Visor de obras.

__Tanta és la gràcia e perfecció que en la vostra galant persona ab saber infinit reposa que jamés la mia lengua bastaria recitar la menor part de aquella, com la mia ànima sia totalment sotsmesa a la vostra voluntat e lo bell sguart vostre me dóna beatitut. Mas flames de leal amor que a mon sperit contínuament han combatut des que só en aquesta illa e fuy informat de vostra gran bellea, la qual me dóna animosa força aumentada de virtuts e béns que en vós reposen, me han donat atreviment de venir ací e posar per obra lo que fins ací haveu vist. Car en aquella hora que us hoí nomenar, amor me féu veure a vós en sperit e deliberí morir per deliurar a   -f. R2v-   vós de la pena que passàveu. Molt més ara, que tinch notícia de vostra gentilesa, he deliberat, ab verdadera elecció, ésser tot vostre per les tantes singularitats e perfeccions que tinch conegudes en vós, que jamés en altra no coneguí. Car yo a vós per a sempre vull servir com a senyora que sou de mi e de les coses mies, suplicant-vos de molta gràcia conega en vostra gentilesa que sou contenta del que he fet per vós. Emperò, aquell delit que vostra gran bellea a mi representa, entre los altres me farà gloriós viure e, si tanta glòria Déu per sola mercé me atorga, qual home en lo món ab mi egual pot ésser? E per ço no fretura que us mostre ab paraules la mia amor ésser stada la major e més fervent que jamés home a neguna dona portàs per sola fama. E axí serà sens fallir, tant quant la mia mísera vida sostendrà aquest cors e més encara si, dellà com deçà, se ama perpetualment, podeu ésser segura en vostres manaments fer quant ordenareu. E per quant sé que teniu tanta abtesa que bastau conéxer en l'esguart e continença mia del bé que us vull, més que dir no us poria, reste en sperança de vostra piadosa persona atényer infinida glòria.

Acabava Spèrcius lo darrer so de les sues enamorades paraules quant la donzella féu tal principi.

__Cavaller virtuós, negun terme no és de tanta longitut que·m bastàs a poder-vos regraciar com yo volria lo que fet haveu per mi, e per ço reste en la vostra discreta consideració lo que ab paraules no puch mostrar. M'esforçaré al meu poder per serveys, los majors que per mi·s poran fer, retre premi dels vostres singulars actes e constància de ànimo viril, car haveu posada en perill la vida vostra per traure e liberar a mi de tanta pena inestimable. E perquè tinch conegut l'estrem de vostre valer e la tanta virtut que de vós puc atényer, me ofir tota vostra e regracie a Déu de haver-me atorgat gràcia de venir en mans de persona tal que en virtuts no ha par. E siau cert que la molta amor que us porte és tanta que passa del que ordena ma vida humana. E en açò me obliga la condició de gentilesa que en vós tinch coneguda. E confiau de mi, car yo us faré benaventuradament viure.

E pres-lo per la mà e posà'l dins la cova en una bellíssima cambra que la donzella tenia a servitut sua, la qual era molt ben abillada, e mostrà-li gran quantitat de tresor, lo qual li presentà ensemps ab la sua persona.

E lo cavaller Spèrcius li regracià molt la sua proferta, acceptant aquella ab grandíssimes gràcies que li féu, abraçant e besant-la més de mil voltes. E sens no voler perdre temps en paraules, pres-la en braços e posà-la sobre lo lit, e aquí conegueren los últims termes dels senyals de amor.

  -f. R3r-  

No fon de poca stima la contentació que lo cavaller venturós tingué de la conquistada senyora. E al matí, com foren levats, mà per mà, ixqueren de la cova e feren la via del casal on lo cavaller Spèrcius havia lexats sos companyons, los quals, admirats com lo veren axí venir ab tan bella companyia, foren posats en gran alegria, car dubtaven que no fos mort o que li hagués seguit algun inconvenient. E molt més foren aconsolats com li veren portar per la mà tan bellíssima donzella. Acostaren-se a ella e feren-li molt gran reverència, car lo seu gest e continença demostrava ésser senyora de gran stat e de molta stima. E feren laors e gràcies a la divina Clemència de la molta gràcia que obtesa havia. E la gentil dama los abraçà e féu-los molta honor.

E entraren en casa del pastor. E aquí la donzella féu molta honor al pastor e a sa muller e proferí'ls de fer-los molt de bé. E stigueren aquí ab gran plaer e consolació. E stant aquí feren portar la roba que la donzella tenia en la cova, e la moneda, e abillaren molt bé lo casal del pastor.

Aprés, per temps, vingueren aquí fustes, les quals noliejaren e feren venir gent de altres parts per poblar la illa, la qual, en breu temps, fon molt bé poblada. E edificaren aquí una ciutat molt noble qui Spertina fón nomenada, la Venturosa. E molts altres lochs, viles e castells hi foren edificats e poblats. E moltes sglésies e cases de religiosos, que y foren edificades a honor, laor e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e y donaren molta renda per sustentació dels servidors de Déu. E vixqué aquest cavaller Spèrcius, ab la sua senyora, per lonch temps, senyors de la illa e de alguns altres entorn, e hagueren fills e filles que heretaren aprés ells. E vixqueren pròsperament e quieta.

Ací·s lexa lo libre a parlar del cavaller Spèrcius, per no tenir prolixitat, e torna a recitar del stol de Tirant lo Blanch qui anava a Contestinoble.

Com Tirant fon davant lo port de Valona tramés una galera dins lo port e manà als patrons de les VI naus qui eren carregades de forment que ixquessen del port e seguissen l'estol. E aquests donaren vela, ixqueren del port e seguiren l'estol. Com l'estol fon en lo canal de Romania, féu la via del port de Gigeo, qui és lo port de Troya, e aquí surgiren e speraren tot l'estol que fos ajustat.

Tirant tingué consell ab lo rey de Sicília e lo rey de Feç e ab tots los altres barons e cavallers ja què era de fer, car ell tenia nova que tot l'estol del soldà era en lo port de Contestinoble, qui eren més de CCC fustes entre naus e galeres e   -f. R3v-   altres fustes. E fon deliberat que lançassen hun home en terra qui sabés la lengua morisca e que, en la nit, entràs en Contestinoble per avisar a l'emperador com Tirant, ab tot lo seu stol, era al port de Troya, qui és dins lo braç de Sent Jordi e a cent milles e a poch més de Contestinoble. E no li volgueren dar letra deguna a fi que si era pres per los moros que no fossen avisats. E aquell instruí-sse'n molt bé de tot lo que havia de dir a l'emperador. E tengut lo consell, Tirant cridà un cavaller natural del regne de Túniç qui era stat moro y era de casa real, lo qual havia nom Sinegerus, home molt spert, ginyós, eloqüent e valentíssim cavaller, qui era stat catiu en Contestinoble e sabia tots los passos, e dix-li tot lo que tenia de dir a l'emperador e a la princessa e donà-li lo segell seu perquè l'emperador li donàs fe e crehença.

E lo dit cavaller se mès en orde a la morisca en so de alacayo. E pres-lo hun bergantí e de nit posaren-lo en la terra ferma a una legua luny del camp dels moros qui tenien lo siti en la ciutat de Contestinoble. E aquest cavaller, cautelosament desviant-se del camp dels moros, féu la via de la ciutat. E encara no pogué scapar que no donàs en mans d'espies del camp dels moros, emperò, ell parlant-los en lur lenguatge molt discretament, dient-los com era de lur companyia, lexaren-lo passar. E com fon aplegat a hun portal de la ciutat, los qui guardaven lo portal, qui·l veren, prengueren-lo, pensant que fos dels moros del camp. E aquest los dix que no li fessen mal com ell era embaxador de Tirant, que venia a parlar ab l'emperador. E les guardes, de continent, bé acompanyat lo portaren davant l'emperador, qui en aquella hora se levava de sopar.

Com lo cavaller Sinegerus fon davant l'emperador, ell se agenollà als seus peus e besà-li la mà e lo peu, e donà-li lo segell de Tirant. E l'emperador mirà'l e conech les armes de Tirant. Lavors l'emperador lo abraçà e féu-li molt gran festa, dient-li que ell fos lo benvengut per cent mília vegades. E lo cavaller Sinegerus féu principi a semblants paraules:

__Senyor molt excel·lent, yo só tramés ací per aquell gran capità Tirant lo Blanch, lo qual se comana en gràcia e mercé de la magestat vostra e suplica a vostra altesa que stigau ab bon cor, car prestament, ab la ajuda de nostre senyor Déu, ell vos liberarà de tots vostres enemichs. E més, vos suplica que façau posar en orde tota la vostra cavalleria e fer guardar molt bé la ciutat, car demà de matí ell deu ferir en l'estol dels moros e ha dubte que los moros, com veuran perdut l'estol, no donassen poderós combat a la ciutat per pendre-la perquè·s poguessen aquí fer forts. Car sab la magestat vostra que si les fustes lurs són preses e levat lo pas, que ells són tots perduts, que negú no se'n porà tornar, car Tirant ve ab tan gran poder que és bastant de pendre'ls e fer-los morir a tots. E de açò, senyor, la magestat vostra no dubte en res.

__Amich __dix l'emperador__, gran consolació tenim del que·ns haveu dit. E nostre Senyor, per la sua mercé e pietat, nos faça gràcia que sia axí com tu dius, car nós confiam tant de la   -f. R4r-   gran virtut e cavalleria de Tirant que, ab la ajuda de l'inmens Déu, ell complirà lo nostre bon desig e seu.

E de continent l'emperador tramés cridar a Ypòlit, qui era capità major seu, e com li fon davant li dix:

__Nostre capità, ja sabeu com lo virtuós Tirant és al port de Troya ab molt gran stol. Té deliberat demà per lo matí de ferir en l'estol dels moros, per què és de gran necessitat que prestament ajusteu tota la cavalleria qui és dins la ciutat, e tots los conestables e caps dels hòmens de peu, e ordenau vostres batalles e posau cascuna en lo loch que deu star per ço que, si cars era que los moros volien combatre la ciutat, que tothom sia avisat e preparat.

Respòs Ypòlit:

__Senyor, no és poca la consolació que yo tinch de la venguda de mon mestre Tirant, e devem fer moltes gràcies e laors a la divina Providència de la sua venguda, car pot star la magestat vostra ab cor segur d'ésser delliurat de les mans dels enemics, car tot l'Imperi Grech serà recuperat per aquest e reduït a vostra magestat. E traurà de captivitat tanta cavalleria qui està en poder dels infels e tant poble crestià qui està en perill de renegar la fe de Jhesucrist. Per què, senyor, de continent serà complit lo que·m mana la magestat vostra. E presa licència de l'emperador, Ypòlit anà a la gran plaça de la ciutat e secretament tramés per tota la cavalleria e per los conestables e capitans de la gent de peu. E com foren ajustats, dix-los semblants paraules:

__Senyors, a nostre Senyor és stat plasent, per la sua infinida bondat e clemència, de voler-nos deliurar de captivitat e del poder de nostres enemichs, car yo us fas certs com mon mestre e senyor Tirant és vengut ab molt gran stol e és al port de Troya. E té deliberat, demà de matí, de férir en les fustes dels moros, per què és de necessitat que tots vos poseu en orde e, cascun capità ab la sua gent, se pose en la muralla, en lo loch que li és stat assignat, e que stigau molt reposats e sens fer remor neguna perquè los moros no puguen haver negun sentiment.

De tal nova tots foren aconsolats e loaren e beneïren a nostre senyor Déu de la singular gràcia que·ls atorgava. Partiren de aquí e cascú aplegà la sua gent. E posaren-se cascuns en son trast e stigueren aquí tota la nit ab molt gran alegria, fins al matí, molt sàviament e discreta.

Aprés que l'embaxador Sinegerus hagué splicada l'ambaxada, demanà licència a l'emperador que pogués anar a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e l'emperador ne fon molt content. E obtesa licència, anà a la cambra de la emperadriu, hon trobà sa filla ab totes les dames, e lo cavaller féu sa reverència a la emperadriu e besà-li la mà. E besà la mà a la princessa e, ab lo genoll en terra,   -f. R4v-   féu principi a semblants paraules:

__Senyores, mon capità e senyor, Tirant lo Blanch, se comana en gràcia e mercé de vostres excel·lències e besa-us les mans, oferint-se molt prest de venir ací per fer-vos reverència.

Com la princessa hoí que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per poch restà que no·s smortís. Emperò, encara stigué per bon spay fora de tot recort per sobreabundant alegria. E tornada en son recort, la emperadriu e la princessa feren molt gran festa a l'embaxador, abraçant-lo e fent-li moltes carícies, e interrogaren-lo de moltes coses, en special li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant.

Respòs l'embaxador e dix com aquí venia lo rey de Sicília ab tot son poder e lo rey de Feç ab tot son poder, e ab la reyna, muller sua, qui·s nomena Plaerdemavida. E aquí venien tots los barons del regne de Túniç e de Tremicén e molta altra cavalleria que y eren passats per pendre sou, car aquí venien gents d'Espanya, de França, de Ytàlia, per lo gran renom e fama de Tirant. Axí mateix, com, per terra, venia aquell magnànim rey Scariano, senyor de la Etiòpia, qui era molt virtuós cavaller e animós companyó d'armes de Tirant.

__Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu. E porta ab si la reyna, sa muller, per ço com té molt gran desig de veure la excel·lència de vós, senyora princessa, per la molta bellea que de vós ha hoïda mencionar, car aquesta reyna és una de les bellíssimes dones del món e complida de totes virtuts.

E més, los dix com Plaerdemavida era sposada del senyor d'Agramunt e venia allí per ço que la magestat de l'emperador y d'elles li fessen honor a les sues bodes. E recità'ls largament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barberia e com, tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s'havia res aturat, e que, totes les gents del món qui·l veyen ni l'hoyen nomenar, l'adoraven en la terra. E moltes altres virtuts e laors los recità de Tirant, les quals tinta ni paper no bastaria a descriure.

Com la emperadriu e la princessa hagueren hoïdes recitar de Tirant tantes virtuts e singulars act[e]s, staven admirades de la molta gràcia que nostre senyor Déu li havia feta. E era amat e volgut de tot lo món. E de sobres de consolació e de alegria lançaren dels ulls vives làgremes com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de l'Imperi Grech, car ja eren fora de tota sperança de salut y de repòs, sperant cascun dia ésser cativades e deshonrades e vituperades per los enemichs de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la reyna de Ethiòpia, e majorment la princessa, per ço com li havien dit que era molt bella e virtuosa, per què desijava haver molt sa amistat. E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l'embaxador, e donaren part a la nit.

La emperadriu restà en la sua cambra e la princessa se n'anà a la sua. E l'embaxador   -[f. R5r]-   la pres del braç e, acompanyant-la, anant axí, la princessa li demanà per què li havia besada la mà tres voltes. E aquest li respòs com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa mercé li volgués perdonar, car altrament jamés li gosaria venir davant per lo gran defalt que fet li havia, de què·s tenia molt per culpable.

Respòs la princessa:

__Cavaller, digau a mon senyor Tirant que, allà hon no ha culpa, no y fretura perdó, car demesiat seria. Emperò, si ell creu haver fallit vers mi, yo·l suplich que per smena yo haja prestament la sua vista, que és la cosa que més desige en aquest món. E no·m vulla tardar la salut, la qual tan longament he desijada ab desig insaciable, e confie de mi, car yo·l faré benaventuradament viure ab complit repòs del que tant ha desijat.

E pres comiat l'embaxador de la princessa e anà-se'n a la posada que l'emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo que mester havia. E aquella nit lo capità Ypòlit féu fer molt bella guayta per la ciutat e féu star molt ben fornida la muralla entorn de la ciutat, que negú, de tota aquella nit, no·s posà a dormir per la molta temor que tenien dels moros e, d'altra part, molt gran alegria per veure la batalla que Tirant daria al stol dels moros.

Ací·s lexa lo libre de parlar de l'emperador, qui fa guardar molt bé la ciutat, e torna a recitar de hun cas que féu la Viuda Reposada, alias Endiablada.

