Resultados de búsqueda (216)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
La poesia de Maragall, avui - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (2
coincidencias encontradas)
-
-
LA
POESIA
Allò que ens resta d’un poeta no és immutable. Ni en
a l’esdevenidor.
-
DE
MARAGALL,
Taula rodona sobre la poesia
de Maragall *
AVUI
==®SSS=S:
r^MTÆgï.-swjiftru!
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
Ausiàs March i la poesia contemporània / Francesc Calafat - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Calafat, Francesc, 1960-
- Portales:
-
Ausiàs March
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Materias:
-
Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica | Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
de Carles Riba, trobem Foix, divulgador de la literatura
avantguardista francesa, entusiasta de la poesia
-
I aquest,
al meu entendre, és bastant clar en la poesia de Foix i Carles Riba.
-
Siga com siga, el trà-
1/
174
AUSIÀS MARCH I LA
POESIA CONTEMPORÀNIA
Francesc Calafat
fic amb els
-
No sols la poesia d'Ausiàs és motiu d'inspiració, sinó que també es converteix en personatge d'alguns
-
I no podia ser d'una altra manera, ja
que us dels tres que defineix la poesia moderna
és la voluntat
-
Rosa Leveroni: "El meu Auziàs
March (notes de lectura al poema
"Sobresdolor m'ha tolt l'Imaginar", Poesia
-
Barcelona,
1981, pp.98-99-
5 Rosa Leveroni: "Les imatges
marines en la poesia d'Ausies
March", Bulletin
-
Aquesta afinitat amb el tossut esforç d'explorar-se en la seua poesia és rotunda en
els versos que li
-
Pels anys vint, els poetes castellans adscrits a la poesia simbolista i avantguardista
recorren al vast
-
patrimoni barroc, de dens contingut i immens en complexes metàfores,
com a fertilitzant de la seua poesia
-
En
aquestes circumstàncies, la poesia ausiasmarquiana, en la seua admirable monotonia,
subministrava,
-
Aquest bit
llet cap a la poesia de March era fins a cert punt necessari, inevitable.
-
que siga per transgredir-les- i referències d'èpoques molt dissemblants.
1/
176
AUSIÀS MARCH I LA
POESIA
-
Riba també assenyala la vessant contradictòria
i abrupta, l'obsessió de March d'usar la poesia com
un
-
“Aquesta poesia, així, sembla esvair-se en la irrealització de l'ob
jecte absolut que ha servit.
-
Les paraules de Riba posem de manifest que per al
lector sensible interessat en la poesia de March els
-
kl7
178
AUSIÀS MARCH I LA
POESIA CONTEMPORÀNIA
Francesc Calafat
La imatge d'un Ausiàs aturmentat i
-
Eliot o Seferis- la poesia és el testimoni de l'autenticitat del poeta.
-
Carles Riba era de l'opinió que per crear una bona poesia calia tenir un coneixement
profund de la pròpia
-
parició de noves interpretacions de March com la voluntat de ressaltar-ne la poderosa
vigència d'una poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
La poesia patriótica de Joan Maragall / Pere Mas i Perera - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Mas i Perera, Pere, 1901-1977
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal de Revistas de Migraciones y Exilios
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any IX, núm. 96-97-98 (octubre-desembre 1960), pp. 314-319
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (11
coincidencias encontradas)
-
-
LA POESIA PATRIOTICA
JOAN MARAGALL
Per Pf.re MAS I PERERA
Or de llei i sembla dels seus primers temps
-
al mar,
foren igualment fogosos», en rigor, Joan
baixa una terra loria i clara;
Maragall no escriví poesia
-
l’estima tant amb tot el seu ésser, la
seva bellesa, el seu passat, les seves tares i
No és pas una poesia
-
per tal que
festa per als seus ulls i per al seu cor; la hom vegi com pensava Maragall quant al
seva poesia
-
En ï’Escolium del Comte Arnau fa dir al
En la seva poesia patriòtica no hi ha poeta:
— tal com remarca
-
de Catalunya és en la poesia de Maragall».
-
Ber
T
314
PONT BLAU
És, efectivament, l’afirmació més clara
que podem trobar cn la poesia maragalliana
-
És, però, entre els seus cants on hi ha més
poesia patriòtica.
-
En els seus ar
ticles i, sobretot, en el pròleg que escriví
per a Poesia & prosa, d’Ignasi de L.
-
Tomàs Garcés, pel seu costat, remarca
que una part de la poesia de Maragall, en
recollir «les palpitacions
-
Ramón Otero Predayo l’anomena «occitànic», «un mestre altíssim de la poesia occitànica».
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Idees i prejudicis d’Eiximenis sobre la poesia
/ Xavier Renedo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Renedo Puig, Xavier
- Portal:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Lola Badia
Emili Casanova
Albert Hauf
8
IDEES I PREJUDICIS D’EIXIMENIS SOBRE LA POESIA
En el segle
-
No hi ha, per exemple,
ni la més mínima referència a la poesia en el programa de lectures que Eiximenis
-
La poesia, però, no hi apareix per cap banda.16
Pocs anys abans de la redacció del Dotzè, Eiximenis ja
-
Renedo,
Barcelona, EUMO, 2009, p. 36).
304
idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia
passatge
-
la mateixa crítica contra la poesia, i les «ficcions aquelles poètiques»,
que, com acabem de veure ja
-
On també es formula amb claredat la prohibició no només de la lectura de
poesia, sinó fins i tot de la
-
I com
que la poesia lírica tenia aleshores tanta presència a les corts ―entre elles, per
descomptat,
-
Escriure poesia amorosa era, per
tant, un pecat de «corrupta cobejança».
-
Ras i curt,
la lectura de poesia, en detriment de la lectura de llibres més profunds i més
seriosos,
-
Ibidem.
306
idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia
miren els homes des de les finestres i
-
La poesia també forma part d’aquestes pràctiques mundanes, perquè, a més
a més, aquestes dames «totes
-
Sigui com sigui, és evident que en
aquests passatges Eiximenis critica la influència de la poesia i de
-
Franco Suitner, La poesia satirica e giocosa nell’età dei comuni, Padova, Editrice Antenore, 1983.
38
-
Xavier Martín Martínez, «Poesia trobadoresca i vida cavalleresca a Menorca.
-
Op.cit., p. 11.
310
idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia
de l’infant Joan.
-
Un bon exemple d’un altre aspecte negatiu, segons Eiximenis,
de la poesia que no podia faltar en una
-
Badia, Poesia catalana del segle xiv. Edició i estudi del «Cançoneret de Ripoll».
-
Tot i així, en aquestes obres la poesia, sigui en llatí, sigui en llengua
vulgar, mai no passa de ser
-
El debat sobre la poesia
èpica el va tancar Stefano Asperti l’any 1991 amb una magnífica conferència
-
(nota 21), p. 132.
318
idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia
Tot i que no he pogut llegir
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesía catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
L’EPÍSTOLA EN LA POESIA
DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
THE EPISTLE IN THE POETRY
OF VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
-
llengua
catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia
-
DOI: 10.7203/Caplletra.71.21031
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
Durant
-
els anys quaranta Vicent Andrés Estellés va escriure poesia en castellà, en un
període de formació caracteritzat
-
Aquests tres poemaris palesen, a més del canvi de llengua, nous camins en
l’evolució de la poesia de
-
lisa
a la importantíssima tercera ègloga, un text que durant els seixanta va ser antologat el
1963 a Poesia
-
Joaquim Molas, i el 1968 a
34
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia
-
cremàs un aire de ponent.
38
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia
-
És la primera vegada que apareix la frase «un entre tants» en la poesia d’Estellés,
la qual, per exemple
-
de Vicent Andrés Estellés
de la poesia existencial i de crisi, derivada de la mort de la primera filla
-
La quotidianitat i la cultura, una vegada més, nodreixen la poesia de
l’autor de Burjassot.
-
S’hi destaca la veu combativa
del poeta i la seua poesia compromesa.
-
de Vicent Andrés Estellés
Bofill i Ferro, Jaume & Antoni Comas (1968) Un segle de poesia catalana,
-
de Filologia
Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
— (2014): «La poesia de Vicent Andrés
-
Cinc estudis de poesia catalana del segle xx, València, Publicacions de la Universitat de València.
—
-
Castellet, Josep Maria & Joaquim Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
-
Oviedo, Jordi (2017) «La poesia estellesiana entre els anys seixanta i els primers setanta: identitat
-
La poesia de Vicent
Andrés Estellés, Catarroja, Perifèric edicions.
54
Caplletra 71 (Tardor, 2021), p
-
. 33-55
Ferran Carbó
L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
Pérez i Moragón, Francesc (
-
Rivers, Elías R. (1987) Poesía lírica del Siglo de Oro, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
Fortuna dels poemes. Tres notes sobre la poesia d'Ausiàs March / Xavier Dilla - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Dilla, F. Xavier, 1962-
- Portales:
-
Ausiàs March
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (13
coincidencias encontradas)
-
-
Tres notes sobre la poesia d'Ausiàs March
Xavier Dilla
Des del Romanticisme, i, sobretot, durant el
-
segle que s’acaba, l’espai dominant de
la poesia s’ha desplaçat cap a una àrea de la literatura més aviat
-
Per altra banda, i a pesar que no tenim constància que en cap cas March s’hagués
servit mai de la poesia
-
Sí que m’interessa, però, referir-me a
58
FORTUNA DELS POEMES
Tres
notes sobre la poesia d’Ausiàs
-
suc per ajudar a comprendre -o, almenys, a conjecturar- determinats processos de
transmissió de la poesia
-
És indubtable que
les quatre estrofes de tema general ajuden a integrar la poesia de circumstàncies que
-
ha conservat- sobre com s’ha d’utilitzar la riquesa.
60
FORTUNA DELS POEMES
Tres
notes sobre la poesia
-
a l'alçada de la millor
pintura italiana del moment.
62
FORTUNA DELS POEMES
Tres
notes sobre la poesia
-
Ja Pagès havia advertit la vinculació dels versos 2628 de 103 amb la poesia 102.
-
versos de la primera i l’estrofa que obre la segona:
kx/
64
FORTUNA DELS POEMES
Tres
notes sobre la poesia
-
Cançoner Català de la
Universitat de Saragossa, f. 53r.
66
FORTUNA DELS POEMES
Tres notes
sobre la poesia
-
referència al còdex de Rossi prové de l’article de l’editor d’aquest cançoner, Furio Brugnolo,
«II libro di poesia
-
nel Trecento», inclòs a Marco Santagata-Amedeo Quondam (eds.), 11 libro di poesia dal copista al tipografo
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Els seixanta: el furor d’una dècada (Balanç de la poesia valenciana) / Enric Balaguer - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Balaguer, Enric
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Carmelina Sánchez-Cutillas
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Escriptors valencians | Cultura | Poesia valenciana -- S. XX -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Històric" llençat per J·Maria
Castellet i Joaquim Molas· Ho constatava Joan Fuster: "El saldo de la
poesia
-
Tot fa pensar que, des d'ara, la poesia té un nou mi^à de transmissió
com ho comentava J.
-
Molas des de les pàgines de la revista Serra d'Or
en l'article «Poesia cançó, una hipòtesis de treball
-
el llibre perquè a través del recitat públic, de la veu en directe
0 en disc, es pot traslladar la poesia
-
Una inquietud que el
cantautor Quico Pi de la Serra abordava en la composició «La poesia»,
on afirmava
-
durant tots aquests anys fins tenyir la producció
cultural de molt divers signe: cançó, pensament, poesia
-
Ja no es tracta del tremendisme de la poesia dels cinquanta
sinó que ara ens trobem amb una intensificació
-
Els seixanta i la poesia valenciana.
16
Els seixanta suposaran uns canvis substancials en la cultura
-
Sanchis Guarner el 1962, i l'altra,
r«Antologia de la poesia realista valenciana», realitzada per Lluís
-
Maria Castellet
i Joaquim Molas en les pàgines que precedien a Poesia catalana del
segle XX, (1963) i
-
posteriorment, el darrer, a Poesia, realisme, història
(1965).
-
A r«Antologia de la poesia realista valenciana» publicada a la
revista Identiy Magazine, per Lluís Alpera
-
Alpera, al pròleg de l'antologia, resumia així les inquietuds i
les aspiracions de la nova poesia: ".
-
En l'antologia de reduïdes dimensions (1 poema per cada autor)
trobem les mostres d'una poesia realista
-
Vistes
les coses des d'ara, el veritable representant de la poesia realista en les
lletres valencianes
-
No obstant açò, no es pot despatxar l'empremta de la
poesia realista de forma expeditiva i, junt a la
-
és, potser, la poesia
menys afligida i angoixada dels seixanta.
-
Un dels aspectes més
destacats de la seua poesia és la forma d'evocar l'entorn quotidià i
l'ús que en
-
En la seua poesia dóna compte d'un sentiment de soledat i de
nostàlgia, la consciència de la destrucció
-
Si als anys cinquanta la poesia valenciana són Estellés, Fuster, Valls
i Casp (encara que aquest havia
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
"Simply Saying" de Deena Larsen. A la recerca d’una traducció de poesia digital / Oreto Domènech Masià, Sandra Hurtado Escobar, Berta Rubio Faus - Registro bibliográfico
- Autores:
-
Domènech Masià, Oreto
- Hurtado Escobar, Sandra
- Rubio Faus, Berta
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura -- Innovaciones tecnológicas
- Mat. aut.:
-
Larsen, Deena -- I'm Simply Saying -- Traducciones catalanas
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
A LA RECERCA D’UNA TRADUCCIÓ DE POESIA DIGITAL
Oreto Doménech Masià
I.E.S.
-
Palabras clave: traducción, acto de lectura, multiplicidad de significados, poesía digital.
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
96
Key words: translation, act of reading, digital poetry
-
més de cent missatges que es van generar al fòrum en les tres setmanes de
reflexió al voltant de la poesia
-
Primer
97
acostament
Vam entrar al món de la poesia digital de la mà de les avantguardes.
-
Tanmateix, gradualment,
vam anar descobrint com la denominada e-poesia es desplega en un ventall tan
-
Malgrat que aquelles obres que estàvem llegint
ja no responien a la definició exacta de poesia dins dels
-
moviments del poema, les lletres que esdevenen ocells i volen lliures eren una clara
referència a la poesia
-
concreta i la poesia visual.
-
apassionant i és innegable que el repte esdevé més gran i
complicat si ens acarem amb el gènere de la poesia
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
d’una llengua a una altra8 se’ns representa com una mudança
-
A la
poesia digital s’hi suma, encara, que les figures retòriques estan vives: el clímax del
poema pot
-
animeu i voleu que ens hi
posem tots plegats, no estaria gens malament com a aportació del curs a la poesia
-
Aquesta opció afegida a l’elegància, m’ha ressonat a la poesia noucentista de Carner,
no gens avantguardista
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
Vam començar a reflexionar sobre el perquè d’aquesta
-
Els misteris que
amaga la poesia digital ens obliguen amb més força a la relectura i ens comprometen
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
també amb el dolor (‘fiblades’, ‘punxades’).
