquell dia, oracle de Jahvè, recolliré les coixes, acoblaré les esgarriades i les que jo havia maltractat. 7 De les coixes, en faré una «resta»¹⁷¹², i de les distants, una nació poderosa. Aleshores Jahvè regnarà sobre ells, a la muntanya de Sió, des d'ara i per sempre.

Restabliment de la capitalitat sobre el poble unit

	8 I tu, torre del ramat1713 (Ófel),
	filla de Sió, a tu vindrà una altra vegada
	la sobirania primera,
	el regnat sobre la casa d'Israel.
	9 Per què, doncs, ara crides tant?
	¿Que no hi ha en tu cap rei?
	¿O s'ha perdut el teu conseller,
	quan t'han sorprès els dolors de part?

(10 Cargola't de dolor i gemega, filla de Sió, com la dona que va de part, perquè ara has de sortir de la ciutat, has de viure al camp i anar a Babilònia: és allà que seràs deslliurada, és allà que Jahvè et redimirà de la mà dels teus enemics). 11 Prou s'han reunit ara contra tu qui-sap-los estrangers, que diuen: «Que sigui profanada i que els nostres ulls es puguin rabejar en Sió!» 12 Però és que ells no coneixen els plans de Jahvè i no han comprès el seu designi: els ha reunits com les garbes sobre l'era. 13 «Aixeca't, bat el gra, filla de Sió! Perquè jo faig les teves banyes de ferro, i les teves peülles, de bronze; capola pobles i pobles!» 5 8 La teva mà s'alçarà sobre els teus adversaris i suprimiràs tots els teus enemics. 4 13c Consagraràs a Jahvè les seves   —1981→   rapinyes; les seves riqueses, al Senyor de tota la terra. (14 Ara pots fer-te incisions; han erigit contra nosaltres un atrinxerament, amb la vara claven cops a la galta al jutge d'Israel!)

El nou David dels temps messiànics

	5 1 I tu (Bet-Lèhem), casa d'Efrat1714,
	el més petit dels clans de Judà,
	és de tu que sortirà per a mi
	el qui ha de regnar sobre Israel.

(2 Per això, els abandonarà fins al temps que haurà infantat aquella qui ha d'infantar, i que hauran tornat als israelites els qui quedin dels seus germans. 3c Tornaran, perquè ara serà gran fins als confins de la terra.)

	1e El s seus orígens remunten als temps antics,
	dels dies d'antany 3 sorgirà,
	regirà amb els poders de Jahvè,
	amb la majestat del nom del seu Déu.
	4 És ell que serà la Pau
	5c i que salvarà d'Assur,
	quan envairà el nostre país,
	quan posarà els peus al nostre territori. (4b «Assur»:
	quan envairà el nostre país,
	quan posarà els peus als nostres castells,
	posarem contra ell en peu de guerra set pastors
	i vuit consagrats d'entre els homes;
	5 faran pasturar el país d'Assur amb l'espasa,
	el país de Nemrod1715 amb el sabre.)

Fidelitat del nou Israel.— 6 Aleshores, la resta de Jacob serà, enmig de tants de pobles, com la rosada que ve de Jahvè, com gotetes de pluja sobre l'herba, que no confia en els homes ni espera res dels mortals.

El seu valor.— 7 Aleshores, la resta de Jacob serà entre les nacions, enmig de tants de pobles, com el lleó entre les bèsties del bosc, com el lleó jove entre els ramats d'ovelles: cada vegada que passa, trepitja, clava l'urpa, i no hi ha ningú que salvi.

Purificació d'Israel.— 9 Aquell dia, oracle de Jahvè, suprimiré d'enmig teu els teus cavalls i faré desaparèixer els teus carros; 10 suprimiré   —1982→   les ciutats fortes del teu país i arrasaré totes les teves fortaleses; 11 suprimiré de les teves mans els sortilegis i no tindràs més bruixots; 12 suprimiré d'enmig teu les teves estàtues i les teves esteles, i no et podràs prosternar més davant l'obra de les teves mans; 13 arrencaré d'enmig teu els teus troncs sagrats i destruiré els teus protectors. 14 La meva ira i la meva còlera prendran venjança dels pagans que no hauran volgut obeir.

Exigència de Jahvè

	6 I (Escolten allà que diu Jahvè:)
	Aixeca't, clama davant les muntanyes,
	i que els puigs sentin la teva veu:
	2 Escolteu, muntanyes, el clam de Jahvè;
	veniu davant meu, fonaments de la terra!
	Ja que Jahvè té un clam contra el seu poble
	i vol disputar amb Israel:
	3 «Poble meu, què t'he fet, jo?
	En què t'he molestat? Acusa'm!

(4 Sí, jo et vaig fer pujar del país d'Egipte, et vaig rescatar de la casa d'esclavatge, i vaig enviar davant teu Moisès, Aharon i Maria. 5 Poble meu, recorda't quina no en rumiava Balac, rei de Moab, i què li respongué Balaam, fill de Beor (de Setim fins a Galgala), per tal que reconeguis els beneficis de Jahvè.)

