Resultados de búsqueda (14)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig / Rocío Oviedo Pérez de Tudela - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Oviedo y Pérez de Tudela, Rocío
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Julio Herrera y Reissig
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía uruguaya Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
-
Herrera y Reissig, Julio (1875-1910) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (18
coincidencias encontradas)
-
-
un ambiente que describe, a veces, por el simple placer de la descripción
(«Escucha: el universo es poesía
-
Río Piedras, Puerto Rico, marzo 1973, n.º 2, p. 26.
12
Américo FERRARI: «La poesía
-
Por tanto, en su poesía amorosa pasa por etapas diferentes, en un primer momento, la mujer no es algo
-
En esta poesía el escritor se sirve de escenas cotidianas, de elementos habituales, que cobran un significado
-
Hecho que ya insinuaría Borges, al afirmar, hablando de la poesía de Herrera, que había logrado
-
Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig
Rocío Oviedo y Pérez de Tudela
-
Por este motivo, el tema de lo cotidiano aparece en la poesía tratado de diferente manera, según los
-
generalizado (cuando abarca una estrofa o varias), habitualmente abandona el prosaísmo para elevarse a poesía
-
Ello se produce como intento de objetivación de la poesía, racionalización que indefectiblemente conducirá
-
Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig
-
RAMA: José Martí en..., Op. cit.
10
La poesía hispanoamericana desde el Modernismo
-
Clepsidras: el desdén por el amor del poeta, hace de éste un esclavo de su amada, imagen habitual de toda la poesía
-
interesa es la plasmación de un instante habitual, corriente, que permanece transformado en virtud de la poesía
-
hermanar lo privado y lo público»21 -si bien, el escritor argentino, renegaría posteriormente de la poesía
-
Estos procesos de desrealización que ya he analizado en la poesía amorosa se producen, así mismo en su
-
poesía descriptiva.
-
estos poemas pasa a lo prosaico y vulgar, con un intento claro de ironizar y que luego utilizará en su poesía
-
evolución se puede percibir por medio del análisis de los términos de lo cotidiano que utiliza en su poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
La poética al día : García Berrio, Antonio y Hernández Fernández, Teresa, "La Poética: tradición y modernidad", Madrid, Síntesis, 1988 / M.ª Carmen Bobes Naves - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Bobes Naves, María del Carmen, 1930-
- Portales:
-
Figuras del Hispanismo
Visitar sitio web
| Retórica y Poética
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
| María del Carmen Bobes Naves
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Anales de Literatura Española
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía española Siglo 20º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
-
Hernández Fernández, Teresa -- La poética : tradición y modernidad (Síntesis, 1988)
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Texto
- Título:
-
Mejor guardar las migas / Guadalupe Grande - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Grande, Guadalupe, 1965-
- Portales:
-
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal Nacional de Perú
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía peruana -- Siglo 20º
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Texto
- Título:
-
Éxodo / María Victoria Atencia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Atencia, María Victoria, 1931-
- Portales:
-
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal Nacional de Perú
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía peruana -- Siglo 20º
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Texto
- Título:
-
Los poetas, con César Vallejo : Quince de abril de mil novecientos treinta y ocho / Francisca Aguirre - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Aguirre, Francisca, 1930-2019
- Portales:
-
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal Nacional de Perú
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía peruana -- Siglo 20º
- Mat. aut.:
-
Vallejo, César, 1892-1938
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
El "Cancionero" de Fonseca y el manuscrito 3.888 de la Biblioteca Nacional de Madrid / Begoña López Bueno - Registro bibliográfico
- Autor:
-
López Bueno, Begoña
- Portal:
-
Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía española Siglo 17º - Historia y crítica
- Mat. aut.:
-
Fonseca, Juan de -- Cancionero
| Calatayud y Sandoval, Francisco de
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (15
coincidencias encontradas)
-
-
e interesan, y con la inmediatez
que refiere Medrano ("si ayer algo conferimos..."), lo vierten en poesía
-
El resurgir neoestoico
de fines del XVI y principios del XVII vitaliza aún más esta poesía de signo
ético-reflexivo
-
El asunto se presenta como un sugestivo capítulo de nuestra poesía áurea.
-
un humanista como era Fonseca, atento a
todos los campos del saber y especialmente aficionado a la poesía
-
bibliográfico y crítico, Madrid, Tip. de la Revista de
Archivos, 1907, p. 224 nota 1.
