Visor de obras.

Vist que de hun tan honrat examen, com fora batalla entre vós e mi, per lo present ab tota egualtat no us sou volgut contentar, e d'açò en gran càrech e culpa vostra, seguons se mostra en lo procés de nostres letres, e·ncara perquè, quant vós dormireu, yo us puxa despertar, e ara per llavors vos dispongau a més guardar, yo, Johanot Galceran de la Serra, per no ésser semblant als qui fan mala ffe ne rompen la ley de la terra, me desixch de vós, Mossèn Bernat de Vilarig, certificant-vos que, passats los deu dies aprés que los presents deseximents vos seran presentats, o al   -f.CCCLXIIIv-   governador per no trobar a vós, vos dapnificaré, segons fur e ley e hordinació de la terra me és permès.

E per testimoni de les damunt dites cosses tramet la present letra de deseximents per Jaume Carbonell, trompeta, feta a ·viiiiº· de maig any ·MCCCCLIII·, sots escrita de la mia mà e sagellat de les mies armes, partida per A· B· C·.

Johanot Galceran de la Serra

Fon presentada la dita letra de deseximents lo dit jorn al molt noblle don Johan Roíz de Corella, governador del Regne de València

Perquè lo procés fet entre vós e mi és migà que descobre en tot la colpa vostra, só content, més en aquell com a ignorant que com ben aconsellat per vós, remetau la mostra de nostra diferència, no recordant-vos prou ab quanta vergonya vostra haveu verificat les mies profecies, fetes en mon primer cartell, là hon diguí que, per coyçor o vergonya de vostres naffres, ab paraules desonestes desigàveu caregar-me la honor, l'ora que devalant de acte criminal vingés en cevil, seguons é hoyit dir, que lexant batalla sou vengut a deseximents, los quals sols me par satisfan al que damunt dit he, perquè a vergonya o a ira és prou venge e contentació, com se vulla que vinga durment o vetllant, matar son enemich. E perquè aquest camí és per amagar en tot la veritat   -f. CCCLXIIIIr-   de vostra maldat, que solament per batalla se esperava manifesta ésser, yo de tot mon poder é mostrat amar aquella, e per lo semblant és just no seguir-vos en les errades, perquè mos desigs no menos cosses ampendran de aquelles que vós tan manifestament fogit sou, seguons veureu, que ma libertat, atessa per vostre mal hobrar, se esmerçarà en punir aquells que an seguit vostra malvada secta.

E perquè esperiència me serà testimoni ver, com cercaré pus manifesta veritat que no aquella que vostre espant mostra, lexe aquesta part de dir, remetent-la a les hobres. Perquè dich a vós, en Johanot de la Serra, a ffi que dolor de vostre falir no us²⁶ falga, e perquè, axí a Déu com al món, sia vist lo trebal meu per portar-vos llà on més mort vos valgera ésser, que no on sou viu ab tal infàmia, principiant en la primera error e inpropietat vostra, pensant los dos qui som, que en comte haveu volgut metre a la gent, la elechció de espassa e manto, guant de malla ab cervellera. E aquesta manera de armes no per antichs cavallers de molta estima, ni per los presents ni encara per neguns altres, no és estada digne de execució, pux no l'an en res praticada, ans és manera de armes menegada entre macips e poca gent. E pux la costuma de aquells mostràveu voller seguir, no devieu falsificar lo nom, dient a mi ab tal elechció me volíeu combatre, sinó per aquell nom que elles ab si porten, que és batre. E a mi no és degut batre, mas combatre, ni anar per lo món com a mestre d'esgrima ni vagabunt, mas com a cavaller, seguons los meus an praticat. E si per moniment vos y é seguit una volta, no és vist per elechció o degés fer altra, e majorment ab nom de batalla.

Aprés elegís a peu, esent vós enperò requeridor, e yo, no negant aquesta, mas metent en conexença del jutge e al juhí de aquell, hoferint-vos ffer per mon poder haver-lo tal qui de açò fes declaració, ab desichnació de jornada per fer nostra batalla a peu o a cavall, seguons per aquell judicat fos. E vós, ab tota colpa vostra, com a enemich de aquella, seguons se veu, denegàs conclusió de combatre, e saltant en major error de la primera, com és ab tema de armes de ultrança, voler   -f.CCCLXIIIIv-   júnyer ab tres renchs, hon exercici de cors ni de ànimo fer no·s pot, e yo, a qui moniment o lavor de home guiat per artefici no·m plau, no volguí consentir en cossa que a homenet de palla és consentit fer axí bé com a nosaltres.

Aprés, seguint lo començat, me demanàveu, si no tenia sinó un cavall, [que us dexés]²⁷ aquell, e que prengés lo que vós portàsseu, que seria hun asse o bou, que pus no vol dir, e que vós, ben a cavall, combatéseu a mi en aquesta forma. E per tolre-us de tantes colpes, no cansat de tant treball passar, com é hagut per portar-vos al loch on vos fes confesar per vostra boca ésser un fals reptador, ço que de mon bon dret esperava, seguons mes longes offertes, vistes en nostre procés, vos hofferí trecents florins per hun cavall, complahent-vos de tot l'àls que·m demanàveu, e ab offerta de mos bens, e en acort de tot l'àls.

Tancant los ulls que miren a por de vergonya, haveu, segons hoït é dir, lexant hun tan alt mester com és entre·ls cavallers batalla, elegit²⁸ millor per a vós l'orde de armes cevills, e perquè tal elechció mostra prou clar lo que aribat[s]-vos, y ja reste content de vós, perquè us mostrau tement en tant la coneguda ponició mia, que per aquella vós siau del tot retret. E per ço que essent recordant d'àls que vós no us recordau, a mi no resta pus fer ab vós sinó lexar-vos en tot, fent-vos cert ab mi de neguna cossa pus no altercareu, ni per semblant de neguna manera de armes puix tant les avoriu.

E per ço com en lo present escrit prou largament se mostra la veritat de nostra diferència per vós mal perseguida, faç la present en testimoni de nostres passats actes, feta en Cirat, vespra de pasqua de cinquagesma, any ·MCCCCLIII·, e signada de mà mia.

Bernat de Villarig

  -f. CCCLXVr-  

Dimarts qui comptam ·xxii· de mag, haguí una vostra letra, rebuda per lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, feta la vespra de pasqua de cinquagesma en lo loch de Cirat e sichnada de vostra mà, en la qual, sens nenguna disimulació, mas prou desonestament, mostrau l'ànimo haver cobrat, per la estrema e desaforada alegria que teniu, crehent ésser deliure de mi. Mas pens que haureu erat lo compte, e de aquí veniu a ffer so de menaces, sab Déu quant temeroses. E pren-vos-ne axí com aquell que tenien en lo costel, e deya e gurà²⁹ «si», y «oy deval». Aprés feu recordació de tots los partits e hofertes per mi a vós fetes, crehent millor fer la part vostra, e porieu dir, ab més veritat que de mi, que vós sou lo mal aconsellat, parlant d'açò que deuríeu raure de la memòria de les jents, si fer se podia. Creheu a mi, Mossèn Vilarig, que tot lo procés portau errat, que no són totes aquestes cosses que recitau, per bé que sien prou manifestes, sinó penre armes contra vós qui us offeneu.

E venint a l'effecte del que vull dir, si us demaní der[e]rament elechció de cavalls, solament fou perquè no hagués a ffer batalla ab ase o bou, segons vós dieu, mes que de les vostres avantagats pogués haver qualque cominalea, e, si açò no us altava, dels que yo tingés, qualsque fosen, poguéseu triar e penre a vostra voluntat.

Si us é donat deseximents, [en] ells se mostren lo perquè y a quina fy, y i és aquesta, que yo, crehent ésser vós tant cuytat e desigós de perdre vostra libertat, axí com crech en alre no pensau, dupte no us vingéseu a metre en poder d'officials, e crehent que açò us detingera, en lo temps que mester havia per haver e cercar caval, vos trametí los dits deseximents, dient-vos en aquells que us dispongéseu a ben guardar, perquè quant dormíseu vos pogués despertar, e vós girau-o a la part que més vos plauria. Aquesta és estada la mia intenció e la ffi de mos deseximents e altra no, e mes paraules molt clarament que u mostren, sens que no an mester ne poden haver glossa.

Mas per més provar aquelles e la voluntat mia ab los fets, vos   -f. CCCLXVv-   dich, Mossèn Vilarig, he us requir que, hoïda e vista per vós ma letra, doneu horde de continent partir per haver jutge qui·ns tinga la plaça, car si no sabia combatre sinó ab una aquanea o petit troter, yo us combatré en la forma e manera de batalla entre vós e mi concordada, e ab les condicions ja dites. E anant vós a cercar la plaça, cobraré mos deseximents, e vull haver aquells per³⁰ no donats, com per aquesta via, e no per la³¹ de geregar, és estada ma intenció de proceir contra vós.

E fent fi, me dex de pus a vós no escriure, ab aquesta derrera paraulla, qui a vós deu contentar més de hoir que a mi del dir, ço és que prestament hajau hagut la plaça, e aquella per lo semblant sens triga alguna me sia entimada. E per testimoni de les dites cosses vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de la mia mà e sagellada de les mies arms, feta en València a ·xxx· de maig, any ·MCCCCLIII·. La resposta³² de la present esperaré deu dies.

Johanot de la Serra

Ab alguns vulgars, qui per antiquitat e meneg de populara gent, aredolats en la centina del món, trahent aquells, creheu reparar vostres mortals erades en conexença dels bons, e portar a mi a estendre lo manto davant vostre menyscapte e fer-me de vostre nombre. Perquè vull que siau cert³³

  -f. CCCLXVIr-  

Ab alguns vullgàs, qui per antiquitat e meneg de popular gent, arredolats en la centina del món, trahent aquells, cre[he]u reparar vostres mortals errades en conexença dels bons, e portar a mi a estendre lo manto damunt vostre menyscapte e fer-me del vostre nombre. Perquè vull que siau cert, en aquesta part no vull ésser Jhesú Christ en reçugitar hun altre Làtzer del moniment de vergonya, hon, ha vista de tots, jaheu, ni per semblant lexar lo més per lo menys³⁴, com per ma libertat, atessa del jorn de tan gran erra, com fou per a vós deseximents, desexint-me de aquella smercí, segons en mos cartells apar a tots aquells qui s'i voldran entendre. E, per aquesta part, dieu ver de haver atès soberga alegria per poder fer, en tot hi per tot, per deu voltes major acte que no aquell per lo qual he tant treballat de poder fer a vós. E stà-us prou mal que, en lo temps que per a vós libert era, me hajau no gosat seguir, e ara que no puch fer de mi res àls del que faç, lançau paraules ab so de concòrdia, perquè sabeu que no la podeu dur. De la offerta del caval se mostra prou clar en vostre procés, e aquell a mi contenta del parer que teniu, lo porte errat no us vull gens encolpar, car lo major bé que us conech és aquesta ignorància.

E lexe aquestes rahons per venir als deseximents, que no par gens bé de vós que no sapiau, que per ésser tant contraris ab lo mester de batalla, e no podent star ensemps, la derrera o pus nova obligació solta la primera, e majorment ab la diversitat que porten. E vós, soltant-vos de tot, no pens creyeu ligar a mi, car si u volguéseu fer, en una egualtat, que és no volent-vos contentar de tants cavalls que   -f. CCCLXVIv-   teníeu³⁵ com yo he fet, e no havent-ne sinó hu que·m fos cert, temps demanat me hauríeu. Mas vostra elecció és stada de voler ésser abans confessor que no martre, car veu-se vos n'à³⁶ pres com a sent Pere, que, fogint per no morir en Roma, per la apparició tornà, conexent son fallir mijançant volentat de altri. Per atenre a la qual feu vostre poder que, aquelles paraules dels deseximents, que són «que·m pugau despertar com dormiré», vos reserven de tanta culpa³⁷, e no us serveix sinó a major manifestació de tanta culpa vostra. Perquè és vist que·ls efectes dels deseximents són lo despertar que dieu, l'ora que pus segur pensaré ésser en mon castell, o en qual altra habitació vullau de semblant, tan aquests són los effectes e altres no, ni més poder-se'n entendre. E ab la intenció voldríeu-vos salvar, la qual és sabuda sols per Déu, e la judicatura dels hòmens són en les obres, per les quals vos condampnem los entenents. Però, ab tot no vull destregau, ne negú, que atenent libertat, si res me voldreu demanar, com a cavaller satisfaré, en la honor mia, tant complidament com mester serà.

E aquesta és la resposta que dó a vostra letra, feta en València a ·xxx· de maig any present. Feta en Cirat a ·vi· de juny, any ·MCCCCLIII·, signada de mà mia.

Bernat de Vilarig

Puix no viviu en ley de cavaller ne denguna altra no servau, deuríeu pendre la çura que és ma   -f. CCCLXVIIr-   nada als moros³⁸ als quals, quant los fall la rahó, per aprovar lo seu mal dret e gran error, deffenen aquella ab la spasa en la mà. De aquest remey deuríeu vós, Mossèn Vilarig, usar, e no allegar actoritats de la Sgleya, si ja no sou remés a la cort eclesiàstica, perquè us anime, desgraduant, segons vos diu Mossèn Jofre Pardo³⁹, per vostres demèrits de aquell honorós e gentil orde de cavalleria, que solament lo nom molt inpròpriament fins ací haveu possehit.

Mas perquè de les vostres taques a la mia letra alguna part no·n toque, lexar-m'é de açò, que solament lo dir ferea porta⁴⁰, e respondré al que n'és pus necessari. E venint a la falsa⁴¹ alegria que dieu haveu atès, per poder fer deu voltes major acte que no aquell per lo qual haveu tant treballat fer ab mi, dich que en lo procés de nostres letres, a les quals ho remet, se mostra quant hi haveu poch treballat e quant continuament hi sou defugit. E lo qual masa clar, a gran càrech e vergonya vostra, serà vist, que per molta força ne per molta vergonya que us haja fet, recordant-vos de vostra acostumada covardia⁴², la qual per molts actes vostres e per vostres letres a tot lo món és manifesta, no us he pogut fer venir ab mi a conclusió de batalla.

E ab tot siau primer e més obligat satisfer a mi que no moure dengun altre, si vos haguéssen request de batalla deu cavallers hu aprés de altre, sobre lo que Mossèn Jofre Pardo ha dit, poríeu adverar que hajau fet major acte que voler ab mi combatre, que só una persona sola. Mas, dient que com a deffendor ne combatreu deu, és no voler combatre negú, puys vos és cert Mossèn Jofre Pardo ha dit, segons en sa letra se mostra, que deffendria⁴³, e daria fins en nombre de deu cavallers que ab ell deffendrien, lo mal cas que haveu fet, levant-ne a vós, que per vostre mals actes no sou digne⁴⁴, que nengun cavaller ne gentil hom vos combata, sinó yo, que us vull fer gràcia de tant perquè de vostres culpes, per les mies mans, siau ponit, he vist per los entenents quant haveu deffugit e defugiu a la conclusió de nostra batalla, e quant ab falsa e bestial color vos alargau a dir que·n combatreu deu. Ab veritat poran creure, que si Mossèn Joffre Pardo lo que ha offert com a deffenedor hagués dit com a requeridor, no acceptant-ne a vós en tal cas, no encara de hun tot sol, presumir no·s consent que tal empresa féseu, en tant bona opinió sou per l'àbit e la possesió guanyada.

E no   -f. CCCLXVIIv-   cregau me fos amagat que deseximents són contraris al mester de batalla⁴⁵, car bé só cert no poden star ensemps, e no ignore com la derrera obligacó solta la primera, e tot açò és lo que fa per mi, puys la derrera obligació és de major importància, axí com la batalla que ara us deman, aprés de mos deseximents, donats [a] aquesta fi. Mas en vós, per vostra desaventura, no ha tanta virtut que, prenent la derrera obligació, vos plàcia, ne hagau plaer, siau solt de la primera, puix vist és aquesta tant vos obliga. Resten, donchs, vostres vanes altercacions, e no us enamoreu del que tant deuríeu abominar, e prenga-us pietat de vós mateix, puix que no se'n pot haver envega. E anau sens triga a fer aquells onorosos passos de cercar lo jutge, que us serà en altre comte pres, que no los que feu, entanat com a conil en lo cau de Cirat.

E fent fi, perquè los meus desigs contraris als vostres pus manife[s]ts a tots sien, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots scrita de mà mia, sagellada de mes armes, feta en València a ·xv· de juny, any ·MCCCCLIII·. Speraré resposta per spay de deu dies.

Johanot de la Serra

Perquè, si no sou de natura d'oqua, la esperiència se veurà de vós a mi, a la qual remet totes mes cosses, e per ço lexe a vós les paraules, no curant respondre a res de vostra letra, feta en València a ·xv· de juny, any present, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles, procurador meu, partida per A· B· C·, sots escrita de vostra mà e sag[e]llada de vostres armes, sinó en aquella part que dieu que no crega vos fos amagat que deseximents són contraris al mester   -f.CCCLXVIIIr-   de batalla, e que sou cert no poden estar ensemps. E axí u pens yo de vós, que per tal esguart crech los donàs, e com la derrera obligació solta la primera, axí com la nova batalla que ara·m demanau, seguons en vostra letra adverau. Però, ab tot sens càrech meu me·n pogués escussar, axí de aquesta com de la passada, per manifestar ma veritat, accepte aquesta derrera, en nom de Déu e de Nostra Dona e del benaventurat cavaller Sent Jordi, en la qual, fiant de ma justícia, dich qu·és venguda la hora per hon⁴⁶, per la esperiència de ma persona, serà jeneralment conegut yo ésser lo que dech, e de aquells meus passats devallar sens fer-los en res ofensa. E per no perdre un punt de temps, é per devissades aquelles matexes armes e forma de batalla e condicions, axí de jutge com altres cosses, que són en una letra mia feta a vós en Cirat, a ·iiii· de febrer any present, ab tot lo que en aquella se enclou, a la qual pus largament me⁴⁷ refir.

Perquè, En Johanot de la Serra, no jens per supèrbia, mas per mostrar ésser vós un fals reptador, sostenint la matexa querella, pux é atessa libertat, vos faç cert, rebuda vostra concordablle resposta, partré, comptant, del jorn que serà presentada a mon procurador, los sis messos que·m són atorgats de cercar jutge, e de mi no espereu pus resposta, sinó ab la citatòria ensemps, que per vostra mala justícia tanta terror vos portarà.

E aquesta és la derrera letra que de mi esperareu, la qual vos dó per resposta. E perquè mutació de paraules en res seguir no puxa, vos tramet la present, tal com en les semblants és acostumat fer, feta en Cirat, a ·xvii· de juny, any ·MCCCCLIII·. Esperaré vostra resposta deu dies.

Bernat de Vilarig

  -f. CCCLXVIIIv-  

Si no [o] haguéseu guastat ab vostra vil condició, que tira totes coses a la sua sabor, més honor vos havien fet aquells amichs vostres que, anticipant lo que vós sens triga devíeu metre per hobra, an mesa fama pública per València que molt prest devíeu anar per cercar plaça, on vós e yo nós poguésem combatre, que no us feu vós en una vostra letra, feta a ·xvii· del present mes de juny, partida per A· B· C·, sots escrita de vostra mà, sagellada de vostres armes, rebuda per lo molt noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, en la qual dieu me feu cert que, rebuda ma concordable resposta, partreu per cercar jutge, havent per devisades aquelles matexes armes, e forma de batalla e condicions, axí de jutges com de altres cosses, que són en una letra vostra feta a⁴⁸ ·iiii· de febrer de l'any present. E volent mostrar e fer creure a la jent que sou molt cuytat e desigós de batalla, fent lo acostumat, ne fogiu molt vergonyosament, desviant-vos del que per vós m'és estat offert, e per mi achceptat, e entre vós e mi concordat, axí com ara hoïreu.

Mossèn Bernat de Vilarig: en una letra mia feta a ·xvii· de març de l'any present, trobareu que só content combatre-us ab les armes per vós devisades en la dita vostra letra, feta a quatre de febrer, en aquelles solament mudant que, axí com devisàveu lança ab fferre de fayçó de Xerès, sien lances ab fferre de córrer puntes, de longuea de quinze palms, egualment enrestades, e que en les cuyraces haja rest, los quals ferres e gruxa de lances cascú puga portar a sa voluntat, e que haguésseu a córrer ab tres renchs perquè los cavals no·s poguésen apartar. E vós, responent a la mia dita letra, la segona festa de pasqua, dieu que us plau e sou content de les dites cosses, e que la lança sia tal com yo la deman, exceptant-ne que no voleu coregam ab tres⁴⁹ renchs. E responent yo a la dita letra vostra a ·xviii· de abril, dich que us combatré sens los tres renchs, en la manera que dit he, e per vós m'és estat ofert, de què és vist vós no poder devissar, e menys haver per devisades, altres armes sinó les desús dites e concordades. E si ab aquelles vós me guossau combatre só molt alegre, e content que partau per cercar jutge, e axí us prech o ffaçau, que   -f. CCCLXVIIIIr-   millor nova no puch hoir. E aquesta és la concordapblle resposta que de mi deveu esperar, no desviant-me en res, axí com feu, del què entre vós e mi és concordat. E si de vós matex fóseu ben aconsellat, conexeríeu que us faç sing[u]llar gràcia de voler-vos combatre, que és portar-vos a hun singullar achte, del qual vós no sou dichne, perquè la maldat vostra continuament crida que ab sageta enerbada vos fes fenir la vida.

E no us vullau envergo[n]yir, ab vostres sufisticades rahons, més del que per vostres actes sou envergo[n]yit, dient ab falsia que yo us deman nova batalla, que en vostres letres e mies se'n mostra lo contrari, e en aquelles serà vist e conegut, no solament per los entenents mas encara per los ichnorants, que, tot quant dieu, feu per no guossar mirar lo peril que la lança ab fferre de córrer puntes ab si porta. E per venir a la lança ab fere de Xerès, que és pus pròpia per a ginet e per aquell que acostuma de fugir, que per aquell que guossa tenir ferma la cara davant son enemich, siau content, pux vós y sou hobligat, de lança ab ferre de córrer puntes, que sens comparació és molt pus perilossa, e de tant és més honorossa que no és la de Xerès, per migà de la qual és poch més de inposiblle, majorment ab celada begina, que par ésser devissada per home que la sua cara negun peril no guossa mirar, poder-me vós offendre ne vós ésser offès, e aquesta crech sia la confiança que us porta. E serà bé rahó aprengau de anar avant, pux fins ací haveu sabut molt més de tornar contínuament atras, seguint la propietat de l'abelerol. E no siau maravellat que propietat d'ocell vos allege, lo que m'à mogut és contentar-vos, que molt espesament vós ne scriviu, mostrant haver per familiar aquella part del Brunet Latí que de tals fets parla, la qual és molt pus pròpia als escrivans de la ploma que als cavallers.

E perquè la veritat mudar no·s puxa, vos tramet la present, feta en València a ·xxii· de juny, any ·MCCCCLIII·, seguons les semblants són acostumades de ffer. Esperaré vostra resposta deu dies.

