Resultados de búsqueda (46)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
L’EPÍSTOLA EN LA POESIA
DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
THE EPISTLE IN THE POETRY
OF VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
-
llengua
catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia
-
DOI: 10.7203/Caplletra.71.21031
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
Durant
-
els anys quaranta Vicent Andrés Estellés va escriure poesia en castellà, en un
període de formació caracteritzat
-
Aquests tres poemaris palesen, a més del canvi de llengua, nous camins en
l’evolució de la poesia de
-
lisa
a la importantíssima tercera ègloga, un text que durant els seixanta va ser antologat el
1963 a Poesia
-
Joaquim Molas, i el 1968 a
34
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia
-
cremàs un aire de ponent.
38
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia
-
És la primera vegada que apareix la frase «un entre tants» en la poesia d’Estellés,
la qual, per exemple
-
de Vicent Andrés Estellés
de la poesia existencial i de crisi, derivada de la mort de la primera filla
-
La quotidianitat i la cultura, una vegada més, nodreixen la poesia de
l’autor de Burjassot.
-
S’hi destaca la veu combativa
del poeta i la seua poesia compromesa.
-
de Vicent Andrés Estellés
Bofill i Ferro, Jaume & Antoni Comas (1968) Un segle de poesia catalana,
-
de Filologia
Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
— (2014): «La poesia de Vicent Andrés
-
Cinc estudis de poesia catalana del segle xx, València, Publicacions de la Universitat de València.
—
-
Castellet, Josep Maria & Joaquim Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
-
Oviedo, Jordi (2017) «La poesia estellesiana entre els anys seixanta i els primers setanta: identitat
-
La poesia de Vicent
Andrés Estellés, Catarroja, Perifèric edicions.
54
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p
-
. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
Pérez i Moragón, Francesc (
-
Rivers, Elías R. (1987) Poesía lírica del Siglo de Oro, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra / Magí Sunyer - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Sunyer, Magí, 1958-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Sagarra, Josep M. de, 1894-1961
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Modalitats de la ironia en la poesia
lírica de Josep Maria de Sagarra*
Types of irony in Josep Maria
-
poetry
Magí Sunyer
Universitat Rovira i Virgili
magi.sunyer@urv.cat
Resum: Aquest article analitza la poesia
-
de Sagarra va escriure durant els anys vint
i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia
-
S’observa una neta diferència en la poesia escrita en
cada una de les dècades, en relació amb un canvi
-
Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a
defensa, havia de conviure amb la voluntat
-
coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons
per al distanciament en la poesia
-
Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.
-
DOI: 10.7203/Caplletra.60.7942
Magí Sunyer
Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria
-
IRONIA I POESIA LÍRICA
El propòsit d’aquest article és observar algunes modalitats de la ironia en els
-
llibres de poesia lírica escrits per Josep Maria de Sagarra durant els anys vint i trenta:
Cançons de
-
En conseqüència, no s’hi
tindran en compte la poesia narrativa ni la satírica; aquesta darrera ofereix
-
La combinació de poesia narrativa («Mater lacrimarum»), de
cançó i de balada («Cançó», «La balada del
-
catalana del primer terç de segle, la que conduïa a la poesia
pura i a les avantguardes d’entreguerres
-
L’«Excelsior», de
Joan Maragall és una poesia ben poc irònica.
-
Aquesta darrera poesia té un final molt lligat a l’esperit maragallià d’«Excelsior», perquè,
per pal·
-
La poesia que obre el recull persevera en aquest estat d’ànim —«I tu, pobre
cor meu, menuda entranya,
-
En la poesia XV, «Entre el gos i el captaire», entra en escena l’autoironia.
-
LA POESIA DELS ANYS TRENTA
El canvi de deriva en la vida i en la poesia de Sagarra s’evidencia en la
-
Entre l’Equador i els tròpics presenta l’última novetat autèntica en la poesia de
Sagarra.
-
Folguera, J. (1976) Les noves valors de la poesia catalana, Barcelona, Edicions 62.
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Isabel Andrés Lorente en la poesia de Vicent Andrés Estellés durant 1956 i 1957 / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
ISABEL ANDRÉS LORENTE EN LA POESIA
DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS DURANT
1956 I 1957
ISABEL ANDRÉS LORENTE
-
Paraules clau: poesia, Estellés, biografia, mort.
