Resultados de búsqueda (20)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries) / Begoña Pozo-Sánchez - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Pozo, Begonya, 1974-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Carmelina Sánchez-Cutillas
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas
(o sobre la fractura entre generacions literàries
-
Paraules clau: Carmelina Sánchez-Cutillas, poesia i gènere, poesia catalana actual, genealogies,
criptogínia
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la
fractura entre generacions literàries
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la
fractura entre generacions literàries
-
Aquestes no foren les úniques paraules on l’autora es lamentava de l’escàs ressò de la seua poesia
als
-
Aproximació a la subalternitat de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas
El silenci de la crítica i
-
Quina opinió tens sobre la poesia en català al País Valencià feta per dones durant la
postguerra?
-
Aquesta inèrcia va seguir al llarg dels anys i, com un allau de neu, va
ocultar la poesia de l’autora
-
Transcrivim ací alguns dels testimonis que ho corroboren:
La poesia en aquell moment era quasi tota l
-
El coneixement de la seua poesia vindria després (Lola Andrés).
-
La poesia era, al meu entendre, camp dels homes.
-
La poesia la vaig descobrir molt més tard (Maria Fullana).
-
Vaig arribar a «fixar-me» en la poesia
bastant més tard (Rosa Roig).
-
Com apareix al
gràfic 3, dedicat a la identificació del primer contacte amb la poesia de l’autora, en
-
la major part
dels casos l’acostament a la poesia es va produir bé de forma autodidàctica –sobretot
-
En realitat la lectura de la seua poesia va ser posterior.
-
I la seua poesia l’he llegida molt més tard.
-
La poesia en aquell moment era quasi tota l’escrita pels homes (...)
-
El coneixement de la seua
poesia vindria després.
-
Hi ha futur per a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas?
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
Vellesa i deterioració en Ausiàs March / Anna Maria Compagna Perrone Capano - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Compagna Perrone Capano, Anna Maria
- Portales:
-
Ausiàs March
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Joan Fuster suggereix “resseguir el tema de la deterioració del cos per l’edat en la
poesia de Marc:
-
Crec, doncs, que en la poesia d’Ausiàs March el mot
tema vellesa i tota la seva constel lació són mots
-
Di Girolamo
mateix cita Kohler que diu que
en la poesia cortesa joven and jove
“servent dans la grande
-
En la poesia LXVIII i en les
immediates Bohigas (cit., vol.
-
(CXXVII.377)
Notem que els adjectius i noms que indiquen vellesa apareixen a partir de la poesia
LXV
-
A més aquests adjectius
i noms augmenten la seva freqüència a partir de la poesia CIV: l’ordre de les
-
En l’ocurrència 3, que es troba a la tornada de la
mateixa poesia LXV, però, “el poeta demana la vellesa
-
Es tracta, però, d’una il·lusió: la vellesa no pot alliberar-lo d’Amor, si en la poesia
successiva el
-
A més el poeta no pot viure sense Amor, si en la poesia LXXVI compa
ra ell mateix, que d’Amor es veu
-
Amb les ocurrències 6 i 7 dels versos 21 i
22 de la poesia LXXXIV, el poeta declara que en el temps antich
-
Amb l’ocurrència 8, en la poesia CIV, March contraposa el jove al vell: aquell que
no deshonora el jove
-
No és així en l’ocurrència 9, en la poesia CVI.
-
Amb l’ocurrència 11, en la poesia CXII, el poeta “comença a sentir-se vell i
“observa els efectes dels
-
En l’ocurrència 12, en la mateixa poesia, apa
reixen els vells antics que conegueren només les lleis
-
En l’ocurrència 13, en la poesia CXIV, el poeta es declara “ya del tot vençut per
l’àbit vell”14: Bohigas
-
Amb l’ocurrència 14, en la poesia CXV, les coses velles es confonen amb les noves:
“en dona l’exemple
-
En les ocurrències 15 i 16, en la poesia CXX, Ausiàs, ja vell, tem que tomarà a
caure en l’amor i, no
-
En Pocurrència 17, en la poesia CXXI, el poeta parla una altra vegada d’un costum
vell.
-
En les ocurrències 18 i 19, en la poesia CXXIIa, Ausiàs se sent jutjat com a “galant
vell”21 i ell mateix
-
Poesia dell’ultimo trovatore, Milà, Trento, 1997, p.
143, que també fa referència a
March: “il perfetto
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Des de la perifèria del discurs: Maria-Mercè Marçal i Dolors Miquel / Caterina Riba Sanmartí - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Riba Sanmartí, Caterina, 1977-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 -- Crítica i interpretació
| Miquel, Dolors, 1960- -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
L’altra poeta que abordarem, Dolors Miquel, és autora d’una desena de llibres
de poesia, entre els quals
-
Tan
sols disposem de l’article de Jordi Jové titulat «La poesía de Dolors Miquel» (2003)
publicat a la
-
A propòsit de la poesia de Dolors Miquel» de Montserrat Palau (2015), que aparegué dins el volum La
recuperació
-
La intensitat captivadora de la seva forma de recitar ha estat una
excel·lent aliada per a una poesia
-
La seva poesia descriu el món des d’una distància crítica i és esmolada i tentacular, ja que en la seva
-
LA RECODIFICACIÓ D’ESTEREOTIPS FEMENINS
La poesia de Marçal i Miquel situa en el punt de mira la idea
-
En un text publicat a Els Marges, Miquel explica la intensa relació
que manté amb la poesia: «He escrit
-
poesia perquè ho necessitava per respirar.
-
La
poesia arribava com arriba una grip o arriben aquelles coses que arriben, sense poder
fer altra cosa
-
Si bé Marçal també considera
que la poesia és una necessitat, que és «el meu esquelet intern, la meva
-
En la seva poesia,
la identitat hi apareix de manera escindida, fracturada, contradictòria, debatent-se
-
Aquesta poesia va introduïda per
la citació de l’argentí Jorge Bucay, «Perquè jo sóc jo», una afirmació
-
L’estudiosa Fina Llorca, en l’article «Set paraules en la poesia de Maria-Mercè
Marçal», en el qual aborda
-
poema en què
s’entrellacen de forma punyent l’humor i la denúncia, característiques essencials de
la poesia
-
reivindicació d’una sexualitat alliberada de tota norma o la del dialecte
lleidatà, presents en la poesia
-
Garcia, A. (2012) «El cos vulnerable en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins
H. Marçal i Ll.
-
Jové, J. (2003) «La poesía de Dolors Miquel», Ínsula.
-
Llorca, F. (2008) «Set paraules en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins H.
-
Missa pagesa, Barcelona, Edicions 62.
— (2009a) El Musot, Barcelona, Pagès editors.
— (2009b) «Sobre poesia
-
i sobre la meva poesia», Els Marges, 87, pp. 8-12.
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
La práctica traductiva de Yourcenar, "belle infidèle" / Montserrat Gallart Sanfeliu - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Gallart i Sanfeliu, Montserrat, 1953-
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura comparada Historia y crítica | Traducciones
- Mat. aut.:
-
Yourcenar, Marguerite (1903-1987)
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
Paraules clau: poesia, reescriptura, empatia, autoria, autoritat.
-
traduccions fetes per m. yourcenar
Yourcenar va versionar novel·les, obres de teatre i, sobretot, poesia
-
obeí, sobretot, a una preocupació d’ordre
formal i és una mena d’assaig sociològic i un passeig per la poesia
-
Yourcenar entrà en contacte amb la poesia de Kavafis quan encara era desconeguda, tant en els àmbits
-
d’una gran
part de la producció yourcenariana que, des dels inicis, s’havia formulat mitjançant la poesia
-
d’empatia i de poesia...
-
El perquè de l’empatia de Yourcenar amb Kavafis l’explica el seu interès primerenc per la poesia.
-
literària» i que posteriorment sempre més conreà la prosa, el seu
primer mitjà d’expressió va ser la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
Aspectes argumentals de la "Tragèdia de Caldesa" / Rosanna Cantavella - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cantavella, Rosanna
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Badia, Lola (1988), «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De
-
Cabré, Lluís (1993), «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», dins Actes del novè Col
-
Lletres, 9, pp. 26-36.
—— (1997), «La pregunta disyuntiva como vehículo de cuestiones de amor en la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix
gènere de ficció que la poesia
-
o Sèneca, d'on deriven; com és
sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a
Corella és "vulgar poesia
-
i l'abril
de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el
2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
-
l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia
en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
Riba i els nostres clàssics: Notes de lectura / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
qualitat de certes recopilacions mitogràfiques seves, certs accents de la seva defensa teórica de la poesia
-
tractats italians i llatins, que retrobem de Lo Somni a Corella; especialment la seva defensa de la poesia
-
Sabem perfectament que des d'Arnau Daniel a Jordi de Sant Jordi la poesia sentimental és plena de cors
-
, i En Ramón Muntaner, home d'imperi, del 1925, tots dos recollits a Els Marges (1927), i Nota a la poesia
-
March és vist com un poeta de la solitud que escriu poesia per comprendre i que és un torturat en la
-
els crítics italians que més apreciava, capacitava Riba per a emetre judicis molt encertats sobre la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la "Tragèdia de Caldesa" de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Vegeu Rico 1984 i Badia 1991.
24
Cal fer atenció a la polisèmia corelliana del terme poesia
-
que designa sovint les seves nou obres en prosa construïdes sobre temes mitològics; Corella parla de poesia
-
Caldesa amb la transgressió del codi de comportament amatori tradicionalment prestigiat en l'àmbit de la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les "Heroides" i de les "Metamorfosis" al vulgar / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
Eiximenis es mostra contrari a la poesia en els termes en què ho és Boeci o, més específicament, Llull30
-
; la poesia té un lligam ocult amb certes formes de lascívia que l'Ovidi tractadista de l'amor posa de
-
descobrir-nos el punt de la influència del de Certaldo ens diu, a més, que Alegre fa seva la defensa de la poesia
-
Ovidi
«mirava a trasformare la poesia amorosa di carattere subiettivo in raffinata casistica amatoria
-
5
«La stupefacente facilità di versificazione, di cui natura lo dotò, lo rese (Ovidi) per la poesia
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 20 [Eliminar filtro]
- Badia, Lola, 1957- 6
- Cantavella, Rosanna 2
- Compagna Perrone Capano, Anna Maria 2
- Coll-Vinent, Sílvia 1
- Conca, Maria, 1948- 1
- Coroleu, Alejandro, 1965- 1
- Gallart i Sanfeliu, Montserrat, 1953- 1
- Guia, Josep, 1947- 1
- Lledó Cunill, Eulàlia 1
- Miralles, Eulàlia 1
- Paredes Baulida, Maria, 1956- 1
- Pozo, Begonya, 1974- 1
- Riba Sanmartí, Caterina, 1977- 1
- Schmid, Beatrice 1
- Webster, Jill R. (Jill Rosemary), 1931- 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 6
- Animales en la literatura 1
- Català antic 1
- Catalunya -- Història -- S. XVIII 1
- Edició i editors 1
- Escriptors i editors 1
- Escriptors valencians 1
- Guerra de successió espanyola, 1700-1714 1
- Historiografia 1
- Humanisme 1
- Impressors -- Història 1
- Impressors -- València -- Història 1
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 1
- Literatura comparada 1
- Literatura medieval -- Història i crítica 1
- Literatura valenciana -- Història i crítica 1
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 1
- Traducciones 1
Datos extraídos de Wikidata
- femenino20 [Eliminar filtro]
- masculino2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 5
- Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 1
- Estelrich, Joan, 1896-1958 1
- Madariaga, Salvador de, 1886-1978 1
- Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 1
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 1
- Meunier, Mario, 1880-1960 1
- Miquel, Dolors, 1960- 1
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009 1
- Torroella, Guillem de, 1348-1375 1
- Valéry, Paul, 1871-1945 1
- Wittlin, Curt J., 1941- 1
- Yourcenar, Marguerite (1903-1987) 1
- català 20 [Eliminar filtro]
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries) / Begoña Pozo-Sánchez - Registro bibliográfico
- Autor:
- Pozo, Begonya, 1974-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Carmelina Sánchez-Cutillas Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Paraules clau: Carmelina Sánchez-Cutillas, poesia i gènere, poesia catalana actual, genealogies, criptogínia
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Aquestes no foren les úniques paraules on l’autora es lamentava de l’escàs ressò de la seua poesia als
- Aproximació a la subalternitat de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas El silenci de la crítica i
- Quina opinió tens sobre la poesia en català al País Valencià feta per dones durant la postguerra?
- Aquesta inèrcia va seguir al llarg dels anys i, com un allau de neu, va ocultar la poesia de l’autora
- Transcrivim ací alguns dels testimonis que ho corroboren: La poesia en aquell moment era quasi tota l
- El coneixement de la seua poesia vindria després (Lola Andrés).
- La poesia era, al meu entendre, camp dels homes.
- La poesia la vaig descobrir molt més tard (Maria Fullana).
- Vaig arribar a «fixar-me» en la poesia bastant més tard (Rosa Roig).
- Com apareix al gràfic 3, dedicat a la identificació del primer contacte amb la poesia de l’autora, en
- la major part dels casos l’acostament a la poesia es va produir bé de forma autodidàctica –sobretot
- En realitat la lectura de la seua poesia va ser posterior.
- I la seua poesia l’he llegida molt més tard.
- La poesia en aquell moment era quasi tota l’escrita pels homes (...)
- El coneixement de la seua poesia vindria després.
- Hi ha futur per a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas?
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- Vellesa i deterioració en Ausiàs March / Anna Maria Compagna Perrone Capano - Registro bibliográfico
- Autor:
- Compagna Perrone Capano, Anna Maria
- Portales:
- Ausiàs March Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Joan Fuster suggereix “resseguir el tema de la deterioració del cos per l’edat en la poesia de Marc:
- Crec, doncs, que en la poesia d’Ausiàs March el mot tema vellesa i tota la seva constel lació són mots
- Di Girolamo mateix cita Kohler que diu que en la poesia cortesa joven and jove “servent dans la grande
- En la poesia LXVIII i en les immediates Bohigas (cit., vol.
- (CXXVII.377) Notem que els adjectius i noms que indiquen vellesa apareixen a partir de la poesia LXV
- A més aquests adjectius i noms augmenten la seva freqüència a partir de la poesia CIV: l’ordre de les
- En l’ocurrència 3, que es troba a la tornada de la mateixa poesia LXV, però, “el poeta demana la vellesa
- Es tracta, però, d’una il·lusió: la vellesa no pot alliberar-lo d’Amor, si en la poesia successiva el
- A més el poeta no pot viure sense Amor, si en la poesia LXXVI compa ra ell mateix, que d’Amor es veu
- Amb les ocurrències 6 i 7 dels versos 21 i 22 de la poesia LXXXIV, el poeta declara que en el temps antich
- Amb l’ocurrència 8, en la poesia CIV, March contraposa el jove al vell: aquell que no deshonora el jove
- No és així en l’ocurrència 9, en la poesia CVI.
- Amb l’ocurrència 11, en la poesia CXII, el poeta “comença a sentir-se vell i “observa els efectes dels
- En l’ocurrència 12, en la mateixa poesia, apa reixen els vells antics que conegueren només les lleis
- En l’ocurrència 13, en la poesia CXIV, el poeta es declara “ya del tot vençut per l’àbit vell”14: Bohigas
- Amb l’ocurrència 14, en la poesia CXV, les coses velles es confonen amb les noves: “en dona l’exemple
- En les ocurrències 15 i 16, en la poesia CXX, Ausiàs, ja vell, tem que tomarà a caure en l’amor i, no
- En Pocurrència 17, en la poesia CXXI, el poeta parla una altra vegada d’un costum vell.
