Correspondència de Bernat de Vilarig amb Joanot de la Serra i amb Jofre Pardo

Bernat de Vilarig

Joanot de la Serra

Jofre Pardo

Stefano M. Cingolani (ed. lit.)

[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Correspondència de Bernat de Vilarig amb Joanot de la Serra i amb Jofre Pardo, ff. CCCXLVIIIIv-CCCLXXVIIIIv, Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]

  -f.CCCXLVIIIIv-  

Perquè paraules falses, ab sobreposades colors de vers semblants, errós de no ben creure, a alguns hoïdors de aquelles, no porten, és degut per tal esguart, he per confussió de aquelles, qui les persones ab tals paraules penssa portar a enganossa crehença, se'n mostre lo ver. Perquè yo, Bernat de Villarig, desigós sien vistes per tots nostres differències, e lo ver d'aquelles, dich a vós, En Johanot de la Serra, com aquell qui tals paraules haveu sembrat, com en dies passats rebí un albarà, escrit de mà vostra, en lo qual se conté yo fos al loch on per aquell fuy cert fet, e altres rahons que per no ésser larch recitar ara no cur, refferint-me'n al dit albarà. E yo, vist la intenció vostra, no y doní tarda, mas fuy prest ab vós a la part que m'asignàs, ab aquella egualtat d'armes que vós cert me fés teníeu, hon vós e yo per certs esguarts tiram l[e]s spases, de què vós sou estat nafrat sols de les mies mans, com sabeu. E fora-us estat millor lo calar, que aprés, per la coyçor de les naffres o vergonya de aquelles, ab paraules desonestes desigar caregar-me la honor, dient a alguns, seguons en ver m'és estat reportat, que hòmens serien estats ab mi, los quals haurien fet part en vostres nafres.

E per bé sia cossa que a la honor mia no freture lo respondre a tals paraules, ab tot dich que yo no é sabut, cabut, ginyat, tractat, ni per neguna via, art ni manera de quantes penssar se'n poden, fet¹ que hòmens hi sien venguts. E més, dich negú, si no yo, en vostra persona haver tocat ne donat empach per lo qual haguéseu pogut rebre dan, e menys fer-lo. Perquè dich, si vós a mi guossareu dir, ne atverar ne sobre aquest cars requerir de batalla, axí com a molts haveu rahonat teníeu deliberat, yo haja sabut en neguna cossa de les damunt dites, vós hoffir ara per llavors, en defensió de ma honor e bon dret, metre-y la mia persona contra la vostra, e açò és més pròpri que lo mesclar-y parents e amichs, mas vós e yo, que·n² sabem lo ver.

E sentint féyeu so³ de voler-me requerir de batalla sobre aquest cars, desigant veure'n la ffi, me só mes en part per poder ésser deliure per a quant me demanareu, e vist res no·m dieu, e fart ja d'esperar vostra requesta o demanda, per la gran tarda, la qual me ffa cert vós an més altat paraules que tal hobra, és a mi deguda cossa fer-vos cert ab la present de la caussa, perquè tant he esperat   -f. CCCLr-   emsemps ab la hoferta, damunt dita e ffeta per los sguarts ja dits. Mas yo no·m refferme jens en lo vós demanar-me cossa neguna sobre nostre passat cars, contentant-vos le vanes paraulles e duptant la ffi. E açò parle perquè só cert lo ver de nostre fet com passà, perquè a vós la exida no poria ésser, sinó com lo principi, desventurada, e açò dich fiant de mon bon dret e persona. Aquestes cosses, per donar rahó cevill al món⁴ no dich, mas a ffi que achte criminal ne surta, si veure'l ne volreu, perquè si voluntat de res no·s mou sobre nostra fahena, feu que ixca en acte hofferint-vos. Si u feu, serem prests de acort, yo emperò sempre defenent la honor e justícia mia.

Fent-vos cert trobareu en València lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon de Centelles, procurador meu, fet a esguart de poder rebre qualsevol letra vostra, avisant-vos esperaré vostra requesta, que tant haveu parlat, fins a ·x· dies de giner, d'aquí havant faré de mi lo que·m consentrà rahó. La present, per no haver hagut avinentea de vós, o procurador vostre, é fet metre en alguns lochs públichs de la ciutat de València, a ffi que trellat ne pugau haver si·l ne volreu.

Feta en lo loch de Cirat, signada de mà mia, e sagelada ab sagel de mes armes, a ·xi· de dehembre, any ·MCCCCLII·.

Bernat de Vilarig

Mossèn Bernat de Vilarig: si us erre lo nom, ab aquest títol de cavaller, de tot en tot a vostres actes contrari, siau ben cert que per ço no l'ignore aquell qui us és degudament   -f. CCCLv-   pus propi, però no·m cur, ans si res dich que algun tant perjudique aquesta mia letra, en la qual ni en les semblants no caen bé negunes vilanes paraules, pensen los entenents que la legiran que açò no ve per mon costum mas per vostra desaforada falta, tal que sol del parlar les horelles dels entenents se n'hofenen, la qual no consent a mal grat meu que en cars la ploma se alemite⁵. E lex aquestes rahons per venir al que vull dir.

En alguns lochs públichs de la villa, he sabut com són estats possats certs cartells o letres per part vostra, sots escrits de vostra mà, sagellats de vostres armes, fets en lo loch de Cirat a ·xi· de deembre, any ·MCCCCLII·, contenent, en effecte, que·m fora estat millor lo callar que no aprés, per coiçor de les nafres per vós a mi fetes, o per la vergonya de aquelles, ab paraulles desonestes desigar caregar vostra honor, dient e publicant que alguns hòmens serien estats ensemps ab vós, los quals haurien fet part en mes nafres, que si yo guossaré dir, ni adverar ne sobre aquest cars requerir a vós de batalla, ço és que vós hajau sabut, cabut, ginyat, tractat ni per neguna via, art ni manera de quants pensar se'n poden, fet que hòmens hi sien venguts. Hi, encara més, dieu negú, sinó sols vós, en ma persona haver tocat ni donat enpatx per lo qual hagués pogut rebre dan e menys fer-lo, que us hofferiu, ara per lavors, en defensió de vostra honor e de vostre bon dret, metre-y la vostra persona contra la mia.

