Resultados de búsqueda (3)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Art i exili: Du Bellay i Ribe / Merce Boixareu - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Boixareu, Mercedes, 1943-
- Portales:
-
Literatura
Visitar sitio web
| Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura del exilio española Francia | Literatura comparada | Literatura del exilio francesa Italia
- Mat. aut.:
-
Du Bellay, Joachim (1522-1560) -- Crítica e interpretación
| Riba, Carles (1893-1959) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
sort, poèticament parlant, és que a Roma - el bon Du
Bellay s'enyora, i aquest sentiment genera una poesia
-
figuren al Vibre Del
joc i del foc; i la gran obra de l'exili és aquesta «extrema punta de diamant de la poesia
-
D'entre la vària temàtica de la poesia d'exili de Du Bellay i Riba, amb motius
comuna com el ja estudiat
-
Com han mostrat Marcel Raymond 7 i Jean Rousset 8, tota la poesia francesa de
la segona meitat del xvi
-
Fins fexili, l'obra
d'art és objecte de contemplació i motiu de poesia a causa de la bellesa formal,
-
Pel que fa a la poesía, els versos de Du Bellay a l'exili segueixen la voluntat de
simplicitat que havien
-
Poesía representativa doncs i poesía comunicativa, non tant amb els altres coin
amb sí mateix
je me plains
-
funció confident de diari íntim o de comentar¡,
veiem més que una ignorància de la funció própia de la poesía
-
Així la poesia, companya i confident, és fonamentalment descriptiva, reflexiva i expresiva .
z3
je
-
El dolor de fexili com a generador de poesia és tema constant, i els Regrets, com
el seu nom indica,
-
Contràriament a Du Bellay, la poesia di Riba no havia estat mai pintura, en tot
cas pintura representativa
-
La poesia no «transcriu» de manera
més o menys explicita el que es viu, a la manera romàntica, sinó que
-
Riba ho diu :
I per exercici, ascèticament -els dos mots es valen- vaig fer fesforç cap a trobar
la Poesía
-
(Elegía IX)
Crit col-lectiu de dolor, peró crit també d'encoratjament a continuar la lluita, la
poesía
-
En Du Bellay la poesía representativa i explicativa, recull fexperiència del país
d'acollida.
-
En Riba la poesia, més evocadora i simbólica, quasi no deixa traspuar
fexperiéncia própiament francesa
-
de Du Bellay, mogut per una qüestió
circumstancial, material, en certa manera supérflua, genera una poesía
-
Loreto Busquets, en el seu estudi La poesía d'exili
de Josep Carner descobreix un procés similar: «Una
-
vegada més, doncs, és la figura de
Crist la que compendia, a manera de síntesi, la poesía d'exili de
-
Busquets, La poesia d'exili de Josep Carner, Barcelona, Barcino, ig8o, pág. 178.
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
El concepte de literatura catalana en l'obra de Josep Yxart / Rosa Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cabré, Rosa
- Portales:
-
Literatura
Visitar sitio web
| Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
-
Yxart, Josep, 1852-1895 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (11
coincidencias encontradas)
-
-
Així, per
exemple, el 1874 aparegué La poesía heroicopopular castellana, el 1882, sortí el
Romancerillo
-
catalán, versió ampliada de les Observaciones de la poesía popular (1853), i
fany següent Milá féu el
-
Milá reclama també que els poetes s'inspirin en la poesia popular
i, així, grácies a les seves obres;
-
elogia el fet que Milá cerqués la bellesa en «lo más profundo y
genuino de los pueblos» i presentés la poesia
-
catalana es modeló entre 1883 i 1885 i, més en concret en tres textos : un d'inèdit i
fragmentar¡ sobre Poesía
-
per part de Milá, de fer-se cárreg de
«los latentes deseos de abrir de par en par la puerta de una poesía
-
fexpressió escrita, culta, en catalá:
No se piensa nunca en lo que sería la literatura catalana (toda ella: poesía
-
Perd com que alló que Milá entenia per modernització de la poesia no s'arribá a consolidar,
segons fanálisi
-
Dos anys més tard li
dedicava el segon dels dos articles que sobre Poesía y poetas catalanes publicó
-
Peró és a partir de 1898, quan Maragall projectá la seva poesia
visionária, que Yxart elogiá a l'esmentat
-
Josep Anselm Clavé amb motiu
dels vint anys de la seva mort, i on sembla que projecti la seva própia poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
L'arma de la paraula: La il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater / Núria Perpinyà - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Perpinyà, Núria
- Portales:
-
Literatura
Visitar sitio web
| Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Crítica | Críticos | Literatura catalana -- Historia y crítica | Ensayo (Género literario)
- Mat. aut.:
-
Ferrater, Gabriel (1922-1972) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
vindria a ésser el que Lausberg anomena «hipèrbole irónica»- que Ferrater usa
tant en critica com en poesia
-
Borges, «Una alarmante Historia de la Literatura» (8 de abril de 1938), ibíd., pág . 225 .
13 3
poesia
-
Hom se n'adona de la doble ironia ja que d'una banda els lectors de poesia es
comparen amb uns animals
-
Villena, El tema del amor en la poesía, Planeta, Barcelona, 1977, Pág . 101 .
J .
