La Biblioteca de Catalunya (BC), fundada el 1907, és la biblioteca nacional de Catalunya. La BC constitueix una peça fonamental del mapa cultural del país i és una institució nacional al servei del patrimoni, la recerca i la cooperació.

El fons de la Biblioteca de Catalunya és ric i de gran valor bibliogràfic i documental. Està format per tres milions de documents en diversos suports: llibres, revistes, diaris, manuscrits, microfitxes, gravats, mapes, enregistraments sonors, CD-ROM i altres. Des del 1981 aplega els llibres, impresos i material enregistrat procedents del Dipòsit Legal de Catalunya.

Història

La Biblioteca fou fundada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i, el 1914, la Mancomunitat de Catalunya, just acabada de constituir, la convertí en una biblioteca pública orientada a la recerca i a la conservació del patrimoni bibliogràfic català, i, per això mateix, amb voluntat de ser la biblioteca nacional de Catalunya. Al llarg de la seua vida, i coincidint amb els diferents períodes de la història recent d'Espanya, ha sofert tant canvis de nom com d'orientació. L'any 1981, la BC esdevé biblioteca nacional, segons marca la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament. Finalment, la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya (1993), defineix la BC com la biblioteca nacional de Catalunya, nucli i eix vertebrador del patrimoni bibliogràfic del país, dotada de les competències i els mitjans corresponents, i que té com a missió recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, així com tenir cura de tot el patrimoni bibliogràfic de Catalunya arreu del territori.

Estructura

La BC està estructurada en cuatre unitats de gestió a les que cal afegir l'Arxiu Maragall, de Barcelona, adscrit a la BC des de 1995, i la Biblioteca Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, des del 2001.

• Catàleg. Abasta el conjunt dels fons escrits de la Biblioteca, tant manuscrits com impresos, de diferents èpoques, matèries, suports i procedència. És el resultat de la integració de l'antic fons general de la Biblioteca, que constitueix l'actual Secció de Col·leccions Generals, i de tres de les antigues Col·leccions de la reserva: la Secció de Reserva Impresa, la Secció de Manuscrits i la Secció de Música.
• Imatges. Reuneix un ric, valuós i important fons patrimonial en suport gràfic, format per una àmplia varietat de documents que daten des del s. XVI fins als nostres dies. L'heterogeni material de la unitat és de diferents formats: cartells, estampes, dibuixos, fotografies, ex-libris, fotogravats antics, planxes calcogràfiques, matrius xilogràfiques, litografies, mapes, programes d'actes, prospectes, etc. Està formada per la Secció de Gravats, la Secció de Cartoteca, que incorporen els fons de la secció de reserva d'Estampes, Gravats i Mapes creada el 1923, i la Secció de Material Menor.
• Hemeroteca. Gestiona l'àmplia i heterogènia col·lecció de publicacions periòdiques que ingressen a la BC, sigui en concepte donatiu, intercanvi, adquisició o procedència del Dipòsit Legal, amb un nombre de títols superior als 30.000, dels quals 10.000 es mantenen com a col·leccions obertes. L'Hemeroteca integra l'antiga Secció de Revistes de la Biblioteca de Catalunya, constituïda el 1952, i l'Hemeroteca dependent del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, creada el 1982 per recollir el Dipòsit Legal de totes les publicacions en sèrie impreses a Catalunya. S'estructura en quatre seccions: Premsa Catalana; Premsa Internacional; Recerca i Revistes Especialitzades; i Reserva.
• Fonoteca. Integrada a la Biblioteca de Catalunya el 1995, està formada per la Secció d'Enregistraments Antics i la Secció d'Enregistraments Moderns, que sumen un total aproximat de 300.000 documents, entre els quals hi ha importants i valuoses peces del patrimoni sonor i audiovisual de Catalunya.
• Arxiu Joan Maragall. Situat a l'antiga residència del poeta, aplega una important col·lecció de l'obra de Joan Maragall, que, tant pel seu valor numèric i documental com per la influència que sobre la cultura catalana moderna ha tingut el poeta, suposa un fons d'extraordinària importància i representativitat en el patrimoni bibliogràfic de Catalunya.