- En les ocurrències 18 i 19, en la poesia CXXIIa, Ausiàs se sent jutjat com a “galant vell”21 i ell mateix
- Poesia dell’ultimo trovatore, Milà, Trento, 1997, p. 143, que també fa referència a March: “il perfetto
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Des de la perifèria del discurs: Maria-Mercè Marçal i Dolors Miquel / Caterina Riba Sanmartí - Registro bibliográfico
- Autor:
- Riba Sanmartí, Caterina, 1977-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 -- Crítica i interpretació | Miquel, Dolors, 1960- -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- L’altra poeta que abordarem, Dolors Miquel, és autora d’una desena de llibres de poesia, entre els quals
- Tan sols disposem de l’article de Jordi Jové titulat «La poesía de Dolors Miquel» (2003) publicat a la
- A propòsit de la poesia de Dolors Miquel» de Montserrat Palau (2015), que aparegué dins el volum La recuperació
- La intensitat captivadora de la seva forma de recitar ha estat una excel·lent aliada per a una poesia
- La seva poesia descriu el món des d’una distància crítica i és esmolada i tentacular, ja que en la seva
- LA RECODIFICACIÓ D’ESTEREOTIPS FEMENINS La poesia de Marçal i Miquel situa en el punt de mira la idea
- En un text publicat a Els Marges, Miquel explica la intensa relació que manté amb la poesia: «He escrit
- poesia perquè ho necessitava per respirar.
- La poesia arribava com arriba una grip o arriben aquelles coses que arriben, sense poder fer altra cosa
- Si bé Marçal també considera que la poesia és una necessitat, que és «el meu esquelet intern, la meva
- En la seva poesia, la identitat hi apareix de manera escindida, fracturada, contradictòria, debatent-se
- Aquesta poesia va introduïda per la citació de l’argentí Jorge Bucay, «Perquè jo sóc jo», una afirmació
- L’estudiosa Fina Llorca, en l’article «Set paraules en la poesia de Maria-Mercè Marçal», en el qual aborda
- poema en què s’entrellacen de forma punyent l’humor i la denúncia, característiques essencials de la poesia
- reivindicació d’una sexualitat alliberada de tota norma o la del dialecte lleidatà, presents en la poesia
- Garcia, A. (2012) «El cos vulnerable en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins H. Marçal i Ll.
- Jové, J. (2003) «La poesía de Dolors Miquel», Ínsula.
- Llorca, F. (2008) «Set paraules en la poesia de Maria-Mercè Marçal», dins H.
- Missa pagesa, Barcelona, Edicions 62. — (2009a) El Musot, Barcelona, Pagès editors. — (2009b) «Sobre poesia
- i sobre la meva poesia», Els Marges, 87, pp. 8-12.
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- La práctica traductiva de Yourcenar, "belle infidèle" / Montserrat Gallart Sanfeliu - Registro bibliográfico
- Autor:
- Gallart i Sanfeliu, Montserrat, 1953-
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura comparada Historia y crítica | Traducciones
- Mat. aut.:
- Yourcenar, Marguerite (1903-1987)
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- Paraules clau: poesia, reescriptura, empatia, autoria, autoritat.
- traduccions fetes per m. yourcenar Yourcenar va versionar novel·les, obres de teatre i, sobretot, poesia
- obeí, sobretot, a una preocupació d’ordre formal i és una mena d’assaig sociològic i un passeig per la poesia
- Yourcenar entrà en contacte amb la poesia de Kavafis quan encara era desconeguda, tant en els àmbits
- d’una gran part de la producció yourcenariana que, des dels inicis, s’havia formulat mitjançant la poesia
- d’empatia i de poesia...
- El perquè de l’empatia de Yourcenar amb Kavafis l’explica el seu interès primerenc per la poesia.