(21) Francisco de Rioja, Poesía
-
El manuscrito, bien conocido por los estudiosos de nuestra poesía del
Siglo de Oro, es, como anuncia
-
composiciones de Juan Antonio de Vera y Zúñiga, obras de Baltasar del
Alcázar, diversas obras eruditas sobre poesía
-
fundamental para alcanzar a comprender
mejor la personalidad de Juan de Fonseca, verdadero entendido en poesía
-
Poesía, op. cit.
(31) "Los comentarios de Juan de Fonseca a Garcilaso", art cit
(32) La letra de Fonseca
-
Y no sólo
porque la práctica totalidad de su poesía esté allí incluida, sino que también
se pone de manifiesto
-
indudablemente
no forman parte del cancionero en cuestión, sí pertenecerían a Fonseca, tan
aficionado a la poesía
-
la mano ajena los incluyó también allí, quedando como permanente testimonio de una vocación por la poesía
-
RODRÍGUEZ MOÑINO, Α., "Hernando de Soria Galvarro (Dos poesías inéditas)", en La transmisión
de la poesía
-
filiación sin matices
del grupo sevillano del XVII con Herrera), se incardina en una línea fecunda
de la poesía
-
que, debido precisamente a su amplitud, comprehende todas las orientaciones más representativas de la poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
La teoría literaria de Pedro Salinas / Mª del Carmen García Tejera - Registro bibliográfico
- Autor:
-
García Tejera, María del Carmen
- Portal:
-
Retórica y Poética
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura española -- Historia y crítica -- Teoría
- Mat. aut.:
-
Salinas, Pedro (1891-1951) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
La poesía es una aventura hacia lo absoluto.
-
Recordemos lá importancia prioritaria que Salinas concede a la
poesía "auténtica": "Estimo en la poesía
-
Poesía inhumana o sobrehumana quizá ha existido.
-
[modo político] les corresponde, en propiedad, el nombre de poesía política, con su secuela de poesía
-
Los horizontes del marxismo
consideran toda poesía escrita hasta hoy como una
poesía burguesa y anuncian
-
a poesía, al imponerle márgenes estrechos y rígidos.
-
Junto a la poesía
sobre el árbol o el crepúsculo hay una poesía sobre la
poesía, sobre el arte mismo.
-
La metáfora es la poesía misma, puesto que la poesía es "carne de metáfora" (SALINAS 1983, III, 340).
-
"La poesía es un espejo que hermosea lo deformado".
-
La poesía es una respuesta, una donación —entrega
gratuita y absoluta—: la poesía es amor:
"¡Si me llamaras
-
de la poesía como amada (70).
-
¡Oh pasión de mi vida, poesía
desnuda, mía para siempre!"
-
La poesía de la
generación del 27. Madrid. Guadarrama.
-
CERNUDA, L.
(1929) "Pedro Satinas y su poesía".
-
Estudios sobre poesía española contemporánea. Madrid.
-
"La poesía como tema: tres libros de Salinas". Estudios sobre poesía española contemporánea.
-
Espasa-Caipe.
(1953 b) "Poesía de Pedro Salinas".
-
A. (1934) "Poesía en deuda con ia poesía". Revista
de Occidente, XLIII, pp. 215-220.
-
Gredos, pp. 435-442.
(1965) "La poesía de Pedro Salinas".
-
Poesía
española contemporánea. Madrid.
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
"La hija del mar" : biografía, confesión lírica y folletín / Marina Mayoral - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Mayoral, Marina, 1942-
- Portales:
-
Biblioteca das Letras Galegas
Visitar sitio web
| Rosalía de Castro
Visitar sitio web
| Escritoras españolas
Visitar sitio web
- Materia:
-
Narrativa breve española Siglo 19º -- Historia y crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
L'arma de la paraula: La il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater / Núria Perpinyà - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Perpinyà, Núria
- Portales:
-
Literatura
Visitar sitio web
| Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Crítica | Críticos | Literatura catalana -- Historia y crítica | Ensayo (Género literario)
- Mat. aut.:
-
Ferrater, Gabriel (1922-1972) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
vindria a ésser el que Lausberg anomena «hipèrbole irónica»- que Ferrater usa
tant en critica com en poesia
-
Borges, «Una alarmante Historia de la Literatura» (8 de abril de 1938), ibíd., pág . 225 .
