Resultados de búsqueda (39)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
De poesia i lògica corelliana: comentaris a "La mort per amor" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral / Stefano Maria Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cingolani, Stefano M.
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (16
coincidencias encontradas)
-
-
I els estudis sagrats i l'enginy són l'objecte de l'altre nivell, el de la poesia, en el qual la ficció
-
La vulgar poesia és profitosa perquè aparta el perillós oci i perquè presenta casos d'amor-passió que
-
Però la vulgar poesia no va més enllà de l'exemple proporcionat per la faula, no és alhora ficció i vehicle
-
Corella no deixa que la vulgar poesia tingui la possibilitat de conduir-ho a un nivell més elevat de
-
Baixant per l'escala de la noblesa cultural trobem l'afable poesia, és a dir, la poesia llatina.
-
Però, concretament, on està la seva superioritat sobre la vulgar poesia?
-
Des del punt de vista de l'aplicació pràctica, però, l'afable poesia sembla ser senzillament un magatzem
-
La poesia llatina és també un model retòric que s'ha de reconduir més aviat a l'ars dictaminis, com a
-
En la primera etapa de producció de Corella, la de les proses mitològiques, la poesia no és gaire cosa
-
Està perfectament assabentat que la poesia forma part de la categoria filosòfica de l'ètica, ja que sota
-
veritat moral que s'ha de col·locar en el nivell medieval més baix de l'apreciació deis continguts de la poesia
-
Tot i amb això, els tres nivells per ell individualitzats, el de la teologia, el de l'afable poesia ―
-
la poesia en llatí― i el de la vulgar poesia, no interaccionen entre si, perquè Corella i els seus contertulians
-
només conreen la vulgar poesia per omplir les estones d'oci.
-
saber teològic, com les hagiografies es mouen en un nivell de divulgació moral sense ser ni teologia ni poesia
-
que al servei de continguts ben morals, i aquesta no pertany, en si mateixa, ni a la teologia ni a la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l'«Espill» de Jaume Roig / Llúcia Martín Pascual - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martín Pascual, Llúcia
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (22
coincidencias encontradas)
-
-
a formar part en tot tipus d'obra d'abast edificant, des del sermó o el discurs doctrinal fins a la poesia
-
D'aquest ocell no trobem cap citació en la poesia de Roís de Corella, però, en canvi, sí que n'hi haurà
-
Les al·lusions d'aquest ocell que podem trobar en poesia i en prosa són nombroses, la més significativa
-
de les quals pot ser la poesia 42 d'Ausiàs March, en què el poeta censura el comportament de la dona
-
Carré (1995).
10
L'al·lusió més significativa a la simbologia de l'escorpí és la poesia
-
BADIA, LOLA (1988): «'En les baixes antenes de vulgar poesia'.
-
DEYERMOND, ALAN D. (1993): «La imágenes del bestiario en la poesia de Roís de Corella», dins Homenaje
-
En la poesia amorosa, la imatge del basilisc apareix com una metàfora del poder de la dama de llevar
-
L'exemple més representatiu en la lírica catalana n'és la poesia XIII de Gilabert de Próixita (Riquer
-
tant en vers com en prosa, han centrat l'atenció dels crítics, que han elogiat l'elegància de la seua poesia
-
En una poesia de Corella, La mort per amor, l'autor sembla que es refereix a un ocell
«que mor en llit
-
21
En aquesta poesia hi ha una referència a les sirenes, éssers híbrids que representaven
-
es compara ell mateix amb aquests éssers, la qual cosa constitueix la imatge més original de la seua poesia
-
.
22
Vegeu, a més de l'al·lusió de March en la poesia XLII, la d'un altre autor,
-
enquadraries en el món de la cortesia amorosa, i representen els estadis de la passió reflectits en la poesia
-
Del listat d'animals de l'Espill, cal destacar una bestiola que també apareix en la poesia corelliana
-
Corella pot ser deutor de les imàtgens animals establertes en la poesia des dels trobadors, mentre que
-
En la poesia Sotmissió amorosa de Roís de Corella, una de les del cicle de Lionor de Flors, trobem una
-
-14)
En aquesta poesia
-
el poeta que necessita l'alé de la dama per a viure (Segre 1957, 54), a la qual anomena lions; en la poesia
-
La dama assoleix en la poesia de Corella un atribut masculí i diví, és Déu i senyor i té la capacitat
-
Hi trobem una al·lusió en una poesia de Roís de Corella, amb un component alliçonador.
