Resultados de búsqueda (73)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
Un ascle en l'edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
UNASCLE EN L'EDICIÓ CRÍTICA DE LA POESIA
DE JOAN ROÍS DE CORELLA
Josep Lluís Martos
Universitat d'Alacant
-
universitat, el professor Di Girolamo, en assabentar-se que
estava preparant l'edició crítica de la poesia
-
Riquer & Badia 1984), ja que se centra
en el dolor causat per l'amada, tòpic central de bona part de la poesia
-
En la seua
recent edició de la poesia de Jordi de Sant Jordi (Fratta 2005: 124) edita en el mateix sentit
-
A més a més, on són els altres 37 mots jordians en la poesia corellana?
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (30
coincidencias encontradas)
-
-
Sin embargo, antes de la proyección de su pensamiento en poesía, Corella destacaba lo mismo en prosas
-
poéticos marcados por otras constantes, como el eje honestidad-deshonestidad, habida cuenta que, en la poesía
-
Para la poesía, utilizo Martines Peres (1999).
6
Inicialmente, sin embargo, parece
-
.
7
Como bien ha sabido captar Arthur Terry (2000) en su reciente síntesis de la poesía
-
BADIA, L. (1988): «'En les baixes antenes de vulgar poesia': Corella, els mites i l'amor», en De Bernat
-
CABRÉ, L. (1993): «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», en Actes del Novè Col·loqui
-
Turró (1995): «'Perché alcun ordine gli habbia ad ésser necessario': la poesia I d'Ausiàs March i la
-
DEYERMOND, A. (1993): «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en J.
-
Rims i proses, Barcelona, Edicions 62.
—— (2000): «De poesia i lògica corellana: comentaris a La
-
Estudios sobre la poesía española del siglo XV, Barcelona, Crítica, pp. 1-32.
-
pierde en claridad respecto a los agentes del discurso: en la prosa mitológica en catalán (la vulgar poesía
-
contextualizar la obra dentro del lenguaje poético coetáneo, se ha intentado otorgar valor autobiográfico a la poesía
-
Sólo convenía ojear la prosa sentimental, la poesía de tradición postrovadoresca o la misma poesía de
-
De suerte que no podemos, ni debemos, desvincular el estudio de la poesía del de la prosa, puesto que
-
del autor como un todo: en más de una ocasión encontraremos en la prosa las claves de lectura de la poesía
-
Corella, tachándola de barroca y excesivamente complicada, salvaba explícitamente de la quema a la poesía
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad
-
Claramente nos situamos, pues, en el ámbito de la poesía amorosa que cumple con los trámites de la tradición
-
La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad
Tomàs Martínez Romero
Universitat
-
Su quehacer literario se articula sobre tres pilares básicos: la poesía, la prosa de asunto profano y
-
Y digo a grandes rasgos, porque en esta época aún dedica algún esfuerzo a la poesía amorosa, de la misma
-
Ya resulta curioso que la poesía dedicaba a ensalzar el amor honesto hacia Elionor de Flors se escriba
-
han alcanzado al estudio interno, de tal manera que a menudo se han realizado afirmaciones sobre la poesía
-
comparar-se amb l'herència d'Ausiàs March, que havia mort feia poc».
3
La «vulgar poesia
-
» no es, para Corella, simplemente la poesía escrita en catalán, sino más bien la paráfrasis de la alta
-
«poesía», es decir, de la producción dé autores del talante de Ovidio o Dante.
-
nuestro autor reconoce explícitamente que por encima de todo se sitúa la sacra teología, sólo después la poesía
-
y, en último lugar, la vulgar poesía.