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
vam decidir deixar el pronom de la segona persona del
-
A la recerca d’una traducció de poesia digital
es conega: “Hi, I am Deena.
-
Atenció perquè
potser la poesia estiga tornant als orígens: l’espectacle, l’oralitat, el joc, el relat
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra / Magí Sunyer - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Sunyer, Magí, 1958-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Sagarra, Josep M. de, 1894-1961
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Modalitats de la ironia en la poesia
lírica de Josep Maria de Sagarra*
Types of irony in Josep Maria
-
poetry
Magí Sunyer
Universitat Rovira i Virgili
magi.sunyer@urv.cat
Resum: Aquest article analitza la poesia
-
de Sagarra va escriure durant els anys vint
i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia
-
S’observa una neta diferència en la poesia escrita en
cada una de les dècades, en relació amb un canvi
-
Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a
defensa, havia de conviure amb la voluntat
-
coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons
per al distanciament en la poesia
-
Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.
-
DOI: 10.7203/Caplletra.60.7942
Magí Sunyer
Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria
-
IRONIA I POESIA LÍRICA
El propòsit d’aquest article és observar algunes modalitats de la ironia en els
-
llibres de poesia lírica escrits per Josep Maria de Sagarra durant els anys vint i trenta:
Cançons de
-
En conseqüència, no s’hi
tindran en compte la poesia narrativa ni la satírica; aquesta darrera ofereix
-
La combinació de poesia narrativa («Mater lacrimarum»), de
cançó i de balada («Cançó», «La balada del
-
catalana del primer terç de segle, la que conduïa a la poesia
pura i a les avantguardes d’entreguerres
-
L’«Excelsior», de
Joan Maragall és una poesia ben poc irònica.
-
Aquesta darrera poesia té un final molt lligat a l’esperit maragallià d’«Excelsior», perquè,
per pal·
-
La poesia que obre el recull persevera en aquest estat d’ànim —«I tu, pobre
cor meu, menuda entranya,
-
En la poesia XV, «Entre el gos i el captaire», entra en escena l’autoironia.
-
LA POESIA DELS ANYS TRENTA
El canvi de deriva en la vida i en la poesia de Sagarra s’evidencia en la
-
Entre l’Equador i els tròpics presenta l’última novetat autèntica en la poesia de
Sagarra.
-
Folguera, J. (1976) Les noves valors de la poesia catalana, Barcelona, Edicions 62.
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 216 [Eliminar filtro]
- Martos Sánchez, Josep Lluís 16
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 12
- Guia, Josep, 1947- 8
- Badia, Lola, 1957- 6
- Cingolani, Stefano M. 5
- Wittlin, Curt J., 1941- 4
- Alemany Ferrer, Rafael 3
- Borja i Sanz, Joan, 1968- 3
- Francés Díez, Mª. Àngels 3
- Garcia Sempere, Marinela 3
- Martín Pascual, Llúcia 3
- Zaragoza Gómez, Verònica 3
- Alpera, Lluís, 1938-2018 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Carbó, Ferran, 1960- 2
- Casanova, Emili, 1956- 2
- Compagna Perrone Capano, Anna Maria 2
- Esteve Guillén, Anna, 1977- 2
- Garcia Sebastià, Josep Vicent 2
- Güell i Devesa, Mia 2
- Literatura catalana -- Història i crítica 15
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 12
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 5
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 5
- Català -- Traducció 4
- Escriptors valencians 4
- Literatura -- Innovaciones tecnológicas 4
- Català -- Història 3
- Humanisme 3
- Literatura valenciana -- Història i crítica 3
- Poesía catalana -- Història i crítica 3
- Català antic 2
- Català -- Gramàtica 2
- Curial e Güelfa 2
- Dones escriptores 2
- Dones i literatura -- Catalunya -- Història 2
- Historiografia 2
- Humanisme -- Catalunya -- Siglo XX 2
- Literatura catalana 2
- Literatura catalana -- Traduccions 2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 55
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 25
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1927-2009 17
- Maragall, Joan, 1860-1911 15
- Llull, Ramon, aproximadamente 1232-1315 7
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 5
- Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 4
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Fontanella, Francesc, 1622-1650 2
- Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 2
- Metge, Bernat (1343?-1413) 2
- Murià, Anna, 1904-2002 2
- Petrarca, Francesco, 1304-1374 2
- Riba, Carles, 1893-1959 2
- Alegre, Francesc, aproximadament 1450-aproximadament 1508 1
- Arnau de Vilanova, aproximadament 1240-1311 1
- Bartra, Agustí, 1908-1982 1
- Barzizza, Guiniforte, 1406-1463 1
- Batllori Pagès, Guillem, 1990- 1
- Belloc, Hilaire, 1870-1953 1
- català 216 [Eliminar filtro]
- español 2
- italiano 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- La poesia de Maragall, avui - Registro bibliográfico
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (2 coincidencias encontradas)
-
- LA POESIA Allò que ens resta d’un poeta no és immutable. Ni en a l’esdevenidor.
- DE MARAGALL, Taula rodona sobre la poesia de Maragall * AVUI ==®SSS=S: r^MTÆgï.-swjiftru!
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- Ausiàs March i la poesia contemporània / Francesc Calafat - Registro bibliográfico
- Autor:
- Calafat, Francesc, 1960-
- Portales:
- Ausiàs March Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Materias:
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica | Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- de Carles Riba, trobem Foix, divulgador de la literatura avantguardista francesa, entusiasta de la poesia
- I aquest, al meu entendre, és bastant clar en la poesia de Foix i Carles Riba.
- Siga com siga, el trà- 1/ 174 AUSIÀS MARCH I LA POESIA CONTEMPORÀNIA Francesc Calafat fic amb els
- No sols la poesia d'Ausiàs és motiu d'inspiració, sinó que també es converteix en personatge d'alguns
- I no podia ser d'una altra manera, ja que us dels tres que defineix la poesia moderna és la voluntat
- Rosa Leveroni: "El meu Auziàs March (notes de lectura al poema "Sobresdolor m'ha tolt l'Imaginar", Poesia
- Barcelona, 1981, pp.98-99- 5 Rosa Leveroni: "Les imatges marines en la poesia d'Ausies March", Bulletin
- Aquesta afinitat amb el tossut esforç d'explorar-se en la seua poesia és rotunda en els versos que li
- Pels anys vint, els poetes castellans adscrits a la poesia simbolista i avantguardista recorren al vast
- patrimoni barroc, de dens contingut i immens en complexes metàfores, com a fertilitzant de la seua poesia
- En aquestes circumstàncies, la poesia ausiasmarquiana, en la seua admirable monotonia, subministrava,
- Aquest bit llet cap a la poesia de March era fins a cert punt necessari, inevitable.
- que siga per transgredir-les- i referències d'èpoques molt dissemblants. 1/ 176 AUSIÀS MARCH I LA POESIA
- Riba també assenyala la vessant contradictòria i abrupta, l'obsessió de March d'usar la poesia com un
- “Aquesta poesia, així, sembla esvair-se en la irrealització de l'ob jecte absolut que ha servit.
- Les paraules de Riba posem de manifest que per al lector sensible interessat en la poesia de March els
- kl7 178 AUSIÀS MARCH I LA POESIA CONTEMPORÀNIA Francesc Calafat La imatge d'un Ausiàs aturmentat i
- Eliot o Seferis- la poesia és el testimoni de l'autenticitat del poeta.
- Carles Riba era de l'opinió que per crear una bona poesia calia tenir un coneixement profund de la pròpia
- parició de noves interpretacions de March com la voluntat de ressaltar-ne la poderosa vigència d'una poesia
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- La poesia patriótica de Joan Maragall / Pere Mas i Perera - Registro bibliográfico
- Autor:
- Mas i Perera, Pere, 1901-1977
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal de Revistas de Migraciones y Exilios Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any IX, núm. 96-97-98 (octubre-desembre 1960), pp. 314-319
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (11 coincidencias encontradas)
-
- LA POESIA PATRIOTICA JOAN MARAGALL Per Pf.re MAS I PERERA Or de llei i sembla dels seus primers temps
- al mar, foren igualment fogosos», en rigor, Joan baixa una terra loria i clara; Maragall no escriví poesia
- l’estima tant amb tot el seu ésser, la seva bellesa, el seu passat, les seves tares i No és pas una poesia
- per tal que festa per als seus ulls i per al seu cor; la hom vegi com pensava Maragall quant al seva poesia
- En ï’Escolium del Comte Arnau fa dir al En la seva poesia patriòtica no hi ha poeta: — tal com remarca
- de Catalunya és en la poesia de Maragall».
- Ber T 314 PONT BLAU És, efectivament, l’afirmació més clara que podem trobar cn la poesia maragalliana
- És, però, entre els seus cants on hi ha més poesia patriòtica.
- En els seus ar ticles i, sobretot, en el pròleg que escriví per a Poesia & prosa, d’Ignasi de L.
- Tomàs Garcés, pel seu costat, remarca que una part de la poesia de Maragall, en recollir «les palpitacions
- Ramón Otero Predayo l’anomena «occitànic», «un mestre altíssim de la poesia occitànica».
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Idees i prejudicis d’Eiximenis sobre la poesia / Xavier Renedo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Renedo Puig, Xavier
- Portal:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Lola Badia Emili Casanova Albert Hauf 8 IDEES I PREJUDICIS D’EIXIMENIS SOBRE LA POESIA En el segle
- No hi ha, per exemple, ni la més mínima referència a la poesia en el programa de lectures que Eiximenis
- La poesia, però, no hi apareix per cap banda.16 Pocs anys abans de la redacció del Dotzè, Eiximenis ja
- Renedo, Barcelona, EUMO, 2009, p. 36). 304 idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia passatge
- la mateixa crítica contra la poesia, i les «ficcions aquelles poètiques», que, com acabem de veure ja
- On també es formula amb claredat la prohibició no només de la lectura de poesia, sinó fins i tot de la
- I com que la poesia lírica tenia aleshores tanta presència a les corts ―entre elles, per descomptat,
- Escriure poesia amorosa era, per tant, un pecat de «corrupta cobejança».
- Ras i curt, la lectura de poesia, en detriment de la lectura de llibres més profunds i més seriosos,
- Ibidem. 306 idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia miren els homes des de les finestres i
- La poesia també forma part d’aquestes pràctiques mundanes, perquè, a més a més, aquestes dames «totes
- Sigui com sigui, és evident que en aquests passatges Eiximenis critica la influència de la poesia i de
- Franco Suitner, La poesia satirica e giocosa nell’età dei comuni, Padova, Editrice Antenore, 1983. 38
- Xavier Martín Martínez, «Poesia trobadoresca i vida cavalleresca a Menorca.
- Op.cit., p. 11. 310 idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia de l’infant Joan.
- Un bon exemple d’un altre aspecte negatiu, segons Eiximenis, de la poesia que no podia faltar en una
- Badia, Poesia catalana del segle xiv. Edició i estudi del «Cançoneret de Ripoll».
- Tot i així, en aquestes obres la poesia, sigui en llatí, sigui en llengua vulgar, mai no passa de ser
- El debat sobre la poesia èpica el va tancar Stefano Asperti l’any 1991 amb una magnífica conferència
- (nota 21), p. 132. 318 idees i prejudicis d’eiximenis sobre la poesia Tot i que no he pogut llegir
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés / Ferran Carbó - Registro bibliográfico
- Autor:
- Carbó, Ferran, 1960-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Materia:
- Poesía catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- L’EPÍSTOLA EN LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS THE EPISTLE IN THE POETRY OF VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
- llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia
- DOI: 10.7203/Caplletra.71.21031 Ferran Carbó L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés Durant
- els anys quaranta Vicent Andrés Estellés va escriure poesia en castellà, en un període de formació caracteritzat
- Aquests tres poemaris palesen, a més del canvi de llengua, nous camins en l’evolució de la poesia de
- lisa a la importantíssima tercera ègloga, un text que durant els seixanta va ser antologat el 1963 a Poesia
- Joaquim Molas, i el 1968 a 34 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia
- cremàs un aire de ponent. 38 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p. 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia
- És la primera vegada que apareix la frase «un entre tants» en la poesia d’Estellés, la qual, per exemple
- de Vicent Andrés Estellés de la poesia existencial i de crisi, derivada de la mort de la primera filla
- La quotidianitat i la cultura, una vegada més, nodreixen la poesia de l’autor de Burjassot.
- S’hi destaca la veu combativa del poeta i la seua poesia compromesa.
- de Vicent Andrés Estellés Bofill i Ferro, Jaume & Antoni Comas (1968) Un segle de poesia catalana,
- de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. — (2014): «La poesia de Vicent Andrés
- Cinc estudis de poesia catalana del segle xx, València, Publicacions de la Universitat de València. —
- Castellet, Josep Maria & Joaquim Molas (1963) Poesia catalana del segle xx, Barcelona, Edicions 62.
- Oviedo, Jordi (2017) «La poesia estellesiana entre els anys seixanta i els primers setanta: identitat
- La poesia de Vicent Andrés Estellés, Catarroja, Perifèric edicions. 54 Caplletra 71 (Tardor, 2021), p
- . 33-55 Ferran Carbó L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés Pérez i Moragón, Francesc (
- Rivers, Elías R. (1987) Poesía lírica del Siglo de Oro, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- Fortuna dels poemes. Tres notes sobre la poesia d'Ausiàs March / Xavier Dilla - Registro bibliográfico
- Autor:
- Dilla, F. Xavier, 1962-
- Portales:
- Ausiàs March Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (13 coincidencias encontradas)
-
- Tres notes sobre la poesia d'Ausiàs March Xavier Dilla Des del Romanticisme, i, sobretot, durant el
- segle que s’acaba, l’espai dominant de la poesia s’ha desplaçat cap a una àrea de la literatura més aviat
- Per altra banda, i a pesar que no tenim constància que en cap cas March s’hagués servit mai de la poesia
- Sí que m’interessa, però, referir-me a 58 FORTUNA DELS POEMES Tres notes sobre la poesia d’Ausiàs
- suc per ajudar a comprendre -o, almenys, a conjecturar- determinats processos de transmissió de la poesia
- És indubtable que les quatre estrofes de tema general ajuden a integrar la poesia de circumstàncies que
- ha conservat- sobre com s’ha d’utilitzar la riquesa. 60 FORTUNA DELS POEMES Tres notes sobre la poesia
- a l'alçada de la millor pintura italiana del moment. 62 FORTUNA DELS POEMES Tres notes sobre la poesia
- Ja Pagès havia advertit la vinculació dels versos 2628 de 103 amb la poesia 102.
- versos de la primera i l’estrofa que obre la segona: kx/ 64 FORTUNA DELS POEMES Tres notes sobre la poesia
- Cançoner Català de la Universitat de Saragossa, f. 53r. 66 FORTUNA DELS POEMES Tres notes sobre la poesia
- referència al còdex de Rossi prové de l’article de l’editor d’aquest cançoner, Furio Brugnolo, «II libro di poesia
- nel Trecento», inclòs a Marco Santagata-Amedeo Quondam (eds.), 11 libro di poesia dal copista al tipografo
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Els seixanta: el furor d’una dècada (Balanç de la poesia valenciana) / Enric Balaguer - Registro bibliográfico
- Autor:
- Balaguer, Enric
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Carmelina Sánchez-Cutillas Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materias:
- Escriptors valencians | Cultura | Poesia valenciana -- S. XX -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Històric" llençat per J·Maria Castellet i Joaquim Molas· Ho constatava Joan Fuster: "El saldo de la poesia
- Tot fa pensar que, des d'ara, la poesia té un nou mi^à de transmissió com ho comentava J.
- Molas des de les pàgines de la revista Serra d'Or en l'article «Poesia cançó, una hipòtesis de treball
- el llibre perquè a través del recitat públic, de la veu en directe 0 en disc, es pot traslladar la poesia
- Una inquietud que el cantautor Quico Pi de la Serra abordava en la composició «La poesia», on afirmava
- durant tots aquests anys fins tenyir la producció cultural de molt divers signe: cançó, pensament, poesia
- Ja no es tracta del tremendisme de la poesia dels cinquanta sinó que ara ens trobem amb una intensificació
- Els seixanta i la poesia valenciana. 16 Els seixanta suposaran uns canvis substancials en la cultura
- Sanchis Guarner el 1962, i l'altra, r«Antologia de la poesia realista valenciana», realitzada per Lluís
- Maria Castellet i Joaquim Molas en les pàgines que precedien a Poesia catalana del segle XX, (1963) i
- posteriorment, el darrer, a Poesia, realisme, història (1965).
- A r«Antologia de la poesia realista valenciana» publicada a la revista Identiy Magazine, per Lluís Alpera
- Alpera, al pròleg de l'antologia, resumia així les inquietuds i les aspiracions de la nova poesia: ".
- En l'antologia de reduïdes dimensions (1 poema per cada autor) trobem les mostres d'una poesia realista
- Vistes les coses des d'ara, el veritable representant de la poesia realista en les lletres valencianes
- No obstant açò, no es pot despatxar l'empremta de la poesia realista de forma expeditiva i, junt a la
- és, potser, la poesia menys afligida i angoixada dels seixanta.
- Un dels aspectes més destacats de la seua poesia és la forma d'evocar l'entorn quotidià i l'ús que en
- En la seua poesia dóna compte d'un sentiment de soledat i de nostàlgia, la consciència de la destrucció
- Si als anys cinquanta la poesia valenciana són Estellés, Fuster, Valls i Casp (encara que aquest havia
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- "Simply Saying" de Deena Larsen. A la recerca d’una traducció de poesia digital / Oreto Domènech Masià, Sandra Hurtado Escobar, Berta Rubio Faus - Registro bibliográfico
- Autores:
- Domènech Masià, Oreto - Hurtado Escobar, Sandra - Rubio Faus, Berta
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura -- Innovaciones tecnológicas
- Mat. aut.:
- Larsen, Deena -- I'm Simply Saying -- Traducciones catalanas
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- A LA RECERCA D’UNA TRADUCCIÓ DE POESIA DIGITAL Oreto Doménech Masià I.E.S.
- Palabras clave: traducción, acto de lectura, multiplicidad de significados, poesía digital.
- A la recerca d’una traducció de poesia digital 96 Key words: translation, act of reading, digital poetry
- més de cent missatges que es van generar al fòrum en les tres setmanes de reflexió al voltant de la poesia
- Primer 97 acostament Vam entrar al món de la poesia digital de la mà de les avantguardes.
- Tanmateix, gradualment, vam anar descobrint com la denominada e-poesia es desplega en un ventall tan
- Malgrat que aquelles obres que estàvem llegint ja no responien a la definició exacta de poesia dins dels
- moviments del poema, les lletres que esdevenen ocells i volen lliures eren una clara referència a la poesia
- concreta i la poesia visual.
- apassionant i és innegable que el repte esdevé més gran i complicat si ens acarem amb el gènere de la poesia
- A la recerca d’una traducció de poesia digital d’una llengua a una altra8 se’ns representa com una mudança
- A la poesia digital s’hi suma, encara, que les figures retòriques estan vives: el clímax del poema pot
- animeu i voleu que ens hi posem tots plegats, no estaria gens malament com a aportació del curs a la poesia
- Aquesta opció afegida a l’elegància, m’ha ressonat a la poesia noucentista de Carner, no gens avantguardista
- A la recerca d’una traducció de poesia digital Vam començar a reflexionar sobre el perquè d’aquesta
- Els misteris que amaga la poesia digital ens obliguen amb més força a la relectura i ens comprometen
- A la recerca d’una traducció de poesia digital també amb el dolor (‘fiblades’, ‘punxades’).
- A la recerca d’una traducció de poesia digital vam decidir deixar el pronom de la segona persona del
- A la recerca d’una traducció de poesia digital es conega: “Hi, I am Deena.
- Atenció perquè potser la poesia estiga tornant als orígens: l’espectacle, l’oralitat, el joc, el relat
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra / Magí Sunyer - Registro bibliográfico
- Autor:
- Sunyer, Magí, 1958-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Sagarra, Josep M. de, 1894-1961
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria de Sagarra* Types of irony in Josep Maria
- poetry Magí Sunyer Universitat Rovira i Virgili magi.sunyer@urv.cat Resum: Aquest article analitza la poesia
- de Sagarra va escriure durant els anys vint i trenta —exclosos El comte Arnau, Poema de Nadal i la poesia
- S’observa una neta diferència en la poesia escrita en cada una de les dècades, en relació amb un canvi
- Si en la poesia dels anys vint la ironia, esgrimida com a defensa, havia de conviure amb la voluntat
- coneixença de noves terres sentides com a estranyes aporten noves raons per al distanciament en la poesia
- Paraules clau: ironia, Josep Maria de Sagarra, poesia pura, surrealisme.
- DOI: 10.7203/Caplletra.60.7942 Magí Sunyer Modalitats de la ironia en la poesia lírica de Josep Maria
- IRONIA I POESIA LÍRICA El propòsit d’aquest article és observar algunes modalitats de la ironia en els
- llibres de poesia lírica escrits per Josep Maria de Sagarra durant els anys vint i trenta: Cançons de
- En conseqüència, no s’hi tindran en compte la poesia narrativa ni la satírica; aquesta darrera ofereix
- La combinació de poesia narrativa («Mater lacrimarum»), de cançó i de balada («Cançó», «La balada del
- catalana del primer terç de segle, la que conduïa a la poesia pura i a les avantguardes d’entreguerres
- L’«Excelsior», de Joan Maragall és una poesia ben poc irònica.
- Aquesta darrera poesia té un final molt lligat a l’esperit maragallià d’«Excelsior», perquè, per pal·
- La poesia que obre el recull persevera en aquest estat d’ànim —«I tu, pobre cor meu, menuda entranya,
- En la poesia XV, «Entre el gos i el captaire», entra en escena l’autoironia.
- LA POESIA DELS ANYS TRENTA El canvi de deriva en la vida i en la poesia de Sagarra s’evidencia en la
- Entre l’Equador i els tròpics presenta l’última novetat autèntica en la poesia de Sagarra.
- Folguera, J. (1976) Les noves valors de la poesia catalana, Barcelona, Edicions 62.
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 216 [Eliminar filtro]
- Martos Sánchez, Josep Lluís 16
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 12
- Guia, Josep, 1947- 8
- Badia, Lola, 1957- 6
- Cingolani, Stefano M. 5
- Wittlin, Curt J., 1941- 4
- Alemany Ferrer, Rafael 3
- Borja i Sanz, Joan, 1968- 3
- Francés Díez, Mª. Àngels 3
- Garcia Sempere, Marinela 3
- Martín Pascual, Llúcia 3
- Zaragoza Gómez, Verònica 3
- Alpera, Lluís, 1938-2018 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Carbó, Ferran, 1960- 2
- Casanova, Emili, 1956- 2
- Compagna Perrone Capano, Anna Maria 2
- Esteve Guillén, Anna, 1977- 2
- Garcia Sebastià, Josep Vicent 2
- Güell i Devesa, Mia 2
- Literatura catalana -- Història i crítica 15
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 12
- Literatura catalana -- Dones escriptores -- Història i crítica 5
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 5
- Català -- Traducció 4
- Escriptors valencians 4
- Literatura -- Innovaciones tecnológicas 4
- Català -- Història 3
- Humanisme 3
- Literatura valenciana -- Història i crítica 3
- Poesía catalana -- Història i crítica 3
- Català antic 2
- Català -- Gramàtica 2
- Curial e Güelfa 2
- Dones escriptores 2
- Dones i literatura -- Catalunya -- Història 2
- Historiografia 2
- Humanisme -- Catalunya -- Siglo XX 2
- Literatura catalana 2
- Literatura catalana -- Traduccions 2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 55
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 25
- Sánchez-Cutillas, Carmelina, 1927-2009 17
- Maragall, Joan, 1860-1911 15
- Llull, Ramon, aproximadamente 1232-1315 7
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 5
- Eiximenis, Francesc, aproximadament 1327-1409 4
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Fontanella, Francesc, 1622-1650 2
- Marçal, Maria-Merçè, 1952-1998 2
- Metge, Bernat (1343?-1413) 2
- Murià, Anna, 1904-2002 2
- Petrarca, Francesco, 1304-1374 2
- Riba, Carles, 1893-1959 2
- Alegre, Francesc, aproximadament 1450-aproximadament 1508 1
- Arnau de Vilanova, aproximadament 1240-1311 1
- Bartra, Agustí, 1908-1982 1
- Barzizza, Guiniforte, 1406-1463 1
- Batllori Pagès, Guillem, 1990- 1
- Belloc, Hilaire, 1870-1953 1
- català 216 [Eliminar filtro]
- español 2
- italiano 1