Visor de obras.

  —2407→  

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, Silvà i Timoteu³¹⁹⁴ a l'església dels tessalonicencs en Déu Pare i en el Senyor Jesucrist: gràcia i pau a vosaltres.

Acció de gràcies per la fe i la perseverança.— 2 Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres, fent memòria vostra en les nostres oracions, 3 recordant incessantment a la presència del nostre Déu i Pare l'activitat de la vostra fe, el treball laboriós de la vostra caritat i la constància de la vostra esperança en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que heu estat escollits, 5 perquè, quan us vam anunciar el nostre evangeli³¹⁹⁵, no fou solament amb paraules, sinó també amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant i amb plena eficàcia, tal com sabeu que ens vam comportar en servei vostre, quan érem entre vosaltres. 6 I vosaltres mateixos us heu fet imitadors nostres i del Senyor, ja que heu acollit la paraula enmig de moltes tribulacions, amb goig de l'Esperit Sant, 7 talment, que heu esdevingut un model per a tots els creients de la Macedònia i de l'Acaia. 8 Des de vosaltres, efectivament, s'ha escampat la fama de la paraula del Senyor, no sols a la Macedònia i a l'Acaia, sinó que la vostra fe en Déu s'ha divulgat a tot arreu, de manera que ja no cal que en diguem res; 9 ells mateixos conten prou de vosaltres com vam arribar entre vosaltres, i com us convertíreu a Déu, abandonant els ídols, per servir el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts, Jesús, que ens allibera de la ira que ha de venir.

2 Ministeri dels apòstols a Tessalònica.— 1 Vosaltres mateixos sabeu, germans, que la nostra vinguda a vosaltres no fou pas infructuosa, 2 sinó que, després d'haver sofert i d'haver estat   —2408→   ultratjats a Filips, com ja sabeu, tinguérem el coratge, en el nostre Déu, de predicar-vos l'evangeli de Déu enmig de moltes lluites. 3 Perquè la nostra exhortació no prové pas de l'error, ni de la impuresa, ni és enganyosa, 4³¹⁹⁶ sinó que, ja que Déu ens ha considerat dignes que ens fos confiada la predicació de l'evangeli, prediquem, no pas buscant de plaure als homes, sinó a Déu, que examina els nostres cors. 5 Mai no hem tingut un mot d'adulació, com ja sabeu, ni hem buscat un pretext per a obtenir diners, Déu n'és testimoni; 6 ni hem desitjat de part vostra ni d'altres l'honor que poden donar els homes, 7 tot i que, com a apòstols del Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de l'autoritat; al contrari, ens férem benèvolament amorosos enmig vostre, com una mare, quan cria, dóna escalf als seus fills. 8 Així, desitjant de guanyar-vos, estàvem disposats a comunicar-vos, junt amb el do de l'evangeli de Déu, fins i tot el de les nostres pròpies vides: tant us havíeu fet estimar de nosaltres. 9 Us recordeu prou bé, germans, de les nostres penes i fatigues: treballant nit i dia, per no ser una càrrega a cap de vosaltres, és com us vam predicar l'evangeli de Déu. 10 En sou testimonis, i Déu ho és també, de com amb vosaltres, els creients, ens vam comportar, d'una manera santa, justa i irreprensible; 11 i també sabeu que a cada un de vosaltres 12 us exhortàvem, us confortàvem i us conjuràvem, com un pare al seu fill, perquè us comportéssiu d'una manera digna del Déu que us ha cridat al seu Regne i a la seva glòria.

Com foren rebuts pels fidels.— 13 Per això, també per part nostra donem incessantment gràcies a Déu perquè, havent rebut la paraula de Déu que ens sentíreu predicar, l'acollíreu no pas com una paraula humana, sinó, tal com és en realitat, com a paraula de Déu; i aquesta paraula obra eficaçment en vosaltres, els creients. 14 Sens dubte, germans, us heu fet imitadors de les esglésies de Déu que són a la Judea en el Crist Jesús, ja que també heu sofert de part dels vostres compatriotes allò mateix que ells han   —2409→   sofert de part dels jueus; 15 ells, que mataren el Senyor Jesús i els profetes, ens han perseguit a vosaltres, desplauen a Déu i s'han fet contraria a tothom, 16 ja que volen impedir-nos de predicar als pagans perquè se salvin; així mantenen sempre plena la mesura dels seus pecats. Però la ira ha vingut damunt d'ells fins al capdavall.

Desigs i sol·licitud de Pau.— 17 Quant a nosaltres, germans, orfes per poc temps de la vostra presència, per bé que solament de cara, no pas de cor, ens hem afanyat molt més a reviure-us cara a cara, de tant que ho desitjàvem. 18 Volíem, doncs, venir a vosaltres, jo, Pau, una i dues vegades, però Satanàs ens ho ha impedit. 19 Perquè ¿quina és la nostra esperança, la nostra joia, la corona de què ens podrem gloriar? ¿No ho sereu vosaltres davant del nostre Senyor Jesús, llavors de la seva vinguda? 20 Sí, vosaltres sou la nostra glòria i la nostra joia.

3 1 Per això, no podent aguantar més, preferírem de quedar-nos sols a Atenes, 2 i enviàrem Timoteu, germà nostre i servent de Déu en l'evangeli del Crist, perquè us refermés i confortés en la fe 3 a fi que ningú no vacil·li enmig d'aquestes tribulacions. Ja sabeu prou bé allò que ens espera; 4 perquè quan érem amb vosaltres ja us predèiem que havíem de patir tribulacions, tal com ha passat, i ho sabeu prou. 5 És per això que, no podent aguantar més, el vaig enviar a informar-me de la vostra fe, no fos cas que el temptador us hagués temptat, i el nostre treball resultés inútil.

Noves de la comunitat. 6 Però ara que Timoteu ens ha tornat de prop vostre i ens ha dut bones noves de la vostra fe i de la vostra caritat, de com conserveu en tot temps bon record de nosaltres, i desitgeu vivament de reveure'ns, com també nos altres a vosaltres, 7 de tot això, germans, és a dir, de la vostra fe, n'hem tingut consol enmig de totes les nostres angoixes i tribulacions. 8 Perquè ara sí, que ens sentim reviure, sabent que us manteniu ferms en el Senyor. 9 ¿Quina acció de gràcies podem donar a Déu   —2410→   de vosaltres per tota la joia que ens proporcioneu a la presència del nostre Déu? 10 Nit i dia demanem més que mai de poder-vos tornar a veure i de completar allò que manca a la vostra fe. 11 Que Déu mateix, Pare nostre, i el Senyor nostre Jesús facin possible el nostre viatge fins a vosaltres; 12 i pel que fa a vosaltres, que el Senyor us faci créixer i us enriqueixi plenament en la caritat dels uns envers els altres i envers tothom, com també nosaltres la tenim per vosaltres, 13 a fi que conserveu els vostres cors irreprensibles en la santedat davant de Déu, Pare nostre, llavors de la vinguda del nostre Senyor Jesús amb tots els seus sants.