- literària» i que posteriorment sempre més conreà la prosa, el seu primer mitjà d’expressió va ser la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- Aspectes argumentals de la "Tragèdia de Caldesa" / Rosanna Cantavella - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cantavella, Rosanna
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Badia, Lola (1988), «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De
- Cabré, Lluís (1993), «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», dins Actes del novè Col
- Lletres, 9, pp. 26-36. —— (1997), «La pregunta disyuntiva como vehículo de cuestiones de amor en la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix gènere de ficció que la poesia
- o Sèneca, d'on deriven; com és sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a Corella és "vulgar poesia
- i l'abril de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el 2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
- l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- Riba i els nostres clàssics: Notes de lectura / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- qualitat de certes recopilacions mitogràfiques seves, certs accents de la seva defensa teórica de la poesia
- tractats italians i llatins, que retrobem de Lo Somni a Corella; especialment la seva defensa de la poesia
- Sabem perfectament que des d'Arnau Daniel a Jordi de Sant Jordi la poesia sentimental és plena de cors
- , i En Ramón Muntaner, home d'imperi, del 1925, tots dos recollits a Els Marges (1927), i Nota a la poesia
- March és vist com un poeta de la solitud que escriu poesia per comprendre i que és un torturat en la
- els crítics italians que més apreciava, capacitava Riba per a emetre judicis molt encertats sobre la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la "Tragèdia de Caldesa" de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Vegeu Rico 1984 i Badia 1991. 24 Cal fer atenció a la polisèmia corelliana del terme poesia
- que designa sovint les seves nou obres en prosa construïdes sobre temes mitològics; Corella parla de poesia
- Caldesa amb la transgressió del codi de comportament amatori tradicionalment prestigiat en l'àmbit de la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Per la presència d'Ovidi a l'Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les "Heroides" i de les "Metamorfosis" al vulgar / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- Eiximenis es mostra contrari a la poesia en els termes en què ho és Boeci o, més específicament, Llull30
- ; la poesia té un lligam ocult amb certes formes de lascívia que l'Ovidi tractadista de l'amor posa de
- descobrir-nos el punt de la influència del de Certaldo ens diu, a més, que Alegre fa seva la defensa de la poesia
- Ovidi «mirava a trasformare la poesia amorosa di carattere subiettivo in raffinata casistica amatoria
- 5 «La stupefacente facilità di versificazione, di cui natura lo dotò, lo rese (Ovidi) per la poesia
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 20 [Eliminar filtro]
- Badia, Lola, 1957- 6
- Cantavella, Rosanna 2
- Compagna Perrone Capano, Anna Maria 2
- Coll-Vinent, Sílvia 1
- Conca, Maria, 1948- 1
- Coroleu, Alejandro, 1965- 1
- Gallart i Sanfeliu, Montserrat, 1953- 1
- Guia, Josep, 1947- 1
- Lledó Cunill, Eulàlia 1
- Miralles, Eulàlia 1
- Paredes Baulida, Maria, 1956- 1
- Pozo, Begonya, 1974- 1
- Riba Sanmartí, Caterina, 1977- 1
- Schmid, Beatrice 1
- Webster, Jill R. (Jill Rosemary), 1931- 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 6
- Animales en la literatura 1
- Català antic 1
- Catalunya -- Història -- S. XVIII 1
- Edició i editors 1
- Escriptors i editors 1
- Escriptors valencians 1
- Guerra de successió espanyola, 1700-1714 1
- Historiografia 1
- Humanisme 1
- Impressors -- Història 1
- Impressors -- València -- Història 1
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 1
- Literatura comparada 1
- Literatura medieval -- Història i crítica 1
- Literatura valenciana -- Història i crítica 1
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 1
- Traducciones 1
Datos extraídos de Wikidata
- femenino20 [Eliminar filtro]
- masculino2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 5
- Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 1
- Estelrich, Joan, 1896-1958 1
- Madariaga, Salvador de, 1886-1978 1
- Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 1
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 1
- Meunier, Mario, 1880-1960 1
- Miquel, Dolors, 1960- 1
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009 1
- Torroella, Guillem de, 1348-1375 1
- Valéry, Paul, 1871-1945 1
- Wittlin, Curt J., 1941- 1
- Yourcenar, Marguerite (1903-1987) 1
- català 20 [Eliminar filtro]