13 3
poesia
-
Hom se n'adona de la doble ironia ja que d'una banda els lectors de poesia es
comparen amb uns animals
-
Villena, El tema del amor en la poesía, Planeta, Barcelona, 1977, Pág . 101 .
J .
-
Ara : en la seva poesia aquest fenomen no és infreqüent .
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Aguirre, Francisca, 1930-2019 1
- Atencia, María Victoria, 1931- 1
- Badia, Lola, 1957- 1
- Bobes Naves, María del Carmen, 1930- 1
- Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007 1
- García Tejera, María del Carmen 1
- Grande, Guadalupe, 1965- 1
- Lobato, María-Luisa 1
- López Bueno, Begoña 1
- Mayoral, Marina, 1942- 1
- Oviedo y Pérez de Tudela, Rocío 1
- Perpinyà, Núria 1
- Riera, Carme, 1949- 1
- Segarra, Marta 1
- Poesía peruana -- Siglo 20º 3
- Poesía española 2
- Bilingüismo 1
- Crítica 1
- Críticos 1
- Ensayo (Género literario) 1
- Exiliados 1
- Literatura catalana -- Historia y crítica 1
- Literatura del exilio española 1
- Literatura española -- 1500-1700 (Periodo clásico) -- Colecciones 1
- Literatura española -- Historia y crítica -- Teoría 1
- Moriscos 1
- Narrativa breve española 1
- Poesía uruguaya 1
- Prerrafaelismo -- Influencia 1
- Prerrafaelistas 1
- Teatro español -- Siglo 17º -- Historia y crítica 1
Datos extraídos de Wikidata
- femenino14 [Eliminar filtro]
Datos extraídos de Wikidata
- España14 [Eliminar filtro]
- 1988 14 [Eliminar filtro]
- Calderón de la Barca, Pedro, 1600-1681 2
- Calatayud y Sandoval, Francisco de 1
- Ferrater, Gabriel (1922-1972) 1
- Fonseca, Juan de 1
- Hernández Fernández, Teresa 1
- Herrera y Reissig, Julio (1875-1910) 1
- Miró, Gabriel (1879-1930) 1
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 1
- Salinas, Pedro (1891-1951) 1
- Semprún, Jorge (1923-2011) 1
- Vallejo, César, 1892-1938 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig / Rocío Oviedo Pérez de Tudela - Registro bibliográfico
- Autor:
- Oviedo y Pérez de Tudela, Rocío
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Julio Herrera y Reissig Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía uruguaya Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
- Herrera y Reissig, Julio (1875-1910) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (18 coincidencias encontradas)
-
- un ambiente que describe, a veces, por el simple placer de la descripción («Escucha: el universo es poesía
- Río Piedras, Puerto Rico, marzo 1973, n.º 2, p. 26. 12 Américo FERRARI: «La poesía
- Por tanto, en su poesía amorosa pasa por etapas diferentes, en un primer momento, la mujer no es algo
- En esta poesía el escritor se sirve de escenas cotidianas, de elementos habituales, que cobran un significado
- Hecho que ya insinuaría Borges, al afirmar, hablando de la poesía de Herrera, que había logrado
- Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig Rocío Oviedo y Pérez de Tudela
- Por este motivo, el tema de lo cotidiano aparece en la poesía tratado de diferente manera, según los
- generalizado (cuando abarca una estrofa o varias), habitualmente abandona el prosaísmo para elevarse a poesía
- Ello se produce como intento de objetivación de la poesía, racionalización que indefectiblemente conducirá
- Lo cotidiano: su evolución en la poesía de Herrera y Reissig
- RAMA: José Martí en..., Op. cit. 10 La poesía hispanoamericana desde el Modernismo
- Clepsidras: el desdén por el amor del poeta, hace de éste un esclavo de su amada, imagen habitual de toda la poesía
- interesa es la plasmación de un instante habitual, corriente, que permanece transformado en virtud de la poesía
- hermanar lo privado y lo público»21 -si bien, el escritor argentino, renegaría posteriormente de la poesía
- Estos procesos de desrealización que ya he analizado en la poesía amorosa se producen, así mismo en su
- poesía descriptiva.