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
D'Aquil·les a Jesús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Roís de Corella / Stefano M. Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cingolani, Stefano M.
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (13
coincidencias encontradas)
-
-
Corella s'hauria dedicat d'una manera més o menys contemporània a la poesia, profana i religiosa, a l'hagiografia
-
El clima general era un altre: si l'atenció primària no es dirigia cap a la poesia lírica s'orientava
-
) i la caiguda de Troia (encara McDonaugh 1990) ―sobre aquests dos temes ens ha pervingut també una poesia
-
a l'hora de compondre les proses no va voler o no va poder utilitzar ni la concepció escolar de la poesia
-
a dipòsit de saviesa moral per desxifrar ni, molt menys, la idea prehumanística i humanística de la poesia
-
legòrico-moral, com assenyala el Johi, i coherent amb les més típiques interpretacions medievals del paper de la poesia
-
amagant-se més que mai darrere les paraules d'altres, però no per això renuncia a perseguir la més alta poesia
-
CABRÉ, L. - TURRÓ, J. (1995): «Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario: la poesia d'Ausiàs
-
PUJOL, J. (1993-94): «La "poètica nau de l'enteniment" i el naufragi d'Ulisses: opinions, teologia i poesia
-
RONCONI, G. (1976): Le origini delle dispute umanistiche sulla poesia (Mussato e Petrarca), Roma.
-
apareixen en el Jardinet d'Orats, però massa medieval, o simplement poc filòsof, per concedir a la poesia
-
Pagani 1996: 152-156) i que han caracteritzat totes les més acalorades defenses prehumanístiques de la poesia
-
En efecte, a partir dels anys setanta, sembla dedicar-se exclusivament a la poesia religiosa (Vida de
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
Aspectes argumentals de la "Tragèdia de Caldesa" / Rosanna Cantavella - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cantavella, Rosanna
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Badia, Lola (1988), «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De
-
Cabré, Lluís (1993), «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», dins Actes del novè Col
-
Lletres, 9, pp. 26-36.
—— (1997), «La pregunta disyuntiva como vehículo de cuestiones de amor en la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix
gènere de ficció que la poesia
-
o Sèneca, d'on deriven; com és
sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a
Corella és "vulgar poesia
-
i l'abril
de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el
2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
-
l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia
en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
Per a una interpretació de la "Balada de la garsa i l'esmerla" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (12
coincidencias encontradas)
-
-
«Imágenes de pájaros (no necesariamente de los bestiarios) son muy frecuentes en la poesía amatoria provenzal
-
Tales imágenes se encuentran a menudo en la poesía castellana del siglo XV, y Corella parece seguir esta
-
BADIA, «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De Bernat Metge
-
DEYERMOND, «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», Homenaje al Profesor José
-
GARCÍA SEMPERE, «Els ocells caçadors de la poesia medieval», Actes del Novè Col·loqui Internacional de
-
No cal dir que quan parlem de les imatges i dels espais en la poesia de Corella hem de tenir en compte
-
trobadoresca i els ocells cantors
Alan Deyermond (1993), en un treball sobre el valor dels animals en la poesia
-
les obres profanes, afirmava amb rotunditat:
«És, sens cap mena de dubte, el millor virelai de la poesia
-
siga una qüestió sense importància, cal no oblidar que Corella rendibilitzà a bastament en la seua poesia
-
A la nota de l'editor a aquests versos diu:
«el tòpic de la primavera, un dels més usats en la poesia
-
Per al tema dels ocells en la poesia trobadoresca, són encara imprescindibles les pàgines que hi dedica
-
terreny dels ocells caçadors:
«Així, doncs, podem dir que, quan la caça i l'amor s'identifiquen en la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Texto
- Título:
-
Materiales para la interpretación de la obra literaria de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
La poesía de Corella es fuertemente original. Fragmentos traducidos al castellano).
-
Corella establece una gradación de nobleza entre teología, poesía latina y «vulgar poesía».
-
Badia, Lola, «En les baixes antenes de vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», comunicación al II
-
Su poesía es mucho más importante que su prosa).