Johanot Galceran de la Serra

  -f. CCCLXVIIIIv-  

La condició mia tirant totes les cosses a la sua sabor, no és maravella que aquelles desde[n]yeu, e tot lo vostre gust, per la amarguor que ab si porten, e majorment representant-vos davant lo fruyt que de la batalla se ateny als reptadors de malvada querella. E ací·s caussa la colpa de què vós parlau, e no en mi ne en ma letra, que no tol en res la propietat de verdader a negú de aquells amichs meus que dèyen yo devia partir per anar a cercar la plaça, e lo que de mi sabien e crèyen de vós, los ne fèya segur, car deguda cossa era presomir que volíeu tornar a la batalla per reparar les pasades erades, e lo fogir que de aquella haveu fet, e no per fer-les majors ni per pledejar, mas vós mostrau saber més del bagarot que no del que apar bé en hun gentil hom.

E puix la ichnorància no és digne de perdó, abriu los hulls, que res no escussa, e veureu ço que tots vehen, que aprés la concòrdia de nostra batalla, havent-vos complagut de tot lo que volíeu, me haveu dat deseximents per desviar aquella, per los quals no solament mon viatge de cercar la plaça, qui tant abominau, fon desviat, a total confusió vostra, seguons en nostre procés apar, mas feu liberts los dos. E havent a vergonya, vehent partir tals hobres de la part vostra, de contendre de res ab vós, acullí a vós, En Johanot de la Sera, en la posada on mostràveu voler estar, seguons mes letres fan testimoni. E dient vós, en aquelles, que no paria jens bé de vós no sabéseu que deseximents, per éser en tot contraris al mester de batalla, no poden estar ensemps ab aquella, per la contrarietat que ab si porten, e que la derrera obligació solta la primera. E respongés-me que bé sabíeu que no podien estar ensemps, e que la pus nova obligació soltava la passada, e que açò feya per vós, com la batalla que ara me demanàveu per ésser major acte. E, vist açò, pensí que ab elechció venien vostres rahons, e, achceptant aquella, vós elegí aquelles matexes armes e forma de batalla ab què yo era concort ab vós ans dels   -f. CCCLXXr-   vostres vergo[n]yosos deseximents, si guosat haguéseu, afegint-y solament la lança de Xerès, perquè és pus animosa per los molts colps que se'n poden dar, que no lo incert encontre de la que demanau.

La qual demanda vos offen, de tant com vos era mester gran esmena per adobar lo passat, e majorment si⁵⁰ lo juhí dels entenents en res temeu, perquè a ells e a tots és manifest, ab concòrdia de batalla, prenint comiat de la honor, haveu fet presentar al noblle governador del Regne de València deseximents contra mi, e aquets, rompuda la primera obligació, ne an innovada altra, contrària en tot [a] aquell gentil mester, perquè no pot ésser sinó nova vostra requesta, ab tot que lo cars tot sia hu, e tots per tal la tenen. No·m sé vós, com sou tant tart en la pietat de vós matex, que, requeridor, vos metau en devissar, en temps que, per ma primera letra, vos é clos tot lo procés, ab totes aquelles armes e condicions de jutges que demanat me havíeu, sols reservant-me la lança que dit é, ab la qual veureu, si lo ànimo vos acompanya al loch on tenir-vos desige, que en poca d'ora, ab la ajuda de ma justícia, vos aparelaré tal que seré prest de vós deliure, sens que la celada begina que allegau, ni casada, no us defendrà en res.

Perquè, lexau les paraules que preneu per total defensió vostra, e serviu-vos un poch de les mans, perquè no vegeu, al millor cars, vos defalen, com yo é vist, que aprés del ben elegit, mostrareu no us hoblida la coyçor e vergonya de les nafres fetes, en la persona vostra, per les mies soles mans. E fent axí fareu lo que deveu e sou hobligat, e fogireu de dir paraules que, tant enpegides, caen en vostra boqua com bravegau contra mi, que sabeu ab quanta sobergeria per ma persona solla vos é menegat, per la qual sobergueria vos só stat donador de la vida. Al que dieu de la sageta enerbada, és cossa per a vós e per als pars vostres, plens de malícia e desacompanyats de ànimo, e no penseu que la solla pròpietat sia en la herba, que pedres e paraules y resten.

Yo dich prou per al que vull, a les altres falses e vils paraules, de les quals teniu mena, de vostra letra feta en València   -f. CCCLXXv-   a ·xxii· de juny, any present, partida per A· B· C·, sagellada de vostres armes e de vostra mà signada, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guilem Ramon Centelles, procurador meu, no cur respondre, perquè són de la pus baxa condició. E, per cloure, torne a dir que pus no·m deté de partir cercar lo jutge, sinó la triga de aquelles paraules, que tant la honor vostra criden, que són «anau a cercar lo jutge», e yo, en la diligència, mostraré quant tal hoir me delita.

E aquesta letra dó per final resposta e conclusió al que entre vós e mi se alterca, cansat de tant inportunar-vos, e per no caure en supèrbia, no delibere pus dar-vos de mos drets, baste lo que fet é. E fent fi, perquè en tot sia vist la voluntat mia e lo escaramuçar vostre, vos tramet la present, tal com en les semblants és acostumat fer, feta en Cirat, lo jorn de Sent Pere qui comtam ·xxviiiiº· de juny, any ·MCCCCLIII·. Esperaré vostra resposta deu dies.

Bernat de Vilarig

Si vergonya aconseguida per mals actes fos honor, vós seríeu lo pus honrat cavaler del món, e per lo contrari, si honor procuràs vergonya, no seríeu de res envergo[n]yit, com no hajau jamés en negun temps sabut aquesta honor de quina color va vestida. Axí, Mossèn Vilarig, feu que pugau mudar aquell orde que Déu à mes en les cosses, fent que cascuna de aquestes se cambie, com dit he en altra, e sereu atès al que tant desigau, ço és   -f. CCCLXXIr-   ésser tengut en fama hi en compte de valent, car falses hi acolorades pràtiques no y basten. E si tot lo que dich ichnorau, perquè no hajau trobat qui us haja avisat e desenganat de hun tan gran menyscapte, interogau la vostra consiència, qui sab bé la veritat com passa, car per ella poreu ésser certificat de l'estat miserable en què sou.

A pensar és, donchs, que amor de vida e temor de mort vos encega tant la rahó y lo sentiment, que us tol de tot en tot la conexença de la falta que feu, havent devisat unes tals armes, que s'acosta a l'inposiblle per migà de aquelles poder venir a la ffi de nostra batalla, ne envides en res poder ésser vós offès, ne per lo semblant vos ofendre a mi. E si sabreu lo dret camí per a fer creure als qui·ns miren lo que voleu creguen de vós, deuríeu dexar la vergo[n]yosa lança qui tant amau de Xerèç e acordar-vos a mi ab altres armes perilloses, de les quals, no solament en una manera, mas en moltes, perquè millor puxau triar, sereu ara per mi covidat. E primerament vos dich que, pux no tingam en nostres persones dengunes armes deffensives, seré content combatre-us ab la lança de Xerèç, no mudant res en les altres coses per vós elegides en una vostra letra, feta a ·iiii· de ffebrer de l'any present. E si açò achceptau, poreu dir ab veritat, ço que ara no feu, que és pus animossa la lança de Xerès per los molts colps que se'n poran dar, que no y serà la paret enmig de les armes per vós devisades, sinó sols un gipó de cetí, que no l'encontre de la lança altra que yo us deman. Y encara més, si açò enpendre no guosareu, axí com és crehedor, per lo gran peril que ab si porta, seré axí matex content combatre-us a peu, ab les armes a vós pus avantagoses que devissar sabreu. E no poreu certament dir que prenga aquesta part perquè tingua la persona pus disposta que la vostra, car tot lo contrari és vist a l'hull. E llà on en denguna de aquestes coses⁵¹ no us   -f. CCCLXXIv-   reposeu, perquè l'animo vostre no us o consent, vos torne a dir que us combatré axí com ga sou hobligat e ab mi concordat, seguons dit he en una letra mia, feta a ·xxii· del mes de juny pus prop passat.