	6 ¿Amb què em presentaré a Jahvè,
	m'ajupiré davant el Déu excels?
	¿Me li presentaré amb holocaustos,
	amb vedells d'un any?
	7 Jahvè, ¿trobarà gust en milers de moltons,
	en miríades de torrents d'oli?
	¿Cal que doni el meu primogènit
	per preu de la meva infidelitat,
	el fruit del meu ventre
	pel meu propi pecat?»
	8 —T'han indicat, home, allà que és bo
	i què reclama Jahvè de tu:
	Res més que practicar el dret i estimar la pietat
	i caminar humilment amb el teu Déu.

  —1983→  

Corrupció moral de la ciutat

	9 Escolta, Jahvè crida a la vila:
	Sentiu, tribu i assemblea 10 de la ciutat!
	¿Puc suportar uns tresors impius
	i una mesura tísica maleïda?
	11 ¿Puc trobar-la pura, si té balances falses
	i una bossa de pesos fraudulents,
	12 si els seus rics estan plens de violència
	i els qui hi habiten parlen mentint?
	13 També jo, doncs, he començat a pegar-te,
	a devastar-te pels teus pecats.
	14 Menjaràs, però no et podràs atipar;
	et quedaràs amb gana, quan hauràs menjat.
	Guanyaràs, però no podràs fer racó
	(i allò que arraconaràs, jo ho lliuraré a l'espasa).
	15 Sembraràs, però no podràs segar;
	premsaràs l'oliva, però no et podràs ungir amb oli;
	premsaràs el most, però no podràs beure vi.
	16 Has observat els costums d'Amrí
	i totes les pràctiques de la casa d'Acab
	(heu seguit els seus càlculs),
	perquè jo faci de tu una desolació,
	i dels teus habitants, una xiulada
	(i portareu l'oprobi dels pobles.)

Lamentació sobre la corrupció general

	7 1 Desgraciat de mi, que m'he tornat
	com un collidor de fruita d'estiu,
	com una esgotimadora de verema!
	No hi ha cap bagot per a menjar,
	cap figa-flor, per la qual era deleixo!
	2 El pietós ha desaparegut del país,
	ja no hi ha homes rectes.
	Tots estan assedegats de sang,
	van a la caça l'un de l'altre.
	Eleven 3 les mans per fer el mal,
	el príncep exigeix la propina,
	el gran jutja per la paga,
—1984→
	sentenciant segons la pròpia cobdícia.
	Són torts, 4 el més bo és com les metzines,
	el més recte, com l'espinal.
	Ai, que ja ve el seu càstig,
	ara serà la gran sorpresa!

Corrupció de l'amistat i de la família

	5 No creguis en el proïsme,
	no et fiïs de l'amic;
	davant la qui dorm al teu si,
	guarda't d'obrir la boca!
	61716 Sí, el fill es rifa del pare,
	la filla es revolta contra la mare,
	i la nora, contra la sogra;
	cada un té per enemics els de casa.
	7 Però jo tindré els ulls fits en Jahvè,
	esperaré en el Déu que em socorre,
	el meu Déu m'escoltarà.

Reaixecament del poble i humiliació de l'enemic

	8 No t'alegris de mi, enemiga meva.
	Si he caigut, m'aixecaré;
	si visc a les tenebres,
	Jahvè és la meva llum.
	9 Porto la còlera de Jahvè,
	perquè havia pecat contra ell.
	Tornarà a jutjar la meva causa
	i em farà justícia;
	em farà sortir a la llum,
	em rabejaré en la seva obra justa.
	10 Quan la meva enemiga ho veurà,
	es cobrirà de confusió,
	ella que em diu:
	«On és Jahvè, el teu Déu?»
	(els meus ulls es rabejaran en ella).
	Ara serà trepitjada
	com el fang dels carrers.

Proximitat de la restauració

	4c El dia dels teus guaites,
	11 el dia de reconstruir les teves muralles,
	aquell dia, el temps fixat, es dóna pressa!
	12 Aquell dia vindran a tu
	des d'Assur fins a l'Egipte,
	des de l'Egipte fins al Riu,
	de mar a mar, de muntanya a muntanya.
—1985→
	13 La terra es convertirà en una desolació,
	junt amb els seus habitants,
	en paga de les seves accions.

Pregària per la intervenció de Jahvè

	14 Feu pasturar amb la gaiata el vostre poble,
	el vostre ramat propi,
	que viu desacompanyat a l'erm,
	enmig del Carmel!
	Que pasturin el Basan i Galaad,
	com als dies antics;
	15 com als dies que sortíreu d'Egipte,
	feu-nos veure meravelles!
	16 Que els pagans ho vegin i quedin confosos
	per la poca cosa del seu poder;
	que es posin la mà sobre la boca,
	que les orelles els eixordin!
	17 Que llepin la pols com la serp,
	com els rèptils de la terra;
	que els seus cors tremolin davant Jahvè, el nostre Déu;
	que s'astorin i que tinguin por de vós!
	18 ¿Qui és com vós, que llevi la culpa
	i perdoni magnànim la infidelitat;
	que no s'obstini per sempre en la seva ira
	perquè troba gust a ser benigne?
	19 Tornen a compadir-vos de nosaltres,
	trepitgeu les nostres culpes,
	llenceu al fons del mar
	tots els nostres pecats!
	20 Demostreu fidelitat a Jacob,
	pietat a Abraham,
	com heu jurat als nostres pares
	des dels dies d'antany!