-
Ara : en la seva poesia aquest fenomen no és infreqüent .
- Formatos:
-
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Art i exili: Du Bellay i Ribe / Merce Boixareu - Registro bibliográfico
- Autor:
- Boixareu, Mercedes, 1943-
- Portales:
- Literatura Visitar sitio web | Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura del exilio española Francia | Literatura comparada | Literatura del exilio francesa Italia
- Mat. aut.:
- Du Bellay, Joachim (1522-1560) -- Crítica e interpretación | Riba, Carles (1893-1959) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- sort, poèticament parlant, és que a Roma - el bon Du Bellay s'enyora, i aquest sentiment genera una poesia
- figuren al Vibre Del joc i del foc; i la gran obra de l'exili és aquesta «extrema punta de diamant de la poesia
- D'entre la vària temàtica de la poesia d'exili de Du Bellay i Riba, amb motius comuna com el ja estudiat
- Com han mostrat Marcel Raymond 7 i Jean Rousset 8, tota la poesia francesa de la segona meitat del xvi
- Fins fexili, l'obra d'art és objecte de contemplació i motiu de poesia a causa de la bellesa formal,
- Pel que fa a la poesía, els versos de Du Bellay a l'exili segueixen la voluntat de simplicitat que havien
- Poesía representativa doncs i poesía comunicativa, non tant amb els altres coin amb sí mateix je me plains
- funció confident de diari íntim o de comentar¡, veiem més que una ignorància de la funció própia de la poesía
- Així la poesia, companya i confident, és fonamentalment descriptiva, reflexiva i expresiva . z3 je
- El dolor de fexili com a generador de poesia és tema constant, i els Regrets, com el seu nom indica,
- Contràriament a Du Bellay, la poesia di Riba no havia estat mai pintura, en tot cas pintura representativa
- La poesia no «transcriu» de manera més o menys explicita el que es viu, a la manera romàntica, sinó que
- Riba ho diu : I per exercici, ascèticament -els dos mots es valen- vaig fer fesforç cap a trobar la Poesía
- (Elegía IX) Crit col-lectiu de dolor, peró crit també d'encoratjament a continuar la lluita, la poesía
- En Du Bellay la poesía representativa i explicativa, recull fexperiència del país d'acollida.
- En Riba la poesia, més evocadora i simbólica, quasi no deixa traspuar fexperiéncia própiament francesa
- de Du Bellay, mogut per una qüestió circumstancial, material, en certa manera supérflua, genera una poesía
- Loreto Busquets, en el seu estudi La poesía d'exili de Josep Carner descobreix un procés similar: «Una
- vegada més, doncs, és la figura de Crist la que compendia, a manera de síntesi, la poesía d'exili de
- Busquets, La poesia d'exili de Josep Carner, Barcelona, Barcino, ig8o, pág. 178.
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- El concepte de literatura catalana en l'obra de Josep Yxart / Rosa Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cabré, Rosa
- Portales:
- Literatura Visitar sitio web | Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
- Yxart, Josep, 1852-1895 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (11 coincidencias encontradas)
-
- Així, per exemple, el 1874 aparegué La poesía heroicopopular castellana, el 1882, sortí el Romancerillo
- catalán, versió ampliada de les Observaciones de la poesía popular (1853), i fany següent Milá féu el
- Milá reclama també que els poetes s'inspirin en la poesia popular i, així, grácies a les seves obres;
- elogia el fet que Milá cerqués la bellesa en «lo más profundo y genuino de los pueblos» i presentés la poesia
- catalana es modeló entre 1883 i 1885 i, més en concret en tres textos : un d'inèdit i fragmentar¡ sobre Poesía
- per part de Milá, de fer-se cárreg de «los latentes deseos de abrir de par en par la puerta de una poesía
- fexpressió escrita, culta, en catalá: No se piensa nunca en lo que sería la literatura catalana (toda ella: poesía
- Perd com que alló que Milá entenia per modernització de la poesia no s'arribá a consolidar, segons fanálisi
- Dos anys més tard li dedicava el segon dels dos articles que sobre Poesía y poetas catalanes publicó
- Peró és a partir de 1898, quan Maragall projectá la seva poesia visionária, que Yxart elogiá a l'esmentat
- Josep Anselm Clavé amb motiu dels vint anys de la seva mort, i on sembla que projecti la seva própia poesia
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- L'arma de la paraula: La il·lustre impertinència de Gabriel Ferrater / Núria Perpinyà - Registro bibliográfico
- Autor:
- Perpinyà, Núria
- Portales:
- Literatura Visitar sitio web | Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Crítica | Críticos | Literatura catalana -- Historia y crítica | Ensayo (Género literario)
- Mat. aut.:
- Ferrater, Gabriel (1922-1972) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- vindria a ésser el que Lausberg anomena «hipèrbole irónica»- que Ferrater usa tant en critica com en poesia
- Borges, «Una alarmante Historia de la Literatura» (8 de abril de 1938), ibíd., pág . 225 . 13 3 poesia
- Hom se n'adona de la doble ironia ja que d'una banda els lectors de poesia es comparen amb uns animals
- Villena, El tema del amor en la poesía, Planeta, Barcelona, 1977, Pág . 101 . J .
- Ara : en la seva poesia aquest fenomen no és infreqüent .
- Formatos: