Resultados de búsqueda (140)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:21
Estudio crítico
- Título:
-
La literatura catalana religiosa en la tardor medieval / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
-
Hagiografía Hispánica
Visitar sitio web
| Hagiografía catalana
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura medieval Història i crítica | Literatura religiosa catalana Història -- 0476-1492 (Edad mitjana) | Sants -- Biografia | Hagiografia
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
recorregut ens permetrà comprovar finalment que, en general, el
tractament de la prosa com el de la poesia
-
Tanmateix,
la poesia religiosa no apareix individualitzada, com sí que ho fa la novel·la, i
cal buscar
-
Més tard, en un capítol dedicat
a la poesia, en l'apartat Poesia narrativa (p. 143-145) inclou Poemes
-
I en La poesia, en el subapartat Poetes menors
(p. 303), hi ha un epígraf de Poesia de tema religiós
-
En La poesia
es fa esment de la Poesia popular (p. 365), amb gojos i nadales en la part
religiosa (p.
-
365-368), i de la Poesia de certàmens (p. 371), que té en compte
el treball de Romeu (1949)4 .
-
En el
capítol La poesia
lírica..., el subapartat Poesia religiosa anònima (p. 137) entra la Cantilena
-
, poesia eucarística i
refranys i glosses de la poesia religiosa.
5 No coneixem aquesta passió.
-
El capítol Poesia religiosa
(IV, p. 95) inclou certàmens i poesia popular religiosa6 .
-
Col·leccions
de poesia religiosa popular (p. 448-452).
-
Massó Torrents (1932) distingeix entre poesia religiosa anònima i poesia popular
religiosa, amb un suplement
-
religiosa, en el qual no
cal oblidar, a més, la poesia religiosa narrativa.
-
, en la poesia religiosa els intents de classificació són més
escassos; es fa la distinció entre poesia
-
popular i poesia de certamen en la
tardor medieval i en el segle XVI, i també es parla de la poesia
-
Tampoc es poden considerar exactament com a poesia popular moltes de les
composicions del recull de poesia
-
I, La poesia.
Barcelona, Alpha.
-
•
PALÀCIOS, J. (1975), Poesia religiosa del segle XVI.
-
•
PALÀCIOS, J. (1976), Poesia religiosa del segle XVI.
-
•
PALÀCIOS, J. (1977), Poesia religiosa del segle XVI. III Lo plant de la
verge Maria (1512).
-
•
ROMEU, J. (2000), Corpus d'antiga poesia popular, Barcelona, Barcino.
•
ROMEU, J.
- Formatos:
-
-
Resultado número:22
Estudio crítico
- Título:
-
"Car no és pus que apetit brutal". L'amor, el pecat i l'animalogia poètica en l'obra d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martín Pascual, Llúcia
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
en l'obra d'Ausiàs March1
Llúcia Martín Pascual
(Universitat d'Alacant)
Una de les constants de la poesia
-
Per exemple, les imatges com «bullirà-1 mar com la caçola'n forn» de la poesia 46, o
«...dins mi porte
-
hun forn / cohent un pa d'una dolça sabor...» de la poesia 38, o les imatges
marines (Leveroni 1951)
-
Aquest caràcter el trobem en les imatges de morts, ambients sepulcrals (poesia 13)
i de condemnats a
-
mort (poesia 1), que reflecteixen l'estat d'ànim del poeta.
4.
-
Altres vegades, els animals que
apareixen en la poesia de March no tenen una relació tan estreta amb
-
De la mateixa
manera que en la poesia 18 apareix la imatge de sant Pau a qui Déu va
«sotraure l'ànima
-
Destaca, no obstant això, la
imatge del cérvol ferit de la poesia 89, una de les de major bellesa, en
-
Idea queja trobem en la poesia de Jaume March, Dos són los alts segons lo meu parer
(Pujol 1994, 185-
-
Les citacions d'animals concrets, com ara el llop i el
«renaît» de la poesia 4, són escasses, ja que
-
,
per ço com són en ell dues natures (vv. 65-66),
aquesta altra de la poesia 100:
L'om és mortal animal
-
Es tracta de la poesia X, Combas e valls...
-
En la poesia 117 trobem un raonament referit a l'apetit brutal, que no és
propi de l'home, per bé que
-
En la poesia 64 {Lo temps es tal que tot animal brut) vol
manifestar la irracionalitat de les espècies
-
En la poesia de March, la tristesa és òbvia
i el poeta no demostra una predisposició a l'enamorament.
-
La reprensió a la dama ignorant es pot trobar en major mesura en la
poesia 42, una composició en què
-
En la poesia 24 conflueix el problema de la ignorància de la dama i la
damnació eterna, exemplificada
-
La solució més raonable és actuar de la mateixa manera que ho fa el
castor.20 La poesia 24 correspon
-
Panunzio (1983, 397-409) també comenta aquesta poesia.
22.
-
Estudios sobre la poesía española del
siglo XV, Barcelona, Crítica, pàgs. 1-27.