Hoint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta fon la temor que pres que·s pensava spasmar, e dix que li havia vengut gran mal al cor. Entrà-se'n en la sua cambra e aquí ella féu molt grans lamentacions plorant, batent-se lo cap e la cara, car en aquella hora ella se tingué per morta. E cregué verdaderament que Tirant faria fer d'ella una cruel sentència per ço com sabia que era stat asabentat per Plaerdemavida y per la cara contrafeta del negre que havien mesa en la galera. E per la grandíssima crueldat que havia comesa, pensava que, si la princessa sabia lo nefandíssim crim que li havia imposat, ab quina cara li poria venir davant. E d'altra part, la combatia la molta amor que ella portava a Tirant, que de tot seny la feya exir.

E axí passà tota la nit, fantasiant e combatent-se ab si mateixa, que no sabia quin consell pogués pendre ne era cosa que gosàs descobrir a negú ne demanar consell, car en aquell cars tots li foren stats enemichs. Açò és cosa acostumada, que la natura femenil, frèvol e variable, elegeix lo més inútil consell, si molt hi pensa, en la major necessitat.

A la fi, no trobant altre remey e forçada per lo poch ànimo que tenia, delliberà de matar-se ella mateixa cautelosament ab metzines, a fi que la sua mal   -[f. R5v]-   dat no fos palesa ne vingués a notícia de les gents e que lo seu cors no fos cremat o donat a menjar als cans. Per què de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquia e posà'l en una taça d'aygua e begué'l-se, e lexà uberta la porta de la cambra sua e despullà's e mès-se al lit. Com fon en lo lit, lançà grans crits dient que·s moria. Les donzelles qui li dormien de prop, qui sentiren los grans crits, levaren-se cuytadament e anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e contínuament cridant.

Levà's la emperadriu e la princessa. E lo gran avolot fon en lo palau e negú no sabia per què. L'emperador se levà cuytadament pensant-se que los moros haguessen entrada la ciutat per força d'armes e, d'altra part, dubtava que a sa filla no hagués vengut algun mal soptosament: s'esmortí e trameteren per los metges. E la emperadriu e la princessa, qui saberen que l'emperador se era smortit, lexaren la Viuda Reposada e cuytaren a la cambra de l'emperador, e trobaren-lo més mort que viu. Aquí fon lo gran dol de la princessa, que era una gran pietat de veure lo trist comport que de si mateixa feya. E prestament vingueren los metges e donaren-li remey de continent. Aprés que fon tornat en son recort, demanà quina era stada la causa de tanta remor que sentida havia, si eren entrats los moros en la ciutat. E digueren-li que no, mas que la Viuda Reposada tenia grans basques de cor e cridava grans crits, que stava veïna a la mort. L'emperador manà als metges que y anassen e que y fessen tot lo que fer s'i pogués per restaurar-la. E los metges hi anaren de continent e, com foren en la cambra, en aquell punt, ella trametia la sua ànima al regne de Plutó.

Com la princessa sabé que la Viuda Reposada era morta, féu-ne molt gran dol per la molta amor que li portava per ço com la havia criada de let. E manà que la posassen en una bella caxa, car ella li volia fer molt honrada sepultura. Al matí, l'emperador ab tota la sua cort, e la emperadriu e la princessa e tots los regidors e honrats hòmens de la ciutat, acompanyaren lo cors de la Viuda a la gran sglésia de Senta Sofia e aquí li feren les obsèquies ab gran solemnitat. E, aprés, l'emperador ab tota la gent se'n tornaren al palau.

Ací·s lexa lo libre de parlar de la Viuda Reposada e torna a recitar de la oració que Tirant fa a la sua cavalleria.

__No és de menor stima y honor la persecució de semblants magnànimes empreses, mas de menys treball, com sien certs vostres alts e nobles coratges de la causa sanctíssima per la qual ajustats som en aquest ornat port de tanta cavalleria. La tarda a nostra honor és enemiga.   -[f. R6r]-   Sus, donchs, cavallers strenuus! Despertau la adormida sanch! Per dormir e fortificar la enemiga nació que prospera, alçau les armes e ànimos vostres per abaxar e aterrar aquest confús e perdut poble, lo qual, essent molt en respecte de si, no és dubte, a sguart de nostres doblats ànimos, no són cosa alguna. Cuytem, acostumats de encalçar, e fugiran los qui de mortal glay ja tremolen! Exalcem la nostra sancta fe e confondrà's la erètica pravitat! Matem les mortes ànimes y viuran les nostres en la eterna glòria! Viurà la nostra fama, honor e glòria, que a inmortal se acosta. Naveguem aquesta pròspera mar fins que la tempestuosa aygua aumente per la infesta sanch de nostres enemichs. E a vosaltres, excel·lents reys, dreçant la major intenció de mes paraules, suplicant afectadament tant com puch, ni sé desestimeu la vida per stimar la honor e aquella no us sia gens cara havent-la a despendre per exemple a aquells qui, seguint nostres sforçades armes, ensemps la gloriosa mort o victoriosa vida egualment stimaran, d'on benaventuradament seguint a les obres, la fi serà desijada glòria.

Aprés que Tirant hagué fet posar lo cavaller Sinegerus en terra per anar avisar l'emperador, ell féu posar en punt tot l'estol e ordenà ses batalles. E manà quals fustes devien ferir primer a les naus, e les galeres a les galeres. E axí mateix, manà a tots los patrons que, com ferrien en l'estol dels moros, que fessen molt gran sclafit de trompetes e anafils e de botzines, de les quals Tirant havia fet fer molt gran forniment, e los altres ab bombardes e crits molt spantosos, a fi que·ls posassen lo diable al cors.

E com tot fon ordenat manà fer vela, e exiren totes les fustes del port molt quedament e sens remor deguna. E partiren del port de Troya alba de matí e navegaren tot lo dia e tota la nit aprés. E nostre Senyor féu-los tanta de gràcia que tot aquell dia fon nuvolós e bromós, que jamés los moros, ni menys de la ciutat, no·n pogueren haver vista. E foren davant l'estol dels moros dues hores ans del dia, que l'estol dels moros no n'hagueren gens de sentiment, e ab molta gran fúria ells feriren en l'estol dels moros, ab l'esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp. E fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne degués venir. E ensengueren deu falles en cascuna fusta, que portaven fetes, que feren molt gran luminària. Los moros, que sentiren la remor tan gran e la luminària que veren, e les fustes que·s veren damunt, stigueren tant spantats que no sabien què·s fessen, car trobaren-los dormint e desarmats. Ab poch treball prengueren totes les fustes, que no feren defensió   -[f. R6v]-   neguna, tant staven fora de seny. E feren-ne tan gran matança que era cosa admirable de veure, car, tants com ne trobaren en les fustes, tots los degollaren, que no·n dexaren degú a vida.

Los qui·s lançaren en mar e ixqueren en terra portaren la mala nova al soldà e al Turch. Com los moros del camp saberen que totes les fustes eren preses e morta la gent, ab la remor que sentida havien e la gran luminària que veren __e no sabien quines gents eren__, foren molt spantats. E armaren-se tots e pujaren a cavall e ordenaren ses batalles, car tenien dubte que no·ls fessen lo joch que havien fet a les fustes. E acostaren-se a la vora de la mar per ço que degú no pogués exir en terra.

Com Tirant véu que totes les fustes dels moros eren preses, fon lo més content home del món. E agenollà's ab grandíssima devoció e dix:

__Senyor inmens Déu e ple de infinida pietat e misericòrdia, infinides gràcies fas a la tua inmensa bondat de la singular gràcia que m'has feta, que, sens perdre negú a la mia ost, me has fetes pendre CCC fustes, en les quals trobarem molt de bé.

Aquesta victòria fon tan presta que, com hagueren acabades de pendre totes les fustes, scassament començava de aclarir lo dia. Com los qui staven en la muralla de la ciutat hoïren la gran remor de bombardes e de trompetes e de crits devers lo port e veren tantes lums, stigueren-ne molt admirats, car paria que tot lo poder del món fos allí. E conegueren que allò era l'estol de Tirant, qui havia ferit en l'estol dels moros: hagueren-ne molt gran alegria. E, d'altra part, staven molt redubtant que en aquella hora los moros del camp no combatessen la ciutat. E tots los de la ciutat prengueren gran ànimo com conegueren que Tirant combatia les fustes dels moros.

E l'emperador, qui sentí la gran remor, levà's del lit cuytadament e cavalcà ab molts pochs qui·s trobaren en lo palau en aquella hora. E anava per la ciutat solicitant la gent que tothom stigués en orde per defendre la ciutat si mester era. E d'altra part, anava confortant la gent de la ciutat, dient-los que s'alegrassen, que ara serien desassetjats e cascú cobraria sa heretat e tot lo que perdut havia.

E los moros de res no hagueren menys cura, car ells staven ab tant de dol de les fustes que perdudes havien, e lo dubte que tenien que no ixquessen en terra, que no tenien gran cura de la ciutat, car restaven closos, que no se'n podien tornar, e tenien-se tots per morts e per catius, e guardaven ab gran diligència la vora de la mar perquè negú del stol de Tirant no pogués exir en terra.

Com lo dia fon bell e clar e Tirant hagué fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros, féu fer vela e, ab tot l'estol, ixqueren del port de Contestinoble e feren la via de la mar Major, per lo braç de Sent Jordi avant, car Tirant havia pensat que, si ell los levava lo pas de la terra ferma ans que ells hi proveïssen, ell faria a son voler d'ells. E per ço ell fengí que se n'anava ab la presa, portant-se'n totes les fustes dels moros. Com los moros veren que l'estol   -[f. R7r]-   de Tirant ixqué del port ab totes lurs fustes que se'n portaven, tingueren-se per dit que se n'anaven ab lo guany, perquè havien molt guanyat.

E Tirant navegà aquell dia fent la via de la mar Major fins que, per la nit, los moros perderen de vista les fustes. E açò féu Tirant perquè los moros se pensassen que se n'anava, perquè no li empedissen la exida de la terra. E com fon nit scura, Tirant féu girar tot l'estol devers terra.

E deveu saber que la ciutat de Contestinoble és molt bellíssima ciutat e molt ben murada, e és feta a tres angles. E ha-y hun braç de mar qui·s nomena lo braç de Sent Jordi, e aquell braç de mar clou les dues parts de la ciutat. E la una part resta inclosa, e la una part closa és devers la mar, e l'altra és devers la Turquia. E l'altra, qui no és closa, és devers lo realme de Tàrcia. Per què Tirant féu la via de la part que no era closa. E en la nit ell pres terra a quatre legües luny del camp dels moros e aquí desembarquaren tots los cavalls e tota la gent, e l'artelleria que havien necessària e vitualles per a forniment de lur camp, que no foren vists ne sentits per los moros. E lexaren les fustes fornides.

Com tota la gent fon en orde e a cavall, ab moltes adzembles que portaven davant, lunyaren-se de les fustes bé mija legua per la vora de hun gran riu amunt fins que foren en hun gran pont de pedra per hon passava lo riu. E aquí Tirant féu atendar tota la gent al cap del pont vora lo riu e lo riu restà enmig d'ells e dels enemichs, perquè los moros no·ls vinguessen damunt en la nit ni·ls poguessen enujar. E Tirant féu posar la sua tenda dins lo pont, per guardar que negú no pogués passar sens voluntat sua, e féu parar moltes bombardes en lo pont perquè, si los enemichs venien, que fossen servits. E axí mateix posà ses spies devers lo camp dels moros perquè fos avisat si negú venia.

E de continent que foren atendats, Tirant pres hun home de peu e, vestit com a moro, tramés-lo a la ciutat de Contestinoble ab una letra que contenia paraules de semblant stil.

Ara tinch causa ab molta alegria d'escriure a la magestat vostra, sereníssim senyor, puix la fortuna pròspera vos vol ésser favorable, significant a vostra altesa com, per mijà de la divina gràcia, victòria havem obtesa de vostres enemichs, car havem preses totes les fustes qui eren del soldà e del Turch, qui staven en lo siti davant Contestinoble, qui eren CCC, totes carregades de vitualles, que no havien gens descarregat, e són stats morts tots los moros qui dins eren sens mercé alguna.

Vull saber de la magestat vostra hon manarà que sien descarregades totes les vitualles que havem preses e les que portam, car yo tinch delliberat, si la magestat vostra ho volrà, de licenciar totes les fustes que tinch noliejades, car prou basta de   -[f. R7v]-   tenir les que tenim preses, ab algunes altres qui són del rey de Sicília e de altres amichs e valedors meus. Car, puix los moros no tenen fustes, me dóna de parer que haurem prou de CCCC fustes ben armades per guardar que los moros no puguen haver vitualles ni socors negú, ni poder-se'n anar.

E més, significh a vostra magestat com he presa terra al cap del riu e he posat lo meu camp al cap del pont de pedra e la mia tenda dins lo pont, a fi que los moros sien closos a totes parts, per mar y per terra. E só cert que ans que los moros puguen exir del siti que tenen a la ciutat, que s'hauran a rahonar ab mi. E suplich a la magestat vostra que vullau fer guardar molt diligentment la ciutat e star en contínua vigilació, car forçadament los moros hauran a fer lo desesperat o donar-se a presó per quant les vitualles que tenen no·ls poden molt durar ni·n poden haver, car yo·ls tinch closos a totes parts, per mar y per terra.

E més, suplich a vostra altesa de avisar-me com stà fornida la ciutat de vitualles y per a quant, car yo n'é portades per a fornir-la per a deu anys. E de continent que haja la resposta, vos trametré totes les fustes carregades. E de açò suplich a la magestat vostra que·m mane què vol que faça, axí de licenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses que la magestat vostra conega que facen a fer, que tot lo que·m manareu se complirà prestament. E si la magestat vostra volrà que us trameta gent d'armes per defendre la ciutat si dubtau en res, sia yo avisat, car tinch delliberat, si a la magestat vostra serà plasent, que, de continent que les fustes hagen descarregat, de fer-les star ben armades davant lo camp dels moros perquè no puguen de res ésser socorreguts ne trametre fusta deguna per avisar ne haver socors, e per enujar-los tant com poren. E açò fet, crech que nostre Senyor nos ajudarà, que farem tot lo que volrem. E de açò dessús dit haja presta resposta de la magestat vostra.

Com Tirant hagué feta la letra, donà-la a l'home que havia elet per anar a la ciutat de Contestinoble, qui havia nom Carillo, qui era grech e natural de la ciutat de Contestinoble, per ço com sabia molt bé los passos. E aquest, de nit, per camins apartà's, féu la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al portal, les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l'emperador. E aquest féu sa reverència e besà-li la mà e lo peu e donà-li la letra de Tirant. E l'emperador ab molt gran plaer la rebé e legí-la de continent. E vist lo contengut en aquella, fon lo més content home del món e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu de la molta gràcia que feta li havia. E tramés per la empera   -[f. R8r]-   driu e per la princessa, sa filla, e mostrà'ls la letra de Tirant. E ells hagueren molt gran consolació de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.

E l'emperador tramés per lo capità Ypòlit e, com li fon davant, mostrà-li la letra de Tirant. E com la hagué lesta, dix Ypòlit a l'emperador:

__Senyor, no ignora la magestat vostra com diverses voltes vos he dit que la altesa vostra confiàs en Déu e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava a la magestat vostra. E que si ell era viu, que no us oblidaria. Per què, senyor, stau ab bona confiança, que ab lo divinal auxili ell vos darà victòria de vostres enemichs e us farà recobrar tot l'Imperi Grech.

Respòs l'emperador:

__Per mon Déu, capità, nós stam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa e nós li som molt obligats. E jur-vos per la mia corona que yo li'n retré tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E prech-vos, capità, que prestament aneu a regonéxer totes les vitualles qui són en lo nostre palau y en la ciutat perquè pugam avisar a Tirant del que·ns demana.

E de continent Ypòlit se partí de l'emperador e féu la cerqua molt diligentment ab altres hòmens experts en tal negoci. E trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Ypòlit, molt alegre, se'n tornà a l'emperador e dix-li semblants paraules:

__Senyor, la magestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres mesos y, encara, per a quatre si mester era. Per què, senyor, no dubte la magestat vostra que, ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirant haurà dat orde, que n'haurem més e haurà desassetjada la ciutat. E dexau-ho a son càrrech.

E l'emperador féu cridar lo seu secretari e féu-li fer una letra a Tirant, mencionant-li largament tot lo que per ell e per tot lo consell era estat delliberat. E féu cridar a Sinegerus e dix-li:

__Cavaller, prech-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta letra. E, d'altra part, lo avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.

E ell dix que faria son manament.