A què us responch que vós, malvadament e com a mal cavaller, me haveu falit en alguna de les damunt dites cosses, e, si l'ànimo vostre bastarà a concordar-vos ab mi, que siau content que yo devisse les armes e la forma de la batalla. Vos offir, ara per lavors, en lo nom de Déu e de Nostra Dona e del benaventurat cavaller Sent Jordy, combatre sobre lo dit cars a ultrança, lo meu cors contra lo vostre, en nom de requeridor e de request, batejau-lo com vós volreu, ab tal pacte e condició que, per spay de sis messos, hajau haver jutge, e si sercar no·l volreu yo·l cercaré, no sospitós, moro o crestià, lo qual, ab sagrament o ab albarà de sa mà, se hoblige dexar venir nostra batalla a tal fi que la hu de vós o de mi reste en la plaça mort o vençut. E si per ventura aquell tal jutge, que vós o yo hauríem, no·ns servava la promessa damunt dita, e que per spedient ho   -f. CCCLIr-   per forsa nos volgués traure de la plaça, o fos axí que vós o yo haguésem retut nostre deute en cercar tal jutge e no l'haguésem pogut trobar, que la hu aprés de l'altre siam tenguts e hobligats a cercar tant e tan longament aquell fins a veure de nostra batalla la ffi, ab les condicions damunt dites. E confie de Déu, qui és dreturer e amador de la veritat, si vós forçau vostre cor flach a fer lo que yo dich, que per mes mans en aquella jornada vos faré ésser confès de vostra gran malea, car Déu no permetrà que tant leg crim, com és aquest, reste en lo món inponit, perquè a vós sia càstich hi en los altres per exemples. Aquest és lo so que yo é fet, he altre no, si vós ballar y volreu.

E só molt maravellat com, ab tanta improprietat de paraules e molta més en los fets, voleu parlar de batalla, esent vós promovedor de aquella, e dieu a mi que us requira. Bé mostrau que de aquest mester haveu molt mal après. A vós⁶, Mossèn Vilarig, és donat ésser requeridor, car aquest és verdaderament lo vostre dret hoffici, si servir-vos-ne volreu, majorment aprés tanta infàmia en vostra honor envides reparablle, e dexau a mi lo càrech de devissar, com dit he, car, si u feu, yo us faré veure molt prest, ab execució, la veritat de nostra diferència, car lo fferre, ni l'acer ni les moltes dobbladures que vós cercau, e de qui vós tant confiau, poch tort tenen entre vós e mi, perquè elles s'i hajen a parar. E volrieu que tal o compràs que mal no y mir. Purgem-o vós e yo, que sabem com passà.

De la coiçor que dieu de les mies naffres fora bé escusat, si a vós plagés aquest parlar, car, si bé y voleu penssar, cert és que en mi tenen loch de sabor, e la vergo[n]ya que·m ve de aquelles, seguons lo vostre dir, si ha vós no era hoblidat, tant à que no·l praticau aquest mester de jentilessa, bé li porieu dir en vós hun gran menyscapte y en mi molta de honor.

Encara per afegir a huna error huna altra major, haveu fet metre en los pus públichs lochs de la ciutat vostres letres, no recordant-vos prou com en aquells o semblants lochs foren vituperosament penjats, de una lega figura pintats, vostres singulars actes, dignes de recordablle memòria, ab tota aquella cerimònia trista que a hun no comparegut cavaller en la liça se acostuma de fer, dels quals actes la tinta no és encara exuta. Però, ab tot,   -f. CCCLIv-   no contrastant-me res ni alegrant-me del que poria si vós guosau fer lo que yo dich, yo us mostraré que no·m contenten vanes paraulles, e vós mostrareu a mi que, les rahons en vostra letra contengudes, no dieu per donar al món rahó cevil, mas perquè acte criminal ne surta.

Fent-vos cert trobareu en València lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, a poder rebre qualsevol letra vostra, la qual speraré per tot lo mes de giner primer vinent, e per testimoni de les damunt dites cosses, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de la mia mà e sagellada de mes armes, feta en València a ·xxx· del dit mes⁷, any ·MCCCCLII·.

Johanot de la Serra

Seguint lo costum de aquells qui l'offici de la lengua davant lo de les mans posen, no feu sinó lo⁸ que yo de vós sé, e per ço, En Johanot de la Serra, só estat defès de maravella vehent lo cartell tacat de vostres vills paraules, e, pux donau lo que és vostre, lo començ de vostre dir no cur jens a respondre, perquè de viltat ab vós no contenga. Vós lexe en vostra glòria, que del dir sol se nodrex e·s serva, per venir a dir com vespra de cab d'any é rebut vostra letra, resposta a hun recort que fet vos havia, per éser-vos massa aturat en dar compliment al que vostres paraulles tant divulgat havien, partida per A· B· C·, sots escrita de vostra mà e sagelada de vostres armes, feta en València a ·xxx· de dehembre, any ·MCCCCLII·⁹, en la qual, pe[r]severant en vostra malvada pertinàcia,   -f. CCCLIIr-   dieu, com a mal cavaller, yo haver-vos falit en alguna de les rahons nomenades en mon primer escrit, e, per no poder-ho dir en ver, no haveu dit en què.

A què us responch dieu fals, e só prest, tots temps que per la porta·m veureu, defenre-u per batalla, ma persona contra la vostra, en la quall, ab la ajuda de mon bon dret, esper ma[n]ifestament se veurà la veritat de nostra diferència, e axí ensemps serà donat càstich a vós, e ffre als pa[r]s vostres en lo alevar dels crims. E si vostres dits tant fosen acompa[n]yats de efectes com ne defalen, per hobra yo mostraria com la confiança mia està possada en sa vallor e no en dobladures de fferre, com vós dieu, segons esperiència mostrat-vos à. E dant compliment al què nessesitat vos hobliga, yo us divissaré tant armes de cavaller, que cascú de vós e de mi haurà bé loch de mostrar lo preu de sa estima. Perquè, si us plau la hobra, compliu lo que a vós esguarda, e veureu quant prest serem de acort, e fent axí, altre tant temps no·s perdrà en culpa vostra com fins ací ha.

E si aquell, almenys, esmerçat haguésseu en bé veure lo que escrit me haveu, crech no volguéreu en ell aparegués dos contraris, com són paraulles braves en boca de aquell que lo dret denega a de qui és, perquè no·s consent creure, qui açò no guossa, fes l'àlls. E de ací us partex disputar vergo[n]yossa caussa, perquè és acte del qui, en colpa falint-li proves, faça aquelles ab les mans. E açò cau ab major força en vós que en tot altre, com tingau títol de no verdader. Defalint-vos execució homenívol, mirau qui·n restau. Ací's mostra qui lexa l'offici de què·s deuria servir, ne qual dels dos no à après lo mester.

Yo, enemich, com amich vos conselle, si servir-vos ne volreu, si donch no amau més complaure al vostre ànimo que al que demana honor, exiu de tal engan, que la tarda a l'esdevenidor no torba. Per ço com veritat no pot ésser perida, que aquella esperona la nostra lengua en fer-li dir, a tots jorns més, lo que   -f. CCCLIIv-   tant amagar desigau, l'ora que digués a hun parent vostre e meu digne de ffe, que no sabíeu si us havien tocat, ho no, los hòmens que, en prencipi, afermáveu ésser exits ab mi, e aquells haver fet part en vostres naffres, ací mostra's a la pràtica del mentir vos fallia la ciència, e per semblant a hun cavaller, del colp dels pits que primer féyeu de lança, confesant lo que era, digués com la mia spassa lo havia fet. Vós venreu a ésser confès sens ferre, si jens vós enramau. E seria menys mal per a vós oferíseu de voluntat la vida per la honor, que no venir en tanta confusió del jutge. Per no ésser a temps, me'n cale, esperant lo loch del dir hon veureu, si lo qu'enrahonau vós alta, ne deureu ésser content. Lo albarà e sagrament que demanau se'n haja, fora millor per a vós fos restat en la ploma, com aquell no pot ésser, en nostre cars, persona limitada, ni lo seu nom no u consent, sinó absoluta. Fortuna m'à rodolat aver a fer ab qui enten tan poch lo que menega.

A moltes altres rahons, mal dites en vostra letra, no cur per ara respondre, sinó que recort a vós, cada volta que naturalea vos temptarà en tenir costum de dona, pensseu yo só aquell que no solament vos é sobergegat lo cos mas vençut l'ànimo. E vós aquell que, pus prest la vida que la mort honesta elegint, ficàs los genols en terra davant mi, ab los braços en creu, retent l'esperit de la honor, digués aquell tan espantós mot, per als qui virtut conèxen, com és «yo·m ret». En la qual hora yo mostrí tenir cor de carn, del qual guardó retent no deuríeu mal dir, he us dexí la vida, comprada ab tan car preu. Aquesta és la sabor vera que vós dieu sentiu, que pus amarga yo no la sé, d'on partex la mia vergonya e me[n]yscapte de gentilea.

La infàmia que en ma honor, contra tot ver, rahonau, no és de neguna estima entre los bons, com de tot lo contrari per actes públichs se mostre, e per declaració feta per lo molt alt senyor rey, e son sacre consell, la qual declaració és ley, feta per aquell qui sols honra e basta a conservar la honor de sos súbdits. E no és maravella   -f. CCCLIIIr-   si us deportau mentint en vostra letra, pux tant ichnorant audàcia, guiada per vana presumpció, en tant errar vos à [a]ribat que, declarada ma caussa per aquell qui és nostre rey e príncep, e de tots pus entenent, hi façau contradichció. Que per sos grans actes à refeta la militar escolla, e mostrat de no tembre a tots los que·l seguexen, e sobrepugant per sos actes los passats, toll de aquells memòria, escampant-la sobre sí e ses admirablles coses. E si us par una tan poca centilla dega precehir axí gran e encés foch, com en mostra de les sues virtuts crema, és just una tan fallida conexença sia dichne de perdó. Perquè, venir a fer ço que sabeu, és mester per a nostra concòrdia, lexant rahons vanes en tant perjudici vostre, sinó altrament no rebré letra vostra que complit efecte no porte.

La qual esperaré per espay de vint dies, que per tot lo dit temps restarà procurador meu lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles¹⁰ a rebre aquella, en altra manera no espereu resposta mia que àls contenga. E perquè sia vist de ara avant, per los entenents, mon descàrech, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta a ·xv· de giner en lo loch de Cirat, any ·MCCCCLIII·.

Bernat de Vilarig

Pux les nostres voluntats són contràries, rahonablament se deu seguir que u sien los actes, e de ací vé ço que·s diu: que quant hu no vol dos no·s baralen. Axí·ns   -f. CCCLIIIv-   ne poria penre a vós e a mi, però ab tota vostra culpa, si donchs de lenguatge no volreu mudar, parlant en altra manera que no feu, en una que·s pot més dir rondalla que no letra, la qual rebí [lo] jorn de Sent Anthoni, a ·xvii· de giner, any ·MCCCCLIII·, sots escrita de vostra mà e sagellada de vostres armes, feta a ·xv· del dit mes en lo loch de Cirat.

Mossèn Bernat de Vilarig: dexant tota longea de paraules, perquè pus clara esperiència sia ver testimoni entre vós e mi qual de nosaltres abduy és desigós de batalla o qual se'n desvia, vos offir en dues maneres una matexa cossa, e serà aquesta, si pendre la volreu: o que vós me vullau requerir de batalla, donant-vos yo paraulla de devissar aquelles semblants armes, poch més o menys que yo us escriví en mon primer albarà, ço és a peu, ab gipons de domasquí blanch de tres talles sensse cotó, spassa de una mà de quatre palms de lonch de la cruera fins a la punta, e mantí acostumat, manto senzillo, guant de mala, cervelera rassa e una copogorga de un palm e dos dits de fferro. Aquesta és una de les dos vies a vós elegidores, e l'altra serrà, si axí no us venia bé en aquest nom de requeridor, e perquè totes les altres cosses hajau més a tot vostre avantatge, yo a tota ma requesta vos combatré, lo meu cors contra lo vostre, pux me farau cert e segur de elegir aquestes matexes armes tota vegada, entès ab les condicions en ma primera letra contengudes, e sobre lo vostre dit mal cars, ja en aquella largament especifficat, al qual me reffir. E si açò achceptar no volreu, serà manifest que la certa confiança dels tres hòmens vos acompa[n]ya, he us feu venir més que·l vostre ànimo, en ço que ara ab egualtat denegau. E de ací en fora cesse lo sullar del paper, pux teniu caussa de esperimentar acte pus virtuós de cavaller, no hoblidant-vos, com sabeu millor de mi, que de tant com de menys armes perilloses les armes són divisades, aquelles són les pus honorosses.

Al que·m dieu de la magestat del senyor rey, a mi és de massa pus cert que no a vós, que lo més que se'n pot dir, per los entenents de tot l'univers món, en glòria   -f. CCCLIIIIr-   e lahor sua, és lo menys que sa senyoria posehex, al qual sou vós, més que tot altre, tengut e hobligat, pux ab son sacre consel, seguons mostrau, vos à volgut fer tanta de gràcia, que resteu aledesmat.

A moltes altres falses e vills paraules de vostra letra no cur repondre, per no ensutzehir-me la boqua, com lo calar sia la pus pròpia resposta. De aquelles solament vos vull dir e pregar, si semblants pregàries poden haver loch en vós, que us tolgau tota feredat de un tan jentil exercici com lo nostre serrà, si vós voleu, tots temps pensant que totes les cosses són més en la hopenió que no en fet, e més la por de la batalla que no la batalla.

E perquè la veritat de nostra diferència millor mostrar se puxa, vos tramet la present, sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta en València a ·xxxº· de jener, any ·MCCCCLIII·.

