Semblança de Joan Navarro

Joan Navarro (Oliva, la Safor, País Valencià, 1951), professor de Filosofia. L'any 1973 obté el premi de poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre amb el llibre Grills esmolen ganivets a trenc de por (Tres i Quatre, 1974). Llibres del Mall edita el 1975 L'ou de la gallina fosca. El 1979 publica la plaqueta Vaixell de folls a Septimomiau. El 1981 guanya la Viola d'Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona amb Coltell al cap i Llibres del Mall publica Bardissa de Foc. Tres i Quatre edita La paüra dels crancs l'any 1986. Tradueix Amado mio de Pier Paolo Pasolini que edita Llibres del Mall. Amb Octavi Monsonís tradueix Ossos de sípia d'Eugenio Montale (Gregal, 1988) i obtenen el premi Cavall Verd de traducció poètica 1989. El 1991 publica el text narratiu Drumcondra (Eliseu Climent, editor). Edicions de la guerra edita Tria personal: 1973-1987 l'any 1992. L'any 2004 publica Magrana a Brosquil i l'any 2005 rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Ha traduït amb Helge Rutberg, Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter de Peter Bichsel i amb Octavi Monsonís Poesies a Beny de F. T. Marinetti. Ha aparegut a diverses antologies, entre les quals es troben Carn fresca (Amadeu Fabregat. L'Estel. València, 1974). Les darreres tendències de la poesia catalana 1968/1979 (V. Altaió/J.M. Sala-Valldaura. Laia. Barcelona, 1980). La nova poesia catalana (Joaquim Marco i Jaume Pont. Edicions 62. Barcelona. 1980). Katalonska Lirika Dvajsetega Stoletja (Niko Kosier i Janez Menart. Cankarjeva Zalozba. Ljubljna, 1982). Il Pomerio (Gianni Scalia. Elitropia. Reggio Emilia, 1983). Poesia catalana contemporània (Nao Sawada i Felícia Fuster. Edicions Shichosha. Tòquio, 1991. He decidido seguir viviendo... (José Brú i Jorge Souza. Universidad de Guadalajara. Mèxic. 2004). Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'espanyol, italià, alemany, èuscar, eslové, japonés, hebreu i portugués.