- Formatos:
-
-
Resultado número:23
Estudio crítico
- Título:
-
Art i exili: Du Bellay i Ribe / Merce Boixareu - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Boixareu, Mercedes, 1943-
- Portales:
-
Literatura
Visitar sitio web
| Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura del exilio española Francia | Literatura comparada | Literatura del exilio francesa Italia
- Mat. aut.:
-
Du Bellay, Joachim (1522-1560) -- Crítica e interpretación
| Riba, Carles (1893-1959) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
sort, poèticament parlant, és que a Roma - el bon Du
Bellay s'enyora, i aquest sentiment genera una poesia
-
figuren al Vibre Del
joc i del foc; i la gran obra de l'exili és aquesta «extrema punta de diamant de la poesia
-
D'entre la vària temàtica de la poesia d'exili de Du Bellay i Riba, amb motius
comuna com el ja estudiat
-
Com han mostrat Marcel Raymond 7 i Jean Rousset 8, tota la poesia francesa de
la segona meitat del xvi
-
Fins fexili, l'obra
d'art és objecte de contemplació i motiu de poesia a causa de la bellesa formal,
-
Pel que fa a la poesía, els versos de Du Bellay a l'exili segueixen la voluntat de
simplicitat que havien
-
Poesía representativa doncs i poesía comunicativa, non tant amb els altres coin
amb sí mateix
je me plains
-
funció confident de diari íntim o de comentar¡,
veiem més que una ignorància de la funció própia de la poesía
-
Així la poesia, companya i confident, és fonamentalment descriptiva, reflexiva i expresiva .
z3
je
-
El dolor de fexili com a generador de poesia és tema constant, i els Regrets, com
el seu nom indica,
-
Contràriament a Du Bellay, la poesia di Riba no havia estat mai pintura, en tot
cas pintura representativa
-
La poesia no «transcriu» de manera
més o menys explicita el que es viu, a la manera romàntica, sinó que
-
Riba ho diu :
I per exercici, ascèticament -els dos mots es valen- vaig fer fesforç cap a trobar
la Poesía
-
(Elegía IX)
Crit col-lectiu de dolor, peró crit també d'encoratjament a continuar la lluita, la
poesía
-
En Du Bellay la poesía representativa i explicativa, recull fexperiència del país
d'acollida.
-
En Riba la poesia, més evocadora i simbólica, quasi no deixa traspuar
fexperiéncia própiament francesa
-
de Du Bellay, mogut per una qüestió
circumstancial, material, en certa manera supérflua, genera una poesía
-
Loreto Busquets, en el seu estudi La poesía d'exili
de Josep Carner descobreix un procés similar: «Una
-
vegada més, doncs, és la figura de
Crist la que compendia, a manera de síntesi, la poesía d'exili de
-
Busquets, La poesia d'exili de Josep Carner, Barcelona, Barcino, ig8o, pág. 178.
- Formatos:
-
-
Resultado número:24
Estudio crítico
- Título:
-
Medievalisme i modernitat d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (10
coincidencias encontradas)
-
-
En March manca, i és obvi, l'enyorança pel món antic: quan en parla a la seva poesia ho fa amb el mateix
-
MANENT, La poesia de John Donne, recollit al volum Notes sobre literatura estrangera (Barcelona 1934,
-
La poesia dels trobadors existeix de manera viva durant si fa no fa dos segles, des de la fi del segle
-
Costanzo Di Girolamo
«L'afinitat que trobem entre la [seva] lírica i bona part de la poesia
-
El que sovint és difícil, obscur, "bizarre", en la [seva] poesia, és el seu pensament: mai el seu llenguatge
-
Tots aquests trets apropen John Donne, que sens dubte és ja un poeta modern, a la poesia contemporània
-
poeta medieval Ausiàs March presenta aspectes de destacada modernitat que l'apropen fins i tot a la poesia
-
És en l'edat mitjana, al final del segle XI, quan els trobadors funden la poesia moderna, és a dir, una
-
poesia culta, laica i en una llengua viva; és en l'edat mitjana, cap a la meitat del segle XII, quan
-
el «llibre del seu pensament», amb personatges que són ara ja pures al·legories, a l'interior d'una poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:25
Estudio crítico
- Título:
-
La tradició i la moral / per Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
Curial, doncs, ho té clar: la història és
millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la amb
-
s'hi presenta
és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una
operació filològica: la poesia
-
Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la
poesia a la tardor medieval va ser
-
Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una
vindicació de la poesia i de les «poètiques
-
resposta no pot eludir la
referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al
pròleg: la poesia
-
Quan Bernat Metge, Martorell,
l'anònim del
Curial o Joan Roís de Corella diuen
«poesia»,
-
Això es deu al fet que el mot
«poesia» al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia
llatina
-
La poesia, doncs, no
s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia
accedir
- Formatos:
-
-
Resultado número:26
Estudio crítico
- Título:
-
Recorregut per la llengua d'Ausiàs March : (1397-1458) - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Casanova, Emili, 1956-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
predecessors, a recomptar els provençalismes que usa o,
darrerament, a buscar les fonts de la seua poesia
-
«Són encara molt pocs els estudis que s'han fet de la llengua de la poesia de March.
-
bastante, por
su lengua», crec amb Di Girolamo (1997: 5), que «el que sovint és
difícil, obscur en la seua poesia
-
Només amb provençalismes introduïts i coneguts per la gent a la qual anava destinada la seua
poesia,
-
Com han remarcat diversos autors,8 March fa en la poesia la
mateixa tasca que va fer Ramon Llull en la
-
March feia en la poesia la mateixa funció lingüística que Ramon Llull havia fet en la
prosa.
-
de
sinceritat poètica i personal i per raons de proselitisme i de
persuasió moral: ell vol fer una poesia
-
compromesa amb la veritat, és a dir, amb els coneixements
filosòfics, científics i teològics del moment, una poesia
-
medievalista de moralizar».
d) Raons ambientals: March s'adona que el seu cercle cavalleresc cultiva la poesia
-
els clàssics llatins, ell ha de vehicular
les seues idees morals i la nova mentalitat a través de la poesia
-
de llengua i usa el catalanovalencià, per mostrar als
seus contemporanis el canvi d'orientació de la poesia
-
Per això fa una poesia narrativa, cerebral, científica, seriosa,
supeditada a la finalitat didacticodoctrinal
-
models, que desconeixem, com diu Di Girolamo, però que a
poc a poc van descobrint-se: ell coneixia la poesia
-
:10).