Johanot de la Serra

Lo desig meu no·m consent sia vist ab vós comforme en lo desorde de vostres desonestes paraules, per ço que aquell ha àls esguarda, e perquè de mon bon dret me surt una sperança, que de la batalla la vera glòria·m promet. La qual vós, En Johanot de la Sera, feu vostre poder ab rahons e cosses parenceres, que jens no us ata[n]yen, mostrar a la jent que desigau, hi, en ver, dau-y lla tarda que cascú sap, fent rahons lo nom de requeridor no ésser vostre, y en açò us fermau, poch recordat del què deveu. Si hoblidat, o fora recort de la honor¹¹ no fóseu, pensaríeu que les nafres   -f. CCCLIIIIv-   per mi a vós fetes, e paraules per vós a molts dites, als quals afermàveu a tota vostra requesta combatre'm, vos porten hobligació e nessesitat tals, que nom de requeridor vos donen. E per bé la rahó m'escusse, més del que é ffet, no acaçar, vos dich, sobre la confiança que dieu dels hòmens que vós sabeu, que yo sols só estat lo que us é nafrat, soberguegat e fet retre. E, crech, açò us ha fet duptar dir la caussa nessesària per a batalla, e·n què està lo que us é falit. E per no mostrar tanta civilitat, a esguart del que en dies passats tan larch incriminat me haveu, perquè us està presentada aquella punició que, per tenir injusta querella, no us falirà, si, hoblidant lo passat, esforçau a vós que contra tot ver o digau. E, per aquella rahó, quant la y dareu, só prest per batalla defendre-us-ho, ma persona contra la vostra, on esper Déu volrà com a just, axí com en amagat yo n'obtenguí la desigada fi, que per lo mal dret vostre les mies mans en públich vos confonen.

E perquè en vostra letra, feta en València a ·xxx· de giner, sots escrita de vostra mà e sagelada de vostres armes, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guilem Ramon Centelles, procurador meu, en lo dit jorn, haveu nomenades armes més de vilans que de cavallers, poch recordant-vos la hofenssa que lo tal consentir vos porta, enfengint aquelles ésser honoroses, lo que, si axí fos, per los passats no foren messes a hoblit. E content del que ja vist ne haureu, en molta honor mia e gran vergonya vostra, és just vós acordàseu ab lo que fora rahó, perquè no fóseu vist, mostrant voller, fugiu a deguda execució. E ja dolent-me de vós, que ab tant contradites paraules, sens dar complida querella e fora temps, vós servéxcau del meu hoffici per tolre-us tota error, ab la qual tant enbolicat estau, diré que, si vós haguéseu especeficat lo fallir que dieu meu, com vostra pus derrera letra, contra tot ver, aferma vós haver fet en la primera, a les quals me refir, yo com aquell a qui tal dret esguarda, complit haguera lo que poch aprés veureu, vos dant compliment al que deveu.

Ara per   -f. CCCLVr-   lavós, vos devisse les armes e forma de batalla, en lo nom de Déu e de Nostra Dona e del benaventurat cavaller Sent Jordi, yo, Bernat de Vilarig, a vós, En Johanot de la Serra, en la manera següent: a caval, los cavalls armats cascú a la voluntat sua, sens negunes armes hofensives que a cavaller ni a caval noure puxen, selles acostumades de portar en guerra, sens altre acer del espil que s'acostuma en l'arçó davant metre, les pe[r]sones nostres armades en la forma següent: celada beguina, gorgal, francals e falda de mala, braçals, guants de acer, cuyraça cuberta, de pes de dotze liures, arnès de cames, per armes offensives dues espasses, de la cruera a la punta de ·iiii· palms, mantí acostumat a tal spassa, copogorga de palm e mig de fferre, mantí de mig palm poch més o menys, lança de una mà de longuea de tretze palms per tot, ab lo ferre de palm e mig ample, de una mà en lo mig, de fayçò de Xerès. E si açò achceptar, en tan gran càrech vostre, denegau, yo no sé que fer-vos puxa, sinó dexar-me de porfidiar ab la present, en la qual vull totes les cosses per descàrech meu apareguen. Per ço us hoffir, havent vostra concordablle resposta, haver jutge per mon poder en l'espay dels sis messos, no sospitós, e tal que pens dexarà venir nostra batalla a ffy. E si aquell, del que desig, se desviava, que per qualsevol via·ns tragués de la plaça sens de aquella veure la ffy, en tal cars dó facoltat a vós ne pugau haver altre en lo nomenat termini, a mi no sospitós, e aquell ab les condicions que ben vistes vos sien, pux no sia en la Espa[n]ya, per no ésser-me competent, e sia entès, enperò en part on yo puga anar en lo temps de la citació, ab les elegides armes e forma de batalla.

Havent donat ffi a la elechció de les armes, la qual, si en vós és lo desig de ben fer, denegar no deveu, sols diré com, ab no poch enpegides paraules, me amonestau no haja feredat de un tal gentil exercici, seguint açò ab molt inpropés¹². Aquest parlar no és prou conforme al que de vós se creu e yo é vist, e si açò dir se comportàs, me sembla yo ésser   -f. CCCLVv-   aquell que a vós o poria dir, per haver trobat en vós tal esperència, que nom de cominal escola no us consent. Só maravellat que com a mestre de tal mester vullau rahonar lo que jamés no executàs.

Al que dieu de la majestat del senyor rey, ab tema de conexença, de tot en tot él e ses justes hobres ichnorau, falsificau ab impropis dits la veritat del nom, llà hon dieu me à fet gràcia, que, com per los entenents vist serà, lo que, a interès de part esguarda, just o injust actes nomena, e no gràcia com vós dieu.

E perquè les coses són seguons d'on partexen, és satisfet a la veritat mia, e senyalada la falta que ab ichnorància cometeu, de la qual no·s merex se parle sinó mirant passar. E perquè sia vist lo desig meu a la hobra ser concorde, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta en lo loch de Cirat a ·iiii· de febrer, any ·MCCCCLIII·.

Bernat de Villarig

Totes les esperiències que fer se poden é asagat en vós: en ma primera letra publiquí algunes de vostres faltes, crehent que, mogut per la ira, vos portara, ab aquella fúria que és més de bèstia que de hom, a ço que per virtut¹³ no volíeu venir, mas per la porta ne per lo terat aquest camí vós no haveu trobat. Aprés, en l'altra e seguona, vos hoferí ab prou vostre avantatge ésser yo requeridor, encaregant-vos, e induïnt per tot mon poder, volguéseu   -f. CCCLVIr-   achceptar ma hoferta, e tanpoch vós y volgés entendre. Ara dererament, en aquesta, prenent comiat de pus no escriure-us, no·m resta alre a fer, sinó que yo seguexca a vós, pux vós no haveu en res seguit¹⁴ a mi.