-
trasladar y amplificar en catalán los textos latinos tiene un camino de ida y vuelta, ya que la vulgar poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
De poesia i lògica corelliana: comentaris a "La mort per amor" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
"Sotsmissió amorosa": uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana S. XVI
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (17
coincidencias encontradas)
-
-
Sens dubte, això és suficient per a demostrar que
Sotsmissió amorosa és una rara avis en la poesia corellana
-
independentment per Carbonell (1973: 61)—,
amb la qual cosa transforma la Sotsmissió amorosa en una poesia
-
més, es respecta la divisió semàntica de l'estrofa en
dues seccions idèntiques, bastant regular en la poesia
-
fet, ha estat per honestedat: «ab onestat matant ma vida morta» (v. 4)/ Com és habitual en la seua poesia
-
concupiscibles'» (RODRÍGUEZ RISQUETE, 2033: 261-262).
16
Josep Lluís Martos
pi, als impulsos generats per la poesia
-
, doncs, com un elogi elevat de la singularitat de l'amada, amb un
tòpic que Corella manlleva de la poesia
-
Palau sols inclou textos corellans en prosa, perquè aqueix era
l'objectiu del seu recull; per a la poesia
-
Les rúbriques
de la poesia en aquest cançoner valencià indiquen que els antígrafs
tampoc no en presentaven
-
Aquesta notícia la degué creure encertada Miquel i Planas i
encara la recull Martí de Riquer: «Aquesta poesia
-
Vicenç BELTRAN (2006): Poesia, escriptura i societat: els camins de March,
Castelló / Barcelona, Fundació
-
conclusions del qual ens ajudaran a comprendre la poètica corellana i els contextos de
producció de la seua poesia
-
Lluís CABRÉ i Jaume TORRÓ (1995): "Perché alcun ordine gli habbia ad esser
necessària»: la poesia 1 d'Ausiàs
-
Tomàs MARTÍNEZ ROMERO (2000): De poesia i lògica corellana: comentaris a
«La mort per amor», «Estudis
-
Tomàs MARTÍNEZ ROMERO (2002): La poesia de Joan Roís de Corella, entre el
amor y la honestidad, dins
-
Estudios sobre poesía hispánica
medieval, ed.
-
Llorenç SOLDEVILA (ed.) (1985): Joan Rols DE CORELLA, Poesia i prosa, Barcelona, Edicions 62 / Edicions
-
València, Editorial Denes; «Colección Calabria-Poesía», núm, 55.
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
El género popular de los "goigs" y Joan Roís de Corella: "La vida de la Sacratíssima Verge Maria i la Oració" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
temáticas y crítico-textuales, en la
exposición que sigue respecto de la importancia de un género de poesía
-
El estudio de la poesía popular catalana ha sido bastante discreto y nació de la
mano de tres de los
-
muerte temprana, los otros dos publicaron una obra que sigue siendo fundamental para el estudio de la poesía
-
Asimismo, el siglo XIX nos ofrece otra edición
fundamental de poesía popular y sus melodías correspondientes
-
Esta obra magna de la poesía popular catalana fue reemprendida por Josep Massó i
La edición es de Manuel
-
Para el interés por la poesía popular catalana durante la Renaixença, Cf.
-
Massó i Muntaner, "La
poesía popular i la Renaixença", Caplletra 5 (1989) pp. 51 -71.
-
, de Josep Romeu i Figueras, centrada en el estudio de la cultura popular y, con
más énfasis, de la poesía
-
Martí de Riquer define la poesía popular como aquella que conocían desde los
grandes señores a los pastores
-
La poesía popular, a pesar de ser anónima, fue compuesta por un autor concreto,
docto o no.
-
popular así: "Aquella poesia que és acceptada realment per la
col·lectivitat, que compleix una funció
-
Una poesia, altrament, que en la seva activitat
transmissora modifica i redueix profundament els textos
-
: "L'escola castellana designa per tradicional
aquesta poesia, diferentment de la denominació de popular
-
Cal
pensar, però, que també en la poesia culta existeix una tradició, una tradició d'escriptura i àdhuc
-
tipus de tradicionalitat
popular innegable i ja establertes les característiques distintives de la poesia
-
Pero todos estos
géneros de poesía popular no se formaron coetáneamente, sino que su aparición corresponde
-
Como hemos podido advertir, Riquer enunciaba, en primer lugar de su clasificación de géneros de poesía
-
19
Pere Boñigas, Cançoner popular català, 1983.
20
Manuel Milà i Fontanals, Observaciones sobre la poesía
-
El heptasílabo, por otro lado, es el metro que caracteriza la poesía popular catalana.
-
sabido, constituyen una de las características definidoras del romancero y, en general, de toda la poesía
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral / Stefano Maria Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cingolani, Stefano M.
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (16
coincidencias encontradas)
-
-
I els estudis sagrats i l'enginy són l'objecte de l'altre nivell, el de la poesia, en el qual la ficció
-
La vulgar poesia és profitosa perquè aparta el perillós oci i perquè presenta casos d'amor-passió que
-
Però la vulgar poesia no va més enllà de l'exemple proporcionat per la faula, no és alhora ficció i vehicle
-
Corella no deixa que la vulgar poesia tingui la possibilitat de conduir-ho a un nivell més elevat de
-
Baixant per l'escala de la noblesa cultural trobem l'afable poesia, és a dir, la poesia llatina.
-
Però, concretament, on està la seva superioritat sobre la vulgar poesia?
-
Des del punt de vista de l'aplicació pràctica, però, l'afable poesia sembla ser senzillament un magatzem
-
La poesia llatina és també un model retòric que s'ha de reconduir més aviat a l'ars dictaminis, com a
-
En la primera etapa de producció de Corella, la de les proses mitològiques, la poesia no és gaire cosa
-
Està perfectament assabentat que la poesia forma part de la categoria filosòfica de l'ètica, ja que sota
-
veritat moral que s'ha de col·locar en el nivell medieval més baix de l'apreciació deis continguts de la poesia
-
Tot i amb això, els tres nivells per ell individualitzats, el de la teologia, el de l'afable poesia ―
-
la poesia en llatí― i el de la vulgar poesia, no interaccionen entre si, perquè Corella i els seus contertulians
-
només conreen la vulgar poesia per omplir les estones d'oci.
-
saber teològic, com les hagiografies es mouen en un nivell de divulgació moral sense ser ni teologia ni poesia
-
que al servei de continguts ben morals, i aquesta no pertany, en si mateixa, ni a la teologia ni a la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
| March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (21
coincidencias encontradas)
-
-
Així, en l'ovidiana poesia de Progmes e Filomena, dins del Parlament en casa de Berenguer Mercader, escriu
-
partida teòric esdevé el punt d'arribada poètic, entre d'altres coses perquè una de les bases de la poesia
-
- 7 -
Un dels motius principals que ha despistat més els possibles interpretadors de la poesia
-
gràcies a l'amabilitat del professor Costanzo Di Girolamo.
48
MARTÍNEZ ROMERO, De poesia
-
per Bernat Fenollar (MARTÍNEZ ROMERO, Variacions, cit., pp. 49-52)
Poema LVII
Ovidiana poesia
-
41-44)
Ovidiana poesia
-
Per tant, allò que trobarem de March en la poesia de Corella no serà doctrina amorosa amb una certa dosi
-
Al capdavall, March ajudava a llegir i a interpretar la poesia de Corella52.
-
O almenys no d'una manera conscient i fonamental, perquè Corella tampoc intentava fer, en la seua poesia
-
MIRALLES, Sobre Les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March, en Ausiàs March: textos i contextos
-
March durant el segle XVI a València, afirmava amb rotunditat:
«si més no entre els valencians, la "poesia
-
I tanmateix la recepció de la seua poesia al Principat en la segona meitat del XV i principis del XVI
-
devia permetre de tenir esperances de trobar una influència igual en la poesia valenciana coetània.
-
mort del gran poeta, i les reflexions sobre els diferents nivells d'adequació i de destinació de la poesia
-
d'aquestes paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia
-
afirmava Fuster, que Corella no va obscurir March, sinó que va acomplir el paper de difusor eficaç de la poesia
-
Ara bé, allò sorprenent és que s'haja deixat al marge del procés d'anàlisi la poesia de Corella, i això
-
poden ser exteriorment i conceptualment més comparables; i, en segon lloc, perquè se suposa que la poesia
-
MARTÍNEZ ROMERO, De poesia i lògica corellana: comentaris a "La mort per amor", en «Estudis Romànics»
-
TURRÓ, "Perché alcun ordint gli habbia ad ésser necessario": la poesia I d'Ausiàs March i la tradició
-
Perquè, al capdavall, la poesia profana de Joan Roís es basa fonamentalment en tres temes: el triomf
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
"Sotsmissió amorosa" de Roís de Corella, amb una postil·la / Eduard J. Verger - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Verger Hervàs, Eduard J.
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
DEYERMOND, Alan (1993), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en: J.
-
MARTÍNEZ, Tomàs (2000), «De poesia i lògica corellana: Comentaris a La mort per amor», Estudis Romànics
-
MARTÍNEZ, Tomàs (2002), «La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad», en: Juan
-
Díaz Martínez (eds.), Iberia cantat: Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela
-
Verger, València, Denes («Colección Calabria-Poesía», 55).
-
poema».
6
Errors d’aquesta mena són molt freqüents en la transmissió manuscrita de la poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
"Amor es tal que, si us obre la porta, / tart s'esdevé que pels altres la tanque": una reinterpretació de la "Tragèdia de Caldesa" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa -- Crítica textual
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (15
coincidencias encontradas)
-
-
L'excitació de l'home té el seu contrapunt —menys habitual en la poesia popular— en la mirra que regallava
-
literària castellana (Masera 1995: 309-322 i 2004; Vasvári 1999), fins ara no s'havia analitzat la
poesia
-
correspondència, és habitual també la presència
de la mare de l'amada (Vasvári 1999: 82), confident en la poesia
-
)
Si bé el comte Arnau no havia tocat a la porta de la vídua per entrar-hi, allò més
habitual en la poesia
-
Si portau dindín,
dormireu ab mi.
(287)
La poesia popular catalana, per tant, recull tan diverses manifestacions
-
moment d'explicar.12
Aquest caràcter més lingüístic que literari és el que trobem, per exemple, en la
poesia
-
DE LA TRAGEDIA DE CALDES A
qui l'ha temptat perquè el corresponga deshonestamente 6 La dona de la poesia
-
aquesta idea en els següents versos del Desengany, a partir de
la imatge bèl·lica que també trobem en la poesia
-
, recull la síntesi teòrica de la dicotomia sobre la
manera d'estimar de les dones que trobem en la poesia
-
Aquesta
sistematització de la poesia amorosa en la lectura al·legòrica del judici de Paris ens
ha de
-
fer pensar en una doble hipòtesi: bé Corella ja havia escrit bona part —si no
tota— de la seua poesia
-
de la seua poètica: el
tancament líric de composicions amb un poema i el reaprofïtament de la seua
poesia
-
Literatura Catalanes, 33), Barcelona, Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, pp. 37-69.
— (2002), «La poesia
-
Estudios sobre
poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago
de Compostela
-
Alacant, Universitat d'Alacant («Biblioteca de Filologia Catalana», 9).
— ed. (2000), Corpus d'antiga poesia
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 73 [Eliminar filtro]
- Martos Sánchez, Josep Lluís 21
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 11
- Guia, Josep, 1947- 6
- Badia, Lola, 1957- 5
- Cingolani, Stefano M. 4
- Cantavella, Rosanna 3
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Alemany Ferrer, Rafael 2
- Annicchiarico, Annamaria 2
- Verger Hervàs, Eduard J. 2
- Casanova, Emili, 1956- 1
- Cocozzella, Peter 1
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 1
- Cristóbal López, V. 1
- López i Quiles, Antoni 1
- Lucero Comas, Lluís 1
- Martín Pascual, Llúcia 1
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 1
- Miralles, Carles 1
- Pellissa Prades, Gemma, 1986- 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- Un ascle en l'edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- UNASCLE EN L'EDICIÓ CRÍTICA DE LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA Josep Lluís Martos Universitat d'Alacant
- universitat, el professor Di Girolamo, en assabentar-se que estava preparant l'edició crítica de la poesia
- Riquer & Badia 1984), ja que se centra en el dolor causat per l'amada, tòpic central de bona part de la poesia
- En la seua recent edició de la poesia de Jordi de Sant Jordi (Fratta 2005: 124) edita en el mateix sentit
- A més a més, on són els altres 37 mots jordians en la poesia corellana?
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (30 coincidencias encontradas)
-
- Sin embargo, antes de la proyección de su pensamiento en poesía, Corella destacaba lo mismo en prosas
- poéticos marcados por otras constantes, como el eje honestidad-deshonestidad, habida cuenta que, en la poesía
- Para la poesía, utilizo Martines Peres (1999). 6 Inicialmente, sin embargo, parece
- . 7 Como bien ha sabido captar Arthur Terry (2000) en su reciente síntesis de la poesía
- BADIA, L. (1988): «'En les baixes antenes de vulgar poesia': Corella, els mites i l'amor», en De Bernat
- CABRÉ, L. (1993): «Apunts sobre la subtilesa en la poesia d'Ausiàs March», en Actes del Novè Col·loqui
- Turró (1995): «'Perché alcun ordine gli habbia ad ésser necessario': la poesia I d'Ausiàs March i la
- DEYERMOND, A. (1993): «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en J.
- Rims i proses, Barcelona, Edicions 62. —— (2000): «De poesia i lògica corellana: comentaris a La
- Estudios sobre la poesía española del siglo XV, Barcelona, Crítica, pp. 1-32.
- pierde en claridad respecto a los agentes del discurso: en la prosa mitológica en catalán (la vulgar poesía
- contextualizar la obra dentro del lenguaje poético coetáneo, se ha intentado otorgar valor autobiográfico a la poesía
- Sólo convenía ojear la prosa sentimental, la poesía de tradición postrovadoresca o la misma poesía de
- De suerte que no podemos, ni debemos, desvincular el estudio de la poesía del de la prosa, puesto que
- del autor como un todo: en más de una ocasión encontraremos en la prosa las claves de lectura de la poesía
- Corella, tachándola de barroca y excesivamente complicada, salvaba explícitamente de la quema a la poesía
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad
- Claramente nos situamos, pues, en el ámbito de la poesía amorosa que cumple con los trámites de la tradición
- La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad Tomàs Martínez Romero Universitat
- Su quehacer literario se articula sobre tres pilares básicos: la poesía, la prosa de asunto profano y
- Y digo a grandes rasgos, porque en esta época aún dedica algún esfuerzo a la poesía amorosa, de la misma
- Ya resulta curioso que la poesía dedicaba a ensalzar el amor honesto hacia Elionor de Flors se escriba
- han alcanzado al estudio interno, de tal manera que a menudo se han realizado afirmaciones sobre la poesía
- comparar-se amb l'herència d'Ausiàs March, que havia mort feia poc». 3 La «vulgar poesia
- » no es, para Corella, simplemente la poesía escrita en catalán, sino más bien la paráfrasis de la alta
- «poesía», es decir, de la producción dé autores del talante de Ovidio o Dante.
- nuestro autor reconoce explícitamente que por encima de todo se sitúa la sacra teología, sólo después la poesía
- y, en último lugar, la vulgar poesía.
- trasladar y amplificar en catalán los textos latinos tiene un camino de ida y vuelta, ya que la vulgar poesía
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- De poesia i lògica corelliana: comentaris a "La mort per amor" / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- "Sotsmissió amorosa": uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana S. XVI
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (17 coincidencias encontradas)
-
- Sens dubte, això és suficient per a demostrar que Sotsmissió amorosa és una rara avis en la poesia corellana
- independentment per Carbonell (1973: 61)—, amb la qual cosa transforma la Sotsmissió amorosa en una poesia
- més, es respecta la divisió semàntica de l'estrofa en dues seccions idèntiques, bastant regular en la poesia
- fet, ha estat per honestedat: «ab onestat matant ma vida morta» (v. 4)/ Com és habitual en la seua poesia
- concupiscibles'» (RODRÍGUEZ RISQUETE, 2033: 261-262). 16 Josep Lluís Martos pi, als impulsos generats per la poesia
- , doncs, com un elogi elevat de la singularitat de l'amada, amb un tòpic que Corella manlleva de la poesia
- Palau sols inclou textos corellans en prosa, perquè aqueix era l'objectiu del seu recull; per a la poesia
- Les rúbriques de la poesia en aquest cançoner valencià indiquen que els antígrafs tampoc no en presentaven
- Aquesta notícia la degué creure encertada Miquel i Planas i encara la recull Martí de Riquer: «Aquesta poesia
- Vicenç BELTRAN (2006): Poesia, escriptura i societat: els camins de March, Castelló / Barcelona, Fundació
- conclusions del qual ens ajudaran a comprendre la poètica corellana i els contextos de producció de la seua poesia
- Lluís CABRÉ i Jaume TORRÓ (1995): "Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessària»: la poesia 1 d'Ausiàs
- Tomàs MARTÍNEZ ROMERO (2000): De poesia i lògica corellana: comentaris a «La mort per amor», «Estudis
- Tomàs MARTÍNEZ ROMERO (2002): La poesia de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad, dins
- Estudios sobre poesía hispánica medieval, ed.
- Llorenç SOLDEVILA (ed.) (1985): Joan Rols DE CORELLA, Poesia i prosa, Barcelona, Edicions 62 / Edicions
- València, Editorial Denes; «Colección Calabria-Poesía», núm, 55.
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- El género popular de los "goigs" y Joan Roís de Corella: "La vida de la Sacratíssima Verge Maria i la Oració" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- temáticas y crítico-textuales, en la exposición que sigue respecto de la importancia de un género de poesía
- El estudio de la poesía popular catalana ha sido bastante discreto y nació de la mano de tres de los
- muerte temprana, los otros dos publicaron una obra que sigue siendo fundamental para el estudio de la poesía
- Asimismo, el siglo XIX nos ofrece otra edición fundamental de poesía popular y sus melodías correspondientes
- Esta obra magna de la poesía popular catalana fue reemprendida por Josep Massó i La edición es de Manuel
- Para el interés por la poesía popular catalana durante la Renaixença, Cf.
- Massó i Muntaner, "La poesía popular i la Renaixença", Caplletra 5 (1989) pp. 51 -71.
- , de Josep Romeu i Figueras, centrada en el estudio de la cultura popular y, con más énfasis, de la poesía
- Martí de Riquer define la poesía popular como aquella que conocían desde los grandes señores a los pastores
- La poesía popular, a pesar de ser anónima, fue compuesta por un autor concreto, docto o no.
- popular así: "Aquella poesia que és acceptada realment per la col·lectivitat, que compleix una funció
- Una poesia, altrament, que en la seva activitat transmissora modifica i redueix profundament els textos
- : "L'escola castellana designa per tradicional aquesta poesia, diferentment de la denominació de popular
- Cal pensar, però, que també en la poesia culta existeix una tradició, una tradició d'escriptura i àdhuc
- tipus de tradicionalitat popular innegable i ja establertes les característiques distintives de la poesia
- Pero todos estos géneros de poesía popular no se formaron coetáneamente, sino que su aparición corresponde
- Como hemos podido advertir, Riquer enunciaba, en primer lugar de su clasificación de géneros de poesía
- 19 Pere Boñigas, Cançoner popular català, 1983. 20 Manuel Milà i Fontanals, Observaciones sobre la poesía
- El heptasílabo, por otro lado, es el metro que caracteriza la poesía popular catalana.
- sabido, constituyen una de las características definidoras del romancero y, en general, de toda la poesía
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral / Stefano Maria Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cingolani, Stefano M.
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (16 coincidencias encontradas)
-
- I els estudis sagrats i l'enginy són l'objecte de l'altre nivell, el de la poesia, en el qual la ficció
- La vulgar poesia és profitosa perquè aparta el perillós oci i perquè presenta casos d'amor-passió que
- Però la vulgar poesia no va més enllà de l'exemple proporcionat per la faula, no és alhora ficció i vehicle
- Corella no deixa que la vulgar poesia tingui la possibilitat de conduir-ho a un nivell més elevat de
- Baixant per l'escala de la noblesa cultural trobem l'afable poesia, és a dir, la poesia llatina.
- Però, concretament, on està la seva superioritat sobre la vulgar poesia?
- Des del punt de vista de l'aplicació pràctica, però, l'afable poesia sembla ser senzillament un magatzem
- La poesia llatina és també un model retòric que s'ha de reconduir més aviat a l'ars dictaminis, com a
- En la primera etapa de producció de Corella, la de les proses mitològiques, la poesia no és gaire cosa
- Està perfectament assabentat que la poesia forma part de la categoria filosòfica de l'ètica, ja que sota
- veritat moral que s'ha de col·locar en el nivell medieval més baix de l'apreciació deis continguts de la poesia
- Tot i amb això, els tres nivells per ell individualitzats, el de la teologia, el de l'afable poesia ―
- la poesia en llatí― i el de la vulgar poesia, no interaccionen entre si, perquè Corella i els seus contertulians
- només conreen la vulgar poesia per omplir les estones d'oci.
- saber teològic, com les hagiografies es mouen en un nivell de divulgació moral sense ser ni teologia ni poesia
- que al servei de continguts ben morals, i aquesta no pertany, en si mateixa, ni a la teologia ni a la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació | March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (21 coincidencias encontradas)
-
- Així, en l'ovidiana poesia de Progmes e Filomena, dins del Parlament en casa de Berenguer Mercader, escriu
- partida teòric esdevé el punt d'arribada poètic, entre d'altres coses perquè una de les bases de la poesia
- - 7 - Un dels motius principals que ha despistat més els possibles interpretadors de la poesia
- gràcies a l'amabilitat del professor Costanzo Di Girolamo. 48 MARTÍNEZ ROMERO, De poesia
- per Bernat Fenollar (MARTÍNEZ ROMERO, Variacions, cit., pp. 49-52) Poema LVII Ovidiana poesia
- 41-44) Ovidiana poesia
- Per tant, allò que trobarem de March en la poesia de Corella no serà doctrina amorosa amb una certa dosi
- Al capdavall, March ajudava a llegir i a interpretar la poesia de Corella52.
- O almenys no d'una manera conscient i fonamental, perquè Corella tampoc intentava fer, en la seua poesia
- MIRALLES, Sobre Les comparacions marines en la poesia d'Ausiàs March, en Ausiàs March: textos i contextos
- March durant el segle XVI a València, afirmava amb rotunditat: «si més no entre els valencians, la "poesia
- I tanmateix la recepció de la seua poesia al Principat en la segona meitat del XV i principis del XVI
- devia permetre de tenir esperances de trobar una influència igual en la poesia valenciana coetània.
- mort del gran poeta, i les reflexions sobre els diferents nivells d'adequació i de destinació de la poesia
- d'aquestes paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia
- afirmava Fuster, que Corella no va obscurir March, sinó que va acomplir el paper de difusor eficaç de la poesia
- Ara bé, allò sorprenent és que s'haja deixat al marge del procés d'anàlisi la poesia de Corella, i això
- poden ser exteriorment i conceptualment més comparables; i, en segon lloc, perquè se suposa que la poesia
- MARTÍNEZ ROMERO, De poesia i lògica corellana: comentaris a "La mort per amor", en «Estudis Romànics»
- TURRÓ, "Perché alcun ordint gli habbia ad ésser necessario": la poesia I d'Ausiàs March i la tradició
- Perquè, al capdavall, la poesia profana de Joan Roís es basa fonamentalment en tres temes: el triomf
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- "Sotsmissió amorosa" de Roís de Corella, amb una postil·la / Eduard J. Verger - Registro bibliográfico
- Autor:
- Verger Hervàs, Eduard J.
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- DEYERMOND, Alan (1993), «Las imágenes del bestiario en la poesía de Joan Roís de Corella», en: J.
- MARTÍNEZ, Tomàs (2000), «De poesia i lògica corellana: Comentaris a La mort per amor», Estudis Romànics
- MARTÍNEZ, Tomàs (2002), «La poesía de Joan Roís de Corella, entre el amor y la honestidad», en: Juan
- Díaz Martínez (eds.), Iberia cantat: Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela
- Verger, València, Denes («Colección Calabria-Poesía», 55).
- poema». 6 Errors d’aquesta mena són molt freqüents en la transmissió manuscrita de la poesia
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- "Amor es tal que, si us obre la porta, / tart s'esdevé que pels altres la tanque": una reinterpretació de la "Tragèdia de Caldesa" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Tragèdia de Caldesa -- Crítica textual
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (15 coincidencias encontradas)
-
- L'excitació de l'home té el seu contrapunt —menys habitual en la poesia popular— en la mirra que regallava
- literària castellana (Masera 1995: 309-322 i 2004; Vasvári 1999), fins ara no s'havia analitzat la poesia
- correspondència, és habitual també la presència de la mare de l'amada (Vasvári 1999: 82), confident en la poesia
- ) Si bé el comte Arnau no havia tocat a la porta de la vídua per entrar-hi, allò més habitual en la poesia
- Si portau dindín, dormireu ab mi. (287) La poesia popular catalana, per tant, recull tan diverses manifestacions
- moment d'explicar.12 Aquest caràcter més lingüístic que literari és el que trobem, per exemple, en la poesia
- DE LA TRAGEDIA DE CALDES A qui l'ha temptat perquè el corresponga deshonestamente 6 La dona de la poesia
- aquesta idea en els següents versos del Desengany, a partir de la imatge bèl·lica que també trobem en la poesia
- , recull la síntesi teòrica de la dicotomia sobre la manera d'estimar de les dones que trobem en la poesia
- Aquesta sistematització de la poesia amorosa en la lectura al·legòrica del judici de Paris ens ha de
- fer pensar en una doble hipòtesi: bé Corella ja havia escrit bona part —si no tota— de la seua poesia
- de la seua poètica: el tancament líric de composicions amb un poema i el reaprofïtament de la seua poesia
- Literatura Catalanes, 33), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 37-69. — (2002), «La poesia
- Estudios sobre poesía hispánica medieval, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela
- Alacant, Universitat d'Alacant («Biblioteca de Filologia Catalana», 9). — ed. (2000), Corpus d'antiga poesia
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Estudio crítico 73 [Eliminar filtro]
- Martos Sánchez, Josep Lluís 21
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 11
- Guia, Josep, 1947- 6
- Badia, Lola, 1957- 5
- Cingolani, Stefano M. 4
- Cantavella, Rosanna 3
- Wittlin, Curt J., 1941- 3
- Alemany Ferrer, Rafael 2
- Annicchiarico, Annamaria 2
- Verger Hervàs, Eduard J. 2
- Casanova, Emili, 1956- 1
- Cocozzella, Peter 1
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 1
- Cristóbal López, V. 1
- López i Quiles, Antoni 1
- Lucero Comas, Lluís 1
- Martín Pascual, Llúcia 1
- Mérida Jiménez, Rafael Manuel 1
- Miralles, Carles 1
- Pellissa Prades, Gemma, 1986- 1