Bibliografia d'estudis sobre el Tirant lo Blanc

Presentem ací una bibliografia el més exhaustiva i actualitzada possible sobre els estudis crítics del Tirant lo Blanc, així com també sobre la biografia del seu autor, Joanot Martorell. Hem partit de diferents reculls bibliogràfics, però fonamentalment de la Bibliografía preparada per Rafael Beltran i Josep Izquierdo, inclosa a la revista electrònica Tirant, dins del servidor de la Universitat de València, Parnaseo, així com de les successives actualitzacions que els editors d'aquesta revista realitzen anualment. Veg. http://parnaseo.uv.es/Tirant.htm

Els estudis més primerencs sobre el Tirant s'han centrat en diferents aspectes de la novel·la, com ara la versemblança o realisme, la modernitat de l'obra o la frontera entre l'autoria de Martorell i de Martí Joan de Galba. No cal dir, que la primera revisió crítica del Tirant la trobem en Cervantes i l'elogi al «realisme» de la novel·la enfront de les meravelles sobrenaturals i inversemblants de la resta de llibres de cavalleria, ha condicionat bona part de la crítica tirantiana, des de l'Avertissement de Nicolas Fréret que encapçala la traducció francesa del segle XVIII, fins als treballs de Martí de Riquer que establia una tipologia diferent entre «libro de caballería» i «novela caballeresca», tot i adscrivint el Tirant a aquesta segona definició.

És a partir de 1990, gràcies a la commemoració del cinc-cents aniversari de l'editio princeps del Tirant, que els estudis sobre l'obra prenen una nova embranzida. La coautoria de Galba es relativitza fins desaparéixer, es descobreixen nous documents que donen llum sobre la relació entre Martorell i Galba, es coneixen més dades sobre la biografia de Martorell i el Tirant és objecte de treballs que intenten reinterpretar la novel·la des del context de la tardor medieval: la caracterització de l'heroi, la influència del model historiogràfic, les fonts de l'obra, els diferents aspectes sentimentals, el ressò tràgic en la mort del protagonista, així com tota una sèrie d'intervencions de personatges, interpolacions que desmenteixen el suposat «realisme», i que no fan altra cosa que afegir matisos a una obra de tanta riquesa literària. A més, la presència de les nombroses intertextualitats en l'obra, des de la dedicatoria fins les darreres pàgines, permeten apropar-se a l'univers intel·lectual, cultural i cavalleresc que l'autor reflecteix en els seus personatges i en l'acció de l'obra.

El Tirant representa l'obra més coneguda i difosa internacionalment de les lletres catalana-valencianes, d'ací que nombrosos crítics des dels inicis del segle XX s'hagen interessat per la novel·la i actualment es trobe traduïda pràcticament a totes les llengües europees, a més del xinés i japonés.

L'esperit de la bibliografia que presentem és poder oferir en el futur el major nombre possible dels treballs citats a text complet. Mentre això no siga possible, hem afegit enllaços a aquells treballs que han estat ressenyats i que es poden consultar en xarxa. Com a complement es pot consultar també el Boletín bibliográfico/Butlletí bibliogràfic de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval: http: www.ahlm.es