Perquè us responch, e açò tant curt com poré, a vostra letra, rebuda per lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, a ·vii· de febrer, partida per A· B· C·, sots escrita de vostra mà e sagelada de vostres armes, feta en lo loch de Cirat a ·iiii· del dit mes e any ·MCCCCLIII·, que, ab tot que a vós no us sia permès la elechció que penre-us voleu, no perquè no·n siau pus cert de mi que los tres hòmens, que en nostra brega foren, feren part manifesta ab vós contra mi, per caussa dels quals yo he hagut enpatg e pogut rebre lo dany que en ma persona rebí, lo contrari de la qual cossa vós afermau. E sobre açò yo us forme mon cars e mon repte, tota vegada dispost per mes mans sostenir-ho, ab aquelles pròpies armes que per vós a mi són estades divisades. Exceptat que, per més fer la honor nostra e fer que tota nostra batalla se haja atribuir complidament¹⁵ a vós e a mi, no participant-y en res un incensat animal que seria lo cavall, que vullau haver per bé, pux tan granment milorau, solament mudar que, axí com dieu a caval, que·ns combatam a peu. De les dues espasses que nomenau, perquè·m par molt inpertinent, lex a vostre càrech.

De ací en fora, Mossèn Vilarig, no us tinch pus que dir, mas esperar vostra concordablle resposta, de la qual no solament dareu caussa a mi de contentar, mas encara fareu que lo qui és duptós, si algú però se'n trobara que fermament no crega vostre mals cars, bastareu aquell algun tant traure de sospita.

E perquè paraules en nostres letres transportar no·s puxen, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta en València a ·xiii· del dit mes, any ·MCCCCLIII·.

Johanot de la Serra

  -f. CCCLVIv-  

Als temerosos les cosses periloses, a què per reparació de lurs honors són hobligats, no·ls és lo veure de aquelles atorgat, e per ço, En Johanot de la Serra, essent vós en lo tal nombre, no·m maravell si aquesta torba injustament vos fa colpar a mi, e lunya de vós aquella hobra tan nessesària a la satisfació de vostra fama, l'oblit de la qual mostra les cosses animoses, tant com se veu, ésser-vos¹⁶ enemigues. E a ço us porta en amagat la ira, que só cert s'enclou en vós, la qual de tant ànimo no us à lexat usar que aquella fins ací hajau treta en acte, e us à retret de la longa hoferta, no pensadament feta per vós en vostra terça letra, llá hon havíeu dit que volíeu seguir a mi. Ans, seguint vostre horde de requeridor, fora vostra requesta sens alguna retenció, dexant a mi request ço que per dret m'és donat, e no serieu pe[r]severant en vostra vergo[n]yossa porfídia, que fins ací à torbat l'acort de nostra batalla, la ffi de la qual és per vós no poch temuda. E yo no·m puch tant acostar, donant-vos part de mon dret, com vós fugiu, volent ço que no us és donat, aprés que us é ellet armes a vostra voluntat, sens aquelles dobladures que en vostra primera letra mostràveu tembre.

Al que dieu en vostra letra, sots escrita de vostra mà e sagellada de vostres armes, feta en València a ·xiii· de febrer any ·MCCCCLIII·, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles, procurador meu, que tres hòmens feren en nostra brega part manifesta ab mi contra vós, per caussa dels quals haveu hagut enpatg e pogut rebre lo dan que en vostra persona rebé's, vos responch que mentiu e mentreu tantes vegades com o afermareu, com yo soll sia estat qui, ab les mies mans e ab les armes per vós demanades, vos é naffrat e sobergegat, portant vós un guant de malla més que no·m fou per vós escrit. Perquè só prest, com en ma primera letra vos hoferí, defendre-us-ho per batalla de ultrança, e desigant de aquella la ffi, e perquè pus¹⁷ clar se vega, a vergonya de qui resta, lo que, si a vós plagés, és ja ben vist. Ab tot seré content, per tolre tota larguea de vós, que aquest nom de requeridor,   -f. CCCLVIIr-   que vós tant desigau apartar esent del tot vostre, conega lo jutge qui·ns darà la plaça, lo qual per mon poder hauré ab esta condició, a vós no sospitós, dins l'espay dels sis mesos. Lo qual jutge vos trametrà la citatòria per hoïr-ne la declaració, ensemps ab la asichnació de la jornada per fer nostra batalla. E si aquell, com yo esper, conexedor de veritat, determenarà ésser vós requeridor, siau hobligat combatre·m ab les armes per mi divisades e forma de batalla en ma terça letra contenguda. E yo, ara per lavors, achcepte, si requeridor me fa, les armes e forma de batalla en vostra derrera letra nomenada. E si a vós vendrà bé me plaurà, en loch de lances, portem aches, per ésser més pròpies per a batalla a peu, e si açò en tan gran càrech vostre denegau, no espereu haja a contendre ab vós de paraules.

A vostres altres falses noves no cur respondre, pux, és sabut per tots, és bandejada de vostra boca veritat. E perquè sia vista en tot la colpa vostra si ab mi no us acordau, vos tramet la present, partida per A· B· C·, sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta en lo loch de Cirat a ·xxi· de febrer, any ·MCCCCLIII·.

Bernat de Vilarig

Perquè us és cert que negun jutge no pronunciarà, entre vós e mi, a peu ni a cavall batalla, com no siam concordes de aquella, me oferiu estar a determinació de jutge, davant lo quall los cavallers no acostumen venir per pledejar mas per combatre. Hi estiguera millor a vós, Mossèn Vilarig, pux tant parlau de jutge, que haguésseu achceptat   -f. CCCLVIIv-   nostra batalla a peu, perquè no fóseu condepnat per tants jutges, com sereu, sens que negú no us serà advocat, de tots aquells qui saben ni entenen que vol dir honor. E forçant axí vostra natura, restareu hobligat de molt a vós matex, més que no sou a Déu, pur en aquesta part, perquè us à fet de una tal factura, contrària en tot [a] aquest semblant mester.

E, fent ffi ab aquesta a vostre infructuós escriure, no freturant-me pus respondre a les errós e desmentiments de vostra letra, com yo reste tota vegada en ma veritat, e vós siau hagut per ffementit, vos tramet la present, segons en les semblants és acostumat de fer, feta en València a ·xi· de març mil quatrecents cinquanta e tres, responsiva a vostra derrera letra, rebuda per lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, a ·xxv· de febrer, feta a ·xxi· del dit mes en lo loch de Cirat, any present, seguint ab aquell horde matex.

Johanot de la Serra

Ni aquella virtut que dolor de les cosses mal fetes porta e dispon a ben ffer, ni desesperació, que per vostre mal passat hobrar tant vos devia ésser vehina, no an bastat en vós, En Johanot de la Serra, a tant que, complaent-vos yo, e flixant en mon dret de aquelles armes, poch més o menys tals com vostra primera letra demanava, que ffi de batalla hajau pogut veure. Per hon sou vengut, ab   -f. CCCLVIIIr-   tanta vergonya com se veu, a denegar lo juhí, del que ab mi, per donar torp, voleu deferenciar formant-vos requeridor, e voler usar dels drets de request, los quals són a mi deguts, per tants esguarts com en nostres letres se veu, a les quals ho remet, hoferint-vos yo, per venir a conclussió, estar a determenació del jutge quant se esguarda en la damunt dita deferència.

