Resultados de búsqueda (3)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Badia, Lola, 1957-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (68
coincidencias encontradas)
-
-
[La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
-
de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
-
l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
-
Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
-
d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
-
; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
-
revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
-
les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
-
reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
-
La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
-
: Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
-
Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
-
De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
-
clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
-
sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
-
La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
-
...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
-
no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
-
El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
-
(que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
-
dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
-
per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
-
l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
Lola Badia
-
l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
-
y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
-
Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
-
«En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
-
Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
-
parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
-
Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
-
És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
-
de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
-
d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
-
Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
-
Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
-
El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
-
32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
-
domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
-
En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
-
De l'«alt estil d'elegant poesia»
Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
-
L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
-
seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
-
fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
-
quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
-
propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
-
potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
-
6
L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
-
fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
-
», «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
-
Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
-
Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
-
d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
-
Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
-
Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
-
anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
-
Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
-
Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
-
Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
-
Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
-
facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
-
Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
-
Concretament, Roig afirma que la poesia
«és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
-
per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
-
del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
-
obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
-
I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
-
sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Texto
- Título:
-
Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 5, tardor de 1988 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (101
coincidencias encontradas)
-
-
Vegeu
altres imitacions de la poesia popular a Ramon PICÓ I
CAMPAMAR, Obra
poètica (Palma-Montserrat,
-
La seva concepció
romàntica de la poesia popular traspua a l’article
Sobre les époques de la
poesia popular
-
Tomàs Aguiló i la poesia
popular, dins J.
-
la Catalunya
nova”.134
Els qui coneixen
el Maragall de l’“Elogi de la paraula” i de
l’“Elogi de la poesia
-
Folguera i finalment no publicada, de la poesia
europea contemporània.
-
Lotman ha fet
unes suggestives valoracions sobre el paper jugat per Maiakovski en
la poesia russa d’aquest
-
Ambdós compartien la devoció pel
futurisme i per la poesia espacial.
-
vers
rus”,248
la qual, subratlla, seria fonamental per a analitzar els registres
metafòrics de la seua poesia
-
Caldria afegir, tot seguit,
que Lotman no empra la noció de “prosa” com a referent negatiu de “poesia
-
que cal posar al descobert, pel que fa a
l’autoria dels textos, és que una part considerable de
la poesia
-
en una carta de T. de C. a Adolf Blanch, datada el
1.er de
febrer de 1873 i publicada, amb el títol Poesia
-
(Hauf, n. 4, p. 74.)
138
Joan FUSTER,
La poesia catalana,
Biblioteca Raixa (Palma de Mallorca,
-
––– 117
––––––––
i sociològic que representen, mai no formaran part de cap
antologia de la poesia
-
Es tracta d’una poesia essencialment
pamfletària al servei, com hem vist, de la causa de la
reacció espanyolista
-
Evidentment, quan
Aribau era petit -durant la Guerra del Francès- la poesia
popular era un patrimoni
-
Algo semejante sucede á la literatura de nuestro siglo, cuya
admiración despierta á los ecos de la poesía
-
cuentos de vellas, los que s’han proposat que el poble cante
pero que no pense, los que no volen que la poesia
-
121
Tot amb tot,
Balaguer no estava pròpiament en contra de la poesia
popular, sinó de l’ús que en feien
-
Mallorca, des de València i des de Barcelona fos
deguda, d’una manera única i més o menys
miraculosa, a la poesia
-
Sí que volia dir,
però, que la poesia popular havia exercit un paper de primer
ordre en el desvetllament
-
Ell mateix, des de
petit, se sentí posseït per aquesta poesia senzilla i
profunda que tenia a tot arreu
-
Encabim sota el
rètol de poesia franquista valenciana de postguerra totes
aquelles manifestacions líriques
-
BEN
INTERESSADA ENTRE LA REALITAT I LA FANTASIA: BLANDÍN DE
CORNUALLA
VICENT MARTÍNEZ
LA POESIA
-
VALENCIANISME A
CASTELLÓ EN EL SEGON DECENNI DEL SEGLE XX
JOAN-RAFAEL RAMOS I ALFAJARÍN
POESIA
-
per a
ell, com més tard per al seu bon amic Marià
Aguiló -bastants anys més jove que Quadrado-, la
poesia
-
Cuando los
sabios cierran su entrada á alguna vena de poesía ya
perdida dilata esta su corriente sobre
-
Romancerillo, caldria tenir ben en
compte que el 1843, ben abans de l’aparició de les
Observaciones sobre
la poesía
-
popular i de la restauració dels
Jocs Florals, Milà publicà al diari “La
Verdad” una imitació de la poesia
-
romanços” de
l’antologia Los trobadors
nous, el 1858,84
i que Marià Aguiló s’inspirà directament
en la poesia
-
, “Romanç fet a imitació de la
poesia popular-vulgar catalana de mitjan segle XVII”, premiat
el 1866,87
-
autor de treballs publicats i
inèdits sobre la rondallística i la
cançó de Mallorca,93
que imità la poesia
-
lo pas al
carro del progres”.118
Un altre
comediògraf liberal, Conrad Coure, féu les lloances
de la poesia
-
En el que ell mateix anomenava “breus consideracions sobre la poesia
popular”, tractava dels cants trets
-
-S’ignora donchs qui va fer aquesta primitiva
poesía, perqué no es obra del home, sino de la
nació que
-
Mariano),
-quienes por igual manera y á la vez daban culto á
las dos deidades hermanas, la poesia escrita
-
y la poesía
tradicional de nuestra patria, tan rica esta en leyenda y en cantos
populares-, soltando
-
També va
tenir gran passió per la poesia i establí el 20 de
febrer de 1393 les festes de la Gaia Ciència
-
I en l’Elogi de la poesia (ibid. 669): “Poesia és l’art de la
paraula...”