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella. Introducció a una concordança de les seves obres / Curt Wittlin - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Wittlin, Curt J., 1941-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (14
coincidencias encontradas)
-
-
El 1865 Milà i Fontanals elogia YOració a la verge Maria com «de les de més preu de nostra poesia», i
-
Veg. també LLORENÇ SOLDEVILA, Joan Roís de Corella, Poesia
i prosa (Barcelona, 1986; «Història de la
-
textos literaris catalans, 3 (Barcelona, 1985; «Manuals Curial», 8), pàgs. 137-167 i Quatre lectures de poesia
-
BADIA, «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites
i l'amor, dins Actas del 2."
-
Temes i fins i tot expressions del Debat tornen a aparèixer en la
poesia que comença «Si· 1 ferro calt
-
JOAN ROIS DE CORELLA
337
Aquesta poesia, Corella l'afegeix més tard a una carta a un amic
—potser fictici
-
Europa
com a base i estímul per a estudis avançats de llatí i de font de temes per a
exercicis «de poesia
-
La poesia conté un epitafi, forma literària
que agradava molt a Corella.45
Del mateix període podem datar
-
El 1474 va sotmetre a un certamen en llaor de la verge Maria una
poesia de 66 versos, aprofitant força
-
Corella li
demana una entrevista, exactament com fa en la poesia «Una sou
vós...», i que li indiqui les
-
lleona» que ressuscita els seus
cadells.53
La sepultura que s'anuncia a la dona despietada en aquesta poesia
-
Un any després d'un certamen de poesia sobre la
Immaculada Concepció, el prevere Ferrando Dies va anunciar
-
Però no crec que tingués l'ambició de fer cicles de poesia,
o d'aplegar materials per a un llibre original
-
86 o l'arribada als
Països Catalans d'alguns italians buscant feina com a mestres de gramàtica o «de poesia
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Badia, Lola, 1957- 6
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 5
- Cingolani, Stefano M. 4
- Martos Sánchez, Josep Lluís 4
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Annicchiarico, Annamaria 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Guia, Josep, 1947- 2
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Casanova, Emili, 1956- 1
- Cristóbal López, V. 1
- Lucero Comas, Lluís 1
- Martín Pascual, Llúcia 1
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 1
- Miralles, Carles 1
- Pujol, Josep 1
- Romeu i Figueras, Josep 1
- Trilla Millás, E. 1
- Verger Hervàs, Eduard J. 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- De poesia i lògica corelliana: comentaris a "La mort per amor" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral / Stefano Maria Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cingolani, Stefano M.
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (16 coincidencias encontradas)
-
- I els estudis sagrats i l'enginy són l'objecte de l'altre nivell, el de la poesia, en el qual la ficció
- La vulgar poesia és profitosa perquè aparta el perillós oci i perquè presenta casos d'amor-passió que
- Però la vulgar poesia no va més enllà de l'exemple proporcionat per la faula, no és alhora ficció i vehicle
- Corella no deixa que la vulgar poesia tingui la possibilitat de conduir-ho a un nivell més elevat de
- Baixant per l'escala de la noblesa cultural trobem l'afable poesia, és a dir, la poesia llatina.
- Però, concretament, on està la seva superioritat sobre la vulgar poesia?
- Des del punt de vista de l'aplicació pràctica, però, l'afable poesia sembla ser senzillament un magatzem
- La poesia llatina és també un model retòric que s'ha de reconduir més aviat a l'ars dictaminis, com a
- En la primera etapa de producció de Corella, la de les proses mitològiques, la poesia no és gaire cosa
- Està perfectament assabentat que la poesia forma part de la categoria filosòfica de l'ètica, ja que sota
- veritat moral que s'ha de col·locar en el nivell medieval més baix de l'apreciació deis continguts de la poesia
- Tot i amb això, els tres nivells per ell individualitzats, el de la teologia, el de l'afable poesia ―
- la poesia en llatí― i el de la vulgar poesia, no interaccionen entre si, perquè Corella i els seus contertulians
- només conreen la vulgar poesia per omplir les estones d'oci.
- saber teològic, com les hagiografies es mouen en un nivell de divulgació moral sense ser ni teologia ni poesia
- que al servei de continguts ben morals, i aquesta no pertany, en si mateixa, ni a la teologia ni a la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l'«Espill» de Jaume Roig / Llúcia Martín Pascual - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martín Pascual, Llúcia
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (22 coincidencias encontradas)
-
- a formar part en tot tipus d'obra d'abast edificant, des del sermó o el discurs doctrinal fins a la poesia
- D'aquest ocell no trobem cap citació en la poesia de Roís de Corella, però, en canvi, sí que n'hi haurà
- Les al·lusions d'aquest ocell que podem trobar en poesia i en prosa són nombroses, la més significativa
- de les quals pot ser la poesia 42 d'Ausiàs March, en què el poeta censura el comportament de la dona
- Carré (1995). 10 L'al·lusió més significativa a la simbologia de l'escorpí és la poesia
- BADIA, LOLA (1988): «'En les baixes antenes de vulgar poesia'.
- DEYERMOND, ALAN D. (1993): «La imágenes del bestiario en la poesia de Roís de Corella», dins Homenaje
- En la poesia amorosa, la imatge del basilisc apareix com una metàfora del poder de la dama de llevar
- L'exemple més representatiu en la lírica catalana n'és la poesia XIII de Gilabert de Próixita (Riquer
- tant en vers com en prosa, han centrat l'atenció dels crítics, que han elogiat l'elegància de la seua poesia
- En una poesia de Corella, La mort per amor, l'autor sembla que es refereix a un ocell «que mor en llit
- 21 En aquesta poesia hi ha una referència a les sirenes, éssers híbrids que representaven
- es compara ell mateix amb aquests éssers, la qual cosa constitueix la imatge més original de la seua poesia
- . 22 Vegeu, a més de l'al·lusió de March en la poesia XLII, la d'un altre autor,
- enquadraries en el món de la cortesia amorosa, i representen els estadis de la passió reflectits en la poesia
- Del listat d'animals de l'Espill, cal destacar una bestiola que també apareix en la poesia corelliana
- Corella pot ser deutor de les imàtgens animals establertes en la poesia des dels trobadors, mentre que
- En la poesia Sotmissió amorosa de Roís de Corella, una de les del cicle de Lionor de Flors, trobem una
- -14) En aquesta poesia
- el poeta que necessita l'alé de la dama per a viure (Segre 1957, 54), a la qual anomena lions; en la poesia
- La dama assoleix en la poesia de Corella un atribut masculí i diví, és Déu i senyor i té la capacitat
- Hi trobem una al·lusió en una poesia de Roís de Corella, amb un component alliçonador.
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- D'Aquil·les a Jesús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Roís de Corella / Stefano M. Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cingolani, Stefano M.
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (13 coincidencias encontradas)
-
- Corella s'hauria dedicat d'una manera més o menys contemporània a la poesia, profana i religiosa, a l'hagiografia
- El clima general era un altre: si l'atenció primària no es dirigia cap a la poesia lírica s'orientava
- ) i la caiguda de Troia (encara McDonaugh 1990) ―sobre aquests dos temes ens ha pervingut també una poesia
- a l'hora de compondre les proses no va voler o no va poder utilitzar ni la concepció escolar de la poesia
- a dipòsit de saviesa moral per desxifrar ni, molt menys, la idea prehumanística i humanística de la poesia
- legòrico-moral, com assenyala el Johi, i coherent amb les més típiques interpretacions medievals del paper de la poesia
- amagant-se més que mai darrere les paraules d'altres, però no per això renuncia a perseguir la més alta poesia
- CABRÉ, L. - TURRÓ, J. (1995): «Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario: la poesia d'Ausiàs
- PUJOL, J. (1993-94): «La "poètica nau de l'enteniment" i el naufragi d'Ulisses: opinions, teologia i poesia
- RONCONI, G. (1976): Le origini delle dispute umanistiche sulla poesia (Mussato e Petrarca), Roma.