E vós dieu en vostra letra, feta en València a ·xi· de març, sots escrita de mà vostra e sagellada de vostres armes, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles, procurador meu, que no trobaríeu jutge que pronunciàs en la forma de nostra batalla, lo que, hofferint-vos yo ab crehença, fent per mon poder trobar aquell, no devíeu escussar mon trebal per los sis messos. E no·s pot descreure, sinó per vós qui tant batalla temeu, aquell no determenàs nostre poch contrast, com se veu de tots jorns los senyors ésser aparellats fer majors actes o dexar batalles venir a ffy. E après, si en lo nomenat temps yo no l'hagués pogut haver, tenir per bé cercar-ne vós altretant temps, a ffy que no·s perdés axí deguda batalla entre·ls dos, ab tanta colpa vostra com mostra aquella flaca rama que, com a persona torbada de temor, vós sou afferat, dient que los cavallers no acostumen venir per pledejar, mas per combatre, e yo per tal mester, e no per altre, vos demanava. E si, ab migà de ànimo, vostres hulls de conexença haguésen vist e la discreció discernit, trobareu yo pus no us deya sinó «anem davant tal jutge» en manera que a peu o a caval combatam. E, sent yo ab vós de tot concorde, sinó de la forma de batalla, poch fora, per ésser ja tan vist, trobar qui sols açò dicernís. E no és gens bé de vós aquell partit, qui us portava a batalla, denegeu, volent de nostra caussa ésser jutge.

Perquè, cansat de dir-vos vostres faltes, pux aquelles vostre rebuat cor, per les mies mans, no mouen, e per haver atés de vós ço que de hun   -f.CCCXLVIIIv-   vençut se ateny, e per no voler caure en supèrbia, vos dexe, content que, en lo procés fet de vós a mi, no haja advocats sinó jutges, perquè rahó mos fets advoca, de la qual vós en tot freturau. E per ço, aprés dir que restau en vostra veritat desenparada de vostra ajuda, dich que restau en vostre nom, que és ésser vós lo mentir en sa pròpia forma, e per ço és la contra del que parlau tots temps la veritat. Al ffementit que dieu, e a les altres impropietats de vostres dits, e per entendre tan poch lo que dieu, e considerat la honor que de vós se pot atènyer, és lo callar lo pus propr[i] respondre. Havissant-vos, essent falida en mi la esperança que ab rahons e recorts vos aribàs al que fugiu, e de huy avant no esperar-vos pus per no perdre temps, sinó que faré mos fets.

E per no cansar les horelles dels oïdós, e per no oïr de vós pus infructuoses paraulles, revoque tots mos procuradors, no volent treballar màs, per trobar vanament se ffa, e perquè sia vist com, a gran menyscapte vostre, resta la ffi sols per mi desigada, vos tramet la present partida per A· B· C· e sots escrita de mà mia e sagellada de mes armes, feta en València a ·xii· de març, any ·MCCCCLIII·.

Bernat de Villarig

La ffi de les cosses esdevenidores és remessa a la fortuna, e, per ço com és incerta, deu ésser poch reduptablle, mas la bona deliberació de aquelles està en mà de cascú, e aquesta és loadora. Yo per tot mon poder, Mossèn Bernat de Vilarig, me só esforçat de atènyer en aquesta millor part de dileberació sobre ço qu·entre vós e mi és estat longament   -f. CCCLVIIIIr-   altercat de nostra diferència, e perquè als esdevenidós sia pus manifest, vos vull reduïr e fer recordant tot lo procés fet, o pur en effecte contengut, de nostres letres, perquè de aquelles reste memòria, fent a cascú testimoni del procés ffins ací.

E primerament, en la segona mia letra, feta a ·xxx· de giner en l'any present, a la qual pus largament o remet, vos offerí que, si vos me'n féyeu cert de ellegir les armes en la dita mia letra contengudes¹⁹ e fforma de batalla, ço és a peu, ab gipons de domàs blanch de tres telles sens cotó, espassa de una mà, de quatre palms de lonch de la cruera fins a la punta, ab mantí acostumat, manto senzillo, guant de malla, servellera rasa e una copogorga de hun palm e dos dits de ferre, que yo a tota ma requesta vos combatria, lo meu cors contra lo vostre, e res de açò no us abellí ni us contentà. Aprés en la terça mia letra, feta a ·xiii· de febrer del dit any, axí matex vos hofferí combatre-us a peu e a tota ma requesta, ab les armes per vós a mi divisades en vostra letra, feta a ·iiii· del dit mes, ço és cellada begina, gorgal, frontals e falda de malla, braçals e guants de acer, cuyraça cuberta de pes de dotze liures, arnès de cames, e per armes hofensives dues espasses, de la cruera fins a la punta de quatre palms, mantí acostumat a tal espassa, copogorga de palm e mig de fferre, mantí de mig palm poch més o menys, lança de una mà de larguea de ·xiii· palms²⁰ per tot, ab lo fferre de palm e mig ample en lo mig, de una mà de fayçó de Xerès.

E vist que neguna de aquestes hofertes mies ni viandes no us an altat, per aparellades que les vos haja portades davant, e sent-y vóss tan hobligat, mas, ab tot que a satisfació de ma honor no·m freture pus l'escriure, encara servint-me més de inportunitat que d'açò que la rahó volria, no gens per supèrbia mas per ffer mon dever, só deliberat fer en vós aquesta derrera e final esperiència, per contentar-vos en la major part, que pot e deu ésser pressa per lo tot. Ço és, que sobre vostre dit   -f. CCCLVIIIIv-   mal cars, ja en ma terça letra especeficat, davant jutge a mi no sospitós, ab los pactes e condicions dejús escrites, a tota ma requesta vos combatré a caval, en la forma següent e ab les dites armes per vós a mi elegides, solament en aquelles mudant que, axí com haveu divissat lança de una mà de ·xiii· palms, que sia lança ab ffere de córrer puntes, de longuea de quinze palms de la coa fins a la punta del fferre, los quals ferres e gruxa de lances cascú puxa portar a sa voluntat, e que en les cuyraces haja rest, e les lances sien egualment enrestades, e que siau tengut de haver lo jutge per tot vostre poder, ab les condicions en ma primera letra contengudes. Axí matex, perquè los cavalls no·s puxen apartar, hajan a córrer ab tres renchs, tant e tan longament, si mester ffarà, ffins que la hu de vós ho de mi reste mort o vençut, e sia en libertat de aquell que per qualque cars porrà perdre la lança, de pendre'n altra, e altres les que volrà, e los ffells sien tenguts de donar aquelles.