E perquè la veritat de vostres fastigoses e vergonyoses altercacions millor mostrar se puxa, ço que per vostra honor deuria ésser lo contrari, vos tramet la present, feta a ·v· del mes de juliol, any ·MCCCCLIII·, seguons les semblants son acostumades de ffer, resposta a vostra derrera letra, rebuda per lo molt noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, feta a ·xxviiiiº· de juny del dit any, seguint aquell orde matex. Esperaré vostra deliberació e resposta huyt dies, e si ab mi en hu de aquets tres partits per ara no concordau, perdeu tota sperança de haver pus letra mia, car no son letres sinó escarns e burles que tot lo món se'n ffa.

Johanot Galceran de la Serra

De tots jorns nos mostra speriència quant natura, sàviament hordenat ses cosses, [ha] fet⁵² esmena de hun gran faliment, en cossa que aquell repare. E per ço, si les noves ab tanta abundància acorren a la lengua qui és reparadora, però falsament, del poch ànimo vostre, ja per ço als entenents no penseu sia tolt lo ver juhí, per lo qual vos condapnen, en tant que per exemple de faliment sou vist en lo món. E, ja conexent quant és baxa la ventura vostra, cercau de atènyer qualque openió en la poqua gent, havent perduda sperança   -f. CCCLXXIIr-   de l'altra.

E per aquest esguart, e no per altre, se mostra ésser feta una letra vostra, partida per A· B· C·, de vostres armes sagellada, signada de vostra mà, feta en València a ·v· de juliol, any present, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon de Centelles, procurador meu, per la qual del tot mostrau haver oblidat quantes voltes, per mes passades letres, cert vos é ffet sou tengut per hu dels majors mentidors que hom sàpia, d'on, si a vós esmenar pogut haguéseu, restàveu a mi no poch obligat, qui us mostrava quant par fer en hun gentil hom lo semblant vici, qui del tot tenint-vos vençut, vos porta en dir paraules qui contra vós e vostra honor criden. Les quals són dir que éreu ab mi concorde de negunes armes, que tant de bé en vós trobat no és, e majorment de la lança longa que, complaent-vos yo de aquella e de tot l'àls, [he achceptat]⁵³. La resposta vostra fon dar deseximents per fugir de mi, seguons se mostra en nostre pasat⁵⁴ procés, al qual me refir. E per lo recort de vostres vergo[n]yes, com se veu, m'escrivís nova batalla, com és manifest, per éser libert per los dits deseximents. E, havent-vos estret tant com sabeu, voleu ordenar, Déu sab ab quanta vergonya, lo que a mi esguarda, mostrant-vos tant brau que no pendríeu altre partit de luytar ab mi sinó en cuyro. Lo que és obra de una burla, qui dispon tots a riales, perquè faliu en dues coses, l'una que, elegint lo que no us toqua, mostrau ésser torbador de aquell camí qui·ns porta a batalla, l'altra que desigau ésser micer Johanot de Sent Sobrino que, anant pel món, fent pendre als senyors pietat de vostra joventut, despengau tot lo temps en peregrinar, perquè axí apartat siau de tota execució. Aprés parlau de combatre a peu, e sabeu que, metent açò a conexença de jutge, o esquivàs   -f. CCCLXXIIv-   tant com als molt temerosos se consent. Perquè, exiu de aquestes barreres, que a tots és molt clar la confusió que hun requeridor ne porta, fent lo que vós feu, e majorment que, acord yo, vos hagen vist fugir de deguda execució.

Falint-vos la terra, vos retragés en los deseximents e ara, ab cosses parenceres, cercau camins semblants de aquells primers⁵⁵ qui en tant abatiment vos an mes, mostrant la lança de Xerèç no és per a prest matar-nos, ab la qual, si venir y guosau, ab la ajuda de ma justícia, en poch spay compliré lo que vós mostrau ésser inposible. E, com fos axí, vos està tant mal quant a dir baste, pux haveu facoltat, si lo jutge no lexava venir la plaça a fi, ne podem haver altre. E que totes les cosses són vistes per la ffi, e aquella mostra cascú qui és, e dóna preu e condapna seguons les hobres. E com [en] batalla no sia major son peril, sinó atènyer-y mort o glòria, per premi, és vist ésser inpropri rahonar, més de victòria desigar se'n puxa, ne àls, més de morir, tembre.

E com tota aquesta faena redunde en una ffi e hun dan, és prou mal a vós que més de açò enquarexcau, perquè mostrau que ichnorància és vostra guia, e hun home que tant desesperat deuria ésser com vós, fent yo complidament lo que dech, no deuríeu tant amar la vida que destroexcau en tot la honor vostra, sinó que us recordeu del que us é ffet, oblidant l'espant que de ma persona teniu e la temor de la coneguda ponició. E si axí és, veureu que la lança de Xerèç és, ab les poques armes per mi eletes, per atrobar lo derrer jorn de la vida, en poca estona, de aquell qui contra ver combatrà.

Perquè, no esent dispost per neguna via, més del que é ffet, flixar en los drets meus, vos dich per la present, en Johanot de la Serra, que si ab mi no us acordau, no altant-me paraules ni disputes com fan a vós, ara ni negun   -f. CCCLXXIIIr-   temps no hajau esper haver pus letra mia, ni menys que vostra·n reba, pux del següent bot haureu tant mal provat no menys que del primer. E per testimoni de les damunt dites cosses vos tramet la present, tal com en les semblants és acostumat fer, feta en Cirat a ·x· de juliol, l'any ·MCCCCLIII·. Esperaré vostra resposta deu dies.

Bernat de Vilarig

Avent atesa libertat de fer de mi lo que vull, que, per haver tenguda aquella en poder d'altre, é tant tardat de veure aquells que, en absència mia, e ocupat com dit he, [m]e an larch incriminat la honor e fama mia, si an les mans semblants a la lengua. Avent dit, yo, Bernat de Vilarig, malament e ab ajuda de tres hòmens haver nafrat a·N Johanot Galceran de la Serra, offerint de açò batalla fins en nombre de deu cavallers, la qual per lo present cartell yo achcepte, hu aprés l'altre, si reptar⁵⁹ me guosaran, e de tots aquells qui s'i volran entendre, sostenint aquella matexa querella que   -f. CCCLXXIIIv-   al dit Johanot Galceran de la Serra é sostenguda. La qual és yo no haver sabut, cabut, ginyat, tractat ni per neguna via, art ni manera de quantes penssar se poden, fet que hòmens y sien venguts, e, més, dich negú, sinó yo, en sa persona haver tocat ne donat enpag per lo qual hagués pogut rebre dan, e menys fer-lo.

E no volent perdre temps, canssat de letregar, e [havent] per devissades aquelles matexes armes e forma de batalla, seguons és escrit en una letra mia, feta en Cirat a quatre de febrer, any pressent, ab totes aquelles condicions de jutges, com de altres coses en aquella prou largament mencionades, a la qual me reffir, e per éser-ne la ciutat tant plena no cur ací mencionar. Perquè, a tots aquells que açò trauran en acte reptant a mi, axí falsament com fet an de paraulla, per requesta de batalla, defenent sempre la honor mia, combatré a ultrança, en nom de Déu e de Nostra Dona e del benaventurat cavaller Sent Jordi, ab les armes e forma de batalla senyalades, hu aprés l'altre, fins en lo nombre dels deu e més, si més s'i volran entendre, tant e tant longament com la vida me acompanye. Avent sperança en Déu, qui és vera justícia, no falirà a ma veritat la sua deguda glòria, que és atènyer de tots victòria, com mon bon dret me promet. Pregant a tots, que per la present se volran entendre, de aquells prechs que entre nosaltres⁶⁰ se consent, no sien menys en la execució animosos que·n lo parlar. Perquè yo, rebuda resposta, puga partir cercar lo jutge, perquè àls a fer no·m resta, avent dat larch compliment al que a mi esguarda. Fent cert a tots e a cascú per si, si deferències negunes me mouen, ne àls fan del que som hobligats, lo rompre de la letra serà la mia resposta. Vull, emperò, que solament reptar per batalla a mi consentit sia, per achceptar-la a tot noblle hom, gentil hom o cavaller, tal que per sos actes e vida no merexca ésser refusat, car si és tal, e no conexent-se, me dreçarà rahons lo respondre meu, a semblant, serà lo reproche.