- apareixen en el Jardinet d'Orats, però massa medieval, o simplement poc filòsof, per concedir a la poesia
- Pagani 1996: 152-156) i que han caracteritzat totes les més acalorades defenses prehumanístiques de la poesia
- En efecte, a partir dels anys setanta, sembla dedicar-se exclusivament a la poesia religiosa (Vida de
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- Aspectes argumentals de la "Tragèdia de Caldesa" / Rosanna Cantavella - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cantavella, Rosanna
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Badia, Lola (1988), «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De
- Cabré, Lluís (1993), «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», dins Actes del novè Col
- Lletres, 9, pp. 26-36. —— (1997), «La pregunta disyuntiva como vehículo de cuestiones de amor en la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella: il miglior fabbro / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- reconstruccions de temes clàssics que ofereix pertanyen, de fet, al mateix gènere de ficció que la poesia
- o Sèneca, d'on deriven; com és sabut el Plany dolorós de la reina Hècuba, per a Corella és "vulgar poesia
- i l'abril de 1465 i el Tirant es va començar a escriure el 2 de gener de 1460: l'èxit de la "vulgar poesia
- l'única raó per no celebrar també el seu centenari deu ser comercial: escrivia en llatí obres erudites i poesia
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- Per a una interpretació de la "Balada de la garsa i l'esmerla" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (12 coincidencias encontradas)
-
- «Imágenes de pájaros (no necesariamente de los bestiarios) son muy frecuentes en la poesía amatoria provenzal
- Tales imágenes se encuentran a menudo en la poesía castellana del siglo XV, y Corella parece seguir esta
- BADIA, «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», dins De Bernat Metge
- DEYERMOND, «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», Homenaje al Profesor José
- GARCÍA SEMPERE, «Els ocells caçadors de la poesia medieval», Actes del Novè Col·loqui Internacional de
- No cal dir que quan parlem de les imatges i dels espais en la poesia de Corella hem de tenir en compte
- trobadoresca i els ocells cantors Alan Deyermond (1993), en un treball sobre el valor dels animals en la poesia
- les obres profanes, afirmava amb rotunditat: «És, sens cap mena de dubte, el millor virelai de la poesia
- siga una qüestió sense importància, cal no oblidar que Corella rendibilitzà a bastament en la seua poesia
- A la nota de l'editor a aquests versos diu: «el tòpic de la primavera, un dels més usats en la poesia
- Per al tema dels ocells en la poesia trobadoresca, són encara imprescindibles les pàgines que hi dedica
- terreny dels ocells caçadors: «Així, doncs, podem dir que, quan la caça i l'amor s'identifiquen en la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:9 Texto
- Título:
- Materiales para la interpretación de la obra literaria de Joan Roís de Corella / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- La poesía de Corella es fuertemente original. Fragmentos traducidos al castellano).
- Corella establece una gradación de nobleza entre teología, poesía latina y «vulgar poesía».
- Badia, Lola, «En les baixes antenes de vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», comunicación al II
- Su poesía es mucho más importante que su prosa).
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella. Introducció a una concordança de les seves obres / Curt Wittlin - Registro bibliográfico
- Autor:
- Wittlin, Curt J., 1941-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (14 coincidencias encontradas)
-
- El 1865 Milà i Fontanals elogia YOració a la verge Maria com «de les de més preu de nostra poesia», i
- Veg. també LLORENÇ SOLDEVILA, Joan Roís de Corella, Poesia i prosa (Barcelona, 1986; «Història de la
- textos literaris catalans, 3 (Barcelona, 1985; «Manuals Curial», 8), pàgs. 137-167 i Quatre lectures de poesia
- BADIA, «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor, dins Actas del 2."
- Temes i fins i tot expressions del Debat tornen a aparèixer en la poesia que comença «Si· 1 ferro calt
- JOAN ROIS DE CORELLA 337 Aquesta poesia, Corella l'afegeix més tard a una carta a un amic —potser fictici
- Europa com a base i estímul per a estudis avançats de llatí i de font de temes per a exercicis «de poesia
- La poesia conté un epitafi, forma literària que agradava molt a Corella.45 Del mateix període podem datar
- El 1474 va sotmetre a un certamen en llaor de la verge Maria una poesia de 66 versos, aprofitant força
- Corella li demana una entrevista, exactament com fa en la poesia «Una sou vós...», i que li indiqui les
- lleona» que ressuscita els seus cadells.53 La sepultura que s'anuncia a la dona despietada en aquesta poesia
- Un any després d'un certamen de poesia sobre la Immaculada Concepció, el prevere Ferrando Dies va anunciar
- Però no crec que tingués l'ambició de fer cicles de poesia, o d'aplegar materials per a un llibre original
- 86 o l'arribada als Països Catalans d'alguns italians buscant feina com a mestres de gramàtica o «de poesia
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Badia, Lola, 1957- 6
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 5
- Cingolani, Stefano M. 4
- Martos Sánchez, Josep Lluís 4
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Annicchiarico, Annamaria 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Guia, Josep, 1947- 2
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Casanova, Emili, 1956- 1
- Cristóbal López, V. 1
- Lucero Comas, Lluís 1
- Martín Pascual, Llúcia 1
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 1
- Miralles, Carles 1
- Pujol, Josep 1
- Romeu i Figueras, Josep 1
- Trilla Millás, E. 1
- Verger Hervàs, Eduard J. 1