Resultados de búsqueda (5)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Texto
- Título:
-
Jocs Florals de la Llengua Catalana : Any CXV de la seua restauració - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Jocs Florals de la Llengua Catalana 1973. Mèxic
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Poesía catalana | Literatura catalana
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (21
coincidencias encontradas)
-
-
Premi d’honor i cortesia, a la millor poesia que
canti l’amor.
-
ENGLANTINA D’OR, a la millor poesia d’esperit patriòtic o
sobre fets històrics o aspectes presents
-
VIOLA D’OR I ARGENT, a la millor poesia inspirada en noble
sentiment d’humanitat o que enalteixi
-
—33→
cant, als ceps i a les
vides, a la poesia
-
Des de l’època dels Romans,
potser des d’abans, en l’època Hel·lènica, sempre la
flor i la poesia
-
seguridad, al
derecho, el canto a las vides y a las vidas, a la poesía
-
Fou, doncs, tot un esdeveniment, una bella i fulgurant festa de la
poesia, però també de germanor
-
Creados para exaltar la Poesía se han
ido convirtiendo, con el tiempo, en una exaltación de la Libertad
-
La
poesía, la literatura que convocan son poesía y literatura
comprometidas desde mucho antes
-
Ramon Palazon, del Consistori, llegí la poesia guanyadora de
l’Englantina d’Or, de Xavier Bru, i
-
Premi EMILIA SAURET, dotat amb CINC-CENTS
FRANCS FRANCESOS, pel senyor Joan Sauret, a la millor poesia
-
S’hi atorguen els tres premis de poesia ordinaris (la Flor Natural,
l’Englantina d’Or, i la Viola
-
Però potser serà bo d’assenyalar uns quants del guardonats amb
algun dels tres premis ordinaris de poesia
-
Creats per a exalçar la Poesia, han anat
convertint-se, amb el temps, en un exalçament de la Llibertat
-
La
poesia, la literatura que convoquen, són poesia i literatura compromeses
des de molt abans
-
és i ha estat sempre el símbol de
l’ànima catalana que es revela en la seva llengua, en la seva poesia
-
Del total esmentat, seixanta-quatre corresponen a poesia i
quaranta-dos són en prosa.
-
L’atzavara i el tragí,
el replà i la poesia
t’han estat pedra i coixí.
-
fiesta es y ha sido siempre el
símbolo del alma catalana que se revela en su lengua, en su
poesía
-
Barcelona, celebrats a la Llotja de Mar,
el 2 de maig del 1897, obtingué l’Englantina d’Or la poesia
-
Desde la época de los Romanos,
quizá antes, en la época Helénica, siempre la flor y la
poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Web
- Título:
-
Joan Roís de Corella / director Rafael Alemany - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2013
- Materia:
-
Literatura catalana S. XV
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497)
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
les ciències, sacra Teologia, davallant, ab delitós estudi, en los florits e verds camps d'afable poesia
-
... estendré les càndides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia”.
-
mites antics en valenciana prosa, calia “baixar” de dalt de tot, de la Teologia, i passar per la “poesia
-
Ara bé, si la poesia de March vehiculava tot un seguit d'experiències líriques al voltant de les diferents
-
La parcel·lació de l'obra corellana que els estudiosos han fet des de fa més d'un segle, en poesia
-
ocells protagonistes canten l'amor en un ambient de natura primaveral, amb clares influències de la poesia
-
poema com la Balada de la garsa i l'esmerla encara no participa de les visions més personals de la poesia
-
Com veiem, part de la poesia religiosa de Corella s'inclogué en les pàgines de les edicions de la seua
-
Roís de Corella, Joan (1986), Poesia i prosa, ed.
-
Poesía). [A més d’una traducció a l’espanyol de les poesies de J.
-
Poesía). [Inclou una traducció espanyola de les poesies de Joan Roís de Corella.]
-
— (1988), «En les baixes antenes de la vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», dins Lola Badia
-
Deyermond, Alan (1993), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», dins J.
-
Reed. dins Alan Deyermond, Poesía de cancionero del siglo XV.
-
— (2000b), «De poesia i lògica corelliana: comentaris a La mort per amor», Estudis Romànics, XXII,
-
— (2002), «La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad», dins Juan Casas Rigall
-
Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela
-
— (2007), «Un ascle en l’edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella», dins Armando López Castro
-
— (1991), Quatre lectures de poesia medieval, Barcelona, La Magrana.