E perquè a vergonya del qui açò esguarda sia vist, si lo que fan⁶¹   -f. CCCLXXIIIIr-   no deuen, faç la present en testimoni del sdevenidor, tal com en les semblants és acostumat fer, feta en Cirat la vespra de pasqua de cinquagesma, any ·MCCCCLIII·. Speraré resposta per spay de quinze jorns. La present é fet metre en alguns lochs públichs de València a ffi que trellats ne pugen penre los que volran.

Bernat de Vilarig

Mossèn Bernat de Vilarig: vista é una de aquelles vostres⁶⁴ letres que haveu fet metre per alguns lochs póblichs de la ciutat, feta la vespra de pasqua de cinquagesma en lo loch de Cirat, seguons les semblants són acostumades de ffer. La qual pren fonament de certes paraules que yo, Joffre Pardo, davant alguns cavallers e gentils hòmens é dites, jatsia no les reciteu verdaderament, e són aquestes: en effecte, a mi an dit que algunes persones dien que si algun noblle, o cavaller o gentil home guose dir que Mossèn Bernat de Vilarig ab ajuda de negú haja nafrat a·N Johanot de la Serra, que ells o combatrien. E responent a les paraules desús dites, diguí que Mossèn Bernat de Vilarig havia nafrat a·N Johanot de la Serra ab ajuda dels hòmens que·s trobaren en la sua brega, e que Mossèn Vilarig los   -f. CCCLXXIIIIv-   conegué, e per caussa dels quals lo dit Johanot à rebut e pogut rebre lo dan que li és stat fet. E aquestes paraules que é dites, é offert e offir defendre per batalla. E més, é offert fins en nombre de deu ensemps ab mi defendre aquesta matexa querella, exceptant-ne la persona vostra, que per algunes rahons, que a vós e a molts altres jents no són amagades. E vós, mudant totes mes paraules, la una, que us y voleu entendre, havent-vos-ne yo apartat per lo que dit he, l'altra que com a request, abraçat ab la creu, fundau totes vostres rahons, enpaliadament e parencera, dient⁶⁵ que, tant com vós acompanyarà la vida, combatreu los deu cavalers hu aprés d'altre, e més, si més s'i volran entendre, però, si sereu request, de tots los quals sperau haver victòria, lo que no·s lig de negun passat fins ací, ni dels presents, en istòria. La vida vos à acompanyat, e us acompanyarà d'ací avant, perquè vós no la metreu en tal peril que us puga ésser tolta, mas no us acompanya altra cossa, qu·és la honor, que us devia ésser pus cara.

¡A Mossèn Vilarig, Mossèn Vilarig! aquestes paraules no caen bé en la vostra boca, e no vull pus parlar, car yo cuyde prou dir. Preneu de aquesta mia letra lo sichnificat, que prou clarament ab si porta, e de açò no pus. Per ffer consenció, torne e dich que yo, pe[r]severant en ma primera offerta, de hu fins en nombre dels deu, seré tots temps aparellat en dar compliment a la obligació en què só, quant hoïré als que no hoig, perquè més me dega entendre ab la execució de les mans, tant prompta e presta que concordarà bé ab mes paraules. E d'ací en fora siau content de fer procuració bastant, per migà de la qual aquets fets vingen a consenció, e no per vós matex, ab la pe[r]sona vostra.   -f. CCCLXXVr-   Baste-us, si recapte y sabreu donar, que·N Johanot de la Serra se combata ab vós, més de gràcia que de dret, havisant-vos, perquè·n só cert, que·n veure vós la sua cara suareu de la pus pura sanch que teniu, si gens vos ne resta de bona, de aquella hora en çà que digués que us volieu fer traure tota la que teníeu de la part de Centelles.

E perquè mudar la veritat no·s puxa, vos fas la present, partida per A· B· C·, sots escrita de la mia mà e sagellada de mes armes, feta en València a ·xxx· de mag, any ·MCCCCLIII·.

Joffre Pardo

Si creheu que, per ésser antichs, vostres pus mals actes sien fora de la memòria de les gents, e que sens fer esmena de vostre viure siau abelitat, creheu mal. E, ja per tolre-us de haver hoir alguna part de vostres gloriosos actes, e de representar a mi la legea de aquells, prou clarament vos senyalí no sé què us à torbat l'entendre, ne portat en tanta ichnorància de vos matex. E per satisfer la força que justícia ffa a la ploma, no ab prou plaher meu, diré, e per çò serà lo menys que poré tant per no sular-me la boca, quant per alguns esguarts, sens dir entessos, per los quals conexereu vos hauré la mà laugera en lo que a mi serà, reduïnt algunes obres vostres, que, com   -f. CCCLXXVv-   de mort, fan pendre a la gent spant de vós.

Principiant en lo que, provant a quant se pot, vós, la misericòrdia divina mostrant aquell bé ésser coxo de la cama de justícia en la present ciutat, Frare Pardo, sabeu e tots saben. Perquè los magnífichs jurats de aquella vos prengeren, e, vist lo procés, per no seguir un tant càstich com vostres demèrits requirien, moguts de una umana pietat, per spedient honest vos remeteren a vostre jutge. E lo que de açò vos fora seguit, lo fogir que fes del castell on pres estàveu, ab vostre pelegrinar pel món, o fan tant manifest que no cumple lo dir meu. Ni per lo semblant, l'esposalici que fes a Barcelona ab l'àbit a la squena, e aprés com vós menegàs en la botiga, e del cars que us seguí a Malorca, per ésser-ne fetes mongoyes en les memòries de tots. E de aquets actes, ab mescla de molts altres que, per los sguarts ga dits, cale, tolen a mi⁶⁶ lo afany del reproche, car de per sí aquells volen en negun meneg de jentilea no capiau, e que ab aquell dit de requiescat in pace siau satisfet.

E per tant, lexant a vós en tot e per tot, yo pe[r]severe en lo que en mon cartell se mostra, ab tot que a mi prou satisfaça lo haver mudat vós, e falsificat lo que digés en presència de molts, seguons alguns hoïdors reciten. E més, dieu com alguns per mi feren certes offertes, e aprovà's ésser fals, que no·s troba negú haver hoït, ni, aquells incerts que vós traheu, moure's per complir aquelles. Lo que seria prou leg, si offert fos estat, per on no·s consent creure. Però, vós haver dit lo que negau és manifest per testimonis, e yo haver abraçat la offerta e no alre. E si, per la confiança de mon bon dret, espere haver victòria dels que me volran incolpar, lo que no·s lig en istòries que dieu, n'és confusa la conseqüència, per ço no y cur respondre.

La vida me   -f. CCCLXXVIr-   à [a]companyat e acompanyarà per lo gran peril que·s representa als que desamen aquella, e si aquest esguart porta a negú en apartar-se de mi, faç offerta com deu entre noblles hòmens, cavallers e gentils hòmens de molta estima, són promptes aparellats defenre la honor mia, e aquella querella que yo a·N Johanot de la Serra é defés, quant ne seràn reque[s]ts, perquè ells no an que demanar res a negú⁶⁷, e són aparellats a fer procura, e tot lo que mester sia per aquesta rahó, quant més se aclarexca del que no és.