4 Exhortació a la castedat, a la caritat i al treball.— 1 Fora d'això, germans, d'acord amb l'ensenyament que rebéreu de vosaltres sobre la manera com heu de comportar-vos i heu de plaure a Déu, com, de fet, ja ho feu, us preguem i us exhortem en el Senyor Jesús que progresseu més i més. 2 Ja sabeu prou quins preceptes us vam donar de part del Senyor Jesús. 3 Allò que Déu vol de vosaltres és que mantingueu la vostra santedat, que us abstingueu de la fornicació, 4 que cadascun de vosaltres sàpiga posseir la pròpia muller³¹⁹⁷ amb santedat i respecte, 5³¹⁹⁸ no pas enduts per un desig apassionat, com ho fan els pobles que no coneixen Déu; 6 que ningú, pledejant³¹⁹⁹, no abusi ni exigeixi més d'allò que és just al seu germà, que el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us vam dir i testificar. 7 Perquè la vocació que Déu ens ha donat no s'avé amb la impuresa, sinó que exigeix la santedat. 8³²⁰⁰ De manera que el qui menysprea això no menysprea un home, sinó Déu, que us dóna també el seu Sant Esperit.

9 Sobre la caritat fraterna, no teniu necessitat que us escrigui; vosaltres mateixos heu après de Déu a estimar-vos els uns als altres, 10 i ho feu també amb tots els germans de tota la Macedònia. Però us exhortem a progressar més i més, 11 a posar el vostre honor a viure en pau, a ocupar-vos dels propis afers, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal   —2411→   com us vam recomanar; 12 així us comportareu decorosament amb els de fora, i no us faltarà res.

Condició dels difunts al retorn del Senyor.— 13 No volem, germans, que ignoreu la situació dels qui s'han adormit³²⁰¹, perquè no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança. 14 Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, també Déu s'endurà amb ell els qui s'adormiren en Jesús. 15 Això, us ho diem amb paraula del Senyor³²⁰²: nosaltres, els qui vivim, els qui som deixats fins a la vinguda del Senyor, no serem pas primers que els qui s'han adormit; 16 perquè el Senyor mateix, a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu baixarà del cel, i els qui han mort en el Crist ressuscitaran primer. 17 Després vosaltres, els qui vivim, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor. 18 Consoleu-vos, doncs, mútuament amb aquestes paraules.

5 La vinguda del Senyor és desconeguda.— 1 Pel que fa al temps i al moment, germans, no teniu necessitat que us escrigui; 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor vindrà com un lladre a la nit. 3 Quan diran: «Pau i seguretat!» aleshores, de sobte, els caurà al damunt la perdició, com els dolors del part a una dona embarassada, i no se n'escaparan. 4 Però vosaltres, germans, no esteu pas en les tenebres perquè aquell dia us pugui sorprendre com un lladre; 5 tots vosaltres sou fills de la llum i fills del dia; no som pas de la nit ni de les tenebres. 6 No dormim, per tant, com els altres, sinó vetllem i siguem sobris. 7 Perquè els qui dormen, dormen de nit, i els qui s'embriaguen, s'embriaguen de nit. 8³²⁰³ Nosaltres, en canvi, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de la caritat i amb el casc de l'esperança de salvació; 9 que Déu no ens ha pas destinat al càstig de la ira, sinó a obtenir la salvació per nostre Senyor Jesucrist, 10 el qual morí per nosaltres a fi que, tant si ens troba vetllant com si ens   —2412→   troba adormits³²⁰⁴, visquem juntament amb ell. 11 Per això, exhorteu-vos mútuament i edifiqueu-vos l'un a l'altre, com ja ho feu.

Recomanacions diverses. 12 Us preguem, germans, que reconegueu l'esforç dels qui treballen entre vosaltres, us governen en el Senyor i us amonesten; 13 tingueu-los en gran estima i amor per raó de la seva obra. Viviu en pau entre vosaltres. 14 També us exhortem, germans, que renyeu els desvagats, que encoratgeu els pusil·lànimes, que us feu càrrec dels febles, que tingueu paciència amb tothom. 15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó cerqueu sempre el bé entre vosaltres i amb tothom. 16 Estigueu sempre contents, 17 pregueu sense parar, 18 doneu gràcies en tota ocasió; que això és el que Déu vol de vosaltres en el Crist Jesús. 19 No extingiu els dons de l'Esperit, 20 no menyspreeu la gràcia de la profecia. 21 Examineu-ho tot, retingueu el que és bo. 22³²⁰⁵ Absteniu-vos de tota mena de mal.

Conclusió: auguris i precs.— 23 Que el Déu mateix de la pau us santifiqui plenament, i que tot el vostre ésser, l'esperit, l'ànima i el cos³²⁰⁶, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. 24 El qui us dóna la vocació és fidel, i ell ho farà. 25 Germans, pregueu per nosaltres. 26 Saludeu tots els germans amb la santa besada. 27 Us conjuro pel Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans. 28 La gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres!

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, Silvà i Timoteu a l'església dels tessalonicencs en Déu Pare nostre i en el Senyor Jesucrist: 2 gràcia a vosaltres i pau de part de Déu Pare i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies.— 3 Hem de donar sempre gràcies a Déu per vosaltres, germans,   —2413→   com és just, perquè la vostra fe creix en gran manera, i augmenta la caritat de cada un de vosaltres envers els altres, 4 fins al punt que nosaltres mateixos ens gloriem de vosaltres en les esglésies de Déu per la paciència i la fe amb què suporteu les persecucions i les tribulacions que ara passeu.

Déu, just en el seu judici.— 5 Això és indici de la justícia que Déu us farà, i que sou considerats dignes del Regne de Déu, pel qual patiu. 6 És just davant de Déu que retorni afliccions als qui us afligeixen, 7 i a vosaltres, els afligits, repòs amb nosaltres a l'hora de la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel amb els àngels del seu exèrcit 8³²⁰⁸ per castigar amb la fama de foc els qui desconeixen Déu i els qui no són obedients a l'evangeli del nostre Senyor Jesús. 9³²⁰⁹ Aquests pagaran la pena d'una perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la glòria del seu poder, 10 aquell dia que ell vindrà a ser glorificat en els seus sants, i admirat en tots aquells qui hauran cregut; perquè vosaltres heu cregut el nostre testimoniatge³²¹⁰.

