Resultados de búsqueda (103)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:21
Estudio crítico
- Título:
-
Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cabré, Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
| Marqués de Santillana
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
| Santillana, Íñigo López de Mendoza , Marqués de (1398-1458) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
Pedro de Portugal, Íñigo López de
Mendoza, Marqués de Santillana, ilustró el grado 'mediocre' de la poesía
-
versificar cumpliendo
requisitos y evitando vicios; creería también que así se unía al tronco de
la poesía
-
dimensión
propiamente
la
propuesta
del
histórica,
plural
y
con
futuro,
illustre vulgare y la poesía
-
escolásticamente, a la
reminiscencia) para que el Condestable de Portugal bebiera en el caudal de
la
poesía
-
Siguen el párrafo [30] sobre la poesía
francesa (sin trouvères) y la comparación, ya en ella significativa
-
Aunque concebido para reafirmar el valor de la poesía en su último
estadio, el bosquejo histórico del
-
Santillana está subrayando las raíces nórdicas de la poesía
catalana a la vez que explica cómo ésta ha
-
Las noves rimades
(novas para la poesía occitana) eran series ad libitum de pareados, una
forma antigua
-
, propia de la poesía narrativa, alegórica o doctrinal, muy
por debajo de la estrófica cuanto a prestigio
-
octavas decasilábicas (según el cómputo catalán), no raras entre
los trovadores y ya abrumadoras en la poesía
-
De ningún modo creo aceptable que Santillana tenga en cuenta una forma
estrófica que hallaría en la poesía
-
Más
remotamente se podría pensar en una aplicación general del término a la
poesía de carácter doctrinal
-
Santillana
aún concedía títulos de poeta a aquellos autores que le parecían próximos a
los valores de la poesía
-
Santillana
comprobaría
leyendo
los
versos que dan inicio a la Passio amoris, procedentes de la poesía
-
más
venerable, el llamado Vega-Aguiló, compilado en la década de 1420 y válido
como repertorio de la poesía
-
Lo atestigua March en la poesía
51, vv. 33-39 (la cursiva es mía):
Savis són cells qui les festes no
-
Sólo a modo de apunte se recordará que algunas copias tardías de la
poesía 51 leen 'Benviure' (como '
-
'Los enuigs de Jordi de Sant Jordi i l'adaptació del
lai líric a la poesia catalana medieval', en Estudis
-
'Miscelánea de poesía medieval catalana',
BRABLB, 26: 151-85.
------, 1964, Història de la literatura
- Formatos:
-
-
Resultado número:22
Estudio crítico
- Título:
-
Il "canzoniere" di Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (14
coincidencias encontradas)
-
-
Petrarca, anche a proposito, per esempio, delle Fleurs
du mal di Baudelaire e di tanti altri libri di poesia
-
dice esplicitamente, sembra che
la sua idea di canzoniere si ispiri di piü ai canzonieri o ai libri di
poesia
-
dovrebbero essere collocate alia fine delle sèrie che le
contengono; e cosi anche le poesie di occasione; la poesia
-
marchio d'autore, si potrebbe pensaré che essi stiano
a rappresentare diverse maniere o tappe delia sua poesia
-
Tale sistema di
pubblicazione, se in linea di massima impedisce che una poesia
tarda compaia airinizio
-
impedisce il contrario, nel
senso che l'autore, per un motivo qualsiasi, potrebbe avere reso
pubblica una poesia
-
Bibioteca de Catalunya di Barcellona),
databile agli anni venti del XV secolo, è la maggiore silloge di
poesia
-
Redatto sui finiré dei due secoli d'oro delia
poesia occitana, questo grande canzoniere propone praticamente
-
Secondo Pagès, e secondo
altri dopo di lui, la poesia I avrebbe avuto un'evidente funzione di
proemio
-
1541 da Pere Vilasaló per
l'Ammiraglio di Napoli Ferran Folch de Cardona colloca al primo
posto la poesia
-
di canzoniere comporta inevitabilmente, e dovrebbe imporre,
un'omogeneità temàtica e formale che la poesia
-
La poesia I d'Ausiàs March i la tradició
petrarquista», Cultura neolatina, 55, pp. 117-136.
-
DILLA, Xavier (1997), «Temporalitat i formes cançoneresques en la
poesia d'Ausiàs Marc», Afersf 26, pp
-
RAMÍREZ, Pere (1970), La poesia d'Ausiàs March.
- Formatos:
-
-
Resultado número:23
Estudio crítico
- Título:
-
Medievalisme i modernitat d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (10
coincidencias encontradas)
-
-
En March manca, i és obvi, l'enyorança pel món antic: quan en parla a la seva poesia ho fa amb el mateix
-
MANENT, La poesia de John Donne, recollit al volum Notes sobre literatura estrangera (Barcelona 1934,
-
La poesia dels trobadors existeix de manera viva durant si fa no fa dos segles, des de la fi del segle
-
Costanzo Di Girolamo
«L'afinitat que trobem entre la [seva] lírica i bona part de la poesia
-
El que sovint és difícil, obscur, "bizarre", en la [seva] poesia, és el seu pensament: mai el seu llenguatge
-
Tots aquests trets apropen John Donne, que sens dubte és ja un poeta modern, a la poesia contemporània
-
poeta medieval Ausiàs March presenta aspectes de destacada modernitat que l'apropen fins i tot a la poesia
-
És en l'edat mitjana, al final del segle XI, quan els trobadors funden la poesia moderna, és a dir, una
-
poesia culta, laica i en una llengua viva; és en l'edat mitjana, cap a la meitat del segle XII, quan
-
el «llibre del seu pensament», amb personatges que són ara ja pures al·legories, a l'interior d'una poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:24
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
| March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (21
coincidencias encontradas)
-
-
Així, en l'ovidiana poesia de Progmes e Filomena, dins del Parlament en casa de Berenguer Mercader, escriu
-
partida teòric esdevé el punt d'arribada poètic, entre d'altres coses perquè una de les bases de la poesia
-
- 7 -
Un dels motius principals que ha despistat més els possibles interpretadors de la poesia
-
gràcies a l'amabilitat del professor Costanzo Di Girolamo.