Al que dieu, que, quant veuré la cara de Johanot de la Serra, suaré de la pus pura sa[nc]h q[ue yo] sab[ré], vehent-nos les cares, en la forma q[ue...] die[...]⁶⁸ qui à acostumat de suar-ne de sanch, especialment si regonexeu lo suari. La sanch de Centelles està en son endret, sens discòrdia ab la mia, car vanament per los passats no fon aunida ab aquella, per ésser-los certs que passen noucents anys que los meus, ga gentils hòmens, tenen castell de conquesta en Catalunya e solar conegut ab nom de Vilarig.

E perquè més dir ací no qur, perquè moltes cosses per mi y dien, tornant a ma hobligació, dich que só prest a complir per ma pe[r]sona lo que·m só hobligat, e per semblant la hoferta dels deu que feta he per la part mia, exceptant-ne la persona vostra, que no y pot ésser entessa per lo que damunt dit és. E fent fi per no ésser larch, no cur més respondre en una letra que·s diu vostra, la qual jens per vós no achcepte, feta en València a ·xxx· de mag any present.

E perquè mutació de paraules en res seguir no puxa, faç la present tal com les semblants són acostumades de veure, feta en Cirat a ·vi· de juny, any ·MCCCCLIII·. Esperaré resposta de tots, si no de vós, deu dies.

Bernat de Vilarig

  -f. CCCLXXVIv-  

Ffins ací é vist de vós⁶⁹ ordenacions retòriques e pohètiques, que fan molt poch ab les letres que tracten de batalla, e ara veg que haveu milorat, lançant pules de pasafero e de villà. Mas que·s vullan sia, no jens per contendre ab vós de viltat com a forçat, ab tanta congoxa com⁷⁰ si era participant en algú de vostres legis crims, covidant-me, al contrari de ma calitat, lo que m'aveu escrit, hauré a dir lo que no volria, guastant algun tant a mi matex, car, de aquest vil meneg, lo que·n cuyda haver lo millor ne resta ab la pigor part. Però, conort-me ab una diferència que haurà entre vós e mi, ço és que yo parlaré ab veritat e seré cregut, e vós entrau ab la falsia e maldat que de si matexa és obacida.

Però, ans de venir particularment a vostres demèrits, car la mia intenció solament era pasar-ne ab una simpla generalitat, diré que si yo⁷¹ en algun temps, com a jove, no é praticat o fet actes de prom, pur no só fogit a batalla, ni é falit fent covardia en part on degués fer homenia. Açò remet al juhí que n'és fet, e a l'ull⁷² ab què la jent nos mira. E més, si en algunes cosses é feta ofenssa a Déu, pur no é soffert minves ni vergonyes perquè negú me puxa refusar. Lo que no·s pot dir de vós, que sabeu bé, per la primera de vostres canòniques, com vós ne vingés de la batalla de Olmedo, fet cert com aquella se devia donar dins dos o tres dies. On se devia trobar, axí com féu, la pe[r]sona del molt excellent senyor lo senyor rey de Navarra, lo qual de petit vos havia criat, e a qui servíeu. E, no contrastant tot açò, no podent ésser per neguna força detengut, quasi fogitivament vós ne vingés. De què us seguí que, per la noblle senyora de vostra mare, moguda per bon zell e deute de mare, e per ella ésser la qui és, sabeu bé quines paraulles d'ela oýs, e, per lo que devia reportar guardó, molt furiosament contra ella proceís. No·s sab, de nostra recordança, major falta en hun cavaller que aquesta. Semblant sou estat al compa[n]yó del compte de Barcelona   -f. CCCLXXVIIr-   que, a la jornada asignada de batalla, molt vergo[n]yosament en lo camp lo gaquí.

Sabeu bé, axí matex, ab quanta confusió inreparablle no comparegués a la jornada per Figueroa a vós asichnada⁷³ per combatre-us davant lo rey de Granada, de què us fon fet aquell spaventablle procés, que a l'enemich cascú és forçat e constret, en tal cars, de pla[n]yer-lo-u. Lo vostre cors mort dins un atahut més devia ésser portat en aquell loch, on l'ànimo vostre no us pogué acompa[n]yar, e aquesta era la vostra honrada sepoltura. E fent axí restàveu viu en la honor e fama, e ara, vivint, sou més que mort per aquella.

Aprés tot açò, vos és seguit la legea e malea que haveu fet a·N Johanot de la Serra, la qual escussar no podeu tant és manifesta. E axí, com per tots aquets sguarts, devíeu anar cercant lo món per totes aquelles parts on majors e pus grans fets⁷⁴ d'armes se fesen, tant e tant longament, destentant la pe[r]sona e vida vostra, fins haguéseu pogut atènyer algun tant, si fer se pogués, reparació de la honor vostra, haveu-li denegat la batalla.

Per acabar de cloure lo procés, e perquè siau pus clarament conffès de vostre leg crim, lo qui és sobrat en la plaça e·s lexa matar, no volent-se desdir a dapnatge, mas no resta envergo[n]yit. Lo qui és vençut reb vergonya en l'estrem, ensemps a vegades perdent-y la vida, però guossa de sperar de venir fins en aquell estret pas, lo que no an pogut mirar vostres ulls, que lo vostre cor no·ls o comportà. Perquè·s pot dir que sou lo pus mal aventurat cavaller, en lo pus alt grau confús e abatut, que dir se puga.

Aquets són lo actes per on los estills, drets e hordinacions d'armes an proveït e bé, per on se tol lo afany que vós dieu del reproche. E axí·u trobareu, si bé haguéseu après ne praticat d'aquest mester, e no les rames bestials que preneu per pura flaquea. Car poch se ata[n]yen les coses que s'esguarden a Déu ab aquestes que menegam, car les unes no an a conèxer de les altres, jatsia digau mentides,   -f. CCCLXXVIIv-   açò los ichnorants o saben.

Perquè, fent fi en aquesta part, dich: lo que per vostres actes se espera e pot esperar és que per tots aquells que an part en gentilea, ab gramales e caperons vestits, sia soplicat aquell a qui pertany que siau desgraduat de singullar orde de cavalleria, e per lo semblant que us desnatureu de aquella gentil part d'on veniu, com tots los vostres passats sien estats notablles hòmens e virtuosos, e sols en vós comença e ffina aquesta incorablle malaltia. Aquestes són les obsèquies que ara dererament en la vostra ffi vos devíen ésser ffetes. E més avant, pux tota vostra vida haveu seguit lo costum de aquells qui porten rodeta als pits, serà bé rahó que aquelles sien vostres armes, mudant-vos lo nom de Vilarig e prenent aquell que tenen los que serven e tenen la vella e antiga lig.

Al que dieu, que yo é mudat e ffalsificat lo que é dit en presència de molts, seguons alguns oïdós reciten, dich que mentiu e mentreu tantes vegades com o direu. E aquesta querela, ab l'altra sobre lo mal cars que haveu fet a·N Johanot de la Serra, seguons apar per ma primera letra, só aparellat defenre tota vegada que per altri, exceptant-ne la pe[r]ssona vostra, seré request. E fas fi, pe[r]severant lo que·m só hobligat en la dita mia letra.

Esperaré deu dies de tot altre, si no de vós, resposta. E no·m par sia pròpi per vós sia feta tan gran alegria, dient que no teniu solta la libertat, que lo pus libert home sou del món, si de la libertat que teniu vos volreu servir. Feta en València a ·xiiii· de juny, any ·MCCCCLIII·, seguons les semblants són acostumdes de fer.