Com l'embaxador Sinegerus hagué presa la letra de l'emperador, besà-li la mà e lo peu e pres licència d'ell. E aprés, anà a pendre comiat de la emperadriu e de la princessa, la qual era en la sua cambra e pregà'l que la recomanàs molt a son senyor Tirant, e que ella lo suplicava la tingués en son recort e que volgués pensar quants enuigs e treballs havia passats des que no l'havia vist. E que, en tot cars del món, ell donàs orde que ella lo pogués veure lo més prest que pogués, car, si no u feya, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller respòs que ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat, e besà-li la mà. E la princessa lo abraçà. E feta sa reverència partí's del palau e vestí's com a moro, e pres per companyó a Carillo, qui havia portada la letra a l'emperador. E partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit e, per aquells passos que Carillo vengut era molt secretament, ells passaren, que no foren sentits per negú del camp dels moros. E alba de matí, arribaren al pont hon Tirant tenia lo   -[f. R8v]-   camp e, coneguts per los guardes, lexaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, lo qual trobaren ja levat.

Com Tirant los véu, hagué lo major plaer del món de la lur venguda, e demanà al cavaller Sinegerus de noves e del stament de l'emperador e de la emperadriu, e de la sua ànima, la princessa. E aquest li recità largament tot lo que havia vist e hoït, ne lo que l'emperador li havia dit de paraula. E més, li dix totes les recomandacions de la princessa e totes les rahons que damunt són recitades. Com Tirant hagué hoïdes les rahons que la princessa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives làgremes e alterà's la sua cara de amor strema e de compassió que tenia de la princessa, e stigué per bon spay que no parlà, pensant en la molta amor que la princessa li portava. E tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure'l, no prengués algun regirament. E aprés que Tirant fon tornat en sa color natural, Sinegerus li donà la letra de l'emperador e Tirant la pres a legir. E contenia stil de semblants paraules.

Tirant, fill, no és stada poca la consolació que nós tenim de la vostra venguda. E quant reste obligat a la inmensa bondat de nostre senyor Déu e a vós, com me haveu volgut socórrer e deliurar, en temps de tanta necessitat, de tant de mal qui·m stava aparellat! E suplich al meu senyor Jhesucrist que us faça tanta de gràcia que us lexe complir lo vostre bon desig, qui és de verdadera caritat, e lo meu en poder-vos premiar lo que per mi tant haveu treballat. E notificant-vos de la gran custòdia que fa fer de la ciutat lo vostre bon criat e capità meu Ypòlit, que no crech que, aprés la persona vostra, millor cavaller ni ab major ànimo sia stat en tot lo món ni serà, e que, si no fos per les grans cavalleries de aquest, dies ha que la ciutat fóra stada presa, e tot lo restant de l'Imperi Grech. E no·s poria numerar la morisma que, per mans de aquest virtuós cavaller, és stada morta.

E més, vos avisam com, per gràcia de nostre senyor Déu, la ciutat stà fornida molt bé per a tres mesos de vitualles e de totes coses necessàries, e de cavalleria prou suficientment per a defendre'ns dels enemichs, car lo més dubte que teníem era que les vitualles no·ns fallissen, per què·ns haguéssem a dar per fam, e de aquest dubte stam en segur, Déu mijançant, que aquest temps nos podem bé tenir. E no vullau posar la virtuosa persona vostra en perill, sinó que façau la guerra a tol útil vostre, puix en la libertat vostra stà de pendre e de lexar, que no us poden forçar de batalla si bé no us ve.

Axí matex, vos avisam com tenim delliberat que façau descarregar les vitualles. La una partida feu posar en lo castell de Sinòpoli, qui és molt fort e starà aquí molt   -f. S1r-   bé guardada per fornir lo vostre camp e les forces que pendreu, e allà hon necessari serà. E l'altra partida fareu descarregar en la ciutat de Pera, perquè sia prop per a fornir la ciutat. E feu posar per guardar-la cinch-cents hòmens d'armes. E lo restant poreu fer portar ací en la ciutat, car segurament podeu descarregar, e aprés poreu licenciar les fustes que volreu. E sia remés tot a vostra bona discreció. E tinch per bon consell que les CCCC fustes vinguen davant la ciutat molt bé en orde e daran als enemics molt gran treball, car contínuament hauran a guardar que negú de les fustes no ixqua en terra, e y hauran a vetlar de nit e de dia gran gent d'armes. E d'altra part, se hauran a recelar de la ciutat e del vostre camp, e ab aquesta pena hauran d'estar contínuament.

No resta més a dir sinó que, si haureu mester del nostre tresor per a pagar les fustes que haveu noliejades, trameteu-me una galera o dues, o les que volreu, e nós trametrem-vos tanta moneda com volreu.

Com lo soldà e lo Turch saberen que Tirant havia desembarcat e que havia posat lo camp al pont de pedra, aquests foren los més torbats hòmens del món. E tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells no podien de allí exir, ni per mar ni per terra, que no haguessen a venir en les mans de Tirant. Axí mateix, si molt aturaven aquí, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos, per ço com les fustes no havien pogut descarregar. E com veren lo mal qui·ls stava preparat, ab ànimo sforçat de cavallers, no mostrant gens ésser smayats, ajustaren consell per veure quin expedient pendrien que no perissen, en lo qual consell foren los reys següents: primerament, lo rey d'Alape, lo rey de Súria, lo rey de Tratho, lo rey de Asíria, lo rey de Irchània, lo rey de Rastén e lo fill del Gran Caramany e lo príncep de Sixa, e molts altres grans senyors los quals la istòria no recita per no tenir prolixitat.

E aquí hagueren de grans altercacions. Los huns consellaven que combatessen la ciutat, car, si la podien pendre, aquí·s porien fer forts hun gran temps fins que haguessen socors, car no podien pensar que la ciutat no fos ben fornida. Los altres deyen que·ls parassen batalla davant lo camp de Tirant, car aquest era tan animós cavaller que no seria menys que ell no·ls ixqués a la batalla, com ells tinguessen molta cavalleria e bona, e no seria menys que no·l rompessen per la gran morisma que ells tenien. E, hon no, que valia més morir com a cavallers que no dexar-se pendre com a moltons. E que, si la fortuna los era tan favorable que·ls dexàs vençre la batalla, porien passar segurament o restar en lo siti fins que haguessen presa la ciutat.

Los altres foren de opinió   -f. S1v-   que valia més que fessen una embaxada a Tirant que·ls donàs pau e treva e que·ls dexàs passar, car ells se'n tornarien en lur terra tots e li buydarien tot l'Imperi Grech e, noresmenys, li restituirien totes les forces que preses havien e tots los presoners e catius.

E a la conclusió del consell, tots determenaren e tingueren per bon consell que l'ambaxada fos tramesa a Tirant e que, si ell no·ls volia lexar passar, que lavors porien pendre los altres partits, ço és, que combatessen primer la ciutat molt bravament e, si no la podien pendre, que lavors lo darrer remey seria que morissen ab la spasa en la mà com a cavallers.

E axí fon determenat lo consell. E elegiren per embaxadors lo fill del Gran Caramany e lo príncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e de gran eloqüència e molt destres e avisats en la guerra, e digueren-los que prenguessen guarda, stimant quanta gent podia tenir Tirant ni quant en orde staven, e donaren-los les instruccions de tot lo que tenien de dir e de fer. Posaren-se molt en punt los embaxadors, molt ben abillats ab aljubes de brocat e molt bé acompanyats simplament, sens armes, ab CC de cavall. E ans que partissen, trameteren al camp de Tirant hun trompeta per demanar salconduyt, lo qual los fon atorgat. Partiren los embaxadors e feren la via del camp.

Com Tirant hagué lesta la letra de l'emperador, ell cridà lo marqués de Liçana, almirall seu, e manà-li que comptàs ab tots los patrons de les fustes que tenia noliejades e, si res los restava a pagar del sou, que fossen pagats molt liberalment. E aprés li manà que partís les vitualles en tres parts, que portaven a son arbitre, e que fes descarregar la una part al castell de Sinòpoli e l'altra part al castell de Pera, e que prengués cinch-cents hòmens d'armes del camp e que·ls trametés ab les vitualles a la ciutat de Pera, e d'aquí avant les fustes se'n podien anar. E axí mateix, li manà que armàs bé les fustes que havien preses dels moros e totes les altres que noliejades no eren e, ben fornides del que mester haguessen, ab totes les vitualles que portaven, que anassen a descarregar a la ciutat de Contestinoble.

__E com hauran descarregat, que stiguen contínuament davant lo camp dels moros bombardejant e fent-los tant de enuig e dan com poran.

E de continent que Tirant ho hagué manat, l'almirall se n'anà allà hon eren les fustes e comptà ab tots los patrons, e pagà'ls tot lo que·ls era degut. E encara, Tirant los féu dar de gràcia mil ducats a cascun patró ultra lo que havien pres de les fustes que preses havien. E aprés, manaren a cascú que anassen allà hon havien a descarregar. Aprés que hagueren descarregat, que se'n podien anar e tornar cascú en sa terra.

E feren recullir los cinc-cents hòmens d'armes qui tenien de anar a   -f. S2r-   la ciutat de Pera e donaren vela totes les fustes noliejades, e cascuns feren la via de hon los era manat. Les unes anaren al castell de Sinòpoli, qui distava de la ciutat de Contestinoble cinquanta milles devers la mar Major, anant per lo braç de Sent Jordi, e aquí descarregaren e anaren-se'n per la via hon eren venguts. E les altres feren la via de la ciutat de Pera e aquí foren molt ben acullits, e exiren los cinch-cents hòmens d'armes en terra.

__E lo capità de la ciutat, qui era hun valentíssim cavaller, com hohí que Tirant los trametia, rebé'ls molt bé e donà'ls bones posades. E descarregaren totes les fustes e reculliren totes les vitualles dins la ciutat, ab molt gran alegria que tenien los de la ciutat per la gran necessitat en què eren posats. E feren laors e gràcies a nostre senyor Déu com los havia volguts socórrer en tan gran necessitat.

Com les fustes hagueren descarregat, partiren de aquí e cascuna se'n tornà en sa terra.

Aprés que·l marqués de Liçana, almirall de Tirant, hagué fetes partir totes les fustes noliejades, ell féu armar totes les fustes qui eren restades, lo nombre de les quals eren CCCCXXXV fustes, entre naus e galeres e galiotes e lenys. E lexaren lo camp molt ben fornit de vitualles. E axí mateix, ordenà que restassen aquí en lo riu, prop del camp de Tirant, dues galeres ben armades per ço que, si Tirant les havia mester per trametre en qualque part, que fossen prestes.

E com totes les fustes foren en punt per partir, l'almirall se n'anà al camp a Tirant e dix-li com ell havia complit tot lo que per sa senyoria li era stat manat. Lavors, Tirant se n'anà a la tenda de la reyna de Feç e dix-li:

__Germana senyora, suplich-vos que·m façau tanta mercé que vos vullau anar ab aquestes fustes a la ciutat de Contestinoble per aconsolar e aconortar aquella qui té la mia ànima encativada, car dubte·m fa que, en aquest temps que yo no puch anar a fer-li reverència, no prengués algun dan inreparable, qui seria a mi pijor que la mort. Car sabeu bé que, si yo·m partia de ací per anar a veure sa excel·lència, posaria en gran perill tot lo camp e molts altres inconvenients que seguir-se porien per la mia absència. E vós stareu allí molt millor e ab més plaer e delit. E suplich-vos que, ab lo vostre angèlich saber, vullau usar devers mi de aquelles suplicacions acostumades que en lo passat temps de ma enamorada vida vós solíeu solicitar ma senyora. E posau-la en sperança de ma presta vista, qui serà lo més prest que yo poré, que és la cosa que yo més desige en aquest món, car la tarda me par una hora un any, car, aprés Déu, altri no desige tant veure, obeir e servir com a sa altesa.

No comportà més la graciosa reyna que Tirant parlàs, sinó que, ab   -f. S2v-   cara afable e ab baxa veu, se pres a dir:

__Jermà senyor, les suplicacions vostres són a mi manaments per la molta obligació que tinch a vostra senyoria per los grans beneficis e honors que per la mercé vostra he rebuts, yo no essent merexedora, mas per la vostra molta virtut e grandíssima liberalitat. E no confie de mi tan poch la senyoria vostra que possehesca tanta ingratitut que m'oblide la causa per què só tan obligada, e per lo molt meréxer vostre. E pensau, senyor e germà que, si en lo passat temps tenguí voluntat de servir la mercé vostra, ara mil voltes més per la molta virtut que conech que posseheix la vostra virtuosa persona. E conech verdaderament que hun cors ab tanta perfecció com és de ma senyora no deu ésser posseït sinó per la vostra molta virtut, qui sou font de bondat e de tota cavalleria. Per què, jermà e senyor de mi, digau-me si la senyoria vostra volrà manar algunes altres coses, que, aquexes e totes altres que dir e fer-se poguessen per neguna persona humana, só presta de fer e posar-hi cent vides si tantes ne tingués.

Lavors Tirant la abraçà e besà-la en la galta, e dix-li semblants paraules:

__Senyora jermana, no us poria regraciar la molta amor que en vós tinch coneguda. E tal confiança tinch en vós que dareu fi a tots los meus treballs. E nostre senyor Déu me done gràcia que us puga retre lo premi que la molta amor e virtut vostra és merexedora, que us puga donar molt més, al doble, que no he fet.

E la reyna li volgué besar les mans e Tirant no u permés, sinó que li dix que·s posàs en orde de tot lo que mester hagués e que·s recullís. E la reyna dix que faria lo que li manava. Tirant pres comiat de la reyna e tornà-se'n a la sua tenda. E tramés per l'almirall e, com li fon davant, dix-li:

__Almirall, man-vos recullir e prech-vos que doneu bon orde en totes les coses que us he dites. E com la reyna serà recullida, feu fer de continent vela e compliu prest vostre viatge.

E l'almirall dix que tot era prest. E pres comiat de Tirant e anà's a recullir. E aprés, l'endemà de matí, la reyna se anà a recullir ab totes les sues donzelles. E acompanyaren-la fins a la mar lo rey de Sicília e Tirant ab cinch-cents hòmens d'armes. Com la reyna fon recullida en una nau, prengueren comiat d'ella e tornaren-se'n al camp. E l'almirall féu fer vela a totes les fustes e féu la via de Contestinoble.

Com los embaxadors del soldà foren davant lo pont de pedra hon Tirant tenia lo camp, Tirant los féu exir hun capità a rebre, ab cinch-cents hòmens d'armes, tots ab arnesos molt luents e ab cavalls sicilians molt grans, tots encubertats, los quals los reberen ab grandíssima honor e·ls acompanyaren fins que foren a la tenda de Tirant, lo qual havia feta   -f. S3r-   parar una tenda tota de brocat carmesí, la més rica e singular que jamés en lo món fos stada feta en aquell temps, la qual era stada feta en la ciutat de París.

Com los embaxadors foren descavalcats, entraren dins la tenda e trobaren aquí lo rey de Sicília, lo rey de Feç e Tirant, e molts altres barons, nobles e cavallers. E per Tirant e per los altres foren rebuts molt graciosament e·ls feren grandíssima honor, per ço com eren grans senyors. E Tirant no volgué que tan prest splicassen l'embaxada, mas féu-los aposentar molt bé en belles tendes que·ls havia fetes aparellar e féu-los servir de moltes viandes e molta volateria en gran abundància, e vins de diverses natures.

Com los embaxadors hagueren vists los cinch-cents hòmens d'armes ab los cavalls tan grans e los hòmens d'armes ab los pennachos a modo de Itàlia, foren posats en gran admiració. E d'altra part, veren quatre mília cavalls altres, tots encubertats, qui contínuament vogien lo camp axí armats com si haguessen entrar en batalla. E d'altra part, veren la molta cavalleria que en lo camp de Tirant era: digueren entre ells que tot lo poder de la morisma del món no serien bastants a resistir a la gent crestiana per lo grandíssim orde e bella cavalleria que tenien. E tingueren crehença en va ésser venguts, que jamés Tirant los atorgaria pau ni treva ne partit negú que de la mort fossen estalvis. E tals paraules entre ells rahonaven: que, atés lo loch que lo virtuós capità Tirant lo camp seu tenia, era impossible negun cors mortal pogués exir sens mort o ésser pres. E més, consideraven com per ells no podia ésser feta violència neguna en lo camp de Tirant ne dar-los batalla sens lur voluntat, ans los crestians tenien facultat de fer-los perir de crudelíssima fam.

Passaren los animosos embaxadors tot aquell dia e la nit següent ab dolorosos pensaments, e lo dia aprés, lo virtuós Tirant ajustar féu en la sua triümphal tenda los il·lustríssims reys e la noble cavalleria del camp per a hoir missa. Aprés la missa per ells devotament hoïda, lo virtuós Tirant tramés per los embaxadors volguessen venir per splicar lur embaxada. De tal nova los animosos embaxadors molt contents e ab gran gravitat de gran senyoria, passaren a la tenda del virtuós capità, que·ls rebé ab aquella honor que ell conegué que merexedors eren. E fent-los seure Tirant davant ell, manà que splicassen lur embaxada.

Convidant-se los embaxadors qual primer parlaria, levà's lo fill del Gran Caramany, per ésser lo major senyor de tots, e, feta reverència al virtuós capità, splicà la sua embaxada en stil de semblants paraules.

__Certa cosa és a la tua molta saviesa, gran capità, cavaller e senyor, e deu-se benignament   -f. S3v-   considerar, en les semblants batalles o exèrcits, la perdició sdevenidora de innumerables persones. E ja molt més se deu presumir en lo present camp, que és aparellar fossar per a molta cavalleria. Si segons la nostra humanitat volràs obrir los ulls de ta gran senyoria, veuràs contemplativament aquest gran riu, mudat de color, sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sanch que sens dubte en cascuna de les parts scampar s'espera. E si scoltes atentament, sens brogit de crueldat, poràs hoir los gemechs, plants e crits de les mortals ferides dels vençuts combatents que, pujant als cels, als inmutables planets presenten novella pietat. Tals pensaments y paraules no fan ofensa a nostres forts e bel·licosos coratges, mas ennoblexen los virtuosos ànimos de, semblants a tu, magnànims cavallers.

"Donchs, per scusar tanta inhumanitat, nosaltres, embaxadors de nostre senyor lo soldà y del Gran Turch, venim de part de aquells a la tua bella presència per saber la deliberada intenció de ta senyoria en aquest negoci, demanant-te, si plasent te serà, pau e treva per a temps de tres mesos o més. E si volrà la tua liberal e gentil condició pau final a cent e hun any, seran molt contents ésser amichs dels teus amichs e enemichs dels teus enemichs, ab tota bona germandat, pau e confederació e liga. E fet açò, buydaran l'Imperi Grech, restituint a la tua subjugació o capitania totes les ciutats, castells, viles, forces e terres qui són dins los térmens de la Grècia. Encara, restituiran en sa desijada libertat tots los presoners crestians detenguts en nostre domini e faran qualsevol altra rahonable sotsmissió sens molt prejudicar la honor de lurs grans senyories, ab les quals discordar o desavenir, si t'aparelles, sia certa la tua industriosa ventura que, sens tarda, de cruels y animoses armes li serà feta enujosa experiència.

E donà fi a son parlar.

No fon de poca stima en l'ànimo del virtuós Tirant la novella splicació, considerada promptament ab los hulls de la sua pensa ésser atesa la fi de la sua desijada beatitut e delitosa glòria. Emperò, per mostrar la molta discreció que possehia, aturà's acort, dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa licència, los embaxadors, molt bé acompanyats dels cavallers de Tirant, ab molta honor, en la lur tenda los tornaren. Tirant, com a virtuós capità, lo següent dia tramés per los il·lustríssims reys e duchs e noble cavalleria que a la sua tenda vinguessen, que aprés la missa volia tenir consell sobre lo fet de la splicada embaxada. E tots, com de infinida amor amaven lo virtuós Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.

E hoïda la missa, cascú asseyt segons son grau, posat scilenci en lo consell,   -f. S4r-   lo virtuós Tirant féu principi de semblants paraules:

__No ignoren les senyories de vosaltres, molt il·lustres e magnífichs senyors e germans meus, la embaxada tramesa per lo soldà e Gran Turch demanant-nos pau e treva. Se deu considerar, no sens gran causa, per la molta oppressió e necessitat en què posats són, com siam certs que·ls tenim en gran stretura, axí de viandes com de altres coses necessàries a la humanal vida. E més, se deu considerar la molta glòria que obtendrem de ésser vencedors e lo gran premi que s'espera de nostre senyor Déu de posar en libertat tant poble crestià en captivitat posat e en perill de renegar la nostra sancta e verdadera fe, qui seran restituhïts en la primera libertat. E més, se deu considerar lo gran spant que serà en la morisma, hoint dir com tots són morts o presos, e la grandíssima venjança que obtendrà per mijà de nosaltres la corona imperial, per les moltes ofenses y afliccions per ells donades, e serà venjança de la molta cavalleria que, per causa lur, en l'Imperi Grech s'és perduda. E noresmenys, morint tots aquests, haurem la pau més segura, e aterrament de tots los altres e repòs tranquil·le a la corona del Grech Imperi e de nosaltres tots.

"E com lo meu parer sia que major servey no podem fer a la magestat del senyor emperador com serà de no atorgar-los pau ni treva ne concòrdia alguna, sinó que·s posen en poder nostre sens seguretat alguna dels béns ne de la vida. E si açò fer no volran, que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que·ls podem fer perir de pura fam e, d'altra part, si batalla los volrem dar, stà en la libertat nostra, com siam molt més poderosos que no ells, ab tot que seria de parer faríem grandíssima follia dar-los batalla com, per la gran necessitat, stan desesperats e poríem perdre molta de la gent nostra e posar en perill tot lo nostre stat, lo que·s pot molt bé scusar guardant-los molt bé lo pas. E més avant, podeu contemplar lo gran guany que serà per a tots de haver tota la lur desferra, la qual se perdria lexant-los anar. Emperò, senyors e germans meus, lo parer meu és aquest: que no és expedient algú a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la magestat del senyor emperador, perquè per sdevenidor, si altre cars se seguia, no fossem dignes de gran reprensió. Per què suplich a les senyories de tots, que us tinch com a germans, que·m vullau consellar la resposta que fer-se deu, axí com de la molta virtut vostra confie, ne si conexeu que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, car axí en la honor com en lo guany cascú será participant.

E donà fi en son parlar.

No hagué acabat lo virtuós Tirant lo seu rahonament que, per un poch spay, lo rey   -f. S4v-   de Sicília no·s giràs devers lo rey de Feç, convidant-lo que primer parlàs. E lo rey de Feç li dix que per res no u faria. Aprés, ne convidà als altres prínceps e barons, e tots li donaren les veus, que primer parlàs. E levant-se lo bonet del cap, lo rey de Sicília dix paraules de semblant stil:

__Spill en lo qual lo saber divinal se representa. Stela novament creada per a guiar, no solament a nosaltres, mas a tots los qui de vostra virtut atenyeran clara vista, mostrant-los camí luminós, que, seguint aquell, arribaran a la posada hon tranquil·le pau e justícia reposa. Altre Salamó o ell mateix. E per ço, capità virtuós, no fretura a nosaltres consellar-vos, com lo vostre avisat entendre haja manifestat la fi de tot lo que·s poria veure. Mas perquè la senyoria vostra més content reste, tinch deliberat dir mon parer, no discrepant del vostre, com tinga per ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, per major scusació de vostra mercé e nostra. E que, ab lo seu sacre consell, delibere la magestat sua lo que li sia plasent, com aquest fet toque més a la honor sua que de tots los altres, crehent yo sens dubitació alguna que ell eligirà la part per vós mencionada, com aquella sia més útil e més honorosa e de major seguretat, repòs e tranquil·litat a la corona del Grech Imperi. Havent notícia que les coses preposades per la virtut vostra són totes molt rahonables e tan conformes a la militar art que negú per art de cavalleria en aquelles no poria contradir, com de capità virtuós se pertany de guardar de perill la sua gent e fer la guerra a tot útil seu e a dan dels enemichs, segons vós feu. E haveu acostumat de donar premi e honor a tots aquells qui sots la vostra bandera van. No vull més dir sinó, lo que per mi és stat obmés, remet a les senyories de aquests altres senyors.

Acabant de parlar lo rey de Sicília, tots los altres prínceps e barons dreçaren les paraules lurs al rey de Feç, suplicant-lo volgués per tots parlar, confermant e aprovant tot lo que per lo rey de Sicília era stat dit. E posat scilenci en lo consell, aprés un poch espay se levà lo rey de Feç e dix tals paraules en semblant stil:

__Contínua speriència de greus mals e treballs moltes voltes demostren com se deu hom guardar de aquelles coses que rahonablement noure porien e, de les coses ben fetes e ab deliberació, tart ve lo penediment. E per ço, capità virtuós e senyor, a mi no fretura replicar en les coses que per vostra senyoria són stades ben vistes e ben dites, mas, per tant com per les senyories de aquests magnànims senyors, per lur molta virtut, me han volgut dar càrrech que fes la resposta per tots, considerada la brevitat del temps que·s mereix en retre la resposta als embaxadors, no vull més dir per no tenir prolixitat sinó que loe e aprove la res   -[f. S5r]-   posta feta per la senyoria del rey de Sicília qui és, que serà molt ben fet que la magestat del senyor emperador ne sia consultada a fi que vostra senyoria reste sens càrrech e nosaltres, per ço com los fets són de gran importància e és la fi de tot son bé o mal, en lo qual tots nosaltres havem a participar, e vostra mercé no restaria sens culpa. E yo, ab veu de tots aquests senyors e germans meus, vos conselle que prestament hi trametau vostra embaxada, perquè pus prest se puga retre resposta als embaxadors del soldà e del Turch.

E féu fi a son parlar.

E lo virtuós Tirant dix que u posaria en execució. E axí·s partiren e tornà cascú en son aleujament.

Partint-se l'estol del camp del virtuós Tirant per anar a la insigne ciutat de Contestinoble, lo vent e lo temps los fon tan favorable que, en lo mateix dia, dues hores ans que Febo hagués complit son viatge, fon atés davant la ciutat benaventurada. E fahent grandíssima alegria __segons se acostuma e solen fer los qui ab triümphant victòria donen socors als qui són posats en grandíssima necessitat__, lançant bombardes e sonant trompetes, clarons e anafils, ab multiplicades veus saludaren la insigne ciutat.

Los nobles ciutadans e la popular gent, sentint veus de tanta alegria, corrien a la muralla per veure en lo port entrar lo tan desijat socors, qui entrava ab les banderes altes de la magestat imperial e del valerós capità Tirant. No fon menor alegria dins la ciutat, tocant totes les campanes e donant laor e glòria a la divinal providència com li era stat plasent de socórrer los afligits, car totes les fustes venien carregades de moltes vitualles.

L'antich emperador cavalcà devers la mar e fon avisada la magestat sua com en les fustes venia la reyna de Feç, e ell prestament ho tramés a dir a la princessa e a la emperadriu. E la princessa, lo més prest que pogué, cavalcà ab Ypòlit e ab molts altres cavallers e gentilshòmens, ab totes les dames de la cort sua. Anà hon era l'emperador. Manà l'excelsa senyora a Ypòlit que dins la nau entràs hon era la tan desijada reyna per fer-la exir en terra.

Entrant Ypòlit en la nau, trobà la ínclita reyna molt ben abillada, qui·l rebé ab amor afable, fahent-se la hu a l'altre molta honor per la molta amor e amistat que en lo passat temps tenguda havien. Demanà-li la reyna de sa senyora, la princessa. Ypòlit li respòs com en la vora de la mar lexada la havia sperant la sua desijada vista. Fon posada en orde una barca de draps de brocat hon devallà la ínclita reyna e Ypòlit e dos galants ben abillats. Ab los rems batent l'aygua, en poch spay foren en terra molt ben acompanyats de noble   -[f. S5v]-   cavalleria e de gentils dames.

Com la princessa véu a Plaerdemavida, criada sua, venir ab tan gran triümpho com a reyna, per fer-li major honor, descavalcà; la reyna lançant-se al seus peus per voler-los-hi besar. E la excelssa senyora no u permés, mas besà-la en la boca moltes vegades en senyal d'estrema amor. Après, la reyna li besà la mà, elevant la princessa la reyna de terra. Per la mà la pres e portà-la hon era l'emperador. La reyna li besà lo peu e la mà, e l'emperador ab gran afabilitat rebé la reyna, fent-li molta honor, e a l'almirall e als altres cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. E partint-se tots del port, feren la via de l'imperial palau, hon trobaren la emperadriu, qui rebé la reyna ab graciosa e benigne cara e a tots los qui de sa companyia eren, la reyna besant-li peus e mans com a vassalla e criada sua, e fon per ella molt festejada.

Lo antich emperador a Ypòlit manà les fustes descarregades fossen, perquè pus prest tornassen al camp. E Ypòlit dix que sa magestat seria servida, com ja hi haguessen començat. E tornant al port lo virtuós Ypòlit ab moltes barques que féu pendre de la terra e aquelles de les naus, de continu descarregaren tota la nit, que al matí, ans que lo sol se demostràs, totes les fustes descarregades foren e recullit tot lo blat dins la ciutat, per botigues, e molts vins e olis, carns salades, mels e legums e totes aquelles coses que a ciutat assetjada se pertanyen.

Al matí, l'emperador tramés a convidar a l'almirall que·s vingués a dinar ab ell, ab tots los nobles e cavallers qui en companyia de la reyna venguts eren. L'almirall fon molt content. E ixqueren tots ab l'almirall molt ben abillats e ab grosses cadenes d'or e ab robes de brocat e de chaperia. La festa singular que l'emperador féu a l'almirall e als seus fon cosa d'admiració, que, atés la lur necessitat, foren molt ben servits de molta volateria en abundància singular e d'especials vins qui la festa feyen magnificar. E ab delitòs repòs passaren tot aquell dia festejant les dames de la emperadriu e de la princessa, ab moltes dances e jochs qui ennoblien la festa.

Venint la nit, l'almirall demanà licència a l'emperador per recullir-se en les fustes, dient a sa magestat com de matí sa voluntat era de partir e posar-se ab l'estol davant lo camp dels moros per donar-los més fatiga. L'emperador li dix:

__Almirall, no és cosa en lo món de què·m pugau més servir.

E donà-li licència. E l'almirall li besà la mà e lo peu, e tots los altres cavallers e gentilshòmens. E feta lur reverència, anaren a pendre comiat de la emperadriu e de la virtuosa princessa, e de la reyna e de totes les dames. E fent la via de la mar, se reculliren en les fustes.

E en la nit, a la primera guayta, tot l'estol partí davant la noble ciutat e feren la via del camp dels moros. E com foren arribats davant lo camp dels moros, despararen al colp moltes bombardes devers lo camp, que tots los moros feren arremorar e cuytaren a les armes pensant que·ls volien combatre. E axí, staven los moros atribulats e ab gran recel.

La nit que la virtuosa reyna de Feç arribà en Contestinoble, la princessa volgué que dormís ab ella perquè poguessen parlar a lur plaer. Com se foren meses en lo lit, la princessa féu principi a tals paraules:

__Virtuosa germana e senyora mia, molt és stada la mia ànima en tot aquest temps de la vostra absència atribulada, e açò per moltes rahons, les quals per scriptura expremir no·s porien. E en special per vós, a qui amava sobre totes les dones e donzelles del món, com viure sens vós me era impossible. E majorment com pensava que, per causa mia e per servir-me, tenia crehença que éreu morta en la cruel mar de mort tan spantable; e considerant la causa per què, ço és, per la gran crueldat de Tirant, qui se era partit de mi sens dir-me res, ignorant yo la causa del seu desdeny. E com cascuna hora del dia en la mia fantasia se representàs la sua fingida amor ésser tal, venia en l'estrem de la mort, desijant més morir que viure en tan penosa vida, puix me veya separada de aquelles persones qui eren restauració de ma vida e repòs del meu delit. Los meus ulls daven abundants làgremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura. E planyent deplorava lo gran dan e perdició que·s seguiria, per l'absència de Tirant, de la magestat de l'emperador, pare meu, e de tot l'imperi. E de mi, desaventurada, que fos posada en captivitat en poder de infels e per ells desonrada e ésser atesa als derrers tèrmens de ma desolació. Majorment, com pensava que yo hagués fallit contra lo valerós Tirant ni haver-lo tant agreujat ni ofés en alguna cosa que fos suficient premi de tant de mal que se'n podia seguir. Açò feya aumentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la mia ignoscència.

"Emperò, tostemps recorrent a la magestat de aquella qui és Mare de pietat misericorde, qui jamés fall als qui devotament la invoquen, me posí en lo monestir de les devotes menoretes, stant en contemplació contínua, suplicant a la Mare de Déu, senyora nostra, me trametés l'ángel de consolació, qui l'ànima e lo cors me aconsolàs, e hagués pietat del vell emperador, que en sos darrers dies no·s ves catiu ni despossehït de l'imperi. E la misericorde senyora, havent compassió de la nostra afligida vida, ha'ns tramés la superabundant gràcia del seu inmens Fill, més copiosa que lengua humana no sabera demanar.

"E tinch molt gran consolació com a vós, germana mia, ha volgut tant prosperar, que és la cosa que la mia alegria més aumenta. E reste molt obligada a la molta virtut del valerós Tirant, que en absència mia sia stat en recort dels servidors meus. E suplich-vos, germana e senyora de mi, fer-me gràcia significar-me quina fon la afortunada causa que yo tant hagués ofés al virtuós Tirant, que ab tanta crueldat se partís de aquella qui l'amava més que a la sua vida, com sabeu que jamés pensí en cosa que fos con   -[f. S6v]-   tra voluntat sua ni menys de paraula li diguí sinó paraules de amor e consolació, com aquell qui tenia la mia ànima cativa e l'amava en strem com a persona digna de possehir la mia delicada persona, car tenia verdadera crehença que lo seu amor no fos menys envers mi que causa neguna bastàs voler-me axí enujar. E crech que u manlevà, que de hun tan magnànim e virtuós cavaller, passant e excel·lint a tots los altres de bondat e gentilesa, no és de presumir que en ell se pogués causar tanta ingratitut.

"Emperò, la sperança que en vós, germana e senyora mia, tinch coneguda, me aconsola, com pens que en lo passat temps éreu sustentació e aument de ma vida. Ara molt més tinch confiança de la vostra molta virtut, per mi ja sperimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les passades temors e atényer seguretat manifesta de amor verdadera. E no penseu que sia en lo punt que era com me dexàs, que amor me ha tant subjugada que no stich en degun recort, e tinch fantasia que si prestament yo no veig lo meu Tirant, molt poca serà la mia vida.

E donant fi la excelsa senyora a les sues piadoses paraules, donant dels seus ulls abundoses làgremes, gemechs e sospirs, fahent de si hun desmoderat comport, la virtuosa reyna la confortà ab les sues agraciades paraules de consolació. E com la princessa fon tornada en son recort, la reyna féu principi a semblants paraules.

__Fatiga seria de prolixitat enujosa recitar paraules que agreujarien les orelles de la magestat vostra, car sol en yo pensar aquelles la mia ànima n'està alterada, per què suplich a la celsitut vostra no les me faça dir sta nit, car dubte·m fa que no posàssem en agonia tots los del vostre imperial palau, e daríem mala nit e treball a la magestat del senyor emperador, pare vostre. Mas demà en la hora que a vostra altesa serà plasent, yo us ho diré, e no gens a mon grat, car temor tinch que l'ànima de vostra altesa no s'altere de hoir paraules tan nefandíssimes.

"Emperò, senyora, la altesa vostra se pot alegrar de una cosa: que en res no teniu culpa. E per mi és stat lo virtuós Tirant molt bé informat. E sabuda la veritat per ell, ne restà molt confús e ab grandíssima vergonya, e per mi suplica a la magestat vostra que lo perdó no li sia denegat, car ell confessa lo seu gran defalt. E vostra altesa, senyora, li deu perdonar per ço com ell és stat decebut per persona tal a qui gran fe era atribuïda, la maldat de la qual la magestat vostra ignora. De aquestes rahons de passió no vull més dir al present, sinó que us suplich vostra altesa se alegre, car, si plasent serà a la divina Providència, totes les vostres tribulacions e de la magestat del senyor emperador seran ja passades per la venguda de l'animós Tirant.

"E si vostra altesa sabia quanta   -[f. S7r]-   és l'amor que us porta, n'estaríeu admirada, car contínuament, quan present li era, no·m parlava sinó de la sua princessa, ab aquells suspirs e gemechs que los verdaders enamorats solen lançar, que l'ànima li travessaven. Per què, senyora, molta rahó té vostra magestat de amar-lo en lo superlatiu grau, que no crech jamés sia stat, ni menys serà en lo sdevenidor temps, hun cavaller amar una donzella de amor tan strema com aquest ha fet a vostra mercé, considerant los actes de inmortal recordació que ha fets en la Barberia des que partí de ací, aprés que de catiu fon posat en libertat.

"Tots aquests actes de singular virtut ha fets a fi que tingués possibilitat de poder socórrer e ajudar a la magestat del senyor emperador e vostra, e los grans perills que ha volguts passar perquè pogués possehir lo vostre delitós lit ab repòs benaventurat. E ara que tots los mals e treballs de vostra altesa prenen terme e fi, vos defall lo ànimo que teniu, tan magnànim e tan sforçat? E comfiau de mi, senyora, que jamés vos fallí en les majors necessitats, que prestament yo·l vos faré venir ací per fer-vos reverència, com sé verdaderament que altre desig en aquest món no té sinó com poria fer honors e serveys a la magestat vostra.

"Açò sé yo verdaderament e n'é vista speriència, car, si no fos per la amor vostra, no li freturava ell de venir ací per conquistar l'Imperi Grech, com en sa libertat era de pendre per muller la filla del rey de Tremicén e fer-se rey e senyor de tota la Barberia, la qual donzella era de inestimable bellea e complida de virtuts singulars. E aquesta veurà vostra altesa no passaran molts dies, que ve ací sol per fer-vos reverència per ço com Tirant ha molt loada la bellea vostra. E per los grans serveys e honors que Tirant li ha fets, se té per molt obligada a ell, e ha-li promés de ésser a la solemnitat de les vostres bodes ab Tirant.

"E donchs, senyora, hun cavaller de tanta virtut, qui ha lexat una tal donzella ab tants regnes, no és bé rahó que sia merexedor de possehir la vostra excel·lent persona? Certes, sí. E qual rey ne gran senyor és stat en lo món qui haja conquistades tantes terres com aquest, que no les ha volgudes retenir per a si? E Tirant ho ha tot repartit entre sos parents e amichs e servidors, e, com més dóna, més té, car jamés res li fall per la gran liberalitat sua.

"Per què, senyora, suplich a la magestat vostra que no vulla pensar en res qui de passió sia e sotsmeteu tot lo passat a oblivió si amau la vostra persona, car les coses de passió agreugen l'ànima e donen aflicció al cors, com les dones e donzelles per la flaquea perden gran part de lur bellea; com la de vostra altesa sia tan mencionada per tot l'univers món, que és de gran necessitat que ara vos mostreu més bella que jamés, per les moltes gents e de moltes condicions e stats que ara vénen a veure a vostra altesa, com en la companyia de Tirant han venguts molts reys, duchs e grans senyors per valer-li, e seran tots a les vostres bodes. E molts reys, duchs e grans senyors que vénen ab lo rey Scaria   -[f. S7v]-   no, qui seran tots en aquesta festa. E no volria, per quant tinch ne sper haver, que lo contrari de vostra altesa fos presumit, com en lo restant del món no és dona ni donzella de negun stament qui ab vós egual se trobe, axí de linatge com de bellea, ni en totes les altres virtuts. E per vostra altesa ésser stada senyora mia, stimaria més morir que hoir lo contrari.

E donà fi a son rahonament.

__Molt és a mi enujosa cosa, avisada reyna, en pensar lo que·m dieu __respòs la princessa__, com açò sia cosa que, qui lo seu desig a una cosa desijada ha hagut molt, se deja més en l'ànimo contentar que qui desija e no pot lo seu desig atényer. E aprés, neguna cosa és pus laugera a perdre que aquella la qual sperança per avant no promet pus de tornar. Allí deu ésser la gran dolor: hon lo egual voler, lo no poder portar a fi. Car aquí han loch ira e enuig, aquí és lo pensament e l'afany, perquè, si les voluntats no són eguals, per força mancarien los desigs. Mas quant los ànimos se volten, anant desijar algunes coses, e aquelles pervenir no puguen, lavors se encenen e·s dolen més que si dels seus volers fossen luny. E per ço, germana mia, ara tinch notícia que en lo passat temps, com stàveu en la servitut mia, me dàveu bons consells e yo no·ls conexia, per què d'ací avant yo vull star a consell e ordinació vostra.

La fi de les paraules de la princessa fon principi del parlar de la reyna, qui dix:

__Senyora, si axò fa la altesa vostra, yo us promet molt prest dar goig complit, més que no desijau.

E axí, ab aquestes rahons e semblants, passaren gran part de la nit, car la princessa prenia molt gran plaer en les rahons de la reyna perquè gran temps havia passat que no se eren vistes e tenien molt de què parlar. Dix la reyna:

__Senyora, donem part a la nit perquè vostra altesa no s'enuge.

E axí u feren.

Tengut lo consell per lo virtuós Tirant ab los magnànims reys, duchs, comtes e barons, sobre la resposta fahedora als embaxadors del soldà e del Turch, per tot lo consell fon delliberat que la magestat de l'emperador ne fos consultada. Pensà lo valeros Tirant ésser atés al terme que desitjava, ço és, tenir justa causa d'escusació per anar a veure e fer reverència a aquella per la qual tenia la sua ànima cativa. E pensant com aquest negoci era de gran importància e era cosa que tocava més a la honor sua que de tots los altres, delliberà que secretament, sol, anàs a la noble ciutat desijada per parlar ab la magestat de l'emperador e saber la voluntat   -[f. S8r]-   e deliberació sua, de què·s poria seguir molt gran benefici de pau e tranquil·litat en l'Imperi Grech e, a ell, tranquil·le repòs en los braços de sa senyora. E venint la nit scura, parlà ab lo rey de Sicília e lo rey de Feç e comanà'ls lo camp. E recullí's en una galera e feren la via de Contestinoble, qui distava vint milles del camp de Tirant.

Com lo virtuós Tirant fon al port e la galera fon surta, eren deu hores de la nit. Desfreçà's e sol, ab hun altre, ixqué en terra. Manà al patró de la galera que no·s partís de allí e, com fon al portal de la ciutat, dix a les guardes que li obrissen, com era hun servidor de Tirant qui venia a parlar ab la magestat del senyor emperador. Les guardes prestament li obriren e féu la vida del palau de l'emperador. Com fon dins, li digueren com l'emperador s'era mès al lit. Tirant anà a la cambra de la reyna de Feç e trobà-la dins hun retret, que feya oració. Com la reyna lo véu, prestament lo conegué e corregué'l abraçar e besar e dix-li:

__Senyor Tirant, inestimable és lo plaer e soberga alegria que tinch de la vostra desijada venguda. E ara, ab mayor afecció, tinch causa de regraciar a Déu que de mi, indigna, vol hoir les justes pregàries. No us puch dir quant és gloriosa la mia ànima per la consolació de vostra vista, pensant que a la fi de les mies devotes oracions haja obtés lo major bé que desijava, ço és, la vostra presència, enemiga de tota tristor. No crech yo que los meus mèrits, mas los vostres, han inclinada la divina Bondat que, dient yo les derreres paraules de les mies piadoses pregàries, no sé si mans d'àngel o celestials moviments han girat la mia fexuga e trista persona vers la porta del meu desaconsolat retret, hon he pogut veure a vós, senyor, qui sou la més alta persona en virtuts y meréxer qu·entre tots los mortals contemplar-se puga. Veniu, senyor, digne de tota glòria! Hora és ja que prengau la paga e satisfacció de vostres honorosos treballs ab delitòs repòs en los braços de aquella on és lo terme de vostra felicitat e occasió de vostres magnànimes empreses, car yo crech que, si vós voleu, yo daré compliment al que tant haveu desijat. E si ara no feu la voluntat mia, creheu ab jurament que jamés façau compte de mi, ans, lo més prest que a mi serà possible, me'n tornaré en les mies terres.

No lexà més parlar lo valerós Tirant a la reyna, mas féu principi a semblants paraules:

__Germana senyora, si en algun temps vos só stat inobedient, suplich-vos per mercé que·m perdoneu, car yo us promet e us jur, per l'orde que de cavalleria tinch, que no serà cosa en lo món que per vós me sia manat que yo no us sia obedient, encara que fos cert la mort ne hagués a pendre, car só ben cert que sempre me donàs bons consells, si yo los hagués sabuts pendre.

__Ara, donchs __dix la reyna__, veurem què sabreu fer, que l'esperiment se'n veurà, que en liça de camp clos teniu de entrar e no us tindré per cavaller si donchs no us veig vencedor de la delitosa batalla. Aturau ací en lo retret, que yo iré a parlar ab la princessa e suplicar-la he que vinga ací   -[f. S8v]-   a dormir esta nit ab mi. Prestament se partí la reyna de Tirant e anà a la cambra de la princessa, e trobà-la que·s volia posar al lit. Com la princessa véu a la reyna, dix-li:

__Què és açò, germana, que tan cuytada veniu?

La reyna fengí molt gran alegria e, acostant-se a la orella de la princessa, dix-li:

__Senyora, feu-me tanta mercé que sta nit vingau a dormir ab mi a la mia cambra, car de moltes coses tinch a parlar ab la magestat vostra, que una galera és venguda del camp de Tirant e és exit hun home en terra que ha parlat ab mi.

E la princessa, molt alegra, li dix que era contenta, car ja de altres voltes hi havia acostumat de dormir, e la reyna per semblant, a la sua cambra. E açò elles feyen com volien parlar a lur plaer per no causar sospita a la emperadriu e a les donzelles.

La princessa pres per la mà a la reyna e axí anaren a la sua cambra, la qual trobaren molt bé en orde e ben perfumada, que la reyna hi havia fet ja provehir. La princessa se posà molt prestament al lit per la gran voluntat que tenia de saber noves de Tirant, e les sues donzelles la ajudaren a despullar. Com fon en lo lit la princessa, donaren-li la bona nit, la qual aparellada stava incogitadament.

Com les donzelles foren fora de la cambra, la reyna posà la balda en la porta e dix a les sues donzelles que anassen a dormir, que ella tenia de dir una poca de oració e que, aprés, ella se posaria al lit, que no volia negú. Les donzelles se n'entraren totes en un·altra cambra en què dormien. Com la reyna hagué dat comiat a totes, entrà-se'n en lo retret e dix al virtuós Tirant:

__Cavaller gloriós, despullau-vos en camisa e descalç anau-vos a posar al costat de aquella qui us ama més que a la sua vida. E feriu fort dels sperons, car axí·s pertany de cavaller, tota pietat apart posada. E en açò no·m façau rahons, que no les vos admetria, ni poseu dilació, car yo us jur, a fe de reyna, que, si no feu lo que us he dit, que jamés a tota vostra vida tal gràcia aconseguireu.

Tirant, hoint les tan afables paraules de la reyna, ficà los genolls en la dura terra e volgué besar los peus e les mans a la reyna. E dix-li stil de semblants paraules.

__Senyora e germana, de forts cadenes apresonau ma libertat. Cosa feu per mi per la qual, restant-vos catiu e servint-vos los dies de ma vida, és impossible fer-vos yo satisfacció que a la molta obligació que us tinch acomparar-se puga. Vós me donau la vida, vós me donau la glòria, vós lo bé, vós lo delit, vós paraís en cors mortal feu posseir a la mia cansada ànima. Quant me resta del viure ni quant poria conquistar, que, ensemps ab lo que fortuna me ha donat, donant-ho yo a vós, no seríeu premia   -f. T1r-   da. Sols amor vos ha de pagar, amant-vos yo de aquell verdader amor que us ha acompanyat en fer per mi tan senyalada gràcia. E no muyra yo fins que de mi vejau semblant speriència de la voluntat que en vós axí manifestament tinch coneguda.

__Senyor Tirant __dix la reyna__, no tingau temps, que lo temps perdut no·s pot cobrar. Despullau-vos prestament.

Lo virtuós Tirant lançà roba en mar, que en hun moment fon despullat, descalç e en camisa. La reyna lo pres per la mà e portà'l al lit hon era la princessa.

La reyna dix a la princessa:

__Senyora, veus ací lo cavaller vostre benaventurat que la magestat vostra tant desija. Axí sia de vostra mercé que li façau bona companyia, tal com de vostra excel·lència s'espera, car no ignorau quants mals e treballs ha passats per atényer la felicitat de la amor vostra. Usau sàviament, puix sou la discreció del món, que vostre marit és. E no pense la magestat vostra sinó en lo present, que l'esdevenidor s'ignora quin serà.

Respòs la princessa:

__Germana falsa, no pensava yo jamés de vós axí fos traïda. Mas tinch confiança de la molta virtut de mon senyor Tirant, que suplirà al vostre gran defalt.

E no penseu que durant aquest parlament Tirant no stava ociós, ans les sues mans usaven de lur ofici. La reyna los lexà star e anà-se'n a dormir en hun lit de repòs que havia en la cambra. Com la reyna se'n fon anada, la princessa dreçà les noves a Tirant, qui lo combat li strenyia, e féu-li principi de tals paraules.

__Mon senyor Tirant, no cambieu en treballosa pena la sperança de tanta glòria com és atényer la vostra desijada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel·licosa força, que les forces de una delicada donzella no són per a resistir a tal cavaller. No·m tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats de amor no·s volen molt strényer. No ab força, mas ab ginyosos afalachs e dolços engans se atenyen. Dexau porfídia, senyor, no siau cruel. No penseu açò ésser camp ni liça de infels. No vullau vençre la qu·és vençuda de vostra benvolença: cavaller vos mostrareu damunt la abandonada donzella? Feu-me part de la vostra homenia perquè us puga resistir. Ay senyor! Y com vos pot delitar cosa forçada? Ay! E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. Guardau, mesquina, que no deuen tallar les armes de amor, no han de rompre, no deu nafrar la enamorada lança! Hajau pietat, hajau compassió de aquesta sola donzella! Ay cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau, que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercé de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Açò és lo que yo tant desitjava? O sperança de la mia vida, vet la tua prin   -f. T1v-   cessa morta!

E no us penseu que per les piadoses paraules de la princessa Tirant stigués de fer son lavor, car en poca hora Tirant hagué vençuda la batalla delitosa e la princessa reté les armes e abandonà's, mostrant-se smortida. Tirant se levà cuytadament del lit pensant que la hagués morta e anà cridar la reyna que li vengués ajudar. La reyna se levà prestament, pres una ampolla de ayguaròs e donà-li'n per la cara e fregà-li los polsos, e axí recobrà l'esperit. E lançant un gran sospir dix.

__Encara que aquests sien los senyals de amor, emperò no ab tanta força e crueldat se deuen pendre. Ara, senyor Tirant, vinch a creure que no de virtuosa amor me amàveu. La brevitat de tan poch delit, ha pogut empedir a la virtut, consentint que hajau tan maltractada la vostra princessa? Almenys haguésseu sperat lo dia de la solemnitat e serimonial festa perquè lícitament fósseu entrat en los ports de la mia honesta pudicícia. Ni vós haveu fet com a cavaller ni yo só reverida com a princessa, per la qual rahó só axí verdaderament agreujada, que de aquesta rahonable ira, ensemps ab la pèrdua per scampament dels meus carmesins strados, roman tan debilitada la mia agreujada delicadura que tinch crehença primer yo vençuda entraré en los regnes de Plutó que vós, vencedor, dels perduts temerosos infels hajau robades les tendes. Axí que la festa de goig per mi celebradora poreu mudar en tristes, doloroses obsèquies.

No sperà la reyna que més digués la aflegida princessa, sinó que ab cara alegra li dix:

__Ay, na beneyta! Com sabeu fer lo piadós, que armes de cavaller no fan mal a donzella! E Déu me lexe morir a tan dolça mort com vós fengiu que éreu morta! Lo mal que·m direu me vinga si no sou guarida al matí.

La princessa, no prou aconortada de la perduda honestat, no volgué satisfer a les folles paraules de la reyna, ans callà. Tirant se tornà al lit e la reyna se n'anà a dormir. Los dos amants stigueren tota la nit en aquell benaventurat deport que solen fer los enamorats.

En la nit recità Tirant a la princessa stesament tots los infortunis e persecucions que havia passades per causa de la sua amor. En aprés, li recità ab grandíssim plaer la prosperitat e victòria sua, axí per orde com li eren seguides les adversitats, e axí ordenadament, les conquestes e triümphos. Mas, a la fi, li   -f. T2r-   significà que de res tant no·s tenia per molt gloriós com de haver conquistada la sua il·lustríssima persona.

Noresmenys, la princessa, quasi resuscitada e tornada en sos primers sentiments, cobrat lo sforç e passada la dolça fellonia, recità a Tirant lo discurs, vida y stil que tengut havia durant la absència sua e com jamés, durant aquest temps, fon vista riure ne alegrar-se de cosa deguna. Apartada de tots delits, retreta en contínua oració, per la sua amor en religió posada, sols subjugada a la sua ordinació, havia pogut sostenir lo seu ésser f[i]ns que de la sua venguda li portaren alegra y novella embaxada. Moltes altres rahons y delicades paraules fornides de enamorats sospirs passaren, y, ensemps parlant, moltes vegades conegueren de libidinosa amor los efectes.

La reyna, qui portava lo pes de aquest negoci, vehent que lo dia s'acostava, pensà que los qui se amen, com aconseguexen algun delit, no pensen en res qui·ls puixa noure. Levà's cuytadament del lit e anà hon eren los dos amants e dix-los que, puix la nit era stada bona, que Déu los donàs lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament. E trobà'ls que jugaven ab alegria molt gran, mostrant tenir molt gran contentació la hu de l'altre. La reyna dix a Tirant:

__Senyor de l'Imperi Grech, levau de aquí que ja·s fa dia. Perquè no sia vista vostra mercé és mester que us ne aneu lo més secretament que pugau.

Al virtuós Tirant fóra stat plasent que aquella nit hagués durat hun any. E moltes voltes besant a la princessa, la suplicà que fos de sa mercé li volgués perdonar.

Respòs la princessa:

__Mon senyor Tirant, amor me força de perdonar-vos ab condició tal que no·m sia tarda la vostra tornada, car viure sens vós me és impossible, que ara sé què és amor, que de primer no u sabia. E puix a força d'armes me haveu feta cativa, no·m denegueu lo socors, car ma vida, ma libertat e la mia persona d'ací avant no tinch per mia, puix, havent-la perduda, de vós la he cobrada. E ara la prench en comanda ensemps ab la glòria de la sdevenidora victòria, per la qual yo sola me alegre perquè més honrada e major sia la senyoria vostra, que de cosa que més stime vos he fet senyor.

Acabava la excelsa senyora la derrera síl·laba de ses enamorades paraules quant lo virtuós Tirant se pres a dir:

__Sperança de mon bé e contentació de ma vida! No us poria fer les infinides gràcies que la celsitut vostra mereix en haver-me atorgat perdó de la dolça ofensa per mi feta a la magestat vostra per haver obtés lo premi de mos treballs. E stime tant ab violència haver-ho obtés com si de líbera voluntat atorgat me fos, de què·n reste presoner e catiu de vostra excel·lència. E molt major plaer e consolació fóra per a mi d'estar en benaventu   -f. T2v-   rat repòs en los braços de vostra magestat que, absent, morint en penada vida. A mi no fretura pregar-me del que les forces de amor me costrenyen. E per speriència veurà la altesa vostra quant se abreujarà la guerra perquè yo, catiu vostre, ab amorosos serveys vos puga servir.

E ab hun besar de amor strema se partiren. La reyna lo pres per la mà e devallà'l per una porta falsa en l'ort. E devallant, lo virtuós Tirant volgué besar les mans a la reyna e la reyna no u consentí, que les hi besàs, mas dix-li semblants paraules:

__Tirant, senyor, com és contenta la senyoria vostra del que tant ha desijat?

Respòs Tirant:

__Germana senyora, la mia lengua no bastaria a dir la gran contentació que tinch de ma senyora, e de vós per la molta virtut vostra, que crech jamés poré satisfer la gràcia singular que de vós he obtesa. E si la divina Potència me fa gràcia que puga atényer la fi del que tinch començat, stau ab confiança segura que yo smenaré lo que en vós he fallit.

La reyna, ab una agraciada reverència, li dix:

__Senyor Tirant, tantes honors e beneficis la senyoria vostra ha envers mi fets, no essent yo merexedora, que en tots los dies de la mia vida a mi serà cosa impossible que us ho pogués servir. E suplique la divina Magestat vos vulla prosperar en honor tan excelsa com la senyoria vostra mereix ni desija. E fent-se gran reverència lo hu a l'altre, dient-se moltes cortesies, se partiren. Tirant se n'anà a la posada de Ypòlit e la reyna se'n tornà a la princessa e posà's al lit al loch de Tirant e, ab repòs, dormiren fins que fon gran dia.

No fon de poca stima la alegria que Ypòlit hagué com véu a son mestre e senyor Tirant, que de infinida amor que li tenia se lançà als peus per voler-los-hi besar. E lo valerós Tirant no u consentí, mas levà'l de terra e abraçà'l e besà'l e feren-se grandíssima festa, car no se eren vists des que Tirant se n'anà ab la fortuna. Com se foren molt festejats, Tirant dix a Ypòlit que anàs al palau e digués a l'emperador com Tirant era vengut, e que volia parlar ab sa magestat secretament.

Anà prestament Ypòlit a l'emperador e dix-li la embaxada de Tirant. E l'emperador li dix que vingués en la manera que pendria plaer, que molt se alegraria de la sua vista. Bé·s pensà l'emperador que la venguda de Tirant no era sens gran causa de negocis de gran importància e desijava-u molt saber. E dix a Ypòlit que digués a Tirant que de continent vingués, que ell era prest de hoir-lo.

Ypòlit se'n tornà a la sua posada e manifestà a Tirant la voluntat de l'emperador. Los dos parents, desfreçats, partiren de la posada de Ypòlit e, ab suaus passos, caminaren la via del palau. E trobaren l'emperador en la cambra, que en aquella hora se acabava de vestir.

E   -f. T3r-   arribat Tirant davant la magestat sua, als seus peus se lançà per voler-los-hi besar. E lo magnànim senyor no u comportà, mas, prenent a Tirant per lo braç, alçà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. E prenent-lo per la mà, l'emperador lo passà en una altra cambra e féu-lo seure al seu costat. E corrent los seus ulls vives làgremes, tant per sobres de alegria com encara per lo recort de tanta pèrdua com havia feta la qual sabia molt bé, si Tirant fóra stat present, perdut no hauria, dix ab gravitat real e humana entonació les següents paraules.

__Magnànim capità e dilectíssim fill nostre, a infinit se acosta lo strem de tanta alegria com la vostra desijada vista nos presenta per la gran amor e afecció que us portam, atenent lo meréxer vostre y los grans serveys que de vós tenim rebuts y la sperança certa que tenim, sols per vostra venguda, ésser prestament deliurats e defesos, exalçant vós la nostra corona, aumentant nostra prosperitat y honor. Per què, considerant haver dexat lo camp, aquesta vostra secreta venguda no deu ésser sens alguna causa o necessitat de imperial consulta o consentiment, remetent per a major disposició les reposades e amigables rahons. Per donar-vos audiència e saber la causa de aquesta vostra venguda, cesse de més avant parlar-vos, dexant per a les sdevenidores obres lo "bé siau vengut" e contentament que tinch de vostra gloriosa venguda.

Acaban[t] de parlar l'emperador, Tirant no tardà de respondre en forma de les següents paraules.

__Senyor de gran excel·lència, la magestat vostra deu saber com la causa de la mia venguda és per significar a vostra altesa com lo soldà e lo Gran Turch me han tramés embaxada, la qual té, en efecte, moltes condicions tocants a vostra sacra magestat. E per quant a mi fóra gran presumpció e atreviment de fer deliberació alguna ne retre resposta sens licència ne exprés manament de la magestat vostra, per què us suplich que sia de vostra mercé que en lo sacre consell vostre sia ben vist e determenat lo que fer-se deu a fi que en sdevenidor, si altre cars se'n seguia, a càrrech meu no pogués ésser imputat.

"La qual embaxada conté com lo soldà e lo Gran Turch demanen a la magestat vostra pau e treva per a tres mesos o per a més, tant com la vostra excel·lència volrà. E si volrà pau final per a cent e hun any, que ells seran contents. E fer liga e germandat ab la magestat vostra, amichs dels amichs e enemichs dels enemichs.   -f. T3v-   E si açò volrà fer la magestat vostra, que ells se'n tornaran en llurs terres e us buydaran tot l'imperi e restituiran-vos totes les ciutats e viles que us han preses en tot l'imperi, que·s mostraran per vostra magestat ésser jamés posseïdes. E més, vos daran e restituiran tots los presoners e catius crestians qui seran trobats en totes les terres, axí del soldà com del Turch. E si açò la magestat vostra no volrà fer, que m'aparelle de la batalla, que, cobrada per ells la resposta de mi, ells seran davant lo meu camp lo més prest que poran per dar-me batalla.

Respòs l'emperador en la forma següent:

__Virtuós capità nostre e fill, nós vos tenim en stima tal que confiam de la vostra molta discreció e virtut, que en majors coses que aquestes daríeu rahó e pendríeu lo partit més útil e de major honor a la corona de l'Imperi Grech. E nós haguerem per acceptable tot lo que per vós fos stat deliberat e mès en execució. Mas, per tant que lo voler vostre sia més content, ne faré tenir consell.

Lo magnànim emperador manà que prestament lo consell fos ajustat perquè Tirant se'n pogués tornar al camp. E Tirant, presa licència de l'emperador, se n'anà a fer reverència a la emperadriu e a la virtuosa princessa. E trobà-les ensemps en la cambra de la princessa, per ço que la princessa fengia ésser malalta e la emperadriu era venguda per visitar-la.

E la emperadriu féu grandíssima festa a Tirant e rebé'l ab cara molt afable, fent-li moltes carícies per ço com lo havien mester. E la virtuosa princessa fengí la festa molt freda per dissimular lo que era stat en la nit passada. Aquí parlaren de moltes coses, en special la princessa demanà a Tirant si sabia ni sentia certenitat alguna de la venguda de la reyna de Ethiòpia.

Respòs Tirant:

__Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per hun correu del rey Scariano fuy avisat per letra sua, mencionant-me que li fes tanta gràcia que no volgués dar la batalla als moros fins a tant que ell s'i pogués trobar, que altra cosa més en lo món no desijava, que ell me feya cert que dins XV dies seria ab mi.

La princessa dix:

__Capità senyor, cosa en lo món no desige tant com de veure aquexa reyna, car he hoït dir que és dotada de bellea que en lo món no·s trobaria tal.

Respòs Tirant:

__Senyora, dit-vos han veritat, que, aprés la magestat vostra, no crech més bella dona sia, ne més virtuosa en lo món no poria ésser trobada. E aqueix mateix desig té ella de veure vostra altesa. E per pus no ve ací sinó per les tantes perfeccions que ha de vós hoïdes mencionar.

E parlant axí Tirant a la emperadriu e ab la princessa, e departint e solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa Stephania, duquessa de Macedònia, vestida de burell o àbit de les virtuoses de alta religió menoretes, car, per l'absència de l'il·lustre e de preclara virtut Diafebus, duch de Macedònia e marit seu, se ere posada en religió e no n'era volguda exir fins aquell benaventurat dia per hon pensava atényer la fi de sos mals.

E lançant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses cridà, decorrent los seus ulls abundants làgremes, fent principi a la següent lamentació.

  -f. T4r-  

__Veniu, honestíssimes senyores e castes viudes! Acompanyau la desolada duquessa! Cobriu ab ruades sàvenes e negre mantell lo meu cap abundós d'amaríssimes làgremes! Sosteniu lo fexuch cos de la deserta Stephania, carregada ab cadenes de tanta captivitat! Ajudau-me, senyores! Prestau-me piadoses paraules, donau-me tristes sclamacions, feu acorts ab squinçada veu a l'aspredat de tan dolorosa lamentació! Cridau ab mi davant lo vencedor capità! Cridau misericòrdia a Tirant, que és sols, aprés Déu, redemptor e defenedor de nosaltres! Misericòrdia, senyor Tirant, misericòrdia vos demane! Hajau compassió, hajau dolor, no de mi, desaventurada y perduda, mas de aquell en qui és la mia libertat e benaventurança! Moga's, senyor, la vostra sanch! Lo vostre cosín germà, catiu, presoner de infels, lo ducat de Macedònia e a mi ha lexat en mortal desolació e pressura. La necessitat e captivitat de aquell a vós, senyor, és vergonyosa injúria. Les pesades cadenes y ferros a vós, senyor, deuen ésser causa de laugeres ales. Venjau, Tirant senyor, la vostra ofensa, e fent libert lo vostre Diafebus, fareu cativa la sua y vostra Stephania, stimant tostemps com a vostra la mia cobrada libertat, per vostres mans resuscitadora.

Lo virtuós Tirant no comportà que la duquessa stigués agenollada: pres-la del braç e levà-la de terra, e abraçà e besà aquella dient-li paraules de consolació en semblant stil.

__Contínua speriència de greus mals e dolors me ha mostrat, complanyent, als dolorits socórrer, e més de aquelles coses que rahonablement deuen ésser comunes. E per ço, germana e senyora, respondré a vostra justificada demanda, ço és, que us deman de gràcia que no ploreu ni doneu turment a la vostra virtuosa persona, car los mals e aflicions que rahonau no són stats per mi oblidats, segons clara speriència demostra e molt prest molt més se demostrarà, car yo us promet, per l'orde que tinch de cavalleria, que, mitjançant lo adjutori divinal, no passarà hun mes que lo duch de Macedònia, ab tots los altres, seran fora de la presó e vendran ací perquè vostra gentilesa sia contenta. E per altra cosa no só vengut ací.

Vehent la virtuosa duquessa de Macedònia les humils e afables paraules del valerós Tirant, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar. La molta virtut de Tirant no u comportà, mas, levant-la de terra, la tornà a besar altra volta. E prenent-se per les mans se assigueren, recitant cascú a l'altre tots los   -f. T4v-   passats mals.

En aquell instant que lo virtuós capità stech festejant les dames e féu lo parlament de consolació a la duquessa de Macedònia, l'emperador féu tenir lo consell. E preposà'ls la embaxada que lo soldà e lo Turch tramesa havien a Tirant, segons que per Tirant era stat recitat.

E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de grans altercacions e diferències. Los huns deyen que Tirant los donàs batalla perquè morissen tots, car Tirant tenia tanta potència que hu no se'n tornaria e que jamés d'aquí avant no tendria negú atreviment de tornar-hi. Los altres deyen que no era de necessitat dar-los batalla ne posar en perill tanta gent, com los moros eren molts e bons cavallers e, considerant que·s tenien tots per morts, posarien en gran perill los crestians, mas que·ls tinguessen a noves, que, com haurien acabades les vitualles, los pendrien tots per fam o se haurien a donar tots per catius. Los altres consellaven que més valia fer pau ab ells e lexar-los anar, e detenir-se lo soldà e lo Turch e tots los reys e grans senyors en rahenes fins a tant haguessen restituïdes totes les terres que havien preses e los presoners, car, si ells los mataven a tots, prestament farien altres senyors, los quals contínuament farien lur poder en defendre e sostenir totes les forces que tenien preses e seria causa de major guerra, que jamés se'n poria veure la fi.

E vist per lo consell totes les diferències, deliberaren del que era faedor. Trameteren per l'emperador, puix hagueren clos lo consell, e digueren-li les següents paraules:

__Sacra magestat, tot lo consell és de acort que, per dar repòs tranquil·le a la senectut vostra e de tots los vassalls e servidors de tot l'imperi, havem deliberat que per scusar la pèrdua de tanta multitut de gent que en la guerra morrien ans que fos cobrat tot l'Imperi Grech, que consellam a la magestat vostra faça pau final ab lo gran soldà e ab lo Turch, e ab tots los altres grans senyors qui són en lur companyia, ab pacte e condició tal que·s posen en poder de vostra excel·lència com a presoners e que jamés exiran de presó fins a tant que complit hagen tot lo que han ofert. E los altres moros que se'n vagen tots a peu e sens armes.

De aquest deliber fon l'emperador molt content, com tan bé consellat lo havien. E ixqueren tots del consell. E l'emperador se n'anà a la cambra de la princessa, hon trobà lo virtuós Tirant, e pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat ab molt gran amor. E dix-li lo voler seu en stil de semblants paraules.

__Per la speriència manifesta que tinch de vostra molta virtut, Tirant, capità e fill meu, volria e desige que per aleujar part de vostres treballs fos feta la concòrdia,   -[f. T5r]-   significant-vos com per lo nostre consell és stat fet delliber segons la forma dessús mencionada. E a major cautela, yo confiant de la molta discreció e virtut vostra per moltes voltes ja sperimentada, me faríeu singular gràcia que sabés de vós la intenció vostra, car, si lo contrari consellau, yo vull seguir tot lo que per vós serà delliberat.

Acabant l'emperador, Tirant féu principi a semblants paraules:

__La celsitut de vostra magestat deu saber com yo he fet tenir consell en lo meu camp, hon ha de molts savis prínceps e cavallers, pregant-los que per lur virtut volguessen consellar-me, segons d'ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer als embaxadors. E per tot lo consell fon delliberat ésser lo millor partit lo que la magestat vostra me ha dit que negun altre. Per què, ma crehença és tal que la Providència divina ne vol a axí dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sinó que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.

La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l'emperador, qui dix:

__Puix a la divina Clemència plau que la nostra fortuna gloriosa fi atenga, prech a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a la embaxada, car és la cosa de què més nos podeu servir.

Tirant dix que compliria lo manament seu. E pres comiat e licència de l'emperador e anà a la emperadriu e a la princessa e demanà'ls licència. E elles la y donaren ab moltes suplicacions que li feren que volgués entendre ab summa diligència en la liberació de l'Imperi Grech.

Respòs lo virtuós Tirant e dix:

__Senyores, Nostre Senyor me faça gràcia que sia tan prest com les excel·lències vostres volrien ne desigen.

E pres comiat de totes les dames. E la reyna lo volgué acompanyar fins a la porta de la cambra per dir-li que, tan prest com fos scur, que per la porta de l'ort entràs e vingués a la sua cambra, e parlaria ab la princessa. Dix Tirant que faria son delitós manament.

Partit lo virtuós Tirant de les dames, se n'anà a la posada de Ypòlit, sperant la nit scura perquè pogués lo seu delit atényer. E sol, desfreçat, en la hora més disposta, ab suaus passos per lo acostumat ort entrant, lo seu camí dreçà a la cambra de la ínclita reyna. E trobà aquí la princessa, en companyia de la reyna, qui·l sperava. E rebut per la princessa ab alegria inestimable, se n'entraren los tres en lo retret de la reyna.

Tirant jugant ab la princessa e stant en amorosos solaços e delitosos parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La princessa se posà al lit primera e la reyna donà comiat a totes les donzelles e féu lo valerós Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la reyna, aprés que·ls hagué posats dins la liça, concordes de la delitosa batalla, se n'anà a dormir, confiant que·s concordarien que jamés la batalla no vendria a fi.

Tirant no dormí en tota aquella nit, com a cavaller valerós, car contemplar-se deu que qui és valerós en lo camp deu ésser valerós en lo lit. E acostant-se lo dia, Ti   -[f. T5v]-   rant dix a la princessa:

__Senyora e ma vida, a mi és forçat que me'n vaja, car promés tinch a la magestat del senyor emperador que demà, al sol exit, seré al meu camp.

Respòs la princessa:

__Mon senyor e lo meu bé, molt me enuja la vostra partida, car, si possible fos, no volguera jamés partísseu davant los meus ulls, que, de una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me gràcia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens vós me és impossible e, si no fos lo gran benefici que se'n té a seguir, e repòs a la corona de l'Imperi Grech, de la vostra partida, no permetera la vostra absència, car amor me ha tant subjugada, que·m té morta en vida. E perquè m'és forçat, la licència vos atorgue, que a ma voluntat jamés se fera.

Puix Tirant la licència hagué obtesa, levà's prestament del lit e vesti's. E ab besars de amor strema mesclats ab abundants làgremes, pres comiat de la princessa e de la reyna. E devallant per la porta falsa en l'ort, féu son camí a la posada de Ypòlit.

Levant-se Ypòlit, prestament acompanyà lo virtuós Tirant fins al portal de la ciutat per fer-li obrir. Tirant féu la via de la mar e recullí's en la galera. Ixqué del port secretament, per no ésser sentit, e féu la via del camp seu.

Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol se demostrava. Tots los del camp sabent lo capità ésser tornat, cavalcà lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab molta cavalleria per acompanyar al virtuós Tirant e, ab honor excelsa, lo portaren a la sua triümphal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-los Tirant tot lo que per la magestat del senyor emperador era stat deliberat, d'on restaren tots molt alegres e contents.

Lo següent dia lo virtuós capità, de matí, tramés per los reys e grans senyors que vinguessen a la missa e tots foren prestament en la sua tenda ab molta cavalleria. Dita la missa, Tirant tramés per los embaxadors del soldà e del Turch que vinguessen per cobrar la resposta que fer-los volia.

Los embaxadors de tal nova foren molt contents. E molt ben abillats a la morisca, ab gran orde e gravitat de grans senyors, ben acompanyats de molts nobles cavallers del camp de Tirant, ab suaus passos anaren a la tenda del valerós capità. Los embaxadors, ans que partissen de la lur tenda, feren posar en orde lurs cavalcadures e servidors a fi que, cobrada resposta del virtuós Tirant, se'n poguessen tornar en lo lur camp.

Aplegats que foren los animosos embaxadors davant la presència del valerós capità, feren-li molt gran reverència. E Tirant   -[f. T6r]-   ab cara afable los rebé e féu-los aquella honor que conegué que eren merexedors. E asseyts davant ell, aprés hun poch spay, Tirant féu la resposta següent:

__Als prudents qui viuen en benaventurada vida s'esguarda que en la execució de les obres virtuoses subtilment miren, car a ells cové que, seguint les regles de cavalleria, ab grandíssims perills gloriosa fama atenguen. E del prudent savi s'espera millor pensar lo que ans pensat no havia, seguint lo consell de prudència humana. Per què, virtuosos barons, no siau admirats si la resposta vos ha tant tardat, car yo he volgut consultar la magestat del senyor emperador de la vostra embaxada e ell, per la sua gran benignitat e clemència, ha hagut compassió misericorde de vosaltres, car com sabeu bé que la vida vostra e mort stà en les mans nostres e en nostra libertat és de fer tot lo que vullam de vosaltres. E som certs de la molta crueldat que haveu tenguda e tendríeu devers la magestat del senyor emperador e de servidors e vassalls seus, mas, perquè conegau quanta és la humanitat e clemència del senyor emperador, és content de salvar-vos la vida e pendre-us a mercé en la forma següent, ço és, que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors qui són en lo vostre camp, se posaran en poder de l'emperador com a presoners e staran aquí tant e tan longament fins que li hagen tornat e restituït totes les terres que li tenen de l'imperi, segons haveu ofert. E axí mateix, li faran portar tots los presoners e catius crestians que seran trobats axí en les terres del soldà com del Turch. E la magestat del senyor emperador és contenta de lexar anar salva e segura tota la morisma qui és en lo vostre camp, emperò tots a peu e sens armes. E més, és content de fer pau e treva a cent e hun any e liga e germandat ab lo soldà e ab lo Turch, e valer-los sempre contra moros, mas no contra crestians. E açò serà prest de fer de continent que serà complit tot lo que dit és dessús. E si de la gràcia que lo senyor emperador los fa no·s contenten, aparellau-vos tots a morir, car yo us promet, per l'orde que tinch de cavalleria, que degú no serà pres a mercé.

Los embaxadors molt regraciaren al virtuós Tirant la resposta singular que·ls havia feta e suplicaren-lo que fos de sa mercé los donàs III dies d'espay, que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. E Tirant fon content atorgar-los lo que demanaven. Prengueren licència los animosos embaxadors de Tirant e de tots los grans senyors e, pujats a cavall, feren la via del lur camp ab grandíssima alegria, com havien obtés lo que desijaven, com no tinguessen altra sperança sinó de morir.

E plegant los embaxadors al lur camp, anaren davant lo soldà e lo Turch e splicaren-los largament la bona resposta que Tirant los havia feta. Lo soldà e lo Turch restaren molt contents e demostraren molt gran alegria de la gràcia que obtesa havien. E més, los recitaren la gran magnificència de Tirant e del gran poder que   -[f. T6v]-   tenia, hon havia la millor cavalleria del món e de les grans festes, honors e cortesies que·ls eren stades fetes en lo camp de Tirant, axí per ell com per tots los altres, que no u podien acabar de recitar. Tots los moros staven spantats de les coses que havien hoïdes recitar de Tirant e staven molt aconsolats com havien tret tan bon partit.

Lo dia següent, de matí, los moros tingueren consell sobre la resposta que tenien a tornar a Tirant. E per tot lo consell fon deliberat que complissen tot lo que Tirant demanava, e no restava més a dir sinó que ell ordenàs tot lo que volia que fessen, que ells eren prests de obeir-lo. Los embaxadors tornaren al camp de Tirant, hon foren rebuts ab molta honor per ço com cascuna de les parts desijaven repòs e tenien gran plaer de la pau, axí los vençuts com los vencedors.

Los embaxadors tornaren la resposta a Tirant dient-li com lo soldà e lo Turch, ab consell e voluntat de tots los altres, eren contents de fer e posar en execució tot lo que per sa senyoria era stat demanat e que manàs lo que volia que fessen. Respòs Tirant als embaxadors.

__Lo que yo vull és que lo soldà e lo Turch, ab tots los reys e grans senyors, se vinguen a posar en mon poder. E aprés yo daré segur passatge a tota l'altra gent. E promet-vos, a fe de cavaller, de salvar-los vida e membres e posar-los en segura libertat.

Los embaxadors, ab gran reverència, ho acceptaren e tornaren-se'n al lur camp. E feta fidelíssima resposta del que lo virtuós Tirant los havia dit, prestament cavalcaren tots los qui havien a restar en rehenes __e foren per compte XXII, tots hòmens de títol e de gran senyoria, los noms dels quals me obmet per no causar prolixitat, mas sé-us dir que, per la molta necessitat que tenien de fam, no stigueren molt en lo camí__ e, presentant-se tots davant lo virtuós Tirant, li feren molt gran reverència. E Tirant los rebé ab cara molt afable fent-los molta honor. E féu-los hun molt bell convit, en lo qual foren molt ben servits abundantment de totes aquelles coses pertanyents a tan grans senyors, que més no poguera haver fet que fos dins una gran ciutat. E fet lo convit, Tirant féu recullir los presoners en dues galeres e ell se recullí aprés per acompanyar-los.

Les dues galeres partiren del camp e foren molt prest en Contestinoble. Com l'emperador sabé que lo seu capità Tirant era arribat al port ab tots los presoners ab tan gran victòria tingué en si alegria inestimable e, regraciant a la divina Clemència de la singular gràcia que feta li havia, posà los genolls en la dura terra e féu principi a semblant oració.

__Senyor inmens e incomprensible, Déu creador de humana natura, rey dels reys   -[f. T7r]-   e senyor dels senyorejants, a la omnipotència del qual alguna cosa no és impossible. A tu, Senyor, humilment regracie, adore, loe, benehesch y confesse la tanta gràcia que piadosament me atorgues, vist, Senyor, que los meus peccats lo contrari merexen y la tua infinida bondat y clemència benignament de tanta prosperitat me prospera, que no sols libert y defés de tanta opressió e captivitat me delliures, mas encara, tornant en lo meu primer stament, lo meu ceptre e imperial comanda axí gran com ésser solia me restituexes. De què, Senyor, encara que les mies culpes mortificassen la mia poca sperança, lo gran recort e confiança que he tengut en la tua infinida misericòrdia no m'ha consentit perdre aquella. E axí, los amadors de la tua ley e los qui honren lo teu divinal nom, confonent e destroint la mala secta y herètica pravitat, seran per tu, Senyor, defensats, ajudats e mantenguts fins per venir a la tua desijada glòria.

Acabada sa oració, l'emperador se levà e tramés a dir a la emperadriu e a la princessa que·s posassen en punt com Tirant venia e portava presos lo soldà e lo Turch ab vint altres grans senyors. No fon de poca stima la glòria que sentí la excelsa princessa com sabé que lo seu Tirant venia ab tan gran triümpho e victòria, que vingué quasi a esmortir-se de sobres de alegria. E recobrats los primers sentiments, ella se abillà molt bellament, considerant que havia de ésser vista per molta noble gent.

E l'emperador manà a Ypòlit que fes emparamentar la plaça qui és dins lo palau de l'emperador, qui era molt bella e gran, e que la fes tota emparamentar de draps de raç e cobrir d'alt de draps de colors. E axí mateix, que fes a la hun cap de la plaça hun bell cadafal molt alt e gran per a ell e molt ben en punt, tot cubert de draps d'or. E aprés de aquell, ne fes fer hun altre més baix tot cubert de draps de seda. E davant aquells dos ne fes hun altre en què stigués lo tinell ab tota la vexella d'or e d'argent, la qual l'emperador tenia en molt gran quantitat. E prestament fon fet.

Com lo virtuós e magnànim capità fon junt en lo port de Contestinoble e la popular gent saberen que Tirant venia ab tan gran triümpho portant presos los majors senyors qui eren de tot lo poble morisch, foren los més contents hòmens del món e donaren infinides laors e gràcies a la divina Clemència, qui·ls havia liberats de tant de mal que passat havien e de molt més que·n speraven en l'esdevenidor. E tot lo poble corria a la mar per veure los presoners. Foren aquí ajustades infinides gents,   -[f. T7v]-   axí hòmens com dones, e cridaven ab multiplicades veus:

__Vixca lo benaventurat capità, Déu lo prospere e li aumente la vida, qui·ns ha libertats de tanta captivitat e misèria!

Tirant no volgué exir de les galeres fins que l'emperador hi tramés Ypòlit acompanyat de molts cavallers. Com Ypòlit fon dins la galera hon Tirant era, dix-li semblants paraules:

__Mon senyor, la magestat del senyor emperador me tramet a vostra senyoria e prega-us que vullau exir en terra.

Dix Tirant que era content de complir lo que li manava. Prestament, lo virtuós capità féu acostar les galeres en terra e lançaren les scales. E Tirant féu exir tots los presoners ab ell. Com foren en terra, trobaren aquí tots los oficials e regidors de la ciutat, qui·ls reberen ab grandíssima honor e reverència que feren a Tirant, e ell féu molta honor a tots. Partiren tots ensemps de la mar e anaren al palau de l'emperador, e tota la popular gent qui·ls seguia.

Com foren en la gran plaça del palau, veren l'emperador alt en lo cadafal, asseyt en la imperial cadira, ab la emperadriu a la part sinestra, asseyta en son siti, e la princessa asseyta a la dreta part de l'emperador, emperò pus baix, hun poch, en senyal de succeïdora de l'imperi, la qual se era devisada en semblant forma: de un brial de domàs groch, les obres del qual eren perfilades per art de molt subtil artifici de robins, diamants, safirs e maragdes qui lançaven molt gran resplandor, e la ampla cortapisa stava sembrada de perles orientals, molt grosses, de fulles e flors de verts esmalts qui admirar feyen als miradors. En lo seu cap no portava res, sinó los seus daurats cabells ligats detràs e solts e scampats per les spatles, ab hun fermall al front, ab una taula de diamà tan gran e de tanta resplandor que la sua cara se demostrava més angèlica que humana. E portava en los pits, la excelsa princessa, hun reluent robí de inestimable vàlua, lo qual del seu coll hun fil de molt grosses perles sostenia. E sobre lo devisat brial, una mantilla a través lançada de vellut negre, tota sembrada de perles molt grosses, qui·s mostraven en molt artificiosa obra.

Com lo virtuós Tirant ab los presoners foren en vista de l'emperador, tots donaren dels genolls en terra. Aprés feren la via del cadafal hon era l'emperador. Com foren d'alt, feren altra molt gran reverència e Tirant se posà primer.

Com fon davant l'emperador, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar e l'emperador no u consentí, mas pres-lo del braç, levà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. Aprés, lo soldà se agenollà davant l'emperador e besà-li lo peu e la mà. E lo Turch e los altres grans senyors feren per semblant. L'emperador los rebé ab molt gran humanitat mostrant-los la cara molt afable e manà que·ls fessen passar en l'altre cadafal, e axí fon fet.

Posaren de continent les taules e feren seure cascú per orde, segons son grau. L'emperador volgué que Tirant menjàs en la sua taula e menjaren tots   -[f. T8r]-   cinch: lo emperador e la emperadriu, la princessa e Tirant e la reyna de Feç. E cascú en son plat e ab son trinchant davant cascú. E féu seure Tirant davant la princessa. Servia de majordom Ypòlit. L'emperador manà que los presoners fossen servits ab gran honor y molt reverits: per bé que fossen infels, eren hòmens de gran dignitat e senyoria. E fon fet molt bé e ab gran abundància de viandes precioses e vins de diverses natures, que ells n'estaven admirats e deyen que millor pràtica tenien los crestians en lo menjar que no los moros.

Com foren dinats, Tirant demanà licència a l'emperador per anar al camp dels moros per fer-los passar en la Turquia, e l'emperador fon content. E obtesa la licència, Tirant pres comiat de la emperadriu e de la princessa e anà's recullir en les galeres. E féu la via del stol, qui stava davant lo camp dels moros.

Com l'almirall véu venir a Tirant, féu tocar les trompetes e anafils e clarons e, ab grans crits, saludaren al capità. E l'almirall passà a la galera del capità e dix-li:

__Senyor, què mana la senyoria vostra?

Respòs Tirant:

__Feu acostar totes les fustes a terra e passaran tota la morisma en la Turquia.

E l'almirall dix que faria son manament. Tornà-se'n l'almirall a la sua galera e féu senyal a totes les fustes que s'acostassen en terra, e fon fet molt prest. Tirant féu posar en terra hun cavaller que portava del soldà e aquest dix als moros que pujassen segurament en les fustes e passarien en la Turquia. Los moros, com aquells qui altra cosa no desijaven per la molta fam que tenien, ab gran cuyta se reculliren, e lexaren los rocins e los arnesos ab les tendes parades ab tota la roba. Com les fustes foren carregades de moros, posaren-los en terra, car era molt prop, que no havien a travessar sinó lo braç de Sent Jordi, e tornaren per més. E podeu pensar quanta gent podia ésser, que quatrecentes e tantes fustes, entre naus e galeres e altres fustes, ne feren deu viatges.

Com los del camp de Tirant saberen que tots los moros eren fora, cuytaren qui més podia per haver part de la roba. Los de les fustes, qui hagueren acabat de passar los moros, isqueren en terra e encara foren a temps de haver part de la roba, car se podia dir ab veritat que aquell camp era lo més rich que per ventura en lo món sia stat jamés, car havien pres tot l'Imperi Grech, e robat, e tot ho tenien aquí, e féu-los mal profit. E aquells qui·s trobaren en aquell robo foren richs per tota lur vida.

Com lo camp dels moros fon robat, Tirant manà a tota la gent que se'n tornassen al seu camp, e axí u feren. Sol se aturà lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab alguns altres barons qui volien fer reverència a l'emperador. E partiren del camp dels moros e per terra anaren a la insigne ciutat de Contestinoble. E les fustes, navegant, vingueren al port de la ciutat ja dita.

Aprés que l'emperador se fon levat de taula e los presoners se foren dinats a tot lur plaer, manà a Ypòlit que prengués tots los presos e que·ls pujàs alt en les torres del palau qui aparellades eren per posar-los. Ypòlit anà al cadafal hon eren los presoners e dix-los que·l seguissen. E ells feren de genoll gran reverència a l'emperador e devallaren del cadafal e seguiren a Ypòlit, qui·ls pujà alt en les torres. E posà Ypòlit lo soldà e lo Gran Turch en una bella cambra, molt ben emparamentada de draps de seda e de raç, ab hun lit molt bell e molt bé en orde.

E Ypòlit los dix:

__Senyors, la magestat del senyor emperador mana que ací reposeu e prega-us que les senyories vostres vullen pendre una poca de paciència si no sou contractats segons lo molt meréxer vostre.

Respòs lo soldà en semblant stil:

__Cavaller virtuós, nosaltres regraciam molt a la magestat del senyor emperador la molta honor que·ns ha feta e fa, car sa magestat no·ns tracta ni revereix com a presoners, mas com a germans. E de açò li restam molt obligats e li prometem que, tornats en nostra libertat e acostumada senyoria, de servir-lo en tot lo que·ns manarà. E perquè havem coneguda la molta virtut e humanitat de sa excel·lència, li volem ésser vassalls e servidors.

Aprés, Ypòlit manà a quatre patges que jamés no·s partissen de la cambra e que, ab molta reverència, los servissen de tot lo que·ls fos manat. E ells ho feren. Aprés, ordenà bones guardes qui la torre guardassen.

Ypòlit pres los altres presoners e reparti'ls per les altres torres, hon foren aleujats en molt belles cambres qui eren emparamentades de draps de raç e de seda, ab sos lits de paraments y ab bons servidors qui·ls servissen, que ells ne restaven molt contents. E ordenà'ls bones guardes en manera que ells staven ben servits e ben guardats. E ells tenien gran contentació de la bona companyia que l'emperador los feya fer.

L'emperador se'n pujà alt al palau ab totes les dames e manà que no tocassen en res de la plaça per ço com Tirant era stat avisat com lo rey de Sicília e lo rey de Feç, ab molts altres grans senyors, li devien venir per fer reverència. E més, manà al seu majordom que fes bona provisió de volateries de diverses natures com aquí s'esperava lo rey de Sicília e lo rey de Feç ab moltes altres gents. E d'altra part, manà a Ypòlit que fes aparellar bones posades en la ciutat e que les fes posar molt en orde per al rey de Sicília e al rey de Feç, e per als altres qui venien ab ells. E Ypòlit, com a virtuós e discret, complí molt bé tot lo que per l'emperad[o]r li fon manat.

  -f. U1r-  

No passaren molts dies que digueren a l'emperador com Tirant venia ab lo rey de Sicília e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. L'emperador féu exir lo virtuós Ypòlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalcà ab molt pochs e féu la via del portal de la ciutat ab deliber de aquí sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Feç ab totes les altres dames, se posaren molt bé en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran plaça del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los il·lustríssims reys, ab lo virtuós Tirant, foren prop del portal de la ciutat.

Com l'emperador los véu ja prop de si, passejant ab son cavall anà devers ells ab suaus passos. Lo rey de Sicília, vent-se molt prop de l'emperador, descavalcà ab tots los altres. Com l'emperador los véu a peu, que venien devers ell, devallà del cavall. Lo valerós Tirant donà la honor al rey de Sicília, lo qual, abraçant a l'emperador, donà del genoll en la dura terra per voler-li besar la mà. E la magestat del benigne senyor no u permés, ans prenent-lo del braç levà'l de terra: besà'l tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. Aprés, fon lo segon lo virtuós Tirant, qui, donant del genoll en terra, besà la mà a l'emperador. E l'emperador lo levà de terra e besà'l en la boca. E lo rey de Feç féu lo que havia fet Tirant e l'emperador lo besà axí com havia fet a Tirant. Aprés, li besaren la mà tots los altres barons e cavallers e l'emperador los abraçà a tots e féu-los molta honor.

E tornats tots a cavall, Tirant se mès primer e aprés venia l'emperador, qui se havia posat lo rey de Sicília a la part dreta e lo rey de Feç a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aquí l'emperador se aturà e digueren al virtuós Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la plaça del palau per rebre'ls e fer-los molta honor.

Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rey de Sicília e tots los altres. E l'emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a l'entrant de la plaça la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.

Tirant, per fer major honor al rey de Sicília, lo posà primer e aprés lo rey de Feç. E anaren a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e elles lo[s] reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Aprés, abraçaren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de Sicília pres de braç a la emperadriu e lo rey de Feç a la princessa, e Tirant a la reyna de Feç. E cascun   -f. U1v-   cavaller dels altres pres sa dama de braç e, caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era l'antich emperador. E feta per tots humil reverència, l'emperador se levà e féu molta honor a tots, fent seure cascú segons son grau, e axí stigueren parlant e solaçant ab les dames per bon spay.

Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la següent forma, ço és, de gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes ab diversos smalts que·s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cetí negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts, ab mànega mantellina la dita roba, e per l'orde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cetí carmesí. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil d'or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa d'or de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d'or e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.

Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l'emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e l'emperador se posà en taula e féu seure lo rey de Sicília aprés de la emperadriu. Aprés, la princessa e lo rey de Feç al seu costat, e la reyna, sa muller, aprés d'ell.

Aquell dia Tirant volgué servir de majordom, si bé l'emperador lo pregà molt que·s volgués seure e ell jamés ho volgué fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular música de ministrés e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran triümpho.

Levades les taules, les dances començaren molt grans. Lo rey de Sicília suplicà a la emperadriu que li fes gràcia de dançar ab ell e la virtuosa senyora li respòs que gran temps havia que dexada se n'era, mas que u faria per contentar-lo. E dançaren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dançadora singular. Dançà aprés la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Feç, e lo rey de Sicília dançà ab la ínclita reyna de Feç. Aprés, dançaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.

E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victòria que obtesa   -f. U2r-   havien. E d'altra part, per la ciutat se feyen de altres maneres de solaços, de balls e de jochs de gran alegria, per ço com la magestat de l'emperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De matí anaven a la sglésia, hon se feyen solemnes professons e oficis e, aprés dinar, dances e gales e coses de alegria.

A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per l'orde mateix. Aprés lo sopar, donaren part a la nit, prengueren licència de l'emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificència aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtuós Tirant no volgué partir-se jamés del rey de Sicília en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la música que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en l'orde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa donàs orde que lo lur matrimoni vingués a lur desijada fi perquè la temor fos apartada, que ab repòs aconseguissen virtuosos delits.

Respòs la princessa en semblant stil.

__De aquells qui ab gratitut als beneficis rebuts satisfer volen s'espera que, no cercant la intenció de qui·ls benifica, ab grandíssima obligació se'n recorden, pensant quant és gran la cosa que reben, no solament de vós sobre tots sabent la corporal vida, mas l'altra per la qual treballam eternament, sempre vivint en gloriosa fama. O, més virtuós que tots los mortals! No·m supliqueu de cosa que yo més desige en aquest món ni·m tingau per tan ingrata que notícia no tinga dels beneficis rebuts de vostra gran noblesa. Feu-me gràcia, senyor, no s'enuge la vostra virtuosa persona d'esperar lo terme de nostra felicitat atényer, puix haveu obtés de mi gloriosa victòria. E considerau ab quanta glòria, de vostra senyoria e dels vostres, recobrat haveu tot l'imperi e vençuts e morts tants reys e senyors grans del poble morisch. E ara que a la senyoria vostra no resta sinó de rebre la possessió e domini de tot l'imperi com a patrimoni vostre, e retornat a mi, que sou sustentació de ma vida, vos promet de fer renunciar-vos la corona de l'imperi e dar compliment al nostre desijat matrimoni, restant vós emperador, car la magestat del senyor mon pare m'o ha promés per ço com la sua edat no és suficient per a regir l'imperi.

No comportà lo virtuós Tirant que més parlàs la excelsa senyora, sinó que la sua condició afable a tal parlar féu principi:

__De la celsitud de vostra magestat, excelsa   -f. U2v-   senyora, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada que egualment stime difícil acceptar yo pogués vostra graciosa e liberal oferta. E no sia plasent a la divina Potència que permetés lexar-me fer tan gran defalt que en vida de la magestat del senyor emperador yo rebés la corona de l'imperi ni tal defalt de mi se pogués presumir, car hun senyor de tanta virtut e excel·lència e complit de tantes perfeccions insignes no és merexedor de ésser desposseït en sa vida de tal senyoria. Sol suplich a la magestat sua que·m tinga per fill e servidor e catiu de sa filla. Altra cosa més en aquest món no desige posseir.

Acabant lo virtuós Tirant les darreres paraules de tanta afabilitat, a la excelsa senyora corregueren dels seus ulls vives làgremes de verdader amor, e lançant los seus braços sobre lo coll de Tirant, besà aquell moltes voltes. Aprés hun poc spay, dix:

__Lo meu senyor e lo meu bé, no és lengua mortal pogués explicar les perfeccions e virtuts que la vostra noble persona posseheix. E ara verdaderament tinch conegut que sol e singular sou en lo món entre los vivents. E suplich a la divina virtut, qui tal gràcia vos ha feta aconseguir, que us guart e us defena de tots perills e us done longa vida perquè·l pugau honrar e servir e fer tals obres que a la sua clemència plasents sien, e us lexe posseir per lonch temps la corona de l'Imperi Grech, lo qual, ab ajuda sua e ab vostres honorosos treballs, haveu guanyada. E a mi, que us puga servir en tota la vida vostra ab repòs benaventurat, axí com lo vostre cor e lo meu desigen.

E axí·s partiren ab moltes rahons de consolació.