-
ISSN 0214-8188, ISSN versió electrònica 2386-7159
FERRAN CARBÓ
ISABEL ANDRÉS LORENTE
EN LA POESIA
-
Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-223
Ferran Carbó
Isabel Andrés Lorente en la poesia
-
Aquest període fou especialment intens
i important en la poesia de l’autor, ja que va escriure molta
-
Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233
Ferran Carbó
Isabel Andrés Lorente en la poesia
-
, sens
dubte, el 1956 havia estat especialment determinant en la seua vida i, de retruc, en la
seua poesia
-
Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233
Ferran Carbó
Isabel Andrés Lorente en la poesia
-
Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233
Ferran Carbó
Isabel Andrés Lorente en la poesia
-
Introdueixen, de fet
com a dominants, la poesia de confessió, l’experimentació mitjançant l’acumulació
-
Introduïa
plenament el tema de l’exili en la seua poesia —i la mort de la filla n’era un detonant
i s
-
Aparicio, M. (1997) «La tradició literària catalana medieval en la poesia de Vicent
Andrés Estellés»,
-
Ballart, P. (1996) «Poesia i modernitat: Una lectura de Coral romput», Els Marges,
octubre, pp. 39-74
-
Notes sobre una
subversió en la poesia de Vicent Andrés Estellés», dins F. Carbó, C. Gregori,
G.
-
Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
-
Fuster, J. (1972) «Nota —provisional i improvisada— a la poesia de Vicent Andrés
Estellés», dins V.
-
Parcerisas, F. (1991) «Funcions i figures de Vicent Andrés Estellés» i «Un aspecte
sobre la poesia de
-
La poesía de Vicent Andrés Estellés,
Catarroja, Perifèric edicions.
Pérez Montaner, J. & V.
-
estellesiana», Poesia, ciutat oberta, València, Tàndem, 2000,
pp. 65-90.
— (2011) «Paraula poètica i
-
Triadú, J. (1985) La poesia catalana de postguerra, Barcelona, Edicions 62.
223
Caplletra 55 (Tardor
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries) / Begoña Pozo-Sánchez - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Pozo, Begonya, 1974-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Carmelina Sánchez-Cutillas
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas
(o sobre la fractura entre generacions literàries
-
Paraules clau: Carmelina Sánchez-Cutillas, poesia i gènere, poesia catalana actual, genealogies,
criptogínia
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la
fractura entre generacions literàries
-
Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la
fractura entre generacions literàries
-
Aquestes no foren les úniques paraules on l’autora es lamentava de l’escàs ressò de la seua poesia
als
-
Aproximació a la subalternitat de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas
El silenci de la crítica i
-
Quina opinió tens sobre la poesia en català al País Valencià feta per dones durant la
postguerra?
-
Aquesta inèrcia va seguir al llarg dels anys i, com un allau de neu, va
ocultar la poesia de l’autora
-
Transcrivim ací alguns dels testimonis que ho corroboren:
La poesia en aquell moment era quasi tota l
-
El coneixement de la seua poesia vindria després (Lola Andrés).
-
La poesia era, al meu entendre, camp dels homes.
-
La poesia la vaig descobrir molt més tard (Maria Fullana).
-
Vaig arribar a «fixar-me» en la poesia
bastant més tard (Rosa Roig).
-
Com apareix al
gràfic 3, dedicat a la identificació del primer contacte amb la poesia de l’autora, en
-
la major part
dels casos l’acostament a la poesia es va produir bé de forma autodidàctica –sobretot
-
En realitat la lectura de la seua poesia va ser posterior.
-
I la seua poesia l’he llegida molt més tard.
-
La poesia en aquell moment era quasi tota l’escrita pels homes (...)
-
El coneixement de la seua
poesia vindria després.
-
Hi ha futur per a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas?
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
Procés d'empatia amb Ausiàs March i Enric Navarro Borràs / Lluís Alpera - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Alpera, Lluís, 1938-2018
- Portales:
-
Ausiàs March
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Materias:
-
Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica | Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
| Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
dels
versos ausiasmarquians.
165
L’enorme dificultat de l’època per no disposar d’edicions de la
poesia
-
, tot i que era el que defensava amb
menys fervor el concepte de l’avantguardisme aplicat a la seua poesia
-
La temàtica de
la seua poesia se centra en la creixença ciutadana de València, la brillantor dels carrers
-
Mateu i LI opis o l’antologia
generacional La poesia valenciana de 1930.