Joffre Pardo

  -f. CCCLXXVIIIr-  

Si fins ací haveu vist de mi ordinacions rectòriques e pohètiques, yo, de vós, costum e pràtiques, de les quals és lavorada tota vostra letra. E, si molta ichnorància no us o tolia, veuríeu les rahons de qua[l]sevol mester que tracteu, tant com són de millor estil aombrades, paren millor, e jens no·ls tol la sentència del que ab si porten. Perquè l'estil pohètich yo consent de mi digau, ab què vós tenir en tot e per tot la pràtica de aquells no denegeu.

E venint al que, seguint açò, haveu falsament dit, ab pech estil e mal sarzit, que haveu tret del libre d'En Pertussa, protestant lo que havíeu a dir no era de vostre costum. E a mi és cert, e a tots los qui us conexen, no haveu hagut menys afany en lo discurs, de aquest temps fins a venir al que vostra natura apetex, de aquell que haveu hagut en lo què de mi dit haveu, sabent en tot haver mentit, e ab tot conega molt clar haver errat a quant se pot, en fer a vós merexent ser hoyt, e davant tots conffès aquesta colpa. Perquè no resteu desconegut de vós e d[e]ls que vostres mals ichnoren, aprés de mostrar vostre fals dit, recitaré part de vostra vida, de mort il·luminada.

E venint, frare Pardo, al què dieu que só fogit per no trobar-me en la batalla de Holmedo, que dins dos o tres dies s'avia dar, lexant-y la pe[r]sona del molt excellent senyor lo senyor rey de Navarra, que de petit, atorch, me à criat, e fent moltes e infinides gràcies, del qual criament yo sing[u]llarment me estime e prehe, tant com a sa magestat e a tots jeneralment serà vist vostre mentir en aquesta part. Perquè sa senyoria sab, e a tots és manifest, que·n aquella sahó de tal batalla ni d'altra no·s tractava, car si u ffes, en cars que yo volgués tant errar, sa merçè, per haver-me criat e per ésser hu dels millors cavallers del món, me defenera de tant fallir, e per ço donà licència a mi de venir a fer mon matremoni, com fiu. E a Mossèn Valseguer, semblant com yo criat de sa senyoria, e ab mi ensemps, tramès ab letres a molts singulars de aquest regne que complien al servey seu. E, aquelles donades, lo dit Mossèn Valseguer, vist en la present ciutat acabades les fahenes sues, se'n tornà aprés bon temps en lo servey del senyor rey de Navarra, e yo restí   -f.CCCLXXVIIIv-   per finar⁷⁵ lo que dit he. E de nostra venguda fins a la jornada de la batalla que haveu nomenada passà més terme de hun any. E aquella no concertada mas desastrada·s seguí, que la nit no u sabien e l'endemà·s donà. E totes aquestes cosses aproven que lo primer moviment no ésser d'om.

Seguint lo qual, ab prou groser horde, haveu dit axí falses cosses com de no creure, e al que més falsament me colpau, que no compareguí a la jornada en Granada, seguons mos actes verefiquen e a vós desmenten. E, per bé aquells la honor mia de ma colla reserven, diré que, per no ésser-me segur lo passar de Granada, seguons és vist en esperiència, yo, denegant aquell, per los esguarts ja dits, me fonch per lo malvat cavaller Mossèn Figueroa donats guiatges. E yo, fiant de aquells, fent ma via per los lochs per él desichnats, no en València ni en la pàtria mia galofegant, mes en lo regne de Castella anant a batalla, fuy asaltegat, trencant-me los dits guiatges. En la qual hora, no deseparant-me dels meus pasats, desarmat, sols ab una spassa en la mà e capa en lo braç, contra la gent armada de peu e de caval, tant com poguí per armes defensí la mia persona, fins tant que aquella de dos lançades mortals fonch ferida, les quals en mi gens no s'amagen, e morts tres vasalls meus moros als meus peus, e d'altres crestians nafrats. E só content del testimoni que fer poden los que s'i trobaren, axí hòmens d'estat com altres. E aprés, detengut, fora ma libertat tant de les naffres com per lo loch on era, més com a mort que viu conffesat e combregat, seguons que per actes se manifesta, envehí València, rey d'armes de mon sobiran senyor lo rey, per manifestar lo mal cars fet en la mia pe[r]ssona per lo just enpediment meu. E jamés al dit rey d'armes li fon consentit veure lo rey de Granada, e digué, no podent pus fer, al mal cavaller Mossèn Figueroa que·n fos p[r]orogada la plaça, perquè yo era content, guarit, de ésser-y, no contrastant-me moltes cosses⁷⁶ de què·m poguera alegrar, e recordant-li com yo li havia fet bò lo temps de haver la plaça, que si no u hagués, cayia   -f. CCCLXXVIIIIr-   en prou vergonya. E havent-lo-y offert, aprés pochs dies, per ço com les coses que de mal propòsit partexen senpre resten inperfetes, li digué que no·m volia esperar, ans, si fos vengut, que havia tan bé proveït, que dels meus cavalls ni de don Loís Cornell no·m calia fer compte, perquè havia dat orde de fer-los-me matar. E que a mi, semblantment, me faria degolar en la ciutat de València, quant me pensàs ser segur en aquella. E de açò fiu yo acte, al qual me refir, e de tot lo que parle. E ab tot dient lo dit valencià, que «a negun cavaller no li pot ésser fet res que la honor li taque tenint just enpediment», no curant res de açò, donà no deguda, mas per a ell espantossa, expedició en la batalla. E, si yo hagués cregut tant de mal d'él, que no hagués guossat fer p[r]orogar la plaça, com li covenia, perquè no fenís a tanta vergonya sua que y fos volgut anar. És cert, negú dels que honor m'i feyen e m'i acompa[n]yaven, per què·ls era manifest los esperaven trecents guandulls per tolre·ns a tots la vida, no m'i hagueren dut.

E totes aquestes cosses, pensant, ffrare sant, són estades manifestes a la magestat del senyor rey, e d'aquel, com a cab de cavalleria, só estat hagut sens ma colla, ni torbada la ffama mia, per on vós restau contradient en ço per lo qui sou, e a mi prou basta lo que dit é. Fent-y fi per a tots temps, no m'oblide aquell vullgar exemple que diu «calen barbes e parlen cartes», de les quals yo só ben fornit per conservació de ma honor.

Al que dieu, que si no haveu fetes cosses de prom, no haveu soffert minva ni feta covardia, si no sou de natura de gal, no crech vos sien hoblidades les splaniçades que us donà Pasqualet d'Oriola en Malorca, contenent de la bagassa, ab les quals aveu tengut tota vostra vida. E per esmenar aquella popblicament, teniu en cantó la Chinchilana, vivint dels dinés dels treballs e pecats de aquella. Aquestes cosses són les que merexen reproche, ensemps ab lo robar que fés de la botiga en Barcelona, e del que us seguí ab hun home d'estat, que dien En Carbó, ab molta honor sua e total confusió vostra. Qu·és la contra del fogir de batalla, que dieu   -f. CCCLXXVIIIIv-   may haver fet, e fer-vos desgraduar, si u fóseu, de l'horde de cavaller, ab los caperons de vestir per als pars vostres, però aquells grochs, seguons l'orde dels alcavots. A ací·n tendríeu dues despulles, fóra una de l'horde de Muntessa, que per vostres demèrits vos fon tolta, e aquesta derrera del stat de gentilea.

A les altres falses e vils paraules de vostra letra, que parla de gramales, e d'altres motots pròpis per a vós, que semblen Lo sopni d'En Bernat Metge, no cur pas respondre. Verificant les paraules mies fetes en una letra abans de aquesta, que vós per vostra haveu pres, ab mi no espereu pus contendre de libels difamatoris, car són vostres e no meus. En Johanot de la Serra veurà tals hobres de mi, si seguir-me guossa, que no·s lu[n]yaran de les⁷⁷ dels meus passats. Perquè de vós en res pus no m'entendria, faç ffi. En Cirat a ·xvii· de juny, any ·MCCCCLIII, signada de mà mia.

Bernat de Vilarig