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
Les trobes en lahors de la Verge María / publicadas en Valencia en 1474 y reimpresas por primera vez con una introducción y noticias biográficas de sus autores escritas por Francisco Martí Grajales - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Hagiografía Hispánica
Visitar sitio web
| Hagiografía catalana
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- València, Librería de Pascual Aguilar, 1894.
- Materia:
-
Literatura catalana S. XV
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (23
coincidencias encontradas)
-
-
Esta poesía y
la anterior fueron presentadas al certamen de Fernando Díez,
en 1486 (Véase Fenollar).
-
impedía poderosamente al poeta
manifestarse con amplitud y demostrar sus aptitudes para el cultivo
de la poesia
-
Escrivá maestre Racional, Guillém Ramón de
Villarrasa, Bernardo del Bosch y otros cultivadores de la
poesía
-
Castellví y Barceló también
tienen una poesía cada uno en valenciano y dos más
Narciso Viñoles.
-
Esta poesía figura
también en la página 445.
XIV. «Demana Mossen Fenollar á
Vinyoles.»
-
Se
hallan incluídos á continuación de la
poesía que antecede.
XV.
-
Dionisio
Cervera y Pedro Pintor, una gramalla de luto á cada uno y
á Baltasar de Castellví sus libros de poesía
-
José Velázquez cronistas
de los orígenes de la poesia española, y Gaspar Gil
Polo, quien al enaltecer
-
Esta poesía se
halla incluída en la obra siguiente:
«La Vida de la serafica sacta Catherina
de Sena
-
penetrar
en los secretos de la armonía rítmica, con arte hasta
entonces no igualado, añadiendo que nuestra poesia
-
Sobrevero
demuestra en esta composición excelentes dotes para el
cultivo de la poesía.
-
Figura colocada su poesía entre las de
Sobrevero, Lansol y Miguel Pérez, jóvenes á la
sazón, y esto nos
-
Esta poesía, una de las más notables
escritas en nuestra lengua, se compone de siete octavas,
principiando
-
relativa á su profesión, por lo que presume si
sería el mismo que figura en esta justa de 1474 con la
poesía
-
__«La
poesia de Piramus e Tisbe.» __«La
Lamentació de Biblis germana de Canno.»
-
__«La
poesia e faula de Jeson e Medea.»
-
__«La
faula o Poesia de Prognes e Filomen germanes del rey Teren.»
-
Esta poesía
comienza:
«Aquella gran
força tan fort queus defensa...»
III.
-
Era estudiante en
1474, como el mismo lo declara en el epígrafe de la
poesía que presentó á la justa
-
Esta poesía
fué presentada optando á la carta de navegar, que era
el último de los cuatro premios ofrecidos
-
que titulándose frare Bosch del orde de la Verge María
de Muntesa, comanador de Onda, presentó una
poesía
-
Juan de Nágera
Presbítero
y poeta, de cuya existencia se viene en conocimiento por la
poesía presentada
-
En
dicha justa leyó también otra poesía de diez
estrofas con tornada que empieza:
«Ansios tot del
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Sobre la diversitat de manifestacions literàries en la segona meitat del segle XV: contactes entre les obres i els autors / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana S. XV -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (7
coincidencias encontradas)
-
-
té una
tradició en textos devots, però així mateix, una tradició en la lírica trobadoresca i en la
poesia
-
104), Corella coneixia aquesta composició de
Jordi de Sant Jordi, ja que l’havia imitada en una altra poesia
-
estramp, en la de rimes fènix com ara ‘cambra’ o ‘carçre’, i a
través d’ell, ho és la rica herència de la poesia
-
valencià d’aquesta època els contactes eren
68
(22) En el segle XV Rubió
esmenta algunes col·leccions de
poesia
-
BADIA, L. ed. (1982) Poesia trobadoresca, Barcelona, Edicions 62.
— (1988) ««L’humanisme català»: formació
-
TURRÓ (1995) «“Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario”: La
poesia d’Ausiàs March i la tradició
-
PALÀCIOS, J. (1975) Poesia religiosa del segle XVI. I.