48
MARTÍNEZ ROMERO, De poesia
-
per Bernat Fenollar (MARTÍNEZ ROMERO, Variacions, cit., pp. 49-52)
Poema LVII
Ovidiana poesia
-
41-44)
Ovidiana poesia
-
Per tant, allò que trobarem de March en la poesia de Corella no serà doctrina amorosa amb una certa dosi
-
Al capdavall, March ajudava a llegir i a interpretar la poesia de Corella52.
-
O almenys no d'una manera conscient i fonamental, perquè Corella tampoc intentava fer, en la seua poesia
-
MIRALLES, Sobre Les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March, en Ausiàs March: textos i contextos
-
March durant el segle XVI a València, afirmava amb rotunditat:
«si més no entre els valencians, la "poesia
-
I tanmateix la recepció de la seua poesia al Principat en la segona meitat del XV i principis del XVI
-
devia permetre de tenir esperances de trobar una influència igual en la poesia valenciana coetània.
-
mort del gran poeta, i les reflexions sobre els diferents nivells d'adequació i de destinació de la poesia
-
d'aquestes paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia
-
afirmava Fuster, que Corella no va obscurir March, sinó que va acomplir el paper de difusor eficaç de la poesia
-
Ara bé, allò sorprenent és que s'haja deixat al marge del procés d'anàlisi la poesia de Corella, i això
-
poden ser exteriorment i conceptualment més comparables; i, en segon lloc, perquè se suposa que la poesia
-
MARTÍNEZ ROMERO, De poesia i lògica corellana: comentaris a "La mort per amor", en «Estudis Romànics»
-
TURRÓ, "Perché alcun ordint gli habbia ad ésser necessario": la poesia I d'Ausiàs March i la tradició
-
Perquè, al capdavall, la poesia profana de Joan Roís es basa fonamentalment en tres temes: el triomf
- Formatos:
-
-
Resultado número:25
Estudio crítico
- Título:
-
El "Cançoner" d'Ausiàs March / Costanzo di Girolamo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
-
Ausiàs March
Visitar sitio web
| Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (14
coincidencias encontradas)
-
-
Petrarca, a propòsit, per exemple, de les
Fleurs du mal de Baudelaire i de tants altres llibres de poesia
-
explícitament, sembla que la seua idea de cançoner
s’inspira més aviat en els cançoners o en els llibres de poesia
-
la fi de les sèries respectives que les contenen; i així mateix les poesies que hi corres
ponen; la poesia
-
Figures literàries de Cata
lunya i València, Barcelona,
19782 [1948], p. 65.
6 Ramírex i Molas, /z/ poesia
-
mena de marca d’autor, hom
podria pensar que això represen
taria diverses maneres o formes
de la seua poesia
-
Pedro com a acompanya
ment d’un còdex amb les seues
obres, el marqués fa un balanç,
en general de la poesia
-
que n’hi haja hagut en vida seua-.12 Aqueix
sistema de publicació, si bé en principi impedeix que una poesia
-
La poesia
catalana a la conquesta d’una
llengua pròpia: del “dezir” dels
trobadors al “pla català”, dins
-
D’al
tra banda, la poesia de March
va tenir aviat ressò en la pro
ducció literària catalana de la
segona
-
reconstruït el contingut i l’estructura interna d’aqueix
còdex.23 Redactat a la fi dels dos segles d’or de la poesia
-
Segons Pagès i segons d’altres que ho han investigat després
d’ell, la poesia I de March hauria tingut
-
Pere Vilasaló per orde de l’Almirall de Nàpols, Ferran Folch de Cardona, situa al pri
mer lloc la poesia
-
idea de cançoner inevitablement implica -i hauria
d’imposar- una homogeneïtat temàtica i formal que la poesia
-
La poesia I d’Ausiàs
March i la tradició petrarquista”,
Cultura Neolatina, 55 (1995),
129 [pp. 117-136
- Formatos:
-
-
Resultado número:26
Estudio crítico
- Título:
-
De "gran nau" a "aspra costa": imaginería, semántica y argumentos en el poema 2 de Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Deyermond, Alan D., 1932-2009
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Asociación Internacional de Hispanistas (AIH)
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
| Figuras del Hispanismo
Visitar sitio web
| Alan Deyermond
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
«Per amor no pot amor mostrar: assaig de comentari a una
poesia de March», Revista de
Catalunya, n° 39
-
Existen varios estudios sobre
las imágenes marinas de
March; Rosa Leveroni, «Les
imatges marines en la poesia
-
POESÍA
DE CANCIONERO
DEL SIGLO XV
Hasta la primavera de 1990 no se había publicado un estudio
detallado
-
La gran nave y la orilla son muy comunes en la poesía y la prosa que March leyó y que nutrió su
propio
-
He dedicado un considerable espacio a los dos primeros
versos de March, porque la densidad de su poesía
-
POESÍA
DE CANCIONERO
DEL SIGLO XV
las tres categorías de imagen empleadas hasta aquí (nave, costa,
-
terminación femenina, se podrían
aplicar perfectamente a una mujer amada en la tradición trovadoresca de la poesía
-
cómicos, era una
forma de juego muy estimado en los manuales de retórica, y
se encuentra en toda la poesía
-
«decideix que seria millor buscar altres dones a qui amar»
(edición, p. 41).
84
POESÍA
DE CANCIONERO
-
(Es probable que se pretenda aquí un juego más
de palabras: «trobar» puede significar «componer poesía
-
apropiado de «trobant-m-
DE
«GRAN
NAU»
A
«ASPRA
85
COSTA»
anamorat» sea «presentándome en poesía
-
alrededor de 1440, a medio camino de la actividad poética de March, pero, debido a
que la cronología de la poesía
-
POESÍA
e fiu d e vós
DE CANCIONERO
DEL SIGLO XV
que-m s a b r e u b e n conèxer,
e, c o n e g u
-
Este recurso tiene una
larga historia en la poesía medieval y clásica, y se remonta al
menos a la Grecia
-
POESÍA
DE CANCIONERO
DEL SIGLO
XV
imagen del poema) son algo muy convencional, pero el uso
que March
-
POESÍA
DE CANCIONERO
DEL SIGLO
XV
Tra Lerící e Turbia, la più diserta,
la più ruinara via è una scala
-
lugar donde debatir la evidente creencia de Ferrate de que sólo los catalanes deberían estudiar la poesía
-
POESÍA
DE CANCIONERO
DEL SIGLO XV
de la orilla del mar.23 Sin embargo, no se trata de la misma
orilla
-
(Al mismo tiempo es capaz -huelga insistir en la capacidad de la poesía para encerrar simultáneamente
- Formatos:
-
-
Resultado número:27
Estudio crítico
- Título:
-
Recorregut per la llengua d'Ausiàs March : (1397-1458) - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Casanova, Emili, 1956-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
predecessors, a recomptar els provençalismes que usa o,
darrerament, a buscar les fonts de la seua poesia
-
«Són encara molt pocs els estudis que s'han fet de la llengua de la poesia de March.
-
bastante, por
su lengua», crec amb Di Girolamo (1997: 5), que «el que sovint és
difícil, obscur en la seua poesia
-
Només amb provençalismes introduïts i coneguts per la gent a la qual anava destinada la seua
poesia,
-
Com han remarcat diversos autors,8 March fa en la poesia la
mateixa tasca que va fer Ramon Llull en la
-
March feia en la poesia la mateixa funció lingüística que Ramon Llull havia fet en la
prosa.
-
de
sinceritat poètica i personal i per raons de proselitisme i de
persuasió moral: ell vol fer una poesia
-
compromesa amb la veritat, és a dir, amb els coneixements
filosòfics, científics i teològics del moment, una poesia
-
medievalista de moralizar».
d) Raons ambientals: March s'adona que el seu cercle cavalleresc cultiva la poesia
-
els clàssics llatins, ell ha de vehicular
les seues idees morals i la nova mentalitat a través de la poesia
-
de llengua i usa el catalanovalencià, per mostrar als
seus contemporanis el canvi d'orientació de la poesia
-
Per això fa una poesia narrativa, cerebral, científica, seriosa,
supeditada a la finalitat didacticodoctrinal
-
models, que desconeixem, com diu Di Girolamo, però que a
poc a poc van descobrint-se: ell coneixia la poesia
-
:10).
140
RECORREGUT PER LA LLENGUA D ' A U S I À S MARCH
March, pels temes tractats en la seua poesia
-
doctrines de sempre, a les tècniques
didacticomorals, una vestimenta poètica, una nova manera de fer
poesia
-
té cap pretensió dialectal com tampoc no la
té popularista: la seua finalitat és ornamentar la seua poesia
-
En primer lloc, haver
sigut el creador de la poesia en català, haver abandonat, no tan
radicalment com
-
s'ha dit, l'ús de l'artificiós occità per a fer poesia, com Llull va fer amb la prosa, d'acord amb la
-
La seua poesia
és una enciclopèdia didàctica, científica i religiosa en vers.
f) A pesar que els manuscrits
- Formatos:
-
-
Resultado número:28
Estudio crítico
- Título:
-
Ausiàs March y Lope de Vega / Kathleen McNerney - Registro bibliográfico
- Autor:
-
McNerney, Kathleen, 1945-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
| Lope de Vega
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
| Vega, Lope de (1562-1635) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
soldados-poetas de su época, Ausiàs March fue a Nápoles, vivió en la corte de Alfonso el Magnánimo, y apreció la poesía
-
March y Lope de Vega
Kathleen McNerney
Michigan Technological University
La poesía
-
sus predecesores -provenzales e italianos- y los castellanos del Siglo de Oro, que tanto admiraron su poesía
-
Boscán, quien probablemente introdujo los versos de Ausiàs March a su amigo Garcilaso de la Vega, cuya poesía
-
posición social, en contraste con un fuerte sentido de la personalidad, del yo; vaivén entre la mucha poesía
-
moral, o sea, el amor a la vida y un cristianismo severo; una vida indisciplinada que conduce a la poesía
-
edición de Lope de Luis Garner: Prosa Varia, II (Madrid, 1943), 14.
2
Por la poesía
-
la Biblioteca de Autores Españoles, vol. 38, se indican así..