- estos poemas pasa a lo prosaico y vulgar, con un intento claro de ironizar y que luego utilizará en su poesía
- evolución se puede percibir por medio del análisis de los términos de lo cotidiano que utiliza en su poesía
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- La poética al día : García Berrio, Antonio y Hernández Fernández, Teresa, "La Poética: tradición y modernidad", Madrid, Síntesis, 1988 / M.ª Carmen Bobes Naves - Registro bibliográfico
- Autor:
- Bobes Naves, María del Carmen, 1930-
- Portales:
- Figuras del Hispanismo Visitar sitio web | Retórica y Poética Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web | María del Carmen Bobes Naves Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Anales de Literatura Española Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía española Siglo 20º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
- Hernández Fernández, Teresa -- La poética : tradición y modernidad (Síntesis, 1988)
- Formatos:
-
Resultado número:4 Texto
- Título:
- Mejor guardar las migas / Guadalupe Grande - Registro bibliográfico
- Autor:
- Grande, Guadalupe, 1965-
- Portales:
- Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal Nacional de Perú Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía peruana -- Siglo 20º
- Formatos:
-
Resultado número:5 Texto
- Título:
- Éxodo / María Victoria Atencia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Atencia, María Victoria, 1931-
- Portales:
- Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal Nacional de Perú Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía peruana -- Siglo 20º
- Formatos:
-
Resultado número:6 Texto
- Título:
- Los poetas, con César Vallejo : Quince de abril de mil novecientos treinta y ocho / Francisca Aguirre - Registro bibliográfico
- Autor:
- Aguirre, Francisca, 1930-2019
- Portales:
- Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal Nacional de Perú Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía peruana -- Siglo 20º
- Mat. aut.:
- Vallejo, César, 1892-1938
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- El "Cancionero" de Fonseca y el manuscrito 3.888 de la Biblioteca Nacional de Madrid / Begoña López Bueno - Registro bibliográfico
- Autor:
- López Bueno, Begoña
- Portal:
- Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO) Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía española Siglo 17º - Historia y crítica
- Mat. aut.:
- Fonseca, Juan de -- Cancionero | Calatayud y Sandoval, Francisco de
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (15 coincidencias encontradas)
-
- e interesan, y con la inmediatez que refiere Medrano ("si ayer algo conferimos..."), lo vierten en poesía
- El resurgir neoestoico de fines del XVI y principios del XVII vitaliza aún más esta poesía de signo ético-reflexivo
- El asunto se presenta como un sugestivo capítulo de nuestra poesía áurea.
- un humanista como era Fonseca, atento a todos los campos del saber y especialmente aficionado a la poesía
- bibliográfico y crítico, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos, 1907, p. 224 nota 1. (21) Francisco de Rioja, Poesía
- El manuscrito, bien conocido por los estudiosos de nuestra poesía del Siglo de Oro, es, como anuncia
- composiciones de Juan Antonio de Vera y Zúñiga, obras de Baltasar del Alcázar, diversas obras eruditas sobre poesía
- fundamental para alcanzar a comprender mejor la personalidad de Juan de Fonseca, verdadero entendido en poesía
- Poesía, op. cit. (31) "Los comentarios de Juan de Fonseca a Garcilaso", art cit (32) La letra de Fonseca
- Y no sólo porque la práctica totalidad de su poesía esté allí incluida, sino que también se pone de manifiesto
- indudablemente no forman parte del cancionero en cuestión, sí pertenecerían a Fonseca, tan aficionado a la poesía
- la mano ajena los incluyó también allí, quedando como permanente testimonio de una vocación por la poesía
- RODRÍGUEZ MOÑINO, Α., "Hernando de Soria Galvarro (Dos poesías inéditas)", en La transmisión de la poesía
- filiación sin matices del grupo sevillano del XVII con Herrera), se incardina en una línea fecunda de la poesía
- que, debido precisamente a su amplitud, comprehende todas las orientaciones más representativas de la poesía
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- La teoría literaria de Pedro Salinas / Mª del Carmen García Tejera - Registro bibliográfico
- Autor:
- García Tejera, María del Carmen
- Portal:
- Retórica y Poética Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura española -- Historia y crítica -- Teoría
- Mat. aut.:
- Salinas, Pedro (1891-1951) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- La poesía es una aventura hacia lo absoluto.
- Recordemos lá importancia prioritaria que Salinas concede a la poesía "auténtica": "Estimo en la poesía
- Poesía inhumana o sobrehumana quizá ha existido.
- [modo político] les corresponde, en propiedad, el nombre de poesía política, con su secuela de poesía
- Los horizontes del marxismo consideran toda poesía escrita hasta hoy como una poesía burguesa y anuncian
- a poesía, al imponerle márgenes estrechos y rígidos.