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
La Magdalena com a pretext. Determinació d'autoria en textos catalans del segle XV / Josep Guia i Marín - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Guia, Josep, 1947-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana S. XV -- Història i crítica
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
-
GIMENO & PITARCH 1982: Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i X VI, a
cura de Lluís Gimeno i Vicent
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Literatura catalana 5 [Eliminar filtro]
- Poesía catalana 1
- Obra alojada en la BVMC 5 [Eliminar filtro]
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Texto
- Título:
- Jocs Florals de la Llengua Catalana : Any CXV de la seua restauració - Registro bibliográfico
- Autor:
- Jocs Florals de la Llengua Catalana 1973. Mèxic
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Poesía catalana | Literatura catalana
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (21 coincidencias encontradas)
-
- Premi d’honor i cortesia, a la millor poesia que canti l’amor.
- ENGLANTINA D’OR, a la millor poesia d’esperit patriòtic o sobre fets històrics o aspectes presents
- VIOLA D’OR I ARGENT, a la millor poesia inspirada en noble sentiment d’humanitat o que enalteixi
- —33→ cant, als ceps i a les vides, a la poesia
- Des de l’època dels Romans, potser des d’abans, en l’època Hel·lènica, sempre la flor i la poesia
- seguridad, al derecho, el canto a las vides y a las vidas, a la poesía
- Fou, doncs, tot un esdeveniment, una bella i fulgurant festa de la poesia, però també de germanor
- Creados para exaltar la Poesía se han ido convirtiendo, con el tiempo, en una exaltación de la Libertad
- La poesía, la literatura que convocan son poesía y literatura comprometidas desde mucho antes
- Ramon Palazon, del Consistori, llegí la poesia guanyadora de l’Englantina d’Or, de Xavier Bru, i
- Premi EMILIA SAURET, dotat amb CINC-CENTS FRANCS FRANCESOS, pel senyor Joan Sauret, a la millor poesia
- S’hi atorguen els tres premis de poesia ordinaris (la Flor Natural, l’Englantina d’Or, i la Viola
- Però potser serà bo d’assenyalar uns quants del guardonats amb algun dels tres premis ordinaris de poesia
- Creats per a exalçar la Poesia, han anat convertint-se, amb el temps, en un exalçament de la Llibertat
- La poesia, la literatura que convoquen, són poesia i literatura compromeses des de molt abans
- és i ha estat sempre el símbol de l’ànima catalana que es revela en la seva llengua, en la seva poesia
- Del total esmentat, seixanta-quatre corresponen a poesia i quaranta-dos són en prosa.
- L’atzavara i el tragí, el replà i la poesia t’han estat pedra i coixí.
- fiesta es y ha sido siempre el símbolo del alma catalana que se revela en su lengua, en su poesía
- Barcelona, celebrats a la Llotja de Mar, el 2 de maig del 1897, obtingué l’Englantina d’Or la poesia
- Desde la época de los Romanos, quizá antes, en la época Helénica, siempre la flor y la poesía
- Formatos:
-
Resultado número:2 Web
- Título:
- Joan Roís de Corella / director Rafael Alemany - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2013
- Materia:
- Literatura catalana S. XV
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497)
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- les ciències, sacra Teologia, davallant, ab delitós estudi, en los florits e verds camps d'afable poesia
- ... estendré les càndides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia”.
- mites antics en valenciana prosa, calia “baixar” de dalt de tot, de la Teologia, i passar per la “poesia
- Ara bé, si la poesia de March vehiculava tot un seguit d'experiències líriques al voltant de les diferents
- La parcel·lació de l'obra corellana que els estudiosos han fet des de fa més d'un segle, en poesia
- ocells protagonistes canten l'amor en un ambient de natura primaveral, amb clares influències de la poesia
- poema com la Balada de la garsa i l'esmerla encara no participa de les visions més personals de la poesia
- Com veiem, part de la poesia religiosa de Corella s'inclogué en les pàgines de les edicions de la seua
- Roís de Corella, Joan (1986), Poesia i prosa, ed.
- Poesía). [A més d’una traducció a l’espanyol de les poesies de J.
- Poesía). [Inclou una traducció espanyola de les poesies de Joan Roís de Corella.]
- — (1988), «En les baixes antenes de la vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», dins Lola Badia
- Deyermond, Alan (1993), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», dins J.
- Reed. dins Alan Deyermond, Poesía de cancionero del siglo XV.
- — (2000b), «De poesia i lògica corelliana: comentaris a La mort per amor», Estudis Romànics, XXII,
- — (2002), «La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad», dins Juan Casas Rigall
- Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela
- — (2007), «Un ascle en l’edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella», dins Armando López Castro
- — (1991), Quatre lectures de poesia medieval, Barcelona, La Magrana.