140
RECORREGUT PER LA LLENGUA D ' A U S I À S MARCH
March, pels temes tractats en la seua poesia
-
doctrines de sempre, a les tècniques
didacticomorals, una vestimenta poètica, una nova manera de fer
poesia
-
té cap pretensió dialectal com tampoc no la
té popularista: la seua finalitat és ornamentar la seua poesia
-
En primer lloc, haver
sigut el creador de la poesia en català, haver abandonat, no tan
radicalment com
-
s'ha dit, l'ús de l'artificiós occità per a fer poesia, com Llull va fer amb la prosa, d'acord amb la
-
La seua poesia
és una enciclopèdia didàctica, científica i religiosa en vers.
f) A pesar que els manuscrits
- Formatos:
-
-
Resultado número:27
Estudio crítico
- Título:
-
El "Tirant", la tradició i la moral - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura i moral
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
Curial, doncs, ho té
clar: la història és millor perquè és la veritat,
la poesia cal prendre-la
-
Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la
poesia a la tardor medieval va ser
-
Pensem que Boccaccio va escriure un text
apologètic, una vindicació de la poesia i de les
«poètiques
-
s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris
i d'una operació filològica: la poesia
-
eludir la
referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al
pròleg del
Tirant: la poesia
-
Quan
Bernat Metge, Martorell, l'anònim del
Curial o Joan Roís de Corella diuen
«poesia»
-
Això es deu al fet que el mot poesia al segle XV fa
patent a la ment sobretot la poesia llatina:
-
La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge
versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
-
Resultado número:28
Estudio crítico
- Título:
-
La relació de l'obra poètica de Joan Boscà amb la d'Ausiàs March / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
| Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
l'aparició
del comentari d'Herrera a les poesies de Garcilaso, només es van fer
dues edicions de la poesia
-
metres, i que els poetes renaixentistes següents incorporarien a la lírica castellana els temes de la poesia
-
d'interpretació macrotextuai que usa Armisen es troba el treball de Navarrete (1990), que
compara la poesia
-
tres llibres
i segons el grau d'aproximació creixent a les formes italianes que volia introduir en la poesia
-
Va practicar el gust per la poesia
d'Ausiàs March, una preferència que molts poetes manifestarien
més
-
92
MARÍNELA GARCIA SEMPERE
dents en la lírica medieval»6 però també és una característica de la poesia
-
Boscà encerta en l'adaptació de Toctava a la poesia castellana i
mereix en l'«Octava rima», poema inspirat
-
GARCIA SEMPERE
obra de la poesia de March, a banda dels aspectes esmentats, es produeix també a través
-
novament com
un pròleg, el relaciona amb els poemes XXIX, LXXIÏÍ i CXI i diu: «Dit d'una altra
manera, la poesia
-
Es, segons ell, el continuador de l'escola «limousine» i estableix entre March i la poesia castellana
-
D'aquesta manera, si
no tota la complexitat de la poesia marquiana, sí que passaren al Renaixement castellà
-
alguns elements de l'expressió intensa del poeta,
almenys aquells que el relacionen amb h nova poesia
-
podria dir després d'aquesta anàlisi que en Boscà es troben ja
moltes de les característiques de la poesía
-
Sí no tota, sí una part de la seua poesia va arribar a ser
admirada i imitada, i això no és poc, encara
-
CRUZ, A. ]. ( 1988) : Imitación y transformación: Elpetrarquismo en la poesía de Boscán y Garcilaso de
-
CUEVAS, C , ed. (1985): Fernando de Herrera, Poesía castellana original completa.
Madrid, Cátedra.
-
I., ed. (1989): Diego Hurtado de Mendoza, Poesía Completa.
Barcelona, Planeta.
-
H. (1980): Amor cortés y visión platónica en la poesía de Boscán, dins F.
-
PRIETO, A. (1984): La poesía española del siglo XVI I, Andáis tras mis escritos,
Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
-
Resultado número:29
Estudio crítico
- Título:
-
Algunes imitacions i traduccions d'Ausiàs March al segle XVI / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cabré, Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
En
aquest sentit, la poesia té un avantatge: manifesta de manera més visible que cap altre gènere, en
-
La poesia del Cinc-cents s'estenia capil⋅larment per mitjà de
2
Ho argumenta Ortín (1997) i ho demostren
-
tenir present que, per alambinades que fossin algunes de les
operacions d'imitació que entreveurem, la poesia
-
Per a
la imitació-glossa, tan contrària als consells de Petrarca, s'han buscat
antecedents en la poesia
-
fidelitat contra l'absència, i així ho entén Boscán (vv. 7-9): "su
tanto gastar" remet a la tornada de la poesia
-
de la seva tradició,
com Petrarca ho era de la italiana, i que les dues podien convergir en la nova poesia
-
mots-rima ("contento" i
17
Tots dos, per associació petrarquista, consideren el caràcter proemial
de la poesia
-
tal de destil⋅lar nèctar i mel.20 Fray Luis de León,
altrament bon lector de March, inaugura aquesta poesia
-
context literari
i el de la mateixa epístola a Juan de Arguijo, una "cuestión de honor debido a la poesía
-
la
irreverència de certs poetes de cancionero que ofenien "los oídos castos", als quals oposava la
"poesía
-
translate" (que reporta Warren 1909: 85-6) i a la màxima (de Robert
Frost, crec) que afirma que la poesia
-
L'exemple de les traduccions de March és un episodi significatiu d'un moment en què la
poesia en castellà
-
Només inclou la poesia amorosa.