- Junto a la poesía sobre el árbol o el crepúsculo hay una poesía sobre la poesía, sobre el arte mismo.
- La metáfora es la poesía misma, puesto que la poesía es "carne de metáfora" (SALINAS 1983, III, 340).
- "La poesía es un espejo que hermosea lo deformado".
- La poesía es una respuesta, una donación —entrega gratuita y absoluta—: la poesía es amor: "¡Si me llamaras
- de la poesía como amada (70).
- ¡Oh pasión de mi vida, poesía desnuda, mía para siempre!"
- La poesía de la generación del 27. Madrid. Guadarrama.
- CERNUDA, L. (1929) "Pedro Satinas y su poesía".
- Estudios sobre poesía española contemporánea. Madrid.
- "La poesía como tema: tres libros de Salinas". Estudios sobre poesía española contemporánea.
- Espasa-Caipe. (1953 b) "Poesía de Pedro Salinas".
- A. (1934) "Poesía en deuda con ia poesía". Revista de Occidente, XLIII, pp. 215-220.
- Gredos, pp. 435-442. (1965) "La poesía de Pedro Salinas".
- Poesía española contemporánea. Madrid.
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- "La hija del mar" : biografía, confesión lírica y folletín / Marina Mayoral - Registro bibliográfico
- Autor:
- Mayoral, Marina, 1942-
- Portales:
- Biblioteca das Letras Galegas Visitar sitio web | Rosalía de Castro Visitar sitio web | Escritoras españolas Visitar sitio web
- Materia:
- Narrativa breve española Siglo 19º -- Historia y crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- L'arma de la paraula: La il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater / Núria Perpinyà - Registro bibliográfico
- Autor:
- Perpinyà, Núria
- Portales:
- Literatura Visitar sitio web | Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Crítica | Críticos | Literatura catalana -- Historia y crítica | Ensayo (Género literario)
- Mat. aut.:
- Ferrater, Gabriel (1922-1972) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- vindria a ésser el que Lausberg anomena «hipèrbole irónica»- que Ferrater usa tant en critica com en poesia
- Borges, «Una alarmante Historia de la Literatura» (8 de abril de 1938), ibíd., pág . 225 . 13 3 poesia
- Hom se n'adona de la doble ironia ja que d'una banda els lectors de poesia es comparen amb uns animals
- Villena, El tema del amor en la poesía, Planeta, Barcelona, 1977, Pág . 101 . J .
- Ara : en la seva poesia aquest fenomen no és infreqüent .
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Aguirre, Francisca, 1930-2019 1
- Atencia, María Victoria, 1931- 1
- Badia, Lola, 1957- 1
- Bobes Naves, María del Carmen, 1930- 1
- Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007 1
- García Tejera, María del Carmen 1
- Grande, Guadalupe, 1965- 1
- Lobato, María-Luisa 1
- López Bueno, Begoña 1
- Mayoral, Marina, 1942- 1
- Oviedo y Pérez de Tudela, Rocío 1
- Perpinyà, Núria 1
- Riera, Carme, 1949- 1
- Segarra, Marta 1
- Poesía peruana -- Siglo 20º 3
- Poesía española 2
- Bilingüismo 1
- Crítica 1
- Críticos 1
- Ensayo (Género literario) 1
- Exiliados 1
- Literatura catalana -- Historia y crítica 1
- Literatura del exilio española 1
- Literatura española -- 1500-1700 (Periodo clásico) -- Colecciones 1
- Literatura española -- Historia y crítica -- Teoría 1
- Moriscos 1
- Narrativa breve española 1
- Poesía uruguaya 1
- Prerrafaelismo -- Influencia 1
- Prerrafaelistas 1
- Teatro español -- Siglo 17º -- Historia y crítica 1
Datos extraídos de Wikidata
- femenino14 [Eliminar filtro]
Datos extraídos de Wikidata
- España14 [Eliminar filtro]
- 1988 14 [Eliminar filtro]
- Calderón de la Barca, Pedro, 1600-1681 2
- Calatayud y Sandoval, Francisco de 1
- Ferrater, Gabriel (1922-1972) 1
- Fonseca, Juan de 1
- Hernández Fernández, Teresa 1
- Herrera y Reissig, Julio (1875-1910) 1
- Miró, Gabriel (1879-1930) 1
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 1
- Salinas, Pedro (1891-1951) 1
- Semprún, Jorge (1923-2011) 1
- Vallejo, César, 1892-1938 1