Pregària de l'Apòstol.— 11 Per això mateix preguem sempre per vosaltres, perquè el nostre Déu us faci dignes de la vocació i dugui a terme amb el seu poder tots els vostres desigs de fer el bé i l'obra de la fe, 12 per tal que el nom del nostre Senyor Jesús sigui glorificat en vosaltres, i vosaltres, en ell, segons la gràcia del nostre Déu i del Senyor Jesucrist.

2 La vinguda del Senyor i els seus senyals.— 1 A propòsit de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist i de la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, 2 que no us deixeu agitar i apartar tan fàcilment del bon sentit, ni alarmar per una suposada imminència del dia del Senyor, encara que sigui per una revelació de l'esperit, o per una paraula, o una carta, com si vinguessin de part nostra. 3 Que ningú no us enganyi de la manera que sigui; perquè, si primer no ve l'apostasia³²¹¹ i no es manifesta l'home d'impietat³²¹², el fill de perdició, 4³²¹³ el qui s'enfronta o s'alça contra tot allò que   —2414→   s'anomena Déu o objecte de veneració, fins al punt d'asseure's al temple de Déu, mostrant-se ell mateix com si fos Déu... 5 ¿No recordeu que quan era encara amb vosaltres us ho deia, això? 6 I ja sabeu allò que el reté ara per a poder manifestar-se quan vingui el seu temps. 7 Perquè des d'ara el misteri de la impietat ja treballa en secret; només que actualment hi ha encara qui el reté, fins que es retirarà³²¹⁴, 8³²¹⁵ i aleshores es manifestarà l'impiu, que el Senyor Jesús destruirà amb l'alè de la seva boca i destituirà amb l'esclat de la seva vinguda. 9 La vinguda de l'impiu, per l'acció de Satanàs, s'acompanyarà de tota mena de miracles, senyals i prodigis enganyadors, 10 i de tota mena de superxeries perverses, que seduiran aquells qui, perquè no hauran acollit l'amor de la veritat, que els hauria salvats, aniran a la perdició. 11 Per això, Déu els enviarà una influència que els faci caure en error i creure en la mentida, 12 de manera que acabin condemnats tots aquells qui, en lloc de creure en la veritat, s'hagin posat a favor del mal.

Actitud que han de tenir els fidels.— 13 Però nosaltres, germans estimats del Senyor, hem de donar sempre gràcies a Déu per tots vosaltres, ja que Déu us ha elegit des del principi perquè, mitjançant la santificació de l'Esperit i la fe en la veritat, obtingueu la salvació; 14 i us hi ha cridat també per mitjà del nostre evangeli, per tal que assoliu la glòria de nostre Senyor Jesucrist. 15 Per tant, germans, manteniu-vos ferms i conserveu els ensenyaments que us hem transmès, sia de paraula, sia per carta. 16 I que el mateix Senyor nostre Jesucrist i Déu, Pare nostre, que ens ha estimat i ens ha donat benèvolament un consol etern i una bona esperança, 17 consolin els vostres cors i els confirmin en tota mena d'obres i doctrines bones.

3 Oració mútua.— 1 Finalment, germans, pregueu per nosaltres a fi que la paraula del Senyor es propagui i sigui glorificada, com ho és entre vosaltres, 2 i que siguem alliberats d'aquests homes dolents i perversos; que no tothom té la fe. 3 Però el Senyor és fidel, i ell us enfortirà i us guardarà del   —2415→   Maligne. 4 A més, ens refiem de vosaltres, en el Senyor, que això que us recomanem, ho feu i seguireu fent-ho. 5 Que el Senyor encamini els vostres cors vers l'amor de Déu i la paciència del Crist.

Admonició als desvagats.— 6 Us recomanem, germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, que us aparteu de tot germà que visqui desvagat i no d'acord amb la doctrina que heu rebut de nosaltres. 7 Vosaltres mateixos sabeu prou com heu d'obrar per imitar-nos, ja que no visquérem pas desvagats entre vosaltres 8 ni menjàrem de franc el pa d'altri, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a cap de vosaltres. 9 No pas perquè no hi tinguéssim dret, sinó per donar-vos en nosaltres un model a imitar. 10 Quan érem amb vosaltres ja us donàvem aquesta norma: si algú no vol treballar, que no mengi. 11 Perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, en lloc de treballar, es fiquen allà on no els demanen. 12 A aquests tals, doncs, els ordenem i els exhortem en el Senyor Jesucrist que, sense causar turbulències, treballin per poder menjar el pa que ells mateixos s'hauran guanyat. 13 I nosaltres, germans, no us canseu d'obrar bé. 14 Si algú no obeeix això que us diem en aquesta carta, assenyaleu-lo i no hi tingueu tractes perquè se n'avergonyeixi. 15 Però no el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà.

Comiat.— 16 I que el Senyor de la pau us doni la pau en tot temps i de tota manera. Que el Senyor sigui amb tots vosaltres! 17 La salutació és de la meva pròpia mà, de Pau, que és la signatura de totes les cartes; així escric. 18 La gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb tots vosaltres!

  —2416→  

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, apòstol del Crist Jesús per manament de Déu, Salvador nostre³²¹⁷, i del Crist Jesús, esperança nostra, 2 a Timoteu, veritable fill en la fe: gràcia, bondat, pau de part de Déu Pare i del Crist Jesús, Senyor nostre.

Missió de Timoteu a Efès.— 3 Recorda que, en partir jo cap a la Macedònia, et vaig recomanar de quedar-te a Efès perquè intimessis alguns a no ensenyar doctrines heterodoxes, 4 ni a dedicar-se a faules i genealogies interminables³²¹⁸, que més aviat fomenten discussions en lloc de servir els designis de Déu, fonamentats en la fe. 5 La finalitat d'aquesta intimació és la caritat que prové d'un cor pur, d'una bona consciència i d'una fe sincera; 6 perquè alguna se n'han desviat, s'han donat a parlar sense més ni més, 7 pretenent de ser mestres de la Llei, quan, de fet, no entenen el que diuen ni el que volen demostrar.

La veritable finalitat de la Llei.— 8 Sabem prou que la Llei és bona, si un n'usa legítimament³²¹⁹, 9 tenint ben present que la Llei no ha estat instituïda per al just, sinó per ala dolents i rebels, els impius i pecadors, els irreligiosos i sacrílega, els parricides i matricides, homicides, 10 fornicadors, sodomites, traficants d'homes³²²⁰, mentiders, perjurs, i tot el que hi hagi encara de contraria la sana doctrina, 11 segons l'evangeli de la glòria del benaurat Déu que m'ha estat confiat.