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Sobre poetes valencians i altres escrits. Volum II / Lluís Alpera ; pròleg de David Castillo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Alpera, Lluís, 1938-2018
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
| Carmelina Sánchez-Cutillas
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- Comunitat Valenciana -- S. XX -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
no tan sols per la seva, qualitat inqüestionable sinó per
què la seva evolució és un exemple de la poesia
-
Alpera també fa lectures de
la poesia femenina valenciana de la postguerra (Beneyto, Sanchez
Cutillas
-
Reflexions entorn a la poesia de dones
al País Valencià
«A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut
-
Així mateix, la poesia de Carmelina S.
-
Navarro («València en la poesia de
V. A. Estellés», Miscel·lània J. Fuster, v.
-
Originalitat en la poesia: frases fetes, diàlegs de carrer,
paraules grosses, etc.
6.
-
La poesia de Jaume Bru i Vidal
(1921-2000)
1.
-
Fuster dins XAntologia de la poesia va
lenciana (1956).
-
Els primers contactes seriosos amb la poesia valenciana clàs
sica —A.
-
La poesia de Jaume Bru i Vidal
3.1.
-
Escric perquè m’agrada, perquè tinc bona lletra
per a posar «palpentes» i «etern» i «poesia».
-
Per tant, la poesia jocfloralesca de J.
-
D’aquí que la poesia de Bru i Vidal esdevé una poesia de con
fessió, poesia feta «a colps de sentiments
-
Estellés dins la seua poesia realista dels anys cinquanta.
-
, «Gregal Poesia», «Bromera Poesia», «Poesia»
de les edicions Alfons el Magnànim, Edicions de la Guerra
-
la poesia serio
sament, no era jugar a rimes i a mètriques.
-
—Quins llibres cauen en les teues mans quan dius tu que
escrivies una poesia més seriosa?
R.
-
—Em va interessar més la prosa i vaig interrompre, pràc
ticament, la poesia llevat d’un volum de Poesia
-
—Pot ser que siga veritat, perquè em sent més intimista
en la poesia catalana.
-
La poesia de Jaume Bru i Vidal .....................................
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
Maragall, abans i ara / Joan Teixidor - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Teixidor, Joan, 1913-1992
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (11
coincidencias encontradas)
-
-
certa nos
tàlgia, perquè aquella tensió, malauradament, no cs va sa-
Itelral de Joan Maragall
la poesia
-
Comença una poesia norma),
que ara, al cap de mig segle, presenta una absoluta cohe
rència i una indiscutible
-
sobrevaloració del
fet popular davant de l’aristocràtic, de la veu directa, de la
paraula viva, de la poesia
-
En el seu cas, la poesia havia de servir
per a alguna cosa, respondre a quelcom que gairebé no cs
podia
-
reacció en el
dència europea que troba el seu zenit en el període d'entreguerres i que imaginava per a la poesia
-
La poesia arriba a ésser-ho tot, forma i
fons, estremiment hedonista i absorció gairebé mística.
-
La
poesia s’involucra en ella mateixa, perquè no troba bases
on recolzar-se en el món que la volta.
-
Per a tornar a trobar
una poesia al servei de l’homc haurem d’arribar a uns temps
molt acostats a nosaltres
-
D’ençà de la poesia pura o de la
poesia hermètica fins a la poesia més o menys engagée o
resistent hi
-
aquesta
època d'Éluard o de Prévcrt, de Bertold Brccht o de Neruda, és més fàcil de comprendre una poesia
-
de Mara
gall busco sempre, àvidament, el que pugui escriure un
jove, un poeta últim, sobre la seva poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
El paisatge urbà de Nova York en l'obra de Federico García Lorca / Gaspar Jaén i Urban - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Jaén i Urban, Gaspar, 1952-
- Portales:
-
Federico García Lorca
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
García Lorca, Federico, 1898-1936 -- Biografia
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
especialment els poemes del llibre Poeta en Nueva York,
una peça literària cabal, com és sabut, dins la poesia
-
, podria dir-se «Nova York en un
poeta», una de les millors i més celebrades obres, insistim, de la
poesia
-
Maurer, ed., «Fede
rico García Lorca escribe a su familia desde
Nueva York y La Habana (1929-1930)», Poesía
-
Federico Gar
cía Lorca, Poeta en Nueva York, pàgs. 76-77.
(3) Christopher Maurer, «Presentación», Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Ha
bana (1929-1930)», Poesía
-
cía Lorca, Poeta en Nueva York, págs. 63-78.
(6) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva
York», Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Haba
na (1929-1930)», Poesía
-
de San
(10) Luis Cernuda, «Historial de un libro (¿a Realidad
y el Deseo)», inclòs a Luis Cernuda, Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Ha
bana (1929-1930)», Poesía
-
, 1985, pág. 35.
(14) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva
York», Poesía, 1985, págs. 112-113.
(
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Ha
bana (1929-1930)», Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Ha
bana (1929-1930)», Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Haba
na (1929-1930)», Poesía
-
, 1985, págs. 68, 70
i 81.
(29) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva
York», Poesía, 1985, pág. 112
-
Maurer, ed„ «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La Ha
bana (1929-1930)», Poesía
-
, 1985, pág. 58.
(33) Christopher Maurer, «Los negros», Poesía, 1985,
págs. 145-148.
15
«medieval»
-
Ma
elementa Millán, ed., 1988, págs. 203-204.
(35) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York»,
Poesía
-
Maurer, ed., «Federico García Lorca
escribe a su familia desde Nueva York y La
Habana (1929-1930)», Poesía
-
Miquel Martí i Pol, Barcelona, 1969,
pàg. 73.
(43) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York»,
Poesía
-
Nueva York, M.a
elementa Millón, ed., 1988, págs. 219-220.
(45) Chistopher Maurer, «Presentación», Poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Camus i Maragall / per Víctor Alba - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Alba, Víctor, 1916-2003
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal de Revistas de Migraciones y Exilios
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any VI, núm. 62, (desembre 1957), pp. 398-400
- Mat. aut.:
-
Camus, Albert, 1913-1960
| Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
dolenta que havia escrit a la Model
de Barcelona era, efectivament, molt dolenta... , que parlàrem de poesia
-
la vida més convencional, més com
Déu mana, i l’evasió vers aquesta disbauxa
de l’esperit que és la poesia
-
Maragall representa. en la literatura catalana, el punt de partença de tota la
poesia moderna.
-
tra
jectòria vital, que no fou altra cosa que un continuat sentiment de bellesa, abo
cat en la seva poesia
-
adelerats les
belleses del món, obria l’ànima a les impressions falagueres per tal de fer-les esde
venir poesia
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 46 [Eliminar filtro]
- Guia, Josep, 1947- 8
- Badia, Lola, 1957- 6
- Alpera, Lluís, 1938-2018 2
- Carbó, Ferran, 1960- 2
- Casanova, Emili, 1956- 2
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 2
- Alba, Víctor, 1916-2003 1
- Bover i Font, August, 1949- 1
- Brines i Garcia, Lluís 1
- Coll-Vinent, Sílvia 1
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 1
- Conca, Maria, 1948- 1
- Coroleu, Alejandro, 1965- 1
- Cortés Orts, Carles, 1968- 1
- Donoso Jiménez, Isaac, 1979- 1
- Ferrando, Antoni, 1947- 1
- Fuster, Joan, 1922-1992 1
- Ginebra, Jordi, 1961- 1
- Granier-Barrera 1
- Hauf i Valls, Albert-Guillem, 1938- 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 3
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 2
- Al-Andalus-Història 1
- Árabs -- Espanya -- Història 1
- Català -- Història 1
- Cataluña 1
- Catalunya -- Història -- S. XVIII 1
- Edició i editors 1
- Escriptors i editors 1
- Escriptors valencians 1
- Exiliados -- Cataluña -- 1939-1975 1
- Guerra de successió espanyola, 1700-1714 1
- Humanisme 1
- Humanisme -- Catalunya -- Siglo XX 1
- Il·luminació de llibres i manuscrits 1
- Impressors -- Història 1
- Impressors -- València -- Història 1
- Literatura àrab -- Influència 1
- Literatura catalana 1
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 1
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 15
- Maragall, Joan, 1860-1911 4
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 2
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 2
- Wittlin, Curt J., 1941- 2
- Camus, Albert, 1913-1960 1
- Dalí, Salvador, 1904-1989 1
- Eiximenis, Francesc, aproximadamente 1327-1409 1
- Estelrich, Joan, 1896-1958 1
- García Lorca, Federico, 1898-1936 1
- Humboldt, Alexander Von (1769-1859) 1
- Madariaga, Salvador de, 1886-1978 1
- Martorell, Joanot (1413-1468) 1
- Meunier, Mario, 1880-1960 1
- Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 1
- Plá, Josep, 1897-1981 1
- Rodoreda, Mercé, 1909-1983 1
- Sagarra, Josep M. de, 1894-1961 1
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009 1
- Unamuno, Miguel de, 1864-1936 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
- Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- L’EPÍSTOLA EN LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS THE EPISTLE IN THE POETRY OF VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
- llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia
- DOI: 10.7203/Caplletra.71.21031 Ferran Carbó L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés Durant
- els anys quaranta Vicent Andrés Estellés va escriure poesia en castellà, en un període de formació caracteritzat
- Aquests tres poemaris palesen, a més del canvi de llengua, nous camins en l’evolució de la poesia de
- lisa a la importantíssima tercera ègloga, un text que durant els seixanta va ser antologat el 1963 a Poesia
- Joaquim Molas, i el 1968 a 34 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia
- cremàs un aire de ponent. 38 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia
- És la primera vegada que apareix la frase «un entre tants» en la poesia d’Estellés, la qual, per exemple
- de Vicent Andrés Estellés de la poesia existencial i de crisi, derivada de la mort de la primera filla
- La quotidianitat i la cultura, una vegada més, nodreixen la poesia de l’autor de Burjassot.