E perquè de nostres altercacions, ací prou largament mencionades, la veritat en res mudar no·s puxa, vos tramet la present, seguons en les semblants és acostumat de ffer, ffeta en València, a ·xvii· de març any ·MCCCCLIII·, resposta a vostra derera letra, rebuda per lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, a ·xiii· de març, feta a ·xii· del dit mes any present, seguint aquell horde matex.

Johanot de la Serra

Pux als entenents lo ver juhí de les diferències entre vós e mi altercades amagat no és, só cert veuran que de la ffi de l'hun enbaràs vos naxen principis d'altres, e de açò ffan prova   -f. CCCLXr-   maniffesta vostres letres. E, perquè a tal declaració és mester reduïr en la present part de vostre passat procés, a ffi que dos cosses seguir ne pugen, o pur que la huna no falga, primerament faré a vós recort del tant vostre falir, per esperimentar si de aquell vos sortirà, per migà de bona conexença, temor de restar ab tal vergonya, e perquè per aquesta, si atènyer la podeu, siau fet net de totes les passades colpes. L'altra, és fer cert a tots ab quanta liberalitat vos é donat de mos drets, per una volta metre-us en lo camí que solament és atorgat ésser caminat per aquells que nom de home merexen, e jamés en aquest vós sou volgut entrar.

E en testimoni de mes rahons ésser veres, vinch a vostra primera letra, en la quall solament mostràveu tembre dobbladures. E, fent só que aquelles eren la cossa que donava torp en nostra batalla, e yo esent-ne desigós, no perquè en res nessesari·m sia, sinó per fer pus manifesta la tanta maldat que per vós m'és alenada, vos fiu segur del dupte que tenir mostràveu per ma terça letra. E a vós no plagé res d'açò, perquè batalla clohia, ans, per donar-y del tot torp formant-vos requeridor, vós sou volgut servir dels drets de request, los quals a mi són donats per tants esguarts com en nostre procés aparen, e despullant-me de tot ço que a mi com a request atany, no m'haveu lexat neguna libertat que request ni requeridor yo pogués ésser. Hi en aquesta manera, ab no poca vergonya vostra, haveu tancats los camins per on desigava a conclussió anar, e veniu a dir, poch recordant de vostres actes, que m'haveu aparellat viandes e devissat armes. E de semblants paraulles, moltes no penssant, se conex que aquell qui no pot ab dret fer lo que ffa, perquè a ell no és donada tal elechció, e no vol estar a la de aquell qui permessa és, fent-li'n tal part com yo feta he a vós, que u ffa per fugir de veure aquell dia de sa gran confusió, e açò feu vós, com a ffals reptador, tement lo que rahone. E a mi prou satisfaria la infàmia de tanta colpa vostra, sinó que no·m contenta honor que ab perills no·s gua[n]ye. E per aquest esguart vos é tant inportunat,   -f. CCCLXv-   lo que nessesari no fora per a vós, si lo dret que vostres no verdaderes paraulles dien fos en éser. Del qual tingéreu tanta fiança, sabent que Déu és justícia, que per res perir no pot si de mil cavalls justats yo sols servir-me pogués, vos en un petit troter, car vos fòra fer batalla, lo que ara tant abominau.

Perquè és dins vós aquell verdader recort que de temor vos cobre, e açò torba se faça en vós lo que en²¹ la honor los hòmens requiren, é detengut a mi de anar a cercar jutge. E si no u é, és tot lo càrech vostre, com sabeu, per ma quarta letra, que, volent levar tota altercació, vos offerí per aquella estar a la determinació del jutge sols de la forma de la batalla, car de tot l'àls vos havia largament complagut, seguons apar en nostres passats cartells, e de cercar aquell, e no us plagué. Perquè, canssat de letrejar e de recordar, a vós revocí tots mos procuradors. Perquè, essent solt de aquell penssament que tant vos torba, e regonegut, creya vos acordàreu als perills esdevenidors, que per ésser incerts vós dieu no·s deuen tembre, lo que só cert. En Johanot de la Serra, hauríeu a no poch, car axí·s cregués de vós, perquè conexeu les vostres hobres al vostre dir del tot contrasten.

Torní lo poder, e veg ara que nostra batalla de ultrança volrieu tornar a armes retretes, ho que fos córrer de puntes, lo que yo per res no permetria, sinó que fora los renchs, que estan bé en les places de festa. Si bé fòra més perillós los molts colps que dar-nos poguerem, ab les ja divissades lances de Xerès, que no un encontre dels que voleu, perquè·s vega quant de mon dret vos é donat, me plau sien tals com les demanau, ab què aquell bel nom de ultrança no falega, e no us atureu pus en los tres renchs, que nostre fet no s'à [a] ffer ab sirga, ni temau lo meneg de vós a mi, que sols a la fortuna e no a l'ànimo vullau sia remès. Pux só content del que·m demanau, enperò levant-ne lo renchs. Mas perquè tal no u compre que mal no y mir, com escrit me haveu, vull que si les lances an a ésser tals com rahonau, sia hagut per conffés e vençut lo qui ab aquella lo caval nafrarà ab encontre, perquè a nostres persones, de cuyraces de dotze   -f. CCCLXIr-   liures cubertes, se dreçe lo peril. E si, per aquesta, ab mi vós acordau, me serà molt delit. Si no penssau encert no ate[n]yereu pus de mi resposta, la qual de vós esperaré per espay de quinze jorns. E lexau tota manera de altercacions e de nous partits, si no mostrareu que·n l'altre món voleu se sentencie nostre procés.

A les altres paraules de vostra letra, feta en València a ·xvii· de març any pressent, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles, procurador meu, per no ésser de negun effecte no cur respondre, e perquè lo menyscapte sia vist, axí en present com en esdevenidor, en qui resta, vos tramet la pressent, partida per A· B· C·, sots escrita de mà mia e de mes armes sagellada, feta en lo loch de Cirat la segona festa de pasqua, any ·MCCCCLIII·.

Bernat de Villarig

Per lo juhí que de vostre mal cars prou clarament se leva, vós sou aquell qui de vós matex deveu penre riguorosa vengança. E quant toca en aquesta part, Mossèn Bernat de Vilarig, del primer jorn fins ara, molt largament vos só estat amich, pux que sabés tan mal triar que per a vós procuràs una tanta e tan lega infàmia, e sols per a mi un petit de dapnatge, però malament per vós en ma pe[r]sona fet. E aquest és lo interès, e no altre, que a mi roman per satisfer, del qual no solament deveu creure reportareu aquella confusió e vergonya, que ja teniu en vostra honor, per pena, mas encara, pux aquesta prou no sentiu, no us falirà un'altra manera de ponició a vostres acttes merexedora.