Vocació i autoritat de Pau.— 12 Dono gràcies al qui m'ha fet fort, al Crist Jesús, Senyor nostre, perquè m'ha considerat digne de confiança en cridar-me a servir-lo, 13 a mi que abans era un blasfem, un perseguidor i un ultratjador; però vaig ser compadit perquè obrava per ignorància, quan no tenia fe; 14 i la gràcia de nostre Senyor, amb la fe i la caritat que és en el Crist Jesús, ha estat extraordinàriament   —2417→   abundant en mi. 15 Aquesta afirmació és certa i del tot digna de crèdit: el Crist Jesús vingué al món per salvar els pecadors, el primer dels quals sóc jo. 16 Però he estat compadit precisament perquè en mi, el primer, el Crist Jesús mostrés tota la seva paciència fent de mi un exemple dels qui han de creure en ell per a tenir vida eterna. 17 Al Rei dels segles, al Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Encoratjament a Timoteu.— 18 Aquesta és la recomanació que et faig, Timoteu, fill, d'acord amb les paraules profètiques pronunciades sobre tu³²²¹: que les compleixis fent un bon combat, 19 en fe i bona consciència; alguns, perquè l'havien rebutjada, naufragaren en la fe. 20 Entre aquests hi ha Himeneu³²²² i Alexandre³²²³, que he lliurat a Satanàs perquè aprenguin a no blasfemar.

2 Organització de la pregària pública.— 1 Recomano, doncs, primer de tot, que es facin pregàries, oracions, súpliques, accions de gràcies per tots els homes, 2 pels reis i per tots els constituïts en dignitat a fi que puguem menar una vida tranquil·la i pacífica, en tota pietat i honestedat³²²⁴. 3 Això és bo i agradable a Déu, Salvador nostre, 4 que vol que tots els homes se salvin³²²⁵ i arribin a reconèixer la veritat. 5 Hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, el Crist Jesús home, 6 el qual és donà a si mateix en rescat per a tothom: aquest és el testimoniatge donat al moment apropiat³²²⁶; 7 per ell he estat constituït herald i apòstol —dic la veritat, no menteixo—, mestre dels pagans en la fe i en la veritat.

Actitud dels homes en la pregària, i de les dones a l'església.— 8 Vull, doncs, que els homes preguin alçant a tot arreu unes mans³²²⁷ pures, sense ira ni discussions. 9 Que també les dones, vestides decentment, s'arreglin amb pudor i senzillesa, no amb trenes, ni amb or, o perles o vestits sumptuosos, 10 sinó amb bones obres, com escau a dones que fan professió de servir Déu. 11 Que la dona aprengui en silenci, amb tota submissió; 12 però   —2418→   d'ensenyar, no li ho permeto, ni de dominar l'home, sinó que estigui en silenci. 13 Perquè Adam fou format primer, després Heva. 14 I no fou pas Adam l'enganyat, sinó que fou la dona qui, seduïda, caigué en una transgressió. 15 Amb tot, se salvarà per la maternitat, mentre perseverin amb modèstia en la fe, la caritat i la santedat.

3 Qualitats dels bisbes. 1 Aquesta afirmació és certa: si algú aspira a exercir l'episcopat³²²⁸, desitja una noble funció. 2 Cal, doncs, que el bisbe sigui irreprensible, marit d'una sola muller³²²⁹, sobri, assenyat, educat, hospitalari, apte per a ensenyar, 3 no donat al vi, no combatiu, sinó moderat, pacífic, desinteressat, 4 que governi bé la pròpia casa i tingui els fills submisos amb tota dignitat; 5 perquè, si un no sap governar la pròpia casa, ¿com podrà tenir cura de l'església de Déu? 6 Que no sigui cap neòfit, no fos cas que, ensuperbit, caigués en la mateixa condemnació que el diable. 7 Cal també que tingui una bona reputació davant els de fora perquè no caigui en descrèdit i en els paranys del diable.

Qualitats dels diaques. 8 Els diaques³²³⁰, també, que siguin dignes, no pas dobles de llengua, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9 que guardin el misteri de la fe en una consciència pura. 10 Aquests, també, que primer sigui examinada la seva vida; després, si són irreprotxables, que exerceixin el diaconat. 11 Les dones³²³¹, també, que siguin dignes, no murmuradores, sòbries, fidels en tot. 12 Els diaques, que siguin marits d'una sola dona, que governin bé els propis fills i les pròpies cases. 13 Perquè aquells qui exerceixen bé el diaconat es guanyen un grau honorable i poden parlar confiadament sobre la fe en el Crist Jesús.

Grandesa de l'Església, mestra del misteri de la pietat.— 14 T'escric aquestes coses amb l'esperança de venir ben aviat; 15 però, si trigava, sàpigues com cal comportar-se a la casa de Déu, que és l'Església del Déu vivent, columna i fonament de la veritat. 16 Indiscutiblement el misteri de   —2419→   la pietat és gran³²³²: Es féu visible en la carn, fou justificat en l'Esperit, aparegué als àngels, fou predicat als pagans, fou cregut en el món, fou endut a la glòria.

4 Comportament de Timoteu enfront dels falsos mestres.— 1 Però l'Esperit diu clarament que als darrers temps alguns apostataran de la fe i es donaran a esperits enganyadors i a doctrines de dimonis, 2 amb la hipocresia de gent falsària que tenen marcada al foc la pròpia consciència³²³³, 3 que prohibeixen el matrimoni i l'ús d'aliments que Déu ha creat perquè els creients i els qui han conegut la veritat els prenguin amb acció de gràcies. 4 Perquè tota criatura de Déu és bona, i no s'ha de rebutjar res que sigui pres amb acció de gràcies, 5 ja que és santificat per la paraula de Déu i per la pregària. 6 Si exposes aquestes coses als germans, seràs un bon servent del Crist Jesús, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. 7 Defuig les faules profanes i els contes de velles. Exercita't en la pietat. 8 L'exercici corporal³²³⁴ és útil per a ben poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que té una promesa de vida, de la present i de la futura. 9 Aquesta afirmació és certa i del tot digna de crèdit. 10 Per això, ens fatiguem i lluitem, perquè tenim posada la nostra esperança en el Déu vivent, que és salvador de tots els homes, sobretot dels creients. 11 Proclama i ensenya aquestes coses.