-
Cabré, Lluís & Jaume Turró, 1995, "'Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario': la
poesia 1
-
Carrera de la Red, Avelina (ed.), 1985, Francisco Sánchez de las Brozas, Obras, II: Poesía
(Cáceres:
-
Díez Fernández, José Ignacio (ed.), 1989, Diego Hurtado de Mendoza, Poesía completa
(Barcelona: Planeta
-
Rico, Francisco, 1981, "Tradición y contexto en la poesía de Fray Luis", dins García de la
Concha (1981
-
Festín de Esopo).
------ 1983, "El destierro del verso agudo (con una nota sobre rimas y razones en la poesía
-
dins Homenaje a José Manuel Blecua (Madrid: Gredos), pp. 525-52.
------ 1987, "A fianco di Garcilaso: poesia
-
italiana e poesia spagnola nel primo Cinquecento",
Studi Petrarcheschi, 4: 229-36.
- Formatos:
-
-
Resultado número:30
Estudio crítico
- Título:
-
El llegat ausiasmarquià d'Amédée Pagès - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Archer, Robert
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
una: la genealogia dels March i la biografia del poeta,
la tradició literària al darrere de la seva poesia
-
També sosté que és la part de
la vida de March en què pot dedicar-se seriosament a la poesia, a partir
-
A primera vista, resulta curiós que la discussió de la poesia catalana
fins al 1430 (segona part del
-
la influència trobadoresca, però el motiu es palesa a partir del capítol 3 de la tercera part: si la poesia
-
March continua la
tradició de la poesia trobadoresca més que res: «[March] havia assimilat tan bé la
-
poesia provençal que no podia fer altre que continuar-la en
el fons i en la forma»; l'ambició literària
-
dimensió patriòtica de Pagès disminueix en gran mesura el valor de la seva contextualització de la poesia
-
de March, ja que
suposa un salt des dels trobadors fins a March, per damunt de la poesia
occitanocatalana
-
sobretot en Guiraut Riquier, al final del segle XIII,
quan els poetes s'endinsaven en la pràctica de «la poesia
-
l'expressió de
|a lluita moral de l'home amb sí mateix, no obstant el marc dels convencionalismes de la poesia
-
Com ell
mateix afirma, tot rebutjant Petrarca com una influència important a
March, la poesia de March
-
capítol del llibre ha estat punt de partida de diversos estudis sobre la «influència» de March a la poesia
-
En canvi, dins de la poesia catalana,
l'ausiasmarquisme d'un poeta com Romeu Llull ha estat àmpliament
-
en el fet que
representa una temptativa de fer un llibre manuscrit que sigui fidel
al concepte de la poesia
-
solució
ideal, i comenta el problema a la seva introducció: «sent incomplets
tots els manuscrits, es poesia
-
per poesia que s'haurien d'estudiar
les llurs relacions.
-
CABRÉ, Lluís, i Jaume TURRÓ (1995): «Perché alcun ordine gli habbia ad esser
necessário»: la poesia 1
-
DUTTON, Brian (1982): Catálogo-índice de la poesía cancioneril del siglo XV,
Madison, Hispanic Seminar
-
RAMÍREZ MOLAS, Pere (1970): La poesia d'Ausiàs March.
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 140 [Eliminar filtro]
- Archer, Robert 11
- Badia, Lola, 1957- 8
- Pujol, Josep 7
- Garcia Sempere, Marinela 6
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 5
- Espadaler, Anton M. 5
- Ramírez i Molas, Pere 5
- Cabré, Lluís 4
- Martín Pascual, Llúcia 4
- Arronis i Llopis, Carmen 3
- Beltran, Vicenç 3
- Renedo Puig, Xavier 3
- Beltrán Llavador, Rafael 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Chiner Gimeno, Jaume José, 1963- 2
- Cingolani, Stefano M. 2
- Colomer, Teresa 2
- Fontana i Tous, Joan, 1977- 2
- Lloret i Esquerdo, Jaume 2
- Masoliver, Juan Ramón, 1910-1997 2
- Literatura infantil y juvenil 9
- Literatura catalana 4
- Literatura religiosa catalana 4
- Amor en la literatura 3
- Hagiografia 3
- Literatura infantil y juvenil -- Historia y crítica 3
- Poesía catalana -- Història i crítica 3
- Sants -- Biografia 3
- Dones i literatura 2
- Literatura medieval 2
- Llibres de cavalleries 2
- Poesía catalana 2
- Poesía española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 2
- Poesia espanyola -- S. XX -- Història i crítica 2
- Poesía rumana -- Siglo 19º -- Historia y crítica 2
- Teatre català -- Història i crítica 2
- Árabe (Lengua) -- Gramática 1
- Aragón (Reino) 1
- Astrologia 1
- Astronomía medieval 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 49
- Martorell, Joanot (1413-1468) 20
- Eminescu, Mihai, 1850-1889 3
- Janer Manila, Gabriel (1940-) 3
- Masoliver, Juan Ramón, 1910-1997 3
- Boccaccio, Giovanni (1313-1375) 2
- Machado, Antonio, 1875-1939 2
- Matas Perpiñá, Josep, 1899-1972 2
- Peres, Miquel 2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 2
- Alfonso X, Rey de Castilla, 1221-1284 1
- Barbal, Maria (1949-) 1
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 1
- Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) 1
- Burgos, Pedro de, 1460-1536 1
- Carner, Josep 1
- Catalina de Siena, Santa (1347-1380) 1
- Dickens, Charles (1812-1870) 1
- Du Bellay, Joachim (1522-1560) 1
- El Cid 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:21 Estudio crítico
- Título:
- La literatura catalana religiosa en la tardor medieval / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
- Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
- Hagiografía Hispánica Visitar sitio web | Hagiografía catalana Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura medieval Història i crítica | Literatura religiosa catalana Història -- 0476-1492 (Edad mitjana) | Sants -- Biografia | Hagiografia
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- recorregut ens permetrà comprovar finalment que, en general, el tractament de la prosa com el de la poesia
- Tanmateix, la poesia religiosa no apareix individualitzada, com sí que ho fa la novel·la, i cal buscar
- Més tard, en un capítol dedicat a la poesia, en l'apartat Poesia narrativa (p. 143-145) inclou Poemes
- I en La poesia, en el subapartat Poetes menors (p. 303), hi ha un epígraf de Poesia de tema religiós
- En La poesia es fa esment de la Poesia popular (p. 365), amb gojos i nadales en la part religiosa (p.