E dexant   -f. CCCLXIv-   açò per ara, car no s'à a fer ab paraules respondre a vostra letra, rebuda per lo noblle Mossèn Perot Pardo, procurador meu, a cinch del present mes de abril mil quatrecents cinquanta e tres, no curant fer menció de les longues rahons de vostra letra, perquè no són de neguna importància, dich que si vós donau a mi facoltat per lo semblant, com yo daré a vós, de pendre hu de vostres cavalls, o caval si més no n'havíeu de hu, seguons a vós fon offert per Figueroa, que no havia tan gran caussa de batalla ab vós com vós sou hobligat de haver ab mi. E açò solament deman, no per aver de vós negun avantatge, mas per poder atènyer egualtat. E en tal cars yo us combatré en la forma e manera de batalla en vostra derrera letra contenguda, feta la segona festa de pasqua de l'any present. No oblidant-me, enperò, que si lo jutge que vós haureu no lexava venir nostra batalla a tal fi que la hu de vós o de mi sia mort o vençut, que yo haja poder de cercar altre jutge dins l'espay dels sis messos, davant lo qual nós combatam, seguons per vós en una letra vostra, feta en lo loch de Cirat a quatre de febrer any present, m'és estat offert. E ara per llavors, confermant ço que ga dit he, dó a vós aquella matexa facoltat de pendre e elegir hu de mos cavalls, o cavall si no n'havia sinó hu.

E fent ffi, si d'aquest tan estret loch trobareu forat per hon poder exir, dich-vos que les vostres arts no són de home, mas de altra cosa qui és molt menys que de home. Mas perquè la veritat de mes largues hofertes, e per vós mal achceptades, millor mostrar se puxa, vos tramet la present seguons en les semblants és acostumat de fer, feta en València a ·xviii· de abrill de l'any present, de la qual esperaré per espay de altres quinze jorns vostra resposta.

Johanot de la Serra

  -f. CCCLXIIr-  

La natura vostra aunida, ab antich àbit de malparler ajustats ensemps, són dues coses tant forts en vós e fetes una, que altre vici ni virtut alguna no an loch en resistir en lo desorde de aquella, e conegut per tots, sabent vostre costum que és tots temps lançar matzem de vostre dir, jamés se espera altra conclusió sinó riales per los bons. E si discreció en vós tingués alguna part, per aquella veuríeu que a tant diminuida execució com la vostra, no·s consent tantes voltes, sens gran vergonya vostra, mencionar lo mal cars que dieu meu, però tots temps mentint, sens que en aquell no hajau dat deguda execució perseguida. E vós, En Johanot de la Serra, oblidant lo discurs de nostre procés, com encara en aquell se espera veure éser estada feta per vós, degudament e com a home, cossa neguna que batalla pogués cloure, si non senpre de hun partit saltar en altre, lo que per molts esguarts vos [posa] en una teriblle confusió. E specialment, com se mostra en ma quarta letra, que hoferint-vos estar a determinació del jutge, no volgués achceptar aquella, perquè vèyeu bonament algú àls no judicaria sinó vós ésser requeridor, e tal que, per falta de ànimo, no haveu gossat seguir la hobra de vostre hoffici.

E per no voler en res paregar ab vós, e majorment en lo meneg de la lengua, que axí dels bons com dels cominals, hoc encara de l'estat pus minve, egualment passa, diré que la derrera part de ma sissena letra prou clarament vostre menyscapte senyala, là on, per aquella, us deya que no·m moguéseu pus partits nous, si no que mostraríeu que en l'altre món volríeu se sentenciàs nostre procés. E vós, que en lo principi e miga via fos guiat per error, en la ffi caygut sou en aquella, trahent-me partits novells, o demanda, no menys inpròpia que confusament mesa, dient que us lexe triar de mos cavalls, o caval si no n'havia sinó hu, e si no u vull, me hoferiu fer lo semblant dels vostres, o del vostre. A què us responch que los meus cavalls, o caval, sol vull servexcen, o servexca, per la honor mia e confusió vostra, com yo espere de ma bona justícia, vós fent lo que deveu. E estiguera bé a vós que tal suma féseu, e que, havent-vos donat tot quant haveu   -f. CCCLXIIv-   volgut, de no cercar enbaraços, ni per tan poch voler se rompa nostra nessesària batalla, perquè·s vega haveu consentit en qualque part de concòrdia, que ab tot lo dret sia dat a mi, del qual vos he volgut lexar usar, aquest poquet consentiment parrà molt en vós per la suma que n'és feta. Però, si com a mal o aperduat gugador, teniu openions que us torben lo guossar veure batalla, per no tenir caval meu, no volent-la fer ab los vostres, seré content, dolent-me de vostra honor per la part que teniu de gentilea, dar-vos fins en trecents florins ab què n'hajau hu, triat a la sabor e²² plaher vostre, pux lo prengau en compte del pacte que·m demanau, a ffi que, reforçada la hopenió, no sia fet tan gran vostre falir que us lu[n]yeu del que tant vos deveu acostar, e pux en lo món una cossa singular no·s troba a soles, no temau haver egualtat.

E só content servar-vos, com me demanau, les ofertes del jutge, dites a vós en una letra mia, feta en Cirat a ·iiii· de febrer any present, ab les condicions en aquella prou largament²³ mencionades, a la qual me refir, volent per lo semblant me sien servades les condicions que us demaní en aquella mia letra, feta la seguona festa de pasqua any present. E per haver fet lo que voleu en la major part, ja no espere hoïr de vós, sinó que vaga cercar lo jutge dins lo nomenat termini. E ab questa plahent licència soltaré la detenguda diligència per vós, perquè de huy havant no espereu altra resposta mia, havent vostra concordablle resposta, si no veniu, que lo jorn on se veurà la veritat, ab molta honor mia e total confusió vostra, és ja trobat. E si aquest, per temor, veure denegareu, responent en aquella part de vostra letra, feta en València a ·xviii· de abril de l'any present, rebuda per lo molt noblle Mossèn Guillem Ramon Centelles, procurador meu, que·m ffa so de menaces, dich que força la ffi que us seguirà, [que] no serà menys dapnosa   -f. CCCLXIIIr-   del que vostre mentir merex.

A les altres rahons de aquella, per no ésser de nenguna menció, ni per semblant la divinala que y dieu en la ffi, no cur respondre. E perquè mutació de paraules en res seguir no·s puxa, vos tramet la present, seguons en les semblants és acostumat de fer, feta en Cirat, a ·xxvii· de abril any ·MCCCCLIII·, la resposta de la qual esperaré per altres quinze dies.

Bernat de Vilarig

No fon feta resposta a la ·VIIª· letra desús dita