Resultados de búsqueda (14)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
La tradició i la moral / per Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
Curial, doncs, ho té clar: la història és
millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la amb
-
s'hi presenta
és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una
operació filològica: la poesia
-
Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la
poesia a la tardor medieval va ser
-
Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una
vindicació de la poesia i de les «poètiques
-
resposta no pot eludir la
referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al
pròleg: la poesia
-
Quan Bernat Metge, Martorell,
l'anònim del
Curial o Joan Roís de Corella diuen
«poesia»,
-
Això es deu al fet que el mot
«poesia» al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia
llatina
-
La poesia, doncs, no
s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia
accedir
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
El "Tirant", la tradició i la moral - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura i moral
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
Curial, doncs, ho té
clar: la història és millor perquè és la veritat,
la poesia cal prendre-la
-
Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la
poesia a la tardor medieval va ser
-
Pensem que Boccaccio va escriure un text
apologètic, una vindicació de la poesia i de les
«poètiques
-
s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris
i d'una operació filològica: la poesia
-
eludir la
referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al
pròleg del
Tirant: la poesia
-
Quan
Bernat Metge, Martorell, l'anònim del
Curial o Joan Roís de Corella diuen
«poesia»
-
Això es deu al fet que el mot poesia al segle XV fa
patent a la ment sobretot la poesia llatina:
-
La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge
versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Fuster, intèrpret d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Fuster, Joan (1922-1992) -- Crítica i interpretació
| March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (10
coincidencias encontradas)
-
-
Blanc era només un problema
d'hores de preparació (de nits en blanc, i perdoneu la broma); però la poesia
-
En segon lloc, he hagut d'aprendre que la poesia d'Ausiàs March posseeix al
nostre segle encara un insòlit
-
Si una poesia lírica pot ser qualificada de
«mínimament lírica» —segons l'accepció etimològica d'aquest
-
darrer mot—, aqueixa
poesia és, sens dubte, la d'Ausiàs March: a penes és cant, en efecte.
-
La poesia occitana del XIV, per exemple, incorpora (vegeu les
Lleis d'amor) un bagatge ètic considerabilíssim
-
negatives rotundes del discurs eclesiàstic que l'autor afirma seguir;
seguint la mateixa sendera de la poesia
-
lumina la seva manera de fer: «En certa manera, podríem pensar que, en la intenció de
March, la seva poesia
-
diverses vies
per a descriure el propòsit literari que s'oculta en l'enorme exageració que és tota la
poesia
-
L'una és la proposta fusteriana d'entendre la poesia de March com un
«discurs únic», que és un tema sobre
-
L'observació surt al pas, en efecte, de la natura el·líptica de la poesia de March, erissada
de pressupòsits
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix
gènere de ficció que la poesia
-
o Sèneca, d'on deriven; com és
sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a
Corella és "vulgar poesia
-
i l'abril
de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el
2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
-
l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia
en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes : Ramon Muntaner - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Jaume I i el "Llibre dels Fets"
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Muntaner, Ramon (1265-1336) -- Llibre dels fets
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
un home d'armes, que, si bé
posseeix una formació singular en el
trivium, la filosofia, la poesia
-
Hèctor, però
l'autor del
Curial sap distingir perfectament la
«veritat» de les «ficcions de poesia
-
La ficció
és cosa de poetes i la poesia, pastura de savis i intel·lectuals.
-
proporciona en els capítols finals de la seva
crònica, abundant informació sobre el paper de la poesia
-
Curial és admès tot sol a la presència del
déu de la poesia: els seus companys queden al marge a
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Riba i els nostres clàssics: Notes de lectura / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
qualitat de certes recopilacions mitogràfiques seves, certs accents de la seva defensa teórica de la poesia
-
tractats italians i llatins, que retrobem de Lo Somni a Corella; especialment la seva defensa de la poesia
-
Sabem perfectament que des d'Arnau Daniel a Jordi de Sant Jordi la poesia sentimental és plena de cors
-
, i En Ramón Muntaner, home d'imperi, del 1925, tots dos recollits a Els Marges (1927), i Nota a la poesia
-
March és vist com un poeta de la solitud que escriu poesia per comprendre i que és un torturat en la
-
els crítics italians que més apreciava, capacitava Riba per a emetre judicis molt encertats sobre la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
De "La Faula" al "Tirant lo Blanc", passant pel "Llibre de Fortuna e Prudencia" - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Materia:
-
Llibres de cavalleries S. XIV-XV
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la "Tragèdia de Caldesa" de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Vegeu Rico 1984 i Badia 1991.