- 365-368), i de la Poesia de certàmens (p. 371), que té en compte el treball de Romeu (1949)4 .
- En el capítol La poesia lírica..., el subapartat Poesia religiosa anònima (p. 137) entra la Cantilena
- , poesia eucarística i refranys i glosses de la poesia religiosa. 5 No coneixem aquesta passió.
- El capítol Poesia religiosa (IV, p. 95) inclou certàmens i poesia popular religiosa6 .
- Col·leccions de poesia religiosa popular (p. 448-452).
- Massó Torrents (1932) distingeix entre poesia religiosa anònima i poesia popular religiosa, amb un suplement
- religiosa, en el qual no cal oblidar, a més, la poesia religiosa narrativa.
- , en la poesia religiosa els intents de classificació són més escassos; es fa la distinció entre poesia
- popular i poesia de certamen en la tardor medieval i en el segle XVI, i també es parla de la poesia
- Tampoc es poden considerar exactament com a poesia popular moltes de les composicions del recull de poesia
- I, La poesia. Barcelona, Alpha.
- • PALÀCIOS, J. (1975), Poesia religiosa del segle XVI.
- • PALÀCIOS, J. (1976), Poesia religiosa del segle XVI.
- • PALÀCIOS, J. (1977), Poesia religiosa del segle XVI. III Lo plant de la verge Maria (1512).
- • ROMEU, J. (2000), Corpus d'antiga poesia popular, Barcelona, Barcino. • ROMEU, J.
- Formatos:
-
Resultado número:22 Estudio crítico
- Título:
- "Car no és pus que apetit brutal". L'amor, el pecat i l'animalogia poètica en l'obra d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martín Pascual, Llúcia
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- en l'obra d'Ausiàs March1 Llúcia Martín Pascual (Universitat d'Alacant) Una de les constants de la poesia
- Per exemple, les imatges com «bullirà-1 mar com la caçola'n forn» de la poesia 46, o «...dins mi porte
- hun forn / cohent un pa d'una dolça sabor...» de la poesia 38, o les imatges marines (Leveroni 1951)
- Aquest caràcter el trobem en les imatges de morts, ambients sepulcrals (poesia 13) i de condemnats a
- mort (poesia 1), que reflecteixen l'estat d'ànim del poeta. 4.
- Altres vegades, els animals que apareixen en la poesia de March no tenen una relació tan estreta amb
- De la mateixa manera que en la poesia 18 apareix la imatge de sant Pau a qui Déu va «sotraure l'ànima
- Destaca, no obstant això, la imatge del cérvol ferit de la poesia 89, una de les de major bellesa, en
- Idea queja trobem en la poesia de Jaume March, Dos són los alts segons lo meu parer (Pujol 1994, 185-
- Les citacions d'animals concrets, com ara el llop i el «renaît» de la poesia 4, són escasses, ja que
- , per ço com són en ell dues natures (vv. 65-66), aquesta altra de la poesia 100: L'om és mortal animal
- Es tracta de la poesia X, Combas e valls...
- En la poesia 117 trobem un raonament referit a l'apetit brutal, que no és propi de l'home, per bé que
- En la poesia 64 {Lo temps es tal que tot animal brut) vol manifestar la irracionalitat de les espècies
- En la poesia de March, la tristesa és òbvia i el poeta no demostra una predisposició a l'enamorament.
- La reprensió a la dama ignorant es pot trobar en major mesura en la poesia 42, una composició en què
- En la poesia 24 conflueix el problema de la ignorància de la dama i la damnació eterna, exemplificada
- La solució més raonable és actuar de la mateixa manera que ho fa el castor.20 La poesia 24 correspon
- Panunzio (1983, 397-409) també comenta aquesta poesia. 22.
- Estudios sobre la poesía española del siglo XV, Barcelona, Crítica, pàgs. 1-27.
- Formatos:
-
Resultado número:23 Estudio crítico
- Título:
- Art i exili: Du Bellay i Ribe / Merce Boixareu - Registro bibliográfico
- Autor:
- Boixareu, Mercedes, 1943-
- Portales:
- Literatura Visitar sitio web | Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura del exilio española Francia | Literatura comparada | Literatura del exilio francesa Italia
- Mat. aut.:
- Du Bellay, Joachim (1522-1560) -- Crítica e interpretación | Riba, Carles (1893-1959) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- sort, poèticament parlant, és que a Roma - el bon Du Bellay s'enyora, i aquest sentiment genera una poesia
- figuren al Vibre Del joc i del foc; i la gran obra de l'exili és aquesta «extrema punta de diamant de la poesia
- D'entre la vària temàtica de la poesia d'exili de Du Bellay i Riba, amb motius comuna com el ja estudiat
- Com han mostrat Marcel Raymond 7 i Jean Rousset 8, tota la poesia francesa de la segona meitat del xvi
- Fins fexili, l'obra d'art és objecte de contemplació i motiu de poesia a causa de la bellesa formal,
- Pel que fa a la poesía, els versos de Du Bellay a l'exili segueixen la voluntat de simplicitat que havien
- Poesía representativa doncs i poesía comunicativa, non tant amb els altres coin amb sí mateix je me plains
- funció confident de diari íntim o de comentar¡, veiem més que una ignorància de la funció própia de la poesía
- Així la poesia, companya i confident, és fonamentalment descriptiva, reflexiva i expresiva . z3 je
- El dolor de fexili com a generador de poesia és tema constant, i els Regrets, com el seu nom indica,
- Contràriament a Du Bellay, la poesia di Riba no havia estat mai pintura, en tot cas pintura representativa
- La poesia no «transcriu» de manera més o menys explicita el que es viu, a la manera romàntica, sinó que
- Riba ho diu : I per exercici, ascèticament -els dos mots es valen- vaig fer fesforç cap a trobar la Poesía
- (Elegía IX) Crit col-lectiu de dolor, peró crit també d'encoratjament a continuar la lluita, la poesía
- En Du Bellay la poesía representativa i explicativa, recull fexperiència del país d'acollida.
- En Riba la poesia, més evocadora i simbólica, quasi no deixa traspuar fexperiéncia própiament francesa
- de Du Bellay, mogut per una qüestió circumstancial, material, en certa manera supérflua, genera una poesía
- Loreto Busquets, en el seu estudi La poesía d'exili de Josep Carner descobreix un procés similar: «Una
- vegada més, doncs, és la figura de Crist la que compendia, a manera de síntesi, la poesía d'exili de
- Busquets, La poesia d'exili de Josep Carner, Barcelona, Barcino, ig8o, pág. 178.
- Formatos:
-
Resultado número:24 Estudio crítico
- Título:
- Medievalisme i modernitat d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (10 coincidencias encontradas)
-
- En March manca, i és obvi, l'enyorança pel món antic: quan en parla a la seva poesia ho fa amb el mateix
- MANENT, La poesia de John Donne, recollit al volum Notes sobre literatura estrangera (Barcelona 1934,
- La poesia dels trobadors existeix de manera viva durant si fa no fa dos segles, des de la fi del segle
- Costanzo Di Girolamo «L'afinitat que trobem entre la [seva] lírica i bona part de la poesia
- El que sovint és difícil, obscur, "bizarre", en la [seva] poesia, és el seu pensament: mai el seu llenguatge
- Tots aquests trets apropen John Donne, que sens dubte és ja un poeta modern, a la poesia contemporània
- poeta medieval Ausiàs March presenta aspectes de destacada modernitat que l'apropen fins i tot a la poesia
- És en l'edat mitjana, al final del segle XI, quan els trobadors funden la poesia moderna, és a dir, una
- poesia culta, laica i en una llengua viva; és en l'edat mitjana, cap a la meitat del segle XII, quan
- el «llibre del seu pensament», amb personatges que són ara ja pures al·legories, a l'interior d'una poesia
- Formatos:
-
Resultado número:25 Estudio crítico
- Título:
- La tradició i la moral / per Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- Curial, doncs, ho té clar: la història és millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la amb
- s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una operació filològica: la poesia
- Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la poesia a la tardor medieval va ser
- Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una vindicació de la poesia i de les «poètiques
- resposta no pot eludir la referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al pròleg: la poesia
- Quan Bernat Metge, Martorell, l'anònim del Curial o Joan Roís de Corella diuen «poesia»,
- Això es deu al fet que el mot «poesia» al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia llatina
- La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
Resultado número:26 Estudio crítico
- Título:
- Recorregut per la llengua d'Ausiàs March : (1397-1458) - Registro bibliográfico
- Autor:
- Casanova, Emili, 1956-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- predecessors, a recomptar els provençalismes que usa o, darrerament, a buscar les fonts de la seua poesia
- «Són encara molt pocs els estudis que s'han fet de la llengua de la poesia de March.
- bastante, por su lengua», crec amb Di Girolamo (1997: 5), que «el que sovint és difícil, obscur en la seua poesia
- Només amb provençalismes introduïts i coneguts per la gent a la qual anava destinada la seua poesia,
- Com han remarcat diversos autors,8 March fa en la poesia la mateixa tasca que va fer Ramon Llull en la
- March feia en la poesia la mateixa funció lingüística que Ramon Llull havia fet en la prosa.