Conducta de Timoteu envers els fidels.— 12 Que ningú no pugui menysprear la teva edat jove; al contrari, sigues un model per als creients, en la paraula, en la conducta, en la caritat, en la fe, en la puresa. 13 Fins que vingui, aplica't a la lectura, a l'exhortació, a l'ensenyament. 14 No negligeixis el do que hi ha en tu, que et fou donat per una intervenció profètica amb la imposició de mans³²³⁵ del col·legi de preveres. 15 Tingue-ho present, viu en aquests pensaments perquè el teu progrés sigui manifest a tothom. 16 Vetlla sobre tu mateix i sobre el teu ensenyament, persevera en aquestes disposicions; que,   —2420→   obrant així, et salvaràs a tu mateix i els qui t'escolten.

5 Correcció dels fidels. 1 Un ancià, no el renyis, sinó exhorta'l com un pare; els joves, com germans; 2 les ancianes, com mares; les joves, com germanes, amb tota puresa.

Actitud envers les viudes.— 3 Honora les viudes que ho són veritablement. 4 Si una viuda té fills o néts, que aprenguin primer a practicar els deures de pietat envers la pròpia família i a satisfer el deute envers els pares, que això és agradable a Déu. 5 La que és viuda de debò i ha quedat tota sola té posada l'esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions. 6 Però la que es dóna als plaers, encara que visqui, és morta. 7 Adverteix aquestes coses perquè siguin irreprensibles. 8 Si una no s'interessa pels seus, sobretot pels de casa seva, pràcticament ha renegat la fe i és pitjor que una infidel.

9 Una viuda, per a poder ser inscrita com a tal, que no tingui menys de seixanta anys; que hagi estat muller d'un sol marit, 10 ben acreditada per les bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l'hospitalitat, rentat els peus als sants, socorregut els afligits, exercit tota mena d'obres bones. 11 Les viudes joves, en canvi, descarta-les: quan la passió les fa renyir amb el Crist, volen casar-se, 12 i es fan culpables d'haver violat el compromís anterior. 13 Al mateix temps, estan ocioses, s'habituen a rondar per les cases, i no sols són ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no deurien. 14 Vull, doncs, que les joves es casin³²³⁶, que tinguin fills, que governin la pròpia casa i no donin a l'adversari ocasió de dur-les a difamar; 15 que ja algunes s'han girat per anar darrera Satanàs. 16 Si alguna creient té viudes³²³⁷, que les assisteixi, i que l'església no en tingui la càrrega a fi que pugui assistir les que són veritablement viudes.

Relacions amb els preveres.— 17 Els preveres que exerceixen bé el seu càrrec han de ser doblement honorats³²³⁸, sobretot els qui treballen en la predicació i en l'ensenyament. 18³²³⁹ Diu, en efecte,   —2421→   l'Escriptura: No posis morrió al bou que trilla, i: Digne és l'obrer del seu jornal. 19 No admetis cap acusació contra un prevere, si no és amb dos o tres testimonis. 20 Els qui pequen, reprèn-los davant de tothom a fi que també els altres temin. 21 Et conjuro davant de Déu i del Crist Jesús i dels àngels escollits, que observis aquestes coses, sense prejudicis i sense fer res per favoritisme. 22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, i així no et faràs còmplice dels pecats d'altri; conserva't pur. 23 No beguis més aigua sola: pren una mica de vi a causa del teu estómac i de les teves freqüents indisposicions. 24 Els pecats de certes persones són notoris fins i tot abans del judici, mentre que els d'alguns altres són coneguts després. 25 Semblantment, també les bones obres són notòries, i les que no ho són no poden quedar ocultes.

6 Deures dels esclaus envers els amos.— 1 Tots els qui estan sotmesos al jou de l'esclavatge, que honorin els propis amos amb tot respecte a fi que no es parli malament del nom de Déu i de la doctrina. 2 Els qui tenen amos creients, que no els faltin al respecte amb el pretext que són germans; al contrari, que els serveixin millor encara, ja que els qui reben els seus serveis són creients i estimats.

Això és el que has de recomanar i ensenyar. 3 Si algú ensenya doctrines heterodoxes i no s'adhereix a les sanes paraules, les de nostre Senyor Jesucrist, i a la doctrina que és conforme a la pietat, 4 és orgullós, tot i no saber res; més aviat pateix del mal de les disputes i els altercats de paraules, d'on neixen antipaties, renyines, injúries, sospites malignes, 5 disputes de gent que té l'enteniment malmès i està privada de la veritat, que es creu que la pietat és un negoci. 6 I sí, tanmateix és un gran negoci, la pietat, si un s'acontenta amb allò que té; 7 perquè res no hem portat al món, i res tampoc no ens en podem endur. 8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. 9 En canvi, els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, en moltes cobejances insensates i pernicioses, que enfonsen els homes en la ruïna   —2422→   i la perdició. 10 Perquè l'arrel de tots els mals és l'afany de diner, alguns, perquè s'hi han donat, s'han desviat de la fe i s'han torturat a ells mateixos amb molts sofriments.

Exhortació a Timoteu.— 11 Tu, però, home de Déu, fuig de tot això; segueix la justícia, la pietat, la fe, la caritat, la paciència, la mansuetud. 12 Fes el bon combat de la fe, conquereix la vida eterna, a la qual fores cridat i que vas reconèixer en la bona professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis³²⁴⁰. 13 Et recomano davant de Déu, que dóna vida a tota cosa, i davant del Crist Jesús, que sota Ponç Pilat féu tan bona professió de la veritat, 14 que conservis allò que tens manat, sense màcula, irreprensible, fins a la manifestació³²⁴¹ de nostre Senyor Jesucrist, 15 la qual farà aparèixer, en el temps apropiat, el benaurat i únic Sobirà, el Rei dels reis i Senyor dels senyors, 16 l'únic que posseeix la immortalitat, que habita una llum inaccessible, que cap home no ha vist mai ni pot veure; a qui pertany l'honor i el poder per sempre. Amén.

Recomanació que cal fer als rics.— 17 Als rics d'aquest món, recomana'ls que no siguin altius ni posin l'esperança en la incertitud de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot amb abundància perquè en fruïm; 18 que facin el bé, que s'enriqueixin de bones obres, que donin amb liberalitat, amb generositat; 19 així s'atresoren un bon fonament per a l'esdevenidor a fi d'assolir la vida veritable.

Encara una altra exhortació.— 20 O Timoteu, guarda allò que tens confiat, evita les paraules buides i profanes, com també les objeccions de la falsa ciència; 21 alguns, perquè l'han professada, s'han apartat de la fe.

Que la gràcia sigui amb vosaltres!

  —2423→  

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, apòstol del Crist Jesús per voluntat de Déu, d'acord amb la promesa de vida que hi ha en el Crist Jesús, 2 a Timoteu, fill estimat: gràcia, bondat, pau de part de Déu Pare i del Crist Jesús, Senyor nostre.