- S’hi destaca la veu combativa del poeta i la seua poesia compromesa.
- de Vicent Andrés Estellés Bofill i Ferro, Jaume & Antoni Comas (1968) Un segle de poesia catalana,
- de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2014): «La poesia de Vicent Andrés
- Cinc estudis de poesia catalana del segle xx, València, Publicacions de la Universitat de València. —
- Castellet, Josep Maria & Joaquim Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
- Oviedo, Jordi (2017) «La poesia estellesiana entre els anys seixanta i els primers setanta: identitat
- La poesia de Vicent Andrés Estellés, Catarroja, Perifèric edicions. 54 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p
- . 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés Pérez i Moragón, Francesc (
- Rivers, Elías R. (1987) Poesía lírica del Siglo de Oro, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra / Magí Sunyer - Registro bibliográfico
- Autor:
- Sunyer, Magí, 1958-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Sagarra, Josep M. de, 1894-1961
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra* Types of irony in Josep Maria
- poetry Magí Sunyer Universitat Rovira i Virgili magi.sunyer@urv.cat Resum: Aquest article analitza la poesia
- de Sagarra va escriure durant els anys vint i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia
- S’observa una neta diferència en la poesia escrita en cada una de les dècades, en relació amb un canvi
- Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a defensa, havia de conviure amb la voluntat
- coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons per al distanciament en la poesia
- Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.
- DOI: 10.7203/Caplletra.60.7942 Magí Sunyer Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria
- IRONIA I POESIA LÍRICA El propòsit d’aquest article és observar algunes modalitats de la ironia en els
- llibres de poesia lírica escrits per Josep Maria de Sagarra durant els anys vint i trenta: Cançons de
- En conseqüència, no s’hi tindran en compte la poesia narrativa ni la satírica; aquesta darrera ofereix
- La combinació de poesia narrativa («Mater lacrimarum»), de cançó i de balada («Cançó», «La balada del
- catalana del primer terç de segle, la que conduïa a la poesia pura i a les avantguardes d’entreguerres
- L’«Excelsior», de Joan Maragall és una poesia ben poc irònica.
- Aquesta darrera poesia té un final molt lligat a l’esperit maragallià d’«Excelsior», perquè, per pal·
- La poesia que obre el recull persevera en aquest estat d’ànim —«I tu, pobre cor meu, menuda entranya,
- En la poesia XV, «Entre el gos i el captaire», entra en escena l’autoironia.
- LA POESIA DELS ANYS TRENTA El canvi de deriva en la vida i en la poesia de Sagarra s’evidencia en la
- Entre l’Equador i els tròpics presenta l’última novetat autèntica en la poesia de Sagarra.
- Folguera, J. (1976) Les noves valors de la poesia catalana, Barcelona, Edicions 62.
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Isabel Andrés Lorente en la poesia de Vicent Andrés Estellés durant 1956 i 1957 / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
- Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- ISABEL ANDRÉS LORENTE EN LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS DURANT 1956 I 1957 ISABEL ANDRÉS LORENTE
- Paraules clau: poesia, Estellés, biografia, mort.
- ISSN 0214-8188, ISSN versió electrònica 2386-7159 FERRAN CARBÓ ISABEL ANDRÉS LORENTE EN LA POESIA
- Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-223 Ferran Carbó Isabel Andrés Lorente en la poesia
- Aquest període fou especialment intens i important en la poesia de l’autor, ja que va escriure molta
- Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233 Ferran Carbó Isabel Andrés Lorente en la poesia
- , sens dubte, el 1956 havia estat especialment determinant en la seua vida i, de retruc, en la seua poesia
- Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233 Ferran Carbó Isabel Andrés Lorente en la poesia
- Caplletra 55 (Tardor 2013), ISSN 0214-8188, pp. 199-233 Ferran Carbó Isabel Andrés Lorente en la poesia
- Introdueixen, de fet com a dominants, la poesia de confessió, l’experimentació mitjançant l’acumulació
- Introduïa plenament el tema de l’exili en la seua poesia —i la mort de la filla n’era un detonant i s
- Aparicio, M. (1997) «La tradició literària catalana medieval en la poesia de Vicent Andrés Estellés»,
- Ballart, P. (1996) «Poesia i modernitat: Una lectura de Coral romput», Els Marges, octubre, pp. 39-74
- Notes sobre una subversió en la poesia de Vicent Andrés Estellés», dins F. Carbó, C. Gregori, G.
- Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
- Fuster, J. (1972) «Nota —provisional i improvisada— a la poesia de Vicent Andrés Estellés», dins V.
- Parcerisas, F. (1991) «Funcions i figures de Vicent Andrés Estellés» i «Un aspecte sobre la poesia de
- La poesía de Vicent Andrés Estellés, Catarroja, Perifèric edicions. Pérez Montaner, J. & V.
- estellesiana», Poesia, ciutat oberta, València, Tàndem, 2000, pp. 65-90. — (2011) «Paraula poètica i
- Triadú, J. (1985) La poesia catalana de postguerra, Barcelona, Edicions 62. 223 Caplletra 55 (Tardor
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries) / Begoña Pozo-Sánchez - Registro bibliográfico
- Autor:
- Pozo, Begonya, 1974-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Carmelina Sánchez-Cutillas Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Paraules clau: Carmelina Sánchez-Cutillas, poesia i gènere, poesia catalana actual, genealogies, criptogínia
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Les hereves de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas (o sobre la fractura entre generacions literàries
- Aquestes no foren les úniques paraules on l’autora es lamentava de l’escàs ressò de la seua poesia als
- Aproximació a la subalternitat de la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas El silenci de la crítica i
- Quina opinió tens sobre la poesia en català al País Valencià feta per dones durant la postguerra?
- Aquesta inèrcia va seguir al llarg dels anys i, com un allau de neu, va ocultar la poesia de l’autora
- Transcrivim ací alguns dels testimonis que ho corroboren: La poesia en aquell moment era quasi tota l
- El coneixement de la seua poesia vindria després (Lola Andrés).
- La poesia era, al meu entendre, camp dels homes.
- La poesia la vaig descobrir molt més tard (Maria Fullana).
- Vaig arribar a «fixar-me» en la poesia bastant més tard (Rosa Roig).
- Com apareix al gràfic 3, dedicat a la identificació del primer contacte amb la poesia de l’autora, en
- la major part dels casos l’acostament a la poesia es va produir bé de forma autodidàctica –sobretot
- En realitat la lectura de la seua poesia va ser posterior.
- I la seua poesia l’he llegida molt més tard.
- La poesia en aquell moment era quasi tota l’escrita pels homes (...)
- El coneixement de la seua poesia vindria després.
- Hi ha futur per a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas?
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- Procés d'empatia amb Ausiàs March i Enric Navarro Borràs / Lluís Alpera - Registro bibliográfico
- Autor:
- Alpera, Lluís, 1938-2018
- Portales:
- Ausiàs March Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Materias:
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica | Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació | Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- dels versos ausiasmarquians. 165 L’enorme dificultat de l’època per no disposar d’edicions de la poesia
- , tot i que era el que defensava amb menys fervor el concepte de l’avantguardisme aplicat a la seua poesia
- La temàtica de la seua poesia se centra en la creixença ciutadana de València, la brillantor dels carrers
- Mateu i LI opis o l’antologia generacional La poesia valenciana de 1930.
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Sobre poetes valencians i altres escrits. Volum II / Lluís Alpera ; pròleg de David Castillo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Alpera, Lluís, 1938-2018
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web | Carmelina Sánchez-Cutillas Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- Comunitat Valenciana -- S. XX -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- no tan sols per la seva, qualitat inqüestionable sinó per què la seva evolució és un exemple de la poesia
- Alpera també fa lectures de la poesia femenina valenciana de la postguerra (Beneyto, Sanchez Cutillas
- Reflexions entorn a la poesia de dones al País Valencià «A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut
- Així mateix, la poesia de Carmelina S.
- Navarro («València en la poesia de V. A. Estellés», Miscel·lània J. Fuster, v.
- Originalitat en la poesia: frases fetes, diàlegs de carrer, paraules grosses, etc. 6.
- La poesia de Jaume Bru i Vidal (1921-2000) 1.
- Fuster dins XAntologia de la poesia va lenciana (1956).
- Els primers contactes seriosos amb la poesia valenciana clàs sica —A.
- La poesia de Jaume Bru i Vidal 3.1.
- Escric perquè m’agrada, perquè tinc bona lletra per a posar «palpentes» i «etern» i «poesia».
- Per tant, la poesia jocfloralesca de J.
- D’aquí que la poesia de Bru i Vidal esdevé una poesia de con fessió, poesia feta «a colps de sentiments
- Estellés dins la seua poesia realista dels anys cinquanta.
- , «Gregal Poesia», «Bromera Poesia», «Poesia» de les edicions Alfons el Magnànim, Edicions de la Guerra
- la poesia serio sament, no era jugar a rimes i a mètriques.
- —Quins llibres cauen en les teues mans quan dius tu que escrivies una poesia més seriosa? R.
- —Em va interessar més la prosa i vaig interrompre, pràc ticament, la poesia llevat d’un volum de Poesia
- —Pot ser que siga veritat, perquè em sent més intimista en la poesia catalana.
- La poesia de Jaume Bru i Vidal .....................................
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- Maragall, abans i ara / Joan Teixidor - Registro bibliográfico
- Autor:
- Teixidor, Joan, 1913-1992
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (11 coincidencias encontradas)
-
- certa nos tàlgia, perquè aquella tensió, malauradament, no cs va sa- Itelral de Joan Maragall la poesia
- Comença una poesia norma), que ara, al cap de mig segle, presenta una absoluta cohe rència i una indiscutible
- sobrevaloració del fet popular davant de l’aristocràtic, de la veu directa, de la paraula viva, de la poesia
- En el seu cas, la poesia havia de servir per a alguna cosa, respondre a quelcom que gairebé no cs podia
- reacció en el dència europea que troba el seu zenit en el període d'entreguerres i que imaginava per a la poesia
- La poesia arriba a ésser-ho tot, forma i fons, estremiment hedonista i absorció gairebé mística.
- La poesia s’involucra en ella mateixa, perquè no troba bases on recolzar-se en el món que la volta.
- Per a tornar a trobar una poesia al servei de l’homc haurem d’arribar a uns temps molt acostats a nosaltres
- D’ençà de la poesia pura o de la poesia hermètica fins a la poesia més o menys engagée o resistent hi
- aquesta època d'Éluard o de Prévcrt, de Bertold Brccht o de Neruda, és més fàcil de comprendre una poesia
- de Mara gall busco sempre, àvidament, el que pugui escriure un jove, un poeta últim, sobre la seva poesia
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- El paisatge urbà de Nova York en l'obra de Federico García Lorca / Gaspar Jaén i Urban - Registro bibliográfico
- Autor:
- Jaén i Urban, Gaspar, 1952-
- Portales:
- Federico García Lorca Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- García Lorca, Federico, 1898-1936 -- Biografia
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- especialment els poemes del llibre Poeta en Nueva York, una peça literària cabal, com és sabut, dins la poesia
- , podria dir-se «Nova York en un poeta», una de les millors i més celebrades obres, insistim, de la poesia
- Maurer, ed., «Fede rico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Habana (1929-1930)», Poesía
- Federico Gar cía Lorca, Poeta en Nueva York, pàgs. 76-77. (3) Christopher Maurer, «Presentación», Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Ha bana (1929-1930)», Poesía
- cía Lorca, Poeta en Nueva York, págs. 63-78. (6) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York», Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Haba na (1929-1930)», Poesía
- de San (10) Luis Cernuda, «Historial de un libro (¿a Realidad y el Deseo)», inclòs a Luis Cernuda, Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Ha bana (1929-1930)», Poesía
- , 1985, pág. 35. (14) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York», Poesía, 1985, págs. 112-113. (
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Ha bana (1929-1930)», Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Ha bana (1929-1930)», Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Haba na (1929-1930)», Poesía
- , 1985, págs. 68, 70 i 81. (29) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York», Poesía, 1985, pág. 112
- Maurer, ed„ «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Ha bana (1929-1930)», Poesía
- , 1985, pág. 58. (33) Christopher Maurer, «Los negros», Poesía, 1985, págs. 145-148. 15 «medieval»
- Ma elementa Millán, ed., 1988, págs. 203-204. (35) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York», Poesía
- Maurer, ed., «Federico García Lorca escribe a su familia desde Nueva York y La Habana (1929-1930)», Poesía
- Miquel Martí i Pol, Barcelona, 1969, pàg. 73. (43) Federico García Lorca, «Un poeta en Nueva York», Poesía
- Nueva York, M.a elementa Millón, ed., 1988, págs. 219-220. (45) Chistopher Maurer, «Presentación», Poesía
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Camus i Maragall / per Víctor Alba - Registro bibliográfico
- Autor:
- Alba, Víctor, 1916-2003
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal de Revistas de Migraciones y Exilios Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any VI, núm. 62, (desembre 1957), pp. 398-400
- Mat. aut.:
- Camus, Albert, 1913-1960 | Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- dolenta que havia escrit a la Model de Barcelona era, efectivament, molt dolenta... , que parlàrem de poesia
- la vida més convencional, més com Déu mana, i l’evasió vers aquesta disbauxa de l’esperit que és la poesia
- Maragall representa. en la literatura catalana, el punt de partença de tota la poesia moderna.
- tra jectòria vital, que no fou altra cosa que un continuat sentiment de bellesa, abo cat en la seva poesia
- adelerats les belleses del món, obria l’ànima a les impressions falagueres per tal de fer-les esde venir poesia
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 46 [Eliminar filtro]
- Guia, Josep, 1947- 8
- Badia, Lola, 1957- 6
- Alpera, Lluís, 1938-2018 2
- Carbó, Ferran, 1960- 2
- Casanova, Emili, 1956- 2
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 2
- Alba, Víctor, 1916-2003 1
- Bover i Font, August, 1949- 1
- Brines i Garcia, Lluís 1
- Coll-Vinent, Sílvia 1
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 1
- Conca, Maria, 1948- 1
- Coroleu, Alejandro, 1965- 1
- Cortés Orts, Carles, 1968- 1
- Donoso Jiménez, Isaac, 1979- 1
- Ferrando, Antoni, 1947- 1
- Fuster, Joan, 1922-1992 1
- Ginebra, Jordi, 1961- 1
- Granier-Barrera 1
- Hauf i Valls, Albert-Guillem, 1938- 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 3
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 2
- Al-Andalus-Història 1
- Árabs -- Espanya -- Història 1
- Català -- Història 1
- Cataluña 1
- Catalunya -- Història -- S. XVIII 1
- Edició i editors 1
- Escriptors i editors 1
- Escriptors valencians 1
- Exiliados -- Cataluña -- 1939-1975 1
- Guerra de successió espanyola, 1700-1714 1
- Humanisme 1
- Humanisme -- Catalunya -- Siglo XX 1
- Il·luminació de llibres i manuscrits 1
- Impressors -- Història 1
- Impressors -- València -- Història 1
- Literatura àrab -- Influència 1
- Literatura catalana 1
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 1
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 15
- Maragall, Joan, 1860-1911 4
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 2
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 2
- Wittlin, Curt J., 1941- 2
- Camus, Albert, 1913-1960 1
- Dalí, Salvador, 1904-1989 1
- Eiximenis, Francesc, aproximadamente 1327-1409 1
- Estelrich, Joan, 1896-1958 1
- García Lorca, Federico, 1898-1936 1
- Humboldt, Alexander Von (1769-1859) 1
- Madariaga, Salvador de, 1886-1978 1
- Martorell, Joanot (1413-1468) 1
- Meunier, Mario, 1880-1960 1
- Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 1
- Plá, Josep, 1897-1981 1
- Rodoreda, Mercé, 1909-1983 1
- Sagarra, Josep M. de, 1894-1961 1
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1921-2009 1
- Unamuno, Miguel de, 1864-1936 1