4
Historia de la poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:29
Estudio crítico
- Título:
-
La relació de l'obra poètica de Joan Boscà amb la d'Ausiàs March / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
| Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
l'aparició
del comentari d'Herrera a les poesies de Garcilaso, només es van fer
dues edicions de la poesia
-
metres, i que els poetes renaixentistes següents incorporarien a la lírica castellana els temes de la poesia
-
d'interpretació macrotextuai que usa Armisen es troba el treball de Navarrete (1990), que
compara la poesia
-
tres llibres
i segons el grau d'aproximació creixent a les formes italianes que volia introduir en la poesia
-
Va practicar el gust per la poesia
d'Ausiàs March, una preferència que molts poetes manifestarien
més
-
92
MARÍNELA GARCIA SEMPERE
dents en la lírica medieval»6 però també és una característica de la poesia
-
Boscà encerta en l'adaptació de Toctava a la poesia castellana i
mereix en l'«Octava rima», poema inspirat
-
GARCIA SEMPERE
obra de la poesia de March, a banda dels aspectes esmentats, es produeix també a través
-
novament com
un pròleg, el relaciona amb els poemes XXIX, LXXIÏÍ i CXI i diu: «Dit d'una altra
manera, la poesia
-
Es, segons ell, el continuador de l'escola «limousine» i estableix entre March i la poesia castellana
-
D'aquesta manera, si
no tota la complexitat de la poesia marquiana, sí que passaren al Renaixement castellà
-
alguns elements de l'expressió intensa del poeta,
almenys aquells que el relacionen amb h nova poesia
-
podria dir després d'aquesta anàlisi que en Boscà es troben ja
moltes de les característiques de la poesía
-
Sí no tota, sí una part de la seua poesia va arribar a ser
admirada i imitada, i això no és poc, encara
-
CRUZ, A. ]. ( 1988) : Imitación y transformación: Elpetrarquismo en la poesía de Boscán y Garcilaso de
-
CUEVAS, C , ed. (1985): Fernando de Herrera, Poesía castellana original completa.
Madrid, Cátedra.
-
I., ed. (1989): Diego Hurtado de Mendoza, Poesía Completa.
Barcelona, Planeta.
-
H. (1980): Amor cortés y visión platónica en la poesía de Boscán, dins F.
-
PRIETO, A. (1984): La poesía española del siglo XVI I, Andáis tras mis escritos,
Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
-
Resultado número:30
Estudio crítico
- Título:
-
Algunes imitacions i traduccions d'Ausiàs March al segle XVI / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cabré, Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
En
aquest sentit, la poesia té un avantatge: manifesta de manera més visible que cap altre gènere, en
-
La poesia del Cinc-cents s'estenia capil⋅larment per mitjà de
2
Ho argumenta Ortín (1997) i ho demostren
-
tenir present que, per alambinades que fossin algunes de les
operacions d'imitació que entreveurem, la poesia
-
Per a
la imitació-glossa, tan contrària als consells de Petrarca, s'han buscat
antecedents en la poesia
-
fidelitat contra l'absència, i així ho entén Boscán (vv. 7-9): "su
tanto gastar" remet a la tornada de la poesia
-
de la seva tradició,
com Petrarca ho era de la italiana, i que les dues podien convergir en la nova poesia
-
mots-rima ("contento" i
17
Tots dos, per associació petrarquista, consideren el caràcter proemial
de la poesia
-
tal de destil⋅lar nèctar i mel.20 Fray Luis de León,
altrament bon lector de March, inaugura aquesta poesia
-
context literari
i el de la mateixa epístola a Juan de Arguijo, una "cuestión de honor debido a la poesía
-
la
irreverència de certs poetes de cancionero que ofenien "los oídos castos", als quals oposava la
"poesía
-
translate" (que reporta Warren 1909: 85-6) i a la màxima (de Robert
Frost, crec) que afirma que la poesia
-
L'exemple de les traduccions de March és un episodi significatiu d'un moment en què la
poesia en castellà
-
Només inclou la poesia amorosa.
-
Cabré, Lluís & Jaume Turró, 1995, "'Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario': la
poesia 1
-
Carrera de la Red, Avelina (ed.), 1985, Francisco Sánchez de las Brozas, Obras, II: Poesía
(Cáceres:
-
Díez Fernández, José Ignacio (ed.), 1989, Diego Hurtado de Mendoza, Poesía completa
(Barcelona: Planeta
-
Rico, Francisco, 1981, "Tradición y contexto en la poesía de Fray Luis", dins García de la
Concha (1981
-
Festín de Esopo).
------ 1983, "El destierro del verso agudo (con una nota sobre rimas y razones en la poesía
-
dins Homenaje a José Manuel Blecua (Madrid: Gredos), pp. 525-52.
------ 1987, "A fianco di Garcilaso: poesia
-
italiana e poesia spagnola nel primo Cinquecento",
Studi Petrarcheschi, 4: 229-36.
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 103 [Eliminar filtro]
- Archer, Robert 19
- Cabré, Lluís 8
- Di Girolamo, Costanzo 6
- Cocozzella, Peter 5
- Ramírez i Molas, Pere 5
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 4
- Espadaler, Anton M. 4
- Garcia Sempere, Marinela 4
- Martos Sánchez, Josep Lluís 4
- Martín Pascual, Llúcia 3
- McNerney, Kathleen, 1945- 3
- Alemany Ferrer, Rafael 2
- Badia, Lola, 1957- 2
- Beltran, Vicenç 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Chiner Gimeno, Jaume José, 1963- 2
- Coronel Ramos, Marco Antonio 2
- Deyermond, Alan D., 1932-2009 2
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 2
- Sanz i Gaecia, Esther 2
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 12
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 3
- Literatura catalana 2
- València -- Història -- Segle XV 2
- Amor en la literatura 1
- Humanisme 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 1
- Literatura catalana -- Traduccions 1
- Manuscritos 1
- Mort en la literatura 1
- Mujeres en la literatura 1
- Poesia catalana 1
- Poesia catalana -- Siglo 15º -- Historia y crítica 1
- Poesía catalana -- Traducciones 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 105
- Petrarca, Francesco (1304-1374) 3
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 3
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 1
- Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) 1
- Ferreres, Rafael 1
- Fuster, Joan (1922-1992) 1
- Garcilaso de la Vega (1503-1536) 1
- Mariner, Vicente 1
- Martorell, Joanot (1413-1468) 1
- Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 1
- Quadrado, José María, 1819-1896 1
- Santillana, Íñigo López de Mendoza , Marqués de (1398-1458) 1
- Vega, Lope de (1562-1635) 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:21 Estudio crítico
- Título:
- Notas sobre la memoria de Santillana y los poetas de la Corona de Aragón / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cabré, Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web | Marqués de Santillana Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació | Santillana, Íñigo López de Mendoza , Marqués de (1398-1458) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- Pedro de Portugal, Íñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana, ilustró el grado 'mediocre' de la poesía
- versificar cumpliendo requisitos y evitando vicios; creería también que así se unía al tronco de la poesía
- dimensión propiamente la propuesta del histórica, plural y con futuro, illustre vulgare y la poesía
- escolásticamente, a la reminiscencia) para que el Condestable de Portugal bebiera en el caudal de la poesía
- Siguen el párrafo [30] sobre la poesía francesa (sin trouvères) y la comparación, ya en ella significativa
- Aunque concebido para reafirmar el valor de la poesía en su último estadio, el bosquejo histórico del
- Santillana está subrayando las raíces nórdicas de la poesía catalana a la vez que explica cómo ésta ha
- Las noves rimades (novas para la poesía occitana) eran series ad libitum de pareados, una forma antigua
- , propia de la poesía narrativa, alegórica o doctrinal, muy por debajo de la estrófica cuanto a prestigio
- octavas decasilábicas (según el cómputo catalán), no raras entre los trovadores y ya abrumadoras en la poesía
- De ningún modo creo aceptable que Santillana tenga en cuenta una forma estrófica que hallaría en la poesía
- Más remotamente se podría pensar en una aplicación general del término a la poesía de carácter doctrinal
- Santillana aún concedía títulos de poeta a aquellos autores que le parecían próximos a los valores de la poesía
- Santillana comprobaría leyendo los versos que dan inicio a la Passio amoris, procedentes de la poesía
- más venerable, el llamado Vega-Aguiló, compilado en la década de 1420 y válido como repertorio de la poesía
- Lo atestigua March en la poesía 51, vv. 33-39 (la cursiva es mía): Savis són cells qui les festes no
- Sólo a modo de apunte se recordará que algunas copias tardías de la poesía 51 leen 'Benviure' (como '
- 'Los enuigs de Jordi de Sant Jordi i l'adaptació del lai líric a la poesia catalana medieval', en Estudis
- 'Miscelánea de poesía medieval catalana', BRABLB, 26: 151-85. ------, 1964, Història de la literatura
- Formatos:
-
Resultado número:22 Estudio crítico
- Título:
- Il "canzoniere" di Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (14 coincidencias encontradas)
-
- Petrarca, anche a proposito, per esempio, delle Fleurs du mal di Baudelaire e di tanti altri libri di poesia
- dice esplicitamente, sembra che la sua idea di canzoniere si ispiri di piü ai canzonieri o ai libri di poesia
- dovrebbero essere collocate alia fine delle sèrie che le contengono; e cosi anche le poesie di occasione; la poesia
- marchio d'autore, si potrebbe pensaré che essi stiano a rappresentare diverse maniere o tappe delia sua poesia
- Tale sistema di pubblicazione, se in linea di massima impedisce che una poesia tarda compaia airinizio
- impedisce il contrario, nel senso che l'autore, per un motivo qualsiasi, potrebbe avere reso pubblica una poesia
- Bibioteca de Catalunya di Barcellona), databile agli anni venti del XV secolo, è la maggiore silloge di poesia
- Redatto sui finiré dei due secoli d'oro delia poesia occitana, questo grande canzoniere propone praticamente
- Secondo Pagès, e secondo altri dopo di lui, la poesia I avrebbe avuto un'evidente funzione di proemio
- 1541 da Pere Vilasaló per l'Ammiraglio di Napoli Ferran Folch de Cardona colloca al primo posto la poesia
- di canzoniere comporta inevitabilmente, e dovrebbe imporre, un'omogeneità temàtica e formale che la poesia
- La poesia I d'Ausiàs March i la tradició petrarquista», Cultura neolatina, 55, pp. 117-136.
- DILLA, Xavier (1997), «Temporalitat i formes cançoneresques en la poesia d'Ausiàs Marc», Afersf 26, pp
- RAMÍREZ, Pere (1970), La poesia d'Ausiàs March.
- Formatos:
-
Resultado número:23 Estudio crítico
- Título:
- Medievalisme i modernitat d'Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (10 coincidencias encontradas)
-
- En March manca, i és obvi, l'enyorança pel món antic: quan en parla a la seva poesia ho fa amb el mateix
- MANENT, La poesia de John Donne, recollit al volum Notes sobre literatura estrangera (Barcelona 1934,
- La poesia dels trobadors existeix de manera viva durant si fa no fa dos segles, des de la fi del segle
- Costanzo Di Girolamo «L'afinitat que trobem entre la [seva] lírica i bona part de la poesia
- El que sovint és difícil, obscur, "bizarre", en la [seva] poesia, és el seu pensament: mai el seu llenguatge
- Tots aquests trets apropen John Donne, que sens dubte és ja un poeta modern, a la poesia contemporània
- poeta medieval Ausiàs March presenta aspectes de destacada modernitat que l'apropen fins i tot a la poesia
- És en l'edat mitjana, al final del segle XI, quan els trobadors funden la poesia moderna, és a dir, una
- poesia culta, laica i en una llengua viva; és en l'edat mitjana, cap a la meitat del segle XII, quan
- el «llibre del seu pensament», amb personatges que són ara ja pures al·legories, a l'interior d'una poesia
- Formatos:
-
Resultado número:24 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació | March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (21 coincidencias encontradas)
-
- Així, en l'ovidiana poesia de Progmes e Filomena, dins del Parlament en casa de Berenguer Mercader, escriu
- partida teòric esdevé el punt d'arribada poètic, entre d'altres coses perquè una de les bases de la poesia
- - 7 - Un dels motius principals que ha despistat més els possibles interpretadors de la poesia
- gràcies a l'amabilitat del professor Costanzo Di Girolamo. 48 MARTÍNEZ ROMERO, De poesia
- per Bernat Fenollar (MARTÍNEZ ROMERO, Variacions, cit., pp. 49-52) Poema LVII Ovidiana poesia
- 41-44) Ovidiana poesia
- Per tant, allò que trobarem de March en la poesia de Corella no serà doctrina amorosa amb una certa dosi
- Al capdavall, March ajudava a llegir i a interpretar la poesia de Corella52.
- O almenys no d'una manera conscient i fonamental, perquè Corella tampoc intentava fer, en la seua poesia
- MIRALLES, Sobre Les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March, en Ausiàs March: textos i contextos
- March durant el segle XVI a València, afirmava amb rotunditat: «si més no entre els valencians, la "poesia
- I tanmateix la recepció de la seua poesia al Principat en la segona meitat del XV i principis del XVI
- devia permetre de tenir esperances de trobar una influència igual en la poesia valenciana coetània.
- mort del gran poeta, i les reflexions sobre els diferents nivells d'adequació i de destinació de la poesia
- d'aquestes paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia
- afirmava Fuster, que Corella no va obscurir March, sinó que va acomplir el paper de difusor eficaç de la poesia
- Ara bé, allò sorprenent és que s'haja deixat al marge del procés d'anàlisi la poesia de Corella, i això
- poden ser exteriorment i conceptualment més comparables; i, en segon lloc, perquè se suposa que la poesia
- MARTÍNEZ ROMERO, De poesia i lògica corellana: comentaris a "La mort per amor", en «Estudis Romànics»
- TURRÓ, "Perché alcun ordint gli habbia ad ésser necessario": la poesia I d'Ausiàs March i la tradició
- Perquè, al capdavall, la poesia profana de Joan Roís es basa fonamentalment en tres temes: el triomf
- Formatos:
-
Resultado número:25 Estudio crítico
- Título:
- El "Cançoner" d'Ausiàs March / Costanzo di Girolamo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Di Girolamo, Costanzo
- Portales:
- Ausiàs March Visitar sitio web | Patrimonio bibliográfico del Instituto Alicantino de Cultura (IAC) Juan Gil-Albert Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Marc, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (14 coincidencias encontradas)
-
- Petrarca, a propòsit, per exemple, de les Fleurs du mal de Baudelaire i de tants altres llibres de poesia
- explícitament, sembla que la seua idea de cançoner s’inspira més aviat en els cançoners o en els llibres de poesia
- la fi de les sèries respectives que les contenen; i així mateix les poesies que hi corres ponen; la poesia
- Figures literàries de Cata lunya i València, Barcelona, 19782 [1948], p. 65. 6 Ramírex i Molas, /z/ poesia
- mena de marca d’autor, hom podria pensar que això represen taria diverses maneres o formes de la seua poesia
- Pedro com a acompanya ment d’un còdex amb les seues obres, el marqués fa un balanç, en general de la poesia
- que n’hi haja hagut en vida seua-.12 Aqueix sistema de publicació, si bé en principi impedeix que una poesia
- La poesia catalana a la conquesta d’una llengua pròpia: del “dezir” dels trobadors al “pla català”, dins
- D’al tra banda, la poesia de March va tenir aviat ressò en la pro ducció literària catalana de la segona
- reconstruït el contingut i l’estructura interna d’aqueix còdex.23 Redactat a la fi dels dos segles d’or de la poesia
- Segons Pagès i segons d’altres que ho han investigat després d’ell, la poesia I de March hauria tingut
- Pere Vilasaló per orde de l’Almirall de Nàpols, Ferran Folch de Cardona, situa al pri mer lloc la poesia
- idea de cançoner inevitablement implica -i hauria d’imposar- una homogeneïtat temàtica i formal que la poesia
- La poesia I d’Ausiàs March i la tradició petrarquista”, Cultura Neolatina, 55 (1995), 129 [pp. 117-136
- Formatos:
-
Resultado número:26 Estudio crítico
- Título:
- De "gran nau" a "aspra costa": imaginería, semántica y argumentos en el poema 2 de Ausiàs March - Registro bibliográfico
- Autor:
- Deyermond, Alan D., 1932-2009
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Asociación Internacional de Hispanistas (AIH) Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web | Figuras del Hispanismo Visitar sitio web | Alan Deyermond Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- «Per amor no pot amor mostrar: assaig de comentari a una poesia de March», Revista de Catalunya, n° 39
- Existen varios estudios sobre las imágenes marinas de March; Rosa Leveroni, «Les imatges marines en la poesia
- POESÍA DE CANCIONERO DEL SIGLO XV Hasta la primavera de 1990 no se había publicado un estudio detallado
- La gran nave y la orilla son muy comunes en la poesía y la prosa que March leyó y que nutrió su propio
- He dedicado un considerable espacio a los dos primeros versos de March, porque la densidad de su poesía
- POESÍA DE CANCIONERO DEL SIGLO XV las tres categorías de imagen empleadas hasta aquí (nave, costa,
- terminación femenina, se podrían aplicar perfectamente a una mujer amada en la tradición trovadoresca de la poesía
- cómicos, era una forma de juego muy estimado en los manuales de retórica, y se encuentra en toda la poesía
- «decideix que seria millor buscar altres dones a qui amar» (edición, p. 41). 84 POESÍA DE CANCIONERO
- (Es probable que se pretenda aquí un juego más de palabras: «trobar» puede significar «componer poesía
- apropiado de «trobant-m- DE «GRAN NAU» A «ASPRA 85 COSTA» anamorat» sea «presentándome en poesía
- alrededor de 1440, a medio camino de la actividad poética de March, pero, debido a que la cronología de la poesía
- POESÍA e fiu d e vós DE CANCIONERO DEL SIGLO XV que-m s a b r e u b e n conèxer, e, c o n e g u
- Este recurso tiene una larga historia en la poesía medieval y clásica, y se remonta al menos a la Grecia
- POESÍA DE CANCIONERO DEL SIGLO XV imagen del poema) son algo muy convencional, pero el uso que March
- POESÍA DE CANCIONERO DEL SIGLO XV Tra Lerící e Turbia, la più diserta, la più ruinara via è una scala
- lugar donde debatir la evidente creencia de Ferrate de que sólo los catalanes deberían estudiar la poesía
- POESÍA DE CANCIONERO DEL SIGLO XV de la orilla del mar.23 Sin embargo, no se trata de la misma orilla
- (Al mismo tiempo es capaz -huelga insistir en la capacidad de la poesía para encerrar simultáneamente
- Formatos:
-
Resultado número:27 Estudio crítico
- Título:
- Recorregut per la llengua d'Ausiàs March : (1397-1458) - Registro bibliográfico
- Autor:
- Casanova, Emili, 1956-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- predecessors, a recomptar els provençalismes que usa o, darrerament, a buscar les fonts de la seua poesia
- «Són encara molt pocs els estudis que s'han fet de la llengua de la poesia de March.
- bastante, por su lengua», crec amb Di Girolamo (1997: 5), que «el que sovint és difícil, obscur en la seua poesia
- Només amb provençalismes introduïts i coneguts per la gent a la qual anava destinada la seua poesia,
- Com han remarcat diversos autors,8 March fa en la poesia la mateixa tasca que va fer Ramon Llull en la
- March feia en la poesia la mateixa funció lingüística que Ramon Llull havia fet en la prosa.
- de sinceritat poètica i personal i per raons de proselitisme i de persuasió moral: ell vol fer una poesia
- compromesa amb la veritat, és a dir, amb els coneixements filosòfics, científics i teològics del moment, una poesia
- medievalista de moralizar». d) Raons ambientals: March s'adona que el seu cercle cavalleresc cultiva la poesia
- els clàssics llatins, ell ha de vehicular les seues idees morals i la nova mentalitat a través de la poesia
- de llengua i usa el catalanovalencià, per mostrar als seus contemporanis el canvi d'orientació de la poesia
- Per això fa una poesia narrativa, cerebral, científica, seriosa, supeditada a la finalitat didacticodoctrinal
- models, que desconeixem, com diu Di Girolamo, però que a poc a poc van descobrint-se: ell coneixia la poesia
- :10). 140 RECORREGUT PER LA LLENGUA D ' A U S I À S MARCH March, pels temes tractats en la seua poesia
- doctrines de sempre, a les tècniques didacticomorals, una vestimenta poètica, una nova manera de fer poesia
- té cap pretensió dialectal com tampoc no la té popularista: la seua finalitat és ornamentar la seua poesia
- En primer lloc, haver sigut el creador de la poesia en català, haver abandonat, no tan radicalment com
- s'ha dit, l'ús de l'artificiós occità per a fer poesia, com Llull va fer amb la prosa, d'acord amb la
- La seua poesia és una enciclopèdia didàctica, científica i religiosa en vers. f) A pesar que els manuscrits
- Formatos:
-
Resultado número:28 Estudio crítico
- Título:
- Ausiàs March y Lope de Vega / Kathleen McNerney - Registro bibliográfico
- Autor:
- McNerney, Kathleen, 1945-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web | Lope de Vega Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació | Vega, Lope de (1562-1635) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- soldados-poetas de su época, Ausiàs March fue a Nápoles, vivió en la corte de Alfonso el Magnánimo, y apreció la poesía
- March y Lope de Vega Kathleen McNerney Michigan Technological University La poesía
- sus predecesores -provenzales e italianos- y los castellanos del Siglo de Oro, que tanto admiraron su poesía
- Boscán, quien probablemente introdujo los versos de Ausiàs March a su amigo Garcilaso de la Vega, cuya poesía
- posición social, en contraste con un fuerte sentido de la personalidad, del yo; vaivén entre la mucha poesía
- moral, o sea, el amor a la vida y un cristianismo severo; una vida indisciplinada que conduce a la poesía
- edición de Lope de Luis Garner: Prosa Varia, II (Madrid, 1943), 14. 2 Por la poesía
- la Biblioteca de Autores Españoles, vol. 38, se indican así.. 4 Historia de la poesía
- Formatos:
-
Resultado número:29 Estudio crítico
- Título:
- La relació de l'obra poètica de Joan Boscà amb la d'Ausiàs March / Marinela Garcia Sempere - Registro bibliográfico
- Autor:
- Garcia Sempere, Marinela
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació | Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- l'aparició del comentari d'Herrera a les poesies de Garcilaso, només es van fer dues edicions de la poesia
- metres, i que els poetes renaixentistes següents incorporarien a la lírica castellana els temes de la poesia
- d'interpretació macrotextuai que usa Armisen es troba el treball de Navarrete (1990), que compara la poesia
- tres llibres i segons el grau d'aproximació creixent a les formes italianes que volia introduir en la poesia
- Va practicar el gust per la poesia d'Ausiàs March, una preferència que molts poetes manifestarien més
- 92 MARÍNELA GARCIA SEMPERE dents en la lírica medieval»6 però també és una característica de la poesia
- Boscà encerta en l'adaptació de Toctava a la poesia castellana i mereix en l'«Octava rima», poema inspirat
- GARCIA SEMPERE obra de la poesia de March, a banda dels aspectes esmentats, es produeix també a través
- novament com un pròleg, el relaciona amb els poemes XXIX, LXXIÏÍ i CXI i diu: «Dit d'una altra manera, la poesia
- Es, segons ell, el continuador de l'escola «limousine» i estableix entre March i la poesia castellana
- D'aquesta manera, si no tota la complexitat de la poesia marquiana, sí que passaren al Renaixement castellà
- alguns elements de l'expressió intensa del poeta, almenys aquells que el relacionen amb h nova poesia
- podria dir després d'aquesta anàlisi que en Boscà es troben ja moltes de les característiques de la poesía
- Sí no tota, sí una part de la seua poesia va arribar a ser admirada i imitada, i això no és poc, encara
- CRUZ, A. ]. ( 1988) : Imitación y transformación: Elpetrarquismo en la poesía de Boscán y Garcilaso de
- CUEVAS, C , ed. (1985): Fernando de Herrera, Poesía castellana original completa. Madrid, Cátedra.
- I., ed. (1989): Diego Hurtado de Mendoza, Poesía Completa. Barcelona, Planeta.
- H. (1980): Amor cortés y visión platónica en la poesía de Boscán, dins F.
- PRIETO, A. (1984): La poesía española del siglo XVI I, Andáis tras mis escritos, Madrid, Cátedra.
- Formatos:
-
Resultado número:30 Estudio crítico
- Título:
- Algunes imitacions i traduccions d'Ausiàs March al segle XVI / Lluís Cabré - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cabré, Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- En aquest sentit, la poesia té un avantatge: manifesta de manera més visible que cap altre gènere, en
- La poesia del Cinc-cents s'estenia capil⋅larment per mitjà de 2 Ho argumenta Ortín (1997) i ho demostren
- tenir present que, per alambinades que fossin algunes de les operacions d'imitació que entreveurem, la poesia
- Per a la imitació-glossa, tan contrària als consells de Petrarca, s'han buscat antecedents en la poesia
- fidelitat contra l'absència, i així ho entén Boscán (vv. 7-9): "su tanto gastar" remet a la tornada de la poesia
- de la seva tradició, com Petrarca ho era de la italiana, i que les dues podien convergir en la nova poesia
- mots-rima ("contento" i 17 Tots dos, per associació petrarquista, consideren el caràcter proemial de la poesia
- tal de destil⋅lar nèctar i mel.20 Fray Luis de León, altrament bon lector de March, inaugura aquesta poesia
- context literari i el de la mateixa epístola a Juan de Arguijo, una "cuestión de honor debido a la poesía
- la irreverència de certs poetes de cancionero que ofenien "los oídos castos", als quals oposava la "poesía
- translate" (que reporta Warren 1909: 85-6) i a la màxima (de Robert Frost, crec) que afirma que la poesia
- L'exemple de les traduccions de March és un episodi significatiu d'un moment en què la poesia en castellà
- Només inclou la poesia amorosa.
- Cabré, Lluís & Jaume Turró, 1995, "'Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario': la poesia 1
- Carrera de la Red, Avelina (ed.), 1985, Francisco Sánchez de las Brozas, Obras, II: Poesía (Cáceres:
- Díez Fernández, José Ignacio (ed.), 1989, Diego Hurtado de Mendoza, Poesía completa (Barcelona: Planeta
- Rico, Francisco, 1981, "Tradición y contexto en la poesía de Fray Luis", dins García de la Concha (1981
- Festín de Esopo). ------ 1983, "El destierro del verso agudo (con una nota sobre rimas y razones en la poesía
- dins Homenaje a José Manuel Blecua (Madrid: Gredos), pp. 525-52. ------ 1987, "A fianco di Garcilaso: poesia
- italiana e poesia spagnola nel primo Cinquecento", Studi Petrarcheschi, 4: 229-36.
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 103 [Eliminar filtro]
- Archer, Robert 19
- Cabré, Lluís 8
- Di Girolamo, Costanzo 6
- Cocozzella, Peter 5
- Ramírez i Molas, Pere 5
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 4
- Espadaler, Anton M. 4
- Garcia Sempere, Marinela 4
- Martos Sánchez, Josep Lluís 4
- Martín Pascual, Llúcia 3
- McNerney, Kathleen, 1945- 3
- Alemany Ferrer, Rafael 2
- Badia, Lola, 1957- 2
- Beltran, Vicenç 2
- Cantavella, Rosanna 2
- Chiner Gimeno, Jaume José, 1963- 2
- Coronel Ramos, Marco Antonio 2
- Deyermond, Alan D., 1932-2009 2
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 2
- Sanz i Gaecia, Esther 2
- Poesia catalana -- S. XV -- Història i crítica 12
- Poesia catalana -- S. XX -- Història i crítica 3
- Literatura catalana 2
- València -- Història -- Segle XV 2
- Amor en la literatura 1
- Humanisme 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 1
- Literatura catalana -- Traduccions 1
- Manuscritos 1
- Mort en la literatura 1
- Mujeres en la literatura 1
- Poesia catalana 1
- Poesia catalana -- Siglo 15º -- Historia y crítica 1
- Poesía catalana -- Traducciones 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 105
- Petrarca, Francesco (1304-1374) 3
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) 3
- Andrés Estellés, Vicent, 1924-1993 1
- Boscán, Juan (ca.1487- ca. 1542) 1
- Ferreres, Rafael 1
- Fuster, Joan (1922-1992) 1
- Garcilaso de la Vega (1503-1536) 1
- Mariner, Vicente 1
- Martorell, Joanot (1413-1468) 1
- Navarro i Borràs, Enric, 1891-1943 1
- Quadrado, José María, 1819-1896 1
- Santillana, Íñigo López de Mendoza , Marqués de (1398-1458) 1
- Vega, Lope de (1562-1635) 1