Acció de gràcies per la fe de Timoteu.— 3 Dono gràcies a Déu, a qui dono culte amb consciència pura com els meus avantpassats, quan sense parar faig memòria de tu en les meves oracions nit i dia; 4 tenint presents les teves llàgrimes³²⁴³, enyoro de veure't per poder tenir plena joia, 5 evoco el record de la fe tan sincera que tens, que primer van tenir la teva àvia Lois i la teva mare Eunica³²⁴⁴, i sé que també tens tu.

Aquesta fe importa la defensa intrèpida de l'evangeli.— 6 Per aquest motiu et recomano que abrandis el do de Déu que hi ha en tu per la imposició de les meves mans³²⁴⁵. 7 Que Déu no ens ha pas donat un esperit de timidesa, sinó de fortalesa, de caritat i d'amonestació. 8 No et faci vergonya, doncs, de donar testimoniatge del nostre Senyor, ni que jo sigui pres per causa d'ell, sinó suporta amb mi sofriments per l'evangeli amb la fortalesa de Déu, 9 que ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no pas per les nostres bones obres, sinó segons el seu designi i la seva gràcia, que ens fou donada en el Crist Jesús abans dels temps eterns, 10 i que s'ha manifestat ara amb la manifestació³²⁴⁶ del nostre Salvador Jesucrist, que va destruir la mort i féu resplendir la vida i la incorruptibilitat per mitjà de l'evangeli, 11 al servei del qual jo he estat constituït herald, apòstol i mestre. 12 És per aquesta causa que pateixo tot això, però no me n'avergonyeixo, perquè sé prou en qui he cregut, i estic convençut que és prou poderós per a guardar el que li tinc confiat fins aquell dia.

13 Tingues per norma les   —2424→   sanes paraules que has sentit de mi, en la fe i la caritat del Crist Jesús. 14 Guarda el bon dipòsit sota l'acció de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.

Defeccions dels asiàtics i fidelitat d'Onesífor.— 15 Ja saps que tots els de l'Àsia m'han girat l'esquena, entre els quals hi ha Fígel i Hermògenes. 16 Que el Senyor sigui bondadós amb la família d'Onesífor, perquè sovint m'ha alleujat i no s'ha avergonyit de les meves cadenes, 17 sinó que, un cop arribat a Roma, m'ha buscat amb molt d'interès i m'ha trobat. 18 Que el Senyor li concedeixi de trobar misericòrdia prop del Senyor en aquell dia. Quant als serveis que em va prestar a Efès, tu els coneixes millor que ningú.

2 Combat del bon soldat del Crist.— 1 Tu doncs, fill meu, sigues fort en la gràcia del Crist Jesús; 2 i allò que has sentit de mi en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels, que seran capaços d'ensenyar també d'altres³²⁴⁷. 3 Suporta amb mi sofriments com un bon soldat del Crist Jesús. 4 Ningú que tingui l'ofici de soldat no s'embolica en els negocis de la vida, si vol plaure al qui l'ha allistat. 5 Així mateix, quan algú pren part en els jocs atlètics no rep la corona, si no ha lluitat com cal. 6 Només el pagès que treballa de valent ha de ser el primer a participar en els fruits. 7 Pensa el que et dic; que el Senyor ja et donarà d'entendre-ho tot.

Cal perseverar units amb el Crist.— 8 Tingues present Jesucrist, del llinatge de David, ressuscitat d'entre els morts, segons el meu evangeli; 9 per ell suporto sofriments fins a estar encadenat com un malfactor, però la paraula de Déu no està encadenada. 10 Per això, tot ho suporto pel bé dels elegits a fi que també ells obtinguin la salvació que hi ha en el Crist Jesús, amb la glòria eterna. 11 Aquesta afirmació és certa³²⁴⁸: 12 si morim amb ell, amb ell també viurem; la si sofrim, també regnarem amb ell; si el neguem, també ell ens negarà; 13 si som infidels, ell continua fidel, ja que no pot negar-se a si mateix.

  —2425→  

Combat contra els falsos mestres.— 14 Adverteix aquestes coses conjurant a la presència de Déu que cal evitar les disputes de paraules, del tot inútils i catastròfiques per als qui les escolten. 15 Procura de presentar-te davant de Déu com un home provat, com un obrer que no té de què avergonyir-se, que distribueix rectament la paraula de la veritat. 16 Evita les paraules vanes i profanes; els seus autors progressaran més i més en la impietat, 17 i la seva paraula trobarà pàbul com la gangrena; entre aquests hi ha Himeneu³²⁴⁹ i Fílet, 18 que s'han desviat de la veritat dient que la resurrecció ja ha tingut lloc, i capgiren la fe d'alguns. 19 Però el sòlid fonament de Déu³²⁵⁰ s'aguanta ferm i duu la marca d'aquest segell: El Senyor coneix els qui li pertanyen, i: Que s'aparti de la impietat tot el qui pronuncia el nom del Senyor. 20 En una casa gran no hi ha solament vasos d'or i de plata, sinó també de fusta i de terrissa, i uns per a un ús noble, d'altres per a un ús ordinari. 21 Si algú, doncs, es purifica d'aquestes coses, serà un vas per a un ús noble, santificat i útil al seu amo, a punt per a tota obra bona.

Com s'ha de comportar Timoteu.— 22 Defuig les passions de la joventut, busca, en canvi, la justícia, la fe, la caritat, la pau amb aquells qui invoquen el Senyor amb cor pur. 23 Defuig les discussions estúpides i sense solta ni volta, sabent que engendren baralles. 24 I no convé que un servent del Senyor es fiqui en baralles, sinó que sigui suau amb tothom, apte per a ensenyar, sofert, 25 que instrueixi amb mansuetud els qui estan mal disposats, per si mai Déu els concedeix que es converteixin i arribin a reconèixer la veritat, 26 i tornin al bon seny, lliures del llaç del diable, que els retenia captius a mercè de la seva voluntat.

3 Anunci d'uns temps d'immoralitat i d'impietat.— 1 Has de saber que als darrers dies³²⁵¹ sobrevindran moments difícils; 2 els homes seran egoistes, amics del diner, fanfarrons, orgullosos, difamadors, desobedients als pares, ingrats, irreligiosos,   —2426→   3 sense amor, implacables, calumniadors, intemperants, indomables, enemics del bé, 4 traïdors, temeraris, inflats d'orgull, amants del plaer més que no pas de Déu, 5 amb aparences de pietat, negant-ne, però, allò que n'és la força; aquests també, allunya'ls. 6 Són d'aquesta gent els qui s'introdueixen a les cases i s'enduen captives unes pobres dones carregades de pecats, agitades per passions de tota mena, 7 que sempre estan aprenent, i mai no són capaces d'arribar al coneixement de la veritat. 8 De la mateixa manera que Jannes i Jambrés³²⁵² s'oposaren a Moisès, així també aquests s'oposen a la veritat, homes de sentiments corromputs, desqualificats en matèria de fe. 9 Però no progressaran més, perquè la seva manca d'enteniment es farà palesa a tothom, com ho fou també la d'aquells.

Comportament de Timoteu: fidelitat perseverant en el bon camí.— 10 Tu, però, has seguit el meu ensenyament, la meva conducta, els meus propòsits, la meva fe, la meva paciència, la meva caritat, els meus sofriments, 11 les meves persecucions, les meves penes, com les que em van sobrevenir a Antioquia, a Iconi i a Listra³²⁵³. Quines persecucions no vaig haver de suportar, i de totes em va deslliurar el Senyor! 12 I tots els qui volen viure piadosament en el Crist seran perseguits. 13 Els dolents, en canvi, i els impostors aniran de mal en pitjor, seductors i seduïts alhora. 14 Tu, però, persevera en les coses que has après i de les quals estàs convençut, sabent de quines persones les has apreses³²⁵⁴, 15 i que des d'infant coneixes les lletres sagrades, les quals poden donar-te la saviesa que condueix a la salvació, per mitjà de la fe en el Crist Jesús. 16 Tota l'Escriptura és inspirada de Déu i útil³²⁵⁵ per a ensenyar, reprendre, corregir, formar en la justícia, 17 perquè l'home de Déu sigui perfecte, a punt per a tota obra bona.

4 Exhortació solemne a complir la seva missió.— 1 Et conjuro a la presència de Déu i del Crist Jesús, que ha de judicar els vius i els morts, i en nom   —2427→   de la seva manifestació i del seu Regne: 2 predica la paraula, insisteix oportunament i importunament, reprèn, amenaça, exhorta, amb molta paciència i doctrina. 3 Perquè vindrà un temps que no suportaran més el sa magisteri, sinó que, segons els propis desigs, aplegaran un munt de mestres per la pruïja d'escoltar; 4 apartaran l'orella de la veritat i es decantaran a les faules. 5 Tu, però, sigues assenyat en tot, suporta sofriments, fes obra d'evangelista, compleix bé el teu ministeri.

Pròxim acabament de la cursa de Pau.— 6 Perquè jo estic a punt de ser vessat en libació, i ha arribat l'hora de la meva partença³²⁵⁶. 7 He fet un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe³²⁵⁷. 8 I ara tinc reservada la corona de justícia que aquell dia em donarà en premi el Senyor, jutge just, i no sols a mi, sinó també a tots aquells qui hauran estimat la seva manifestació.

Darreres recomanacions. 9 Afanya't a venir ben aviat, 10 que Dimàs m'ha abandonat per amor a aquest món, i se n'ha anat a Tessalònica; Créscens, a la Galàcia; Titus, a la Dalmàcia. 11 Solament Lluc és amb mi. Pren Marc i emporta-te'l amb tu, que m'és útil per al ministeri. 12 Tíquic, l'he enviat a Efès. 13 Quan vinguis, porta'm el mantell que em vaig deixar a Troas, a casa de Carp, i els llibres, sobretot els pergamins. 14 Alexandre, el calderer³²⁵⁸, m'ha fet molt de mal: el Senyor el retribuirà segons les seves obres. 15 Tu també guarda-te'n, que s'ha oposat fortament a la nostra predicació.

Noves sobre el procés. 16 En la meva primera defensa ningú no m'ha ajudat, tothom m'ha abandonat³²⁵⁹; que no els sigui tingut en compte. 17 Però el Senyor m'ha assistit i m'ha donat forces perquè per mitjà meu la predicació fos proclamada àmpliament i la sentissin totes les nacions; i he estat alliberat de la gola del lleó³²⁶⁰. 18 El Senyor em deslliurarà de tot mal i em salvarà per al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

  —2428→  

Salutacions i notícies. 19 Saluda Prisca i Aquila, i la família d'Onesífor. 20 Erast³²⁶¹ es va quedar a Corint, i Tròfim³²⁶², el vaig deixar malalt a Milet. 21 Afanya't a venir abans de l'hivern. Et saluden Eubul, Púdens, Lli, Clàudia i tots els germans³²⁶³.

22 Que el Senyor sigui amb el teu esperit! Que la gràcia sigui amb vosaltres!

1 Adreça i salutació.— 1 Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist perquè els elegits de Déu arribin a la fe i al reconeixement de la veritat que és segons la pietat, 2 en l'esperança de la vida eterna, que prometé des dels temps antics aquell qui no menteix, Déu, 3 el qual al seu temes manifestà la seva paraula per mitjà de la predicació que m'ha estat confiada per disposició de Déu, Salvador nostre, 4 a Titus, veritable fill en la fe comuna: gràcia i pau de part de Déu Pare i del Crist Jesús, Salvador nostre.

Missió de Titus a Creta. Establiment de preveres.— 5 Et vaig deixar a Creta perquè posessis en ordre allò que faltava i establissis preveres a cada població seguint les normes que et vaig donar: 6 que cada un sigui irreprensible, marit d'una sola muller, que tingui els fills creients, no titllats de llibertinatge ni insubmisos. 7 Perquè cal que el bisbe³²⁶⁵ sigui irreprensible, com a administrador de Déu; que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a negocis bruts, 8 sinó hospitalari, amic del bé, ponderat, just, sant, continent, 9 que conservi la doctrina autèntica, tal com ha estat ensenyada, perquè sigui capaç d'exhortar també amb la sana doctrina i de refutar els contradictors.

Reprensió dels falsos mestres.— 10 N'hi ha molts, en efecte, que són insubordinats, parlen sense solta ni volta, i són seductors, sobretot els procedents d'entre els circumcisos, 11 als quals cal tapar la boca; perverteixen famílies senceres   —2429→   ensenyant allò que no convé, per interessos vergonyosos. 12 Un d'ells, el seu propi profeta³²⁶⁶, digué: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres peresosos». 13 Aquesta dita és veritat. Per això, reprèn-los severament, perquè es mantinguin íntegres en la fe 14 i no prestin atenció a faules jueves i a prescripcions de gent que giren l'esquena a la veritat. 15 Tot és pur per als purs; en canvi, per als impurs i per als qui no tenen fe res no és pur, tenen maculats l'enteniment i la consciència. 16 Fan professió de conèixer Déu, però amb les obres el reneguen, abominables com són, rebels i inútils per a cap obra bona.