24
Cal fer atenció a la polisèmia corelliana del terme poesia
-
que designa sovint les seves nou obres en prosa construïdes sobre temes mitològics; Corella parla de poesia
-
Caldesa amb la transgressió del codi de comportament amatori tradicionalment prestigiat en l'àmbit de la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les "Heroides" i de les "Metamorfosis" al vulgar / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
Eiximenis es mostra contrari a la poesia en els termes en què ho és Boeci o, més específicament, Llull30
-
; la poesia té un lligam ocult amb certes formes de lascívia que l'Ovidi tractadista de l'amor posa de
-
descobrir-nos el punt de la influència del de Certaldo ens diu, a més, que Alegre fa seva la defensa de la poesia
-
Ovidi
«mirava a trasformare la poesia amorosa di carattere subiettivo in raffinata casistica amatoria
-
5
«La stupefacente facilità di versificazione, di cui natura lo dotò, lo rese (Ovidi) per la poesia
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 14 [Eliminar filtro]
- Badia, Lola, 1957- 14 [Eliminar filtro]
Datos extraídos de Wikidata
- femenino14 [Eliminar filtro]
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- La tradició i la moral / per Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- Curial, doncs, ho té clar: la història és millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la amb
- s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una operació filològica: la poesia
- Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la poesia a la tardor medieval va ser
- Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una vindicació de la poesia i de les «poètiques
- resposta no pot eludir la referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al pròleg: la poesia
- Quan Bernat Metge, Martorell, l'anònim del Curial o Joan Roís de Corella diuen «poesia»,
- Això es deu al fet que el mot «poesia» al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia llatina
- La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- El "Tirant", la tradició i la moral - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura i moral
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- Curial, doncs, ho té clar: la història és millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la
- Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la poesia a la tardor medieval va ser
- Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una vindicació de la poesia i de les «poètiques
- s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una operació filològica: la poesia
- eludir la referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al pròleg del Tirant: la poesia
- Quan Bernat Metge, Martorell, l'anònim del Curial o Joan Roís de Corella diuen «poesia»
- Això es deu al fet que el mot poesia al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia llatina:
- La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Joan Fuster, intèrpret d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Fuster, Joan (1922-1992) -- Crítica i interpretació | March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (10 coincidencias encontradas)
-
- Blanc era només un problema d'hores de preparació (de nits en blanc, i perdoneu la broma); però la poesia
- En segon lloc, he hagut d'aprendre que la poesia d'Ausiàs March posseeix al nostre segle encara un insòlit
- Si una poesia lírica pot ser qualificada de «mínimament lírica» —segons l'accepció etimològica d'aquest
- darrer mot—, aqueixa poesia és, sens dubte, la d'Ausiàs March: a penes és cant, en efecte.
- La poesia occitana del XIV, per exemple, incorpora (vegeu les Lleis d'amor) un bagatge ètic considerabilíssim
- negatives rotundes del discurs eclesiàstic que l'autor afirma seguir; seguint la mateixa sendera de la poesia
- lumina la seva manera de fer: «En certa manera, podríem pensar que, en la intenció de March, la seva poesia
- diverses vies per a descriure el propòsit literari que s'oculta en l'enorme exageració que és tota la poesia
- L'una és la proposta fusteriana d'entendre la poesia de March com un «discurs únic», que és un tema sobre
- L'observació surt al pas, en efecte, de la natura el·líptica de la poesia de March, erissada de pressupòsits
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix gènere de ficció que la poesia
- o Sèneca, d'on deriven; com és sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a Corella és "vulgar poesia
- i l'abril de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el 2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
- l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes : Ramon Muntaner - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Jaume I i el "Llibre dels Fets" Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Muntaner, Ramon (1265-1336) -- Llibre dels fets
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- un home d'armes, que, si bé posseeix una formació singular en el trivium, la filosofia, la poesia
- Hèctor, però l'autor del Curial sap distingir perfectament la «veritat» de les «ficcions de poesia
- La ficció és cosa de poetes i la poesia, pastura de savis i intel·lectuals.
- proporciona en els capítols finals de la seva crònica, abundant informació sobre el paper de la poesia
- Curial és admès tot sol a la presència del déu de la poesia: els seus companys queden al marge a
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Riba i els nostres clàssics: Notes de lectura / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- qualitat de certes recopilacions mitogràfiques seves, certs accents de la seva defensa teórica de la poesia
- tractats italians i llatins, que retrobem de Lo Somni a Corella; especialment la seva defensa de la poesia
- Sabem perfectament que des d'Arnau Daniel a Jordi de Sant Jordi la poesia sentimental és plena de cors
- , i En Ramón Muntaner, home d'imperi, del 1925, tots dos recollits a Els Marges (1927), i Nota a la poesia
- March és vist com un poeta de la solitud que escriu poesia per comprendre i que és un torturat en la
- els crítics italians que més apreciava, capacitava Riba per a emetre judicis molt encertats sobre la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- De "La Faula" al "Tirant lo Blanc", passant pel "Llibre de Fortuna e Prudencia" - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Materia:
- Llibres de cavalleries S. XIV-XV
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la "Tragèdia de Caldesa" de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Vegeu Rico 1984 i Badia 1991. 24 Cal fer atenció a la polisèmia corelliana del terme poesia
- que designa sovint les seves nou obres en prosa construïdes sobre temes mitològics; Corella parla de poesia
- Caldesa amb la transgressió del codi de comportament amatori tradicionalment prestigiat en l'àmbit de la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les "Heroides" i de les "Metamorfosis" al vulgar / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- Eiximenis es mostra contrari a la poesia en els termes en què ho és Boeci o, més específicament, Llull30
- ; la poesia té un lligam ocult amb certes formes de lascívia que l'Ovidi tractadista de l'amor posa de
- descobrir-nos el punt de la influència del de Certaldo ens diu, a més, que Alegre fa seva la defensa de la poesia
- Ovidi «mirava a trasformare la poesia amorosa di carattere subiettivo in raffinata casistica amatoria
- 5 «La stupefacente facilità di versificazione, di cui natura lo dotò, lo rese (Ovidi) per la poesia
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 14 [Eliminar filtro]
- Badia, Lola, 1957- 14 [Eliminar filtro]
Datos extraídos de Wikidata
- femenino14 [Eliminar filtro]