- de sinceritat poètica i personal i per raons de proselitisme i de persuasió moral: ell vol fer una poesia
- compromesa amb la veritat, és a dir, amb els coneixements filosòfics, científics i teològics del moment, una poesia
- medievalista de moralizar». d) Raons ambientals: March s'adona que el seu cercle cavalleresc cultiva la poesia
- els clàssics llatins, ell ha de vehicular les seues idees morals i la nova mentalitat a través de la poesia
- de llengua i usa el catalanovalencià, per mostrar als seus contemporanis el canvi d'orientació de la poesia
- Per això fa una poesia narrativa, cerebral, científica, seriosa, supeditada a la finalitat didacticodoctrinal
- models, que desconeixem, com diu Di Girolamo, però que a poc a poc van descobrint-se: ell coneixia la poesia
- :10). 140 RECORREGUT PER LA LLENGUA D ' A U S I À S MARCH March, pels temes tractats en la seua poesia
- doctrines de sempre, a les tècniques didacticomorals, una vestimenta poètica, una nova manera de fer poesia
- té cap pretensió dialectal com tampoc no la té popularista: la seua finalitat és ornamentar la seua poesia
- En primer lloc, haver sigut el creador de la poesia en català, haver abandonat, no tan radicalment com
- s'ha dit, l'ús de l'artificiós occità per a fer poesia, com Llull va fer amb la prosa, d'acord amb la
- La seua poesia és una enciclopèdia didàctica, científica i religiosa en vers. f) A pesar que els manuscrits
- Formatos:
-
Resultado número:27 Estudio crítico
- Título:
- El "Tirant", la tradició i la moral - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura i moral
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- Curial, doncs, ho té clar: la història és millor perquè és la veritat, la poesia cal prendre-la
- Un dels qui van divulgar per Europa aquesta manera d'entendre la poesia a la tardor medieval va ser
- Pensem que Boccaccio va escriure un text apologètic, una vindicació de la poesia i de les «poètiques
- s'hi presenta és descrit a través de dos gèneres literaris i d'una operació filològica: la poesia
- eludir la referència als dos gèneres literaris que s'esmenten al pròleg del Tirant: la poesia
- Quan Bernat Metge, Martorell, l'anònim del Curial o Joan Roís de Corella diuen «poesia»
- Això es deu al fet que el mot poesia al segle XV fa patent a la ment sobretot la poesia llatina:
- La poesia, doncs, no s'identifica d'antuvi amb el llenguatge versificat perquè hom solia accedir
- Formatos:
-
Resultado número:28 Estudio crítico
- Título:
- La relació de l'obra poètica de Joan Boscà amb la d'Ausiàs March / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
- Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació | Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- l'aparició del comentari d'Herrera a les poesies de Garcilaso, només es van fer dues edicions de la poesia
- metres, i que els poetes renaixentistes següents incorporarien a la lírica castellana els temes de la poesia
- d'interpretació macrotextuai que usa Armisen es troba el treball de Navarrete (1990), que compara la poesia
- tres llibres i segons el grau d'aproximació creixent a les formes italianes que volia introduir en la poesia
- Va practicar el gust per la poesia d'Ausiàs March, una preferència que molts poetes manifestarien més
- 92 MARÍNELA GARCIA SEMPERE dents en la lírica medieval»6 però també és una característica de la poesia
- Boscà encerta en l'adaptació de Toctava a la poesia castellana i mereix en l'«Octava rima», poema inspirat
- GARCIA SEMPERE obra de la poesia de March, a banda dels aspectes esmentats, es produeix també a través
- novament com un pròleg, el relaciona amb els poemes XXIX, LXXIÏÍ i CXI i diu: «Dit d'una altra manera, la poesia
- Es, segons ell, el continuador de l'escola «limousine» i estableix entre March i la poesia castellana
- D'aquesta manera, si no tota la complexitat de la poesia marquiana, sí que passaren al Renaixement castellà
- alguns elements de l'expressió intensa del poeta, almenys aquells que el relacionen amb h nova poesia
- podria dir després d'aquesta anàlisi que en Boscà es troben ja moltes de les característiques de la poesía
- Sí no tota, sí una part de la seua poesia va arribar a ser admirada i imitada, i això no és poc, encara
- CRUZ, A. ]. ( 1988) : Imitación y transformación: Elpetrarquismo en la poesía de Boscán y Garcilaso de
- CUEVAS, C , ed. (1985): Fernando de Herrera, Poesía castellana original completa. Madrid, Cátedra.
- I., ed. (1989): Diego Hurtado de Mendoza, Poesía Completa. Barcelona, Planeta.
- H. (1980): Amor cortés y visión platónica en la poesía de Boscán, dins F.
- PRIETO, A. (1984): La poesía española del siglo XVI I, Andáis tras mis escritos, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
Resultado número:29 Estudio crítico
- Título:
- Algunes imitacions i traduccions d'Ausiàs March al segle XVI / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cabré, Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- En aquest sentit, la poesia té un avantatge: manifesta de manera més visible que cap altre gènere, en
- La poesia del Cinc-cents s'estenia capil⋅larment per mitjà de 2 Ho argumenta Ortín (1997) i ho demostren
- tenir present que, per alambinades que fossin algunes de les operacions d'imitació que entreveurem, la poesia
- Per a la imitació-glossa, tan contrària als consells de Petrarca, s'han buscat antecedents en la poesia
- fidelitat contra l'absència, i així ho entén Boscán (vv. 7-9): "su tanto gastar" remet a la tornada de la poesia
- de la seva tradició, com Petrarca ho era de la italiana, i que les dues podien convergir en la nova poesia
- mots-rima ("contento" i 17 Tots dos, per associació petrarquista, consideren el caràcter proemial de la poesia
- tal de destil⋅lar nèctar i mel.20 Fray Luis de León, altrament bon lector de March, inaugura aquesta poesia
- context literari i el de la mateixa epístola a Juan de Arguijo, una "cuestión de honor debido a la poesía
- la irreverència de certs poetes de cancionero que ofenien "los oídos castos", als quals oposava la "poesía
- translate" (que reporta Warren 1909: 85-6) i a la màxima (de Robert Frost, crec) que afirma que la poesia
- L'exemple de les traduccions de March és un episodi significatiu d'un moment en què la poesia en castellà
- Només inclou la poesia amorosa.