-
.126
NAIXENÇA DE NOVES
CANÇONS POPULARS
Mentre hom
discutia sobre si les imitacions de la poesia
-
106
i sobretot el de Jacint Verdaguer, col·laborador important
d’Aguiló i de Milà, que considerava la poesia
-
loqui Internacional de Llengua i Literatura
Catalanes” (Montserrat, 1980), 287-324; Marià Aguiló i la poesia
-
Quadrado i amb Tomàs
Aguiló, se sumà al cor dels addictes a la poesia
popular, de la qual recolliria
-
I començant les comparacions de la
poesia popular catalana amb la d’altres països -que en
un moment determinat
-
europeus” que cap altre dels
seus col·legues, en l’edició d’un primer
recull, les Observaciones sobre la poesía
-
(Gavaldà, n. 14, p. 126.)
245
“Poesia i creació no són més
que una sola cosa.
-
joventut, com
a príncep hereu, la seva cancelleria i la seva escriptura;
Aramon, els seus contactes amb la poesia
-
(Massot, n. 28, p. 60.)
75
Vegeu Marià Aguiló i la poesia
popular, 317-318.
-
(Massot, n. 30, p. 60.)
77
Observaciones sobre la poesía
popular con muestras de romances catalanes
-
Manuel
Milá, del Romancerillo
Catalan, precedido de unas observaciones sobre la poesía
popular, servicio
-
Al discurs
presidencial als Jocs Florals de 1887, Collell invitava els joves a
sadollar-se
“de poesía
-
Sota l’imperi de Foix,
Salvat ha pogut, si més no, institucionalitzar aquella part
de la seua poesia
-
nova /
be la sentiréu cantar (Corranda)”, considerada pel
jurat com
“un veritable y perfet model de
poesia
-
La poesia popular,
d’altra banda, tingué un paper considerable en la
literatura jocfloralesca, com a
-
L’interès per la poesia popular no
s’acabà amb el segle XIX, sinó que
continuà influint durant el modernisme
-
Josep Massot i Muntaner:
La poesia popular i la
Renaixença
From the second
third of the 19th century
-
–––––––– 50
––––––––
–––––––– 51
––––––––
LA POESIA POPULAR I LA
-
l’embadaliment
que molts catalans sentien pel duc de Rivas i per Zorrilla,
exposà la teoria que la poesia
-
nostra ha compost una pila de cançons
inimitables, qui sab de cor y les canta que enterneix; era la
Poesía
-
–––––––– 109
––––––––
POESIA FRANQUISTA VALENCIANA
(1939-1943)
SANTI
CORTÉS/ANNA
-
CATALUNYA
CONSIDERACIONS
PRÈVIES
Tot i haver-se
parlat, de vegades, de l’existència de poesia
-
Però Quadrado no es limita a aquesta poesia
“menor”, sinó que tot seguit passa a les
“cançons llargues
-
inculto, como una armonia que á deshora se levanta donde
menos se esperaba, como esos rayos fugitivos de poesía
-
la
d’aquells, y no cuidantse cap mica del fondo, com si la idea,
com si’l pensament no fossen res en poesia
-
TEMÀTICA
En els papers que
examinem predominen -com en el cas de la poesia feixista espanyola-
els
-
Religió, Anticomunisme, etc.,226
però les circumstàncies concretes que envoltaren
l’aparició de la poesia
-
directament relacionats amb València i amb la
restauració de les seues tradicionals festes del foc i de la
poesia
-
Així doncs,
dins el ternari específicament valencià, els grans
assumptes tractats per la poesia jocfloralesca
-
explicar la Renaixença ab una imatje
més brillant que vertadera, per una mena
d’aparició maravellosa de la poesía
-
una veritat aplicat al eminent apóstol de la llengua
nostrada, á qui corprengué com á ningú
la humil poesía
-
May oblidará la
nostra lo molt qu’en aquest ram de poesía li deu;
emperó la apatia del seu carácter,
-
La poesía popular,
donchs, escampada per sos dos herauts capdalts, en Milá y
l’Aguiló, entrá com vigorosa
-
En aquesta
minimització del paper d’Aguiló i en
l’endarreriment de la data a partir de la qual la poesia
-
Romancerillo catalán, “que
tanto ha contribuido á que se estudiara más que lo
habia sido hasta entónces la poesía
-
poderosamente ha influido en que volviera á cultivarse,
-ojalá fuera siempre con acierto-, entre nosotros dicha
poesía
-
“Molt sovint -ha resumit amb encert
Josep M. de Casacuberta- la imitació de la poesia
tradicional pel
-
Catalunya, Catalunya”, com la primera
versió d’Els
segadors transcrita per ell.112
ELOGIS DE LA POESIA
-
(Martínez, n. 6, p. 41.)
10
Dichtung und Wahrheit (un poema no escrito),
“Poesía”, 29 (1988),
p
-
mas exacto con el de lemosin, hablaron y hablan
todavía tantos eminentes poetas.”79
LA POESIA
-
“Siguieron tiempos en que los
más exquisitos primores de la poesía popular se
hubieran tornado por faltar
-
falsamente severo de los franceses, se debe el
haber, por la vez primera, buscado el oro puro de la poesía
-
Percy fué el
primer colector moderno en sus Restos de la antigua poesía
inglesa.
-
género
histórico por él inventado: en tales composiciones
debe buscarse el verdadero cultivo de la poesía
-
que sigui, que no estigui espressat ab senzillesa; y que no
oblidin la máxima de Fauriel, de que la poesía
-
á voltas fins
intelectual, superior á las classes mes instruidas (...).-
Y’ls hi diría que aquesta poesía
-
duptarho, al amor á las
lletras y á la terra de Catalunya, en qué
ningú’m guanya.”119
CRÍTIQUES A LA
POESIA
-
través de Marià Aguiló, a través de
Milà i Fontanals o d’una manera
independent,113
el tresor de la poesia
-
Briz que
“procuren bien
formarse con buenos modelos clásicos y sobre todo con el
estudio de nuestra poesía
-
“La
poesia popular -continuava-, tendra y senzilla, ha sigut
sempre’l punt vers hont havem dirigit nostre
-
Frederic Soler no volia simplement imitar la poesia popular,
sinó adreçar-se al poble, “que ab poch cap
-
, tractaren dels orígens de la
Renaixença, reprengueren també la qüestió
del paper que hi tingué la poesia
-
desvetllament de la literatura catalana al segle XIX52
i fins i tot cregué veure ressons instintius de la poesia
-
espagnol par
exemple.”54
En canvi, Manuel
de Montoliu, que reconeix àmpliament la influència de
la poesia
-
, cau en una exageració, potser més
greu que la del seu col·lega [Mario Casella], quan
sosté que la poesia
-
Aribau escrivia la seva
Oda no coneixien les velles
cançons de la terra ni tenien noció de què era
la poesia
-
altres diaris o revistes
on col·laborà Aribau, no trobem ni el més lleu
indici de la coneixença de la poesia
-
L’HUMUS DE LA
POESIA POPULAR
-
En iniciar-se els
Jocs Florals de Barcelona, doncs, el dia 1 de maig de 1859, la
poesia popular ja hi
-
orquesta
del Excel-lentíssim Ajuntament”.81
Des d’un
primer moment, d’altra banda, les imitacions de la poesia
-
i com Manuel de Montoliu mateix- la
influència decisiva del Romancerillo:
«Esta revelación de la
poesía
-
Santi Cortés / Anna
Catalunya: Poesia franquista
valenciana (1939-1943)
This paper analyzes
the Francoist
-
seua intensitat expressiva, de la seua enorme
càrrega de suggestió, fonamental per a tota
autèntica poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 3, tardor de 1988 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (7
coincidencias encontradas)
-
-
146
Realment, la poesia trobadoresca dedica molt poc interés a
les paraules
-
composició versificada (en apariats heptasil·làbics), es
desmarquen tant de la poesia
-
Un dels temes més interessants que afecta la
transmissió de la poesia de cançoner és
-
del refrany al cançoner de 1562 ens confirma, doncs, en la
tradicionalitat d’aquesta poesia
-
Cal tenir en compte que cada poesia ocupa,
únicament, la part superior de la pàgina del
-
Llorente, a més, tracta la poesia com a sagrari de
la llengua “llemosina”.
-
de 1877:
“Hay una diferencia completa entre los que
utilizamos la poesía
- Formatos:
-
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- "En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor / Lola Badia - Registro bibliográfico
- Autor:
- Badia, Lola, 1957-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (68 coincidencias encontradas)
-
- [La poesia, en efecte, que els descurats i els ignorants deixen de banda, és una mena de fervor de trobar
- de les Heroides 18, Leander Heroni i 19, Hero Leandro, semblen tan allunyats del text de la nostra «poesia
- l'Hel·lespont inclosa als versos 258-63 de la tercera Geòrgica virgiliana tingui algun paper en la «poesia
- Enrique de Villena prenia al peu de la lletra que la poesia era un vehicle privilegiat del saber i creia
- d'aquest mite, va dedicar el primer llibre del seu tractat a proclamar novament les excel·lències de la poesia
- ; per a ell la poesia deixa de ser entusiàsticament a la manera de Boccaccio la ficció que embolcalla
- revolució teòrica; els accessus dels auctores des del segle XII insisteixen que, a l'hora de classificar la poesia
- les sçiençies, sacra Teulogia, devallant, ab delitos estudi, en los florits e verts camps de afable poesia
- reposat sçilençi, estendre les candides veles, ab plaent exercici, en les baixes antenes de vulgar poesia
- La teologia, reina dels sabers, es distingeix clarament de la poesia
- : Corella «davalla» de l'una a l'altra, però ho fa «estudiant amb delit»; senyal que la poesia, tot i
- Encara és possible, però, introduir una nova distinció; la «poesia» no és el mateix que la «vulgar poesia
- De fet, la «poesia» en el nostre context, remet a les Metamorfosis ovidianes, i la «vulgar poesia»
- clàssiques és entès com un «trencament del silenci» que evita l'oci; és el lloc comú de l'exercici de la poesia
- sanitosa manera de «squivar ociositat», que Bernat Metge, per ordre del rei, atribuïa a la composició de poesia
- La jerarquització descrita no rebaixa, però, l'exaltació de la «vulgar poesia», la qual sempre es relaciona
- ...lo delit gran que la mia penssa... ateny llegint l'alt estil de vostra elegant poesia
- no oblidem, però, que el nostre autor, com he reportat a l'apartat anterior, usa el terme marcat de «poesia
- El mot «poesia» hi designa el relat de la faula que ha escrit ell mateix imitant la manera de Corella
- (que li sembla magistral); la «poesia» en qüestió és qualificada concretament de «fingida visió»
- dóna la seva aprovació a la prosa del col·lega, que queda així assimilada a l'«alt estil d'elegant poesia
- per Enone (esmentada al v. 196 de l'Heroida 17) pot fer creure, tanmateix, que darrera de la nostra «poesia
- l'apartat II com a introducció a la qüestió que proposo: la diferència entre les accepcions dels termes poesia
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor Lola Badia
- l'embolcall, enlluernador del seu estil, que nosaltres anomenem de prosa i que ell considerava «de vulgar poesia
- y prosaicas del fecundo valenciano Joan Roig de Corella, única estrella que en el cielo de nuestra poesía
- Como que no presenta nuestra poesía endecasílabos como aquellos, ni son frecuentes en aquel tiempo en
- «En les baixes antenes de vulgar poesia»: Corella, els mites i l'amor
- Els representants de la poesia dramàtica no són anomenats, potser perquè el model llatí, Sèneca (¿i per
- parlament de la reina Hècuba al primer acte de les Troades senequianes per a començar a entendre la nostra «poesia
- Caldria afegir aquí tan sols alguna observació a propòsit de l'originalitat de la lletra de la «poesia
- És evident que aquesta distinció parteix d'una idea de poesia postromàntica que valora l'originalitat
- de Carles Riba a Jordi Rubió i Balaguer6, ha aplicat durant aquest segle el seu propi concepte de poesia
- d'iniciar una discussió sobre aquesta qüestió general, però és sabut que la baixa Edat Mitjana no coneix la poesia
- Per a la negació vicentina, d'estricta ortodòxia tomista, d'aplicar l'exegesi bíblica a la poesia, vegeu
- Corella es complau àmpliament en el tema, sobretot en la part de la «poesia» que sembla més original,
- El to apocalíptic que s'insinua al final de La història d'Hero i Leànder és el que domina la «poesia
- 32 d'Obra profana, enumera els trets d'estil que objectivament constitueixen l'«alt estil d'elegant poesia
- domini de la tècnica que permet dur a terme aquesta transformació del vulgar en llengua digna de la poesia
- En la nostra «poesia», Andròmaca no amaga Astianacres a la tomba del seu pare per intentar inútilment
- De l'«alt estil d'elegant poesia» Hi ha almenys dos autors del XV valencià que, segons com ens
- L'entusiasme boccaccesc del nostre autor per la poesia, doncs, se'ns va matisant profundament.
- seriosament l'adopció de la «valenciana prosa» per a escrits espirituals, més o menys desvinculats de la «poesia
- fa pensar en una categorització a part de la prosa d'art, que salta de les «baixes antenes de vulgar poesia
- quefer literari del maleïdor de Caldesa: la descripció de determinats mecanismes de lectura de la «poesia
- propagandista del tres-cents del valor intel·lectual i artístic de les faules dels poetes, defineix la poesia
- potser d'un dels pezzi di bravura més reeixits del nostre autor, ja que el «seu alt estil d'elegant poesia
- 6 L'autoritat de Riba ha aprofundit el divorci entre la poesia i la prosa de Corella pel simple fet
- fonamentar el que dic a propòsit de Rubió i Balaguer, remeto als epígrafs «Concepte i definicions de poesia
- », «Concepte de la poesia en Ausiàs March», «Un classicista català defineix la poesia» i «Termes savis
- Rubió i Balaguer es mostra dur amb el Corella prosista i elogia, en canvi, la novetat de la seva poesia
- Després de la breu «poesia» de Lluís de Castellví sobre les aberracions de Pasífae, passada ja gran part
- d'anar introduint matisos al tema inicial, que sovint són suggerits per la naturalesa mateixa de la «poesia
- Aquests tres noms no són més que un petit detall de la profunda reelaboració del mite present en la «poesia
- Justament ha fet notar Riquer la singularitat dels versos estramps que Corella intercala en aquesta «poesia
- anys que Dante havia explicat amb voluntat didàctica les mateixes coses que Corella a propòsit de la poesia
- Així doncs, cal retenir que el nostre autor segueix la línia de l'exaltació de la poesia rellançada per
- Tractant-se de poesia tan sols basta «la fi per la qual se diu expondre».
- Blüher no tingui notícia, en el seu llibre fonamental Séneca en España (Madrid: Gredos, 1983), de la «poesia
- Per a la identificació de la poesia (i, més àmpliament, de la literatura) amb la moral a la tardor medieval
- facecial», que aparentment reconeix com a única autoritat la Bíblia (lliçó de Salomó): no li parleu de «poesia
- Val a dir que el terme «poesia» no remet entre els escriptors del XV de la corda de Sant Vicent o Roig
- Concretament, Roig afirma que la poesia «és ficta falsia, com Çent Novelles als hohents belles»14 i
- per un repertori bastant més ampli de tries culturals que giren entorn de la valoració que mereix la «poesia
- del nostre autor respon, com la maniobra contrària de Roig, a un credo literari: si Roig fugia de la «poesia
- obligat a prescindir dels enllaços), per tal d'estar a l'altura de la magnitud de la doctrina que la «poesia
- I és que prendre en consideració la «poesia» comporta inevitablement el problema d'interpretar-la en
- sobre la «celsitud» de la seva «valenciana prosa», pròpia de qui es llença a la palestra de la «vulgar poesia
- Formatos:
-
Resultado número:2 Texto
- Título:
- Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 5, tardor de 1988 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (101 coincidencias encontradas)
-
- Vegeu altres imitacions de la poesia popular a Ramon PICÓ I CAMPAMAR, Obra poètica (Palma-Montserrat,
- La seva concepció romàntica de la poesia popular traspua a l’article Sobre les époques de la poesia popular
- Tomàs Aguiló i la poesia popular, dins J.
- la Catalunya nova”.134 Els qui coneixen el Maragall de l’“Elogi de la paraula” i de l’“Elogi de la poesia
- Folguera i finalment no publicada, de la poesia europea contemporània.
- Lotman ha fet unes suggestives valoracions sobre el paper jugat per Maiakovski en la poesia russa d’aquest
- Ambdós compartien la devoció pel futurisme i per la poesia espacial.
- vers rus”,248 la qual, subratlla, seria fonamental per a analitzar els registres metafòrics de la seua poesia
- Caldria afegir, tot seguit, que Lotman no empra la noció de “prosa” com a referent negatiu de “poesia
- que cal posar al