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- Les trobes en lahors de la Verge María / publicadas en Valencia en 1474 y reimpresas por primera vez con una introducción y noticias biográficas de sus autores escritas por Francisco Martí Grajales - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Hagiografía Hispánica Visitar sitio web | Hagiografía catalana Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- València, Librería de Pascual Aguilar, 1894.
- Materia:
- Literatura catalana S. XV
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (23 coincidencias encontradas)
-
- Esta poesía y la anterior fueron presentadas al certamen de Fernando Díez, en 1486 (Véase Fenollar).
- impedía poderosamente al poeta manifestarse con amplitud y demostrar sus aptitudes para el cultivo de la poesia
- Escrivá maestre Racional, Guillém Ramón de Villarrasa, Bernardo del Bosch y otros cultivadores de la poesía
- Castellví y Barceló también tienen una poesía cada uno en valenciano y dos más Narciso Viñoles.
- Esta poesía figura también en la página 445. XIV. «Demana Mossen Fenollar á Vinyoles.»
- Se hallan incluídos á continuación de la poesía que antecede. XV.
- Dionisio Cervera y Pedro Pintor, una gramalla de luto á cada uno y á Baltasar de Castellví sus libros de poesía
- José Velázquez cronistas de los orígenes de la poesia española, y Gaspar Gil Polo, quien al enaltecer
- Esta poesía se halla incluída en la obra siguiente: «La Vida de la serafica sacta Catherina de Sena
- penetrar en los secretos de la armonía rítmica, con arte hasta entonces no igualado, añadiendo que nuestra poesia
- Sobrevero demuestra en esta composición excelentes dotes para el cultivo de la poesía.
- Figura colocada su poesía entre las de Sobrevero, Lansol y Miguel Pérez, jóvenes á la sazón, y esto nos
- Esta poesía, una de las más notables escritas en nuestra lengua, se compone de siete octavas, principiando
- relativa á su profesión, por lo que presume si sería el mismo que figura en esta justa de 1474 con la poesía
- __«La poesia de Piramus e Tisbe.» __«La Lamentació de Biblis germana de Canno.»
- __«La poesia e faula de Jeson e Medea.»
- __«La faula o Poesia de Prognes e Filomen germanes del rey Teren.»
- Esta poesía comienza: «Aquella gran força tan fort queus defensa...» III.
- Era estudiante en 1474, como el mismo lo declara en el epígrafe de la poesía que presentó á la justa
- Esta poesía fué presentada optando á la carta de navegar, que era el último de los cuatro premios ofrecidos
- que titulándose frare Bosch del orde de la Verge María de Muntesa, comanador de Onda, presentó una poesía
- Juan de Nágera Presbítero y poeta, de cuya existencia se viene en conocimiento por la poesía presentada
- En dicha justa leyó también otra poesía de diez estrofas con tornada que empieza: «Ansios tot del
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Sobre la diversitat de manifestacions literàries en la segona meitat del segle XV: contactes entre les obres i els autors / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
- Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana S. XV -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (7 coincidencias encontradas)
-
- té una tradició en textos devots, però així mateix, una tradició en la lírica trobadoresca i en la poesia
- 104), Corella coneixia aquesta composició de Jordi de Sant Jordi, ja que l’havia imitada en una altra poesia
- estramp, en la de rimes fènix com ara ‘cambra’ o ‘carçre’, i a través d’ell, ho és la rica herència de la poesia
- valencià d’aquesta època els contactes eren 68 (22) En el segle XV Rubió esmenta algunes col·leccions de poesia
- BADIA, L. ed. (1982) Poesia trobadoresca, Barcelona, Edicions 62. — (1988) ««L’humanisme català»: formació
- TURRÓ (1995) «“Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario”: La poesia d’Ausiàs March i la tradició
- PALÀCIOS, J. (1975) Poesia religiosa del segle XVI. I.
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- La Magdalena com a pretext. Determinació d'autoria en textos catalans del segle XV / Josep Guia i Marín - Registro bibliográfico
- Autor:
- Guia, Josep, 1947-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana S. XV -- Història i crítica
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
-
- GIMENO & PITARCH 1982: Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i X VI, a cura de Lluís Gimeno i Vicent
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Literatura catalana 5 [Eliminar filtro]
- Poesía catalana 1
- Obra alojada en la BVMC 5 [Eliminar filtro]