- Cabré, Lluís & Jaume Turró, 1995, "'Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario': la poesia 1
- Carrera de la Red, Avelina (ed.), 1985, Francisco Sánchez de las Brozas, Obras, II: Poesía (Cáceres:
- Díez Fernández, José Ignacio (ed.), 1989, Diego Hurtado de Mendoza, Poesía completa (Barcelona: Planeta
- Rico, Francisco, 1981, "Tradición y contexto en la poesía de Fray Luis", dins García de la Concha (1981
- Festín de Esopo). ------ 1983, "El destierro del verso agudo (con una nota sobre rimas y razones en la poesía
- dins Homenaje a José Manuel Blecua (Madrid: Gredos), pp. 525-52. ------ 1987, "A fianco di Garcilaso: poesia
- italiana e poesia spagnola nel primo Cinquecento", Studi Petrarcheschi, 4: 229-36.
- Formatos:
-
Resultado número:30 Estudio crítico
- Título:
- El llegat ausiasmarquià d'Amédée Pagès - Registro bibliográfico
- Autor:
- Archer, Robert
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- una: la genealogia dels March i la biografia del poeta, la tradició literària al darrere de la seva poesia
- També sosté que és la part de la vida de March en què pot dedicar-se seriosament a la poesia, a partir
- A primera vista, resulta curiós que la discussió de la poesia catalana fins al 1430 (segona part del
- la influència trobadoresca, però el motiu es palesa a partir del capítol 3 de la tercera part: si la poesia
- March continua la tradició de la poesia trobadoresca més que res: «[March] havia assimilat tan bé la
- poesia provençal que no podia fer altre que continuar-la en el fons i en la forma»; l'ambició literària
- dimensió patriòtica de Pagès disminueix en gran mesura el valor de la seva contextualització de la poesia
- de March, ja que suposa un salt des dels trobadors fins a March, per damunt de la poesia occitanocatalana
- sobretot en Guiraut Riquier, al final del segle XIII, quan els poetes s'endinsaven en la pràctica de «la poesia
- l'expressió de |a lluita moral de l'home amb sí mateix, no obstant el marc dels convencionalismes de la poesia
- Com ell mateix afirma, tot rebutjant Petrarca com una influència important a March, la poesia de March
- capítol del llibre ha estat punt de partida de diversos estudis sobre la «influència» de March a la poesia
- En canvi, dins de la poesia catalana, l'ausiasmarquisme d'un poeta com Romeu Llull ha estat àmpliament
- en el fet que representa una temptativa de fer un llibre manuscrit que sigui fidel al concepte de la poesia
- solució ideal, i comenta el problema a la seva introducció: «sent incomplets tots els manuscrits, es poesia
- per poesia que s'haurien d'estudiar les llurs relacions.
- CABRÉ, Lluís, i Jaume TURRÓ (1995): «Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessário»: la poesia 1
- DUTTON, Brian (1982): Catálogo-índice de la poesía cancioneril del siglo XV, Madison, Hispanic Seminar
- RAMÍREZ MOLAS, Pere (1970): La poesia d'Ausiàs March.
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 140 [Eliminar filtro]
- Archer, Robert 11
- Badia, Lola, 1957- 8
- Pujol, Josep 7
- Garcia Sempere, Marinela 6
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 5
- Espadaler, Anton M. 5
- Ramírez i Molas, Pere 5
- Cabré, Lluís 4
- Martín Pascual, Llúcia 4
- Arronis i Llopis, Carmen 3
- Beltran, Vicenç 3
- Renedo Puig, Xavier 3
- Beltrán Llavador, Rafael 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Chiner Gimeno, Jaume José, 1963- 2
- Cingolani, Stefano M. 2
- Colomer, Teresa 2
- Fontana i Tous, Joan, 1977- 2
- Lloret i Esquerdo, Jaume 2
- Masoliver, Juan Ramón, 1910-1997 2
- Literatura infantil y juvenil 9
- Literatura catalana 4
- Literatura religiosa catalana 4
- Amor en la literatura 3
- Hagiografia 3
- Literatura infantil y juvenil -- Historia y crítica 3
- Poesía catalana -- Història i crítica 3
- Sants -- Biografia 3
- Dones i literatura 2
- Literatura medieval 2
- Llibres de cavalleries 2
- Poesía catalana 2
- Poesía española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 2
- Poesia espanyola -- S. XX -- Història i crítica 2
- Poesía rumana -- Siglo 19º -- Historia y crítica 2
- Teatre català -- Història i crítica 2
- Árabe (Lengua) -- Gramática 1
- Aragón (Reino) 1
- Astrologia 1
- Astronomía medieval 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 49
- Martorell, Joanot (1413-1468) 20
- Eminescu, Mihai, 1850-1889 3
- Janer Manila, Gabriel (1940-) 3
- Masoliver, Juan Ramón, 1910-1997 3
- Boccaccio, Giovanni (1313-1375) 2
- Machado, Antonio, 1875-1939 2
- Matas Perpiñá, Josep, 1899-1972 2
- Peres, Miquel 2
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 2
- Alfonso X, Rey de Castilla, 1221-1284 1
- Barbal, Maria (1949-) 1
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 1
- Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) 1
- Burgos, Pedro de, 1460-1536 1
- Carner, Josep 1
- Catalina de Siena, Santa (1347-1380) 1
- Dickens, Charles (1812-1870) 1
- Du Bellay, Joachim (1522-1560) 1
- El Cid 1