2 Deures dels fidels.— 1 Tu, però, predica allò que és conforme a la sana doctrina. 2 Que els ancians siguin sobris, respectables, ponderats, íntegres en la fe, en la caritat, en la constància. 3 Les ancianes, també, que siguin venerables en el comportament, no murmuradores, no donades a beure massa vi, mestres del bé; 4 així ensenyaran les joves a estimar el marit, els fills, 5 a ser ponderades, castes, dones de casa, bones, submises als pro pis marits, per tal que no es malparli de la paraula de Déu.

6 Els joves, igualment, exhortal's a ser ponderats³²⁶⁷; 7 mostra't tu mateix en tot un model de bones obres: integritat en l'ensenyament, dignitat, 8 doctrina sana, irreprensible, perquè l'adversari, no tenint res de mal a dir contra nosaltres, quedi confós.

9 Els esclaus, que se sotmetin en tot als propis amos, que els complaguin, sense contradir-los, 10 ni defraudar-los, sinó que mostrin una fidelitat perfecta, talment, que en tota cosa facin honor a la doctrina de Déu, Salvador nostre.

Raó de l'exigència cristiana.— 11 S'ha manifestat, en efecte, la gràcia salvadora de Déu a tots els homes³²⁶⁸, 12 i ens instrueix perquè, renunciant a la impietat i als desigs mundans, visquem en aquest món amb sobrietat, justícia, i pietat, 13 mentre estem en expectació de la benaurada esperança i de la manifestació de la glòria del gran Déu i   —2430→   Salvador nostre Jesucrist, 14³²⁶⁹ que es donà a si mateix per nosaltres a fi de rescatar-nos de tota iniquitat i purificar-se per a ell un poble possessió seva, zelós de bones obres. 15 Predica aquestes coses, i exhorta i reprèn amb tota autoritat. Que ningú no et menyspreï.

3 Exhortació a tots els cristians, i el seu motiu.— 1 Recorda'ls que se sotmetin als magistrats, a les autoritats, que obeeixin, que siguin promptes per a tota obra bona; 2 que no insultin ningú, que siguin pacífics, moderats, que mostrin a tothom la més gran dolcesa. 3 Que també nosaltres³²⁷⁰ érem en un altre temps insensats, rebels, esgarriats, esclaus de desigs i plaers de tota mena, vivint en la malícia i l'enveja, detestables i odiant-nos els uns als altres. 4 Però quan es manifestà la benignitat i l'amor als homes de Déu, Salvador nostre, 5 no pas a causa de les obres de justícia que nosaltres haguéssim fet, sinó per la seva bondat, ens va salvar per mitjà del bany de regeneració i de renovellament de l'Esperit Sant³²⁷¹, 6 que ell vessà abundosament en nosaltres per Jesucrist, Salvador nostre, 7 a fi que, justificats per la seva gràcia, esdevinguem hereus de la vida eterna que esperem.

Consells a Titus.— 8 Aquesta afirmació és certa; i vull que sobre aquestes coses siguis ben categòric a fi que els qui han cregut en Déu procurin d'excel·lir en les bones obres. Això és bo i útil als homes. 9 Les qüestions estúpides, en canvi, i les genealogies, les disputes i les polèmiques sobre la Llei, evita-les: són inútils i vanes. 10 L'home sectari³²⁷², després d'una primera i d'una segona admonició, rebutja'l, 11 sabent que aquest tal està totalment pervertit i en pecat, i ell mateix es condemna.

Encàrrecs i salutacions. 12 Quan t'hauré enviat Artemàs i Tíquic, afanya't a venir-me a trobar a Nicòpolis, que he decidit de passar-hi l'hivern. 13 Proveeix amb cura al viatge de Zenàs, el jurisconsult, i d'Apol·lo, de manera que res no els manqui. 14 I que aprenguin també els nostres a excel·lir en les bones obres en ocasió   —2431→   de proveir a les necessitats a fi que no quedin privats dels fruits.

15 Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda els nostres amics en la fe. Que la gràcia sigui amb tots vosaltres!

Adreça i salutació.— 1 Pau, pres del Crist Jesús, i el germà Timoteu, a l'estimat Filemó, col·laborador nostre, 2 a Àpia, germana nostra, a Arquip³²⁷⁴, el nostre company d'armes, i a l'església que està a casa teva: 3 gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies, pregària i elogi.— 4 Dono sempre gràcies al meu Déu quan faig memòria de tu en les meves pregàries, 5 ja que sento lloar la teva caritat i la fe que tens, tant envers el Senyor Jesús, com envers tots els sants; 6 que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç per a fer-te conèixer tot el bé que nosaltres podem fer en el Crist³²⁷⁵. 7 He tingut veritablement una gran alegria i un gran consol per la teva caritat, quan he sabut que els cors dels sants troben repòs gràcies a tu, germà.

El cas de l'esclau Onèsim.— 8 Per això, encara que tinc en el Crist tota la llibertat de manar-te amb que convingui, 9 prefereixo de suplicar-te per caritat, essent com sóc jo, Pau, ancià, i ara, a més, pres del Crist Jesús; 10 et suplico, doncs, pel meu fill, que he engendrat en les cadenes, Onèsim, 11 que en un altre temps et fou inútil, però que ara, en canvi, serà ben útil³²⁷⁶ a tu i a mi. 12 Te'l torno a enviar, a ell, això és, les meves entranyes. 13 Jo prou volia retenir-lo al meu costat perquè en lloc teu em servís en les cadenes que suporto per l'evangeli, 14 però no he volgut fer res sense el teu consentiment perquè no fessis aquesta bona obra per força, sinó de grat. 15 Potser per això mateix es va separar de tu per un quant   —2432→   temps perquè el recobressis per sempre més, 16 no ja com a esclau, sinó molt més que com a esclau, com a germà estimat, per a mi moltíssim, però molt més per a tu, tant humanament, com en el Senyor. 17 Si m'inclous, doncs, entre els qui estan vinculats amb tu, rep-lo com a mi mateix. 18 I, si t'ha fet cap tort o et deu res, posa-ho al meu compte. 19 Jo, Pau, ho escric de la meva pròpia mà: jo t'ho pagaré; per no dir-te que fins tu mateix et deus a mi³²⁷⁷. 20 Sí, germà, que jo també pugui treure utilitat de tu en el Senyor: dóna satisfacció a les meves entranyes en el Crist. 21 T'escric convençut de la teva obediència, sabent que faràs encara molt més que no et dic.

Recomanació. Salutacions.— 22 I al mateix temps, prepara'm també allotjament, perquè espero que, gràcies a les vostres oracions, us seré concedit³²⁷⁸.

23 Et saluda Epafràs, company meu de presó en el Crist Jesús, 24 Marc, Aristarc, Dimàs, Lluc, els meus col·laboradors.

25 Que la gràcia del Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit!