Presentació
El manuscrit que la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives reprodueix a continuació, l'anomenat
Cançoner de Maians, té una gran importància literària no sols per l'obra de l'autor que ens
transmet, Joan Roís de Corella, sinó també perquè aquest és un dels pocs llibres manuscrits
monogràfics de tota la literatura en llengua catalana, juntament amb el BdC 831 de Bernat Metge
i amb alguns testimonis d'Ausiàs March.
Cal tenir en compte que, en la delineació i l'estructuració de qualsevol història literària, la
producció de llibres monogràfics no és un fet secundari, sinó el testimoni més clar de dos
notables elements de reflexió cultural: si, d'una banda, l'elaboració d'un manuscrit és, tot sovint,
conseqüència d'un acte conscient de recerca i selecció, d'una altra la realització d'una edició
monogràfica pressuposa, a més, el reconeixement del significat de l'escriptor en un marc literari
més ampli. En aquest cas, el document que presentem ens dóna molts elements d'anàlisi sobre
el clima de la literatura i de la meditació al voltant d'aquesta a la València del segle XV i de part
del XVI.
Pel que fa a l'autor antologitzat, el còdex és d'un gran relleu per més d'una raó. D'entrada,
ens testimonia, amb escreix, l'excepcional paper exercit per Corella en les lletres valencianes de
la segona meitat del segle XV, abans de l'aparent oblit patit en el segle següent, un estatus
modèlic que, certament, encara roman per estudiar. En segon lloc, és testimoni únic de moltes
de les seves composicions, amb la qual cosa, sense ell, seria molt difícil poder fer-nos una opinió
completa i matisada de la seva obra com a escriptor. Finalment, ens proporciona un document
ben interessant sobre la seva recepció en clau retòrica i moral, ja que hem de sospitar que
l'ordenació dels textos no és gens casual.
La primera part del manuscrit s'obre amb tres composicions, dues mitològiques, el
Rahonament de Thelamó e de Ulixes i el Plant dolorós de la reyna Ècuba, i una religiosa, La
istòria de Josep, que no corresponen, en principi, a cap criteri cronològic, ni de fonts, ni temàtic,
ni retòric, sinó ètic, ja que, potser, són les úniques tres proses especificadament dedicades a la
reflexió sobre els papers masculins i humans en general. A aquest grup segueix una llarga secció,
els fols. 25v-51r, encapçalada per La istòria de Leànder y Hero i conclosa pel debat amb el
príncep de Viana, en la qual la introspecció ètica és encara més directa i explícita. A continuació,
als fols. 51v-92v, trobem els textos més obertament mitològics i amorosos. Per últim, hi ha uns
productes fora de sèrie: un estrictament lligat a la reflexió sobre el valor i el significat del món
clàssic, Lo johí de Paris (92v-100v), i la resta a la definició positiva de models, bé femenins -les
vides de Santa Magdalena i de Santa Anna (100v-129v)-, bé masculins, com la Sepoltura de
mossén Francí Aguilar (116r-121v).
La segona part del manuscrit conté la producció poètica vista com a menys important i
encapçalada pels poemes marians, l'objectiu dels quals és definir-ne els patrons retòrics i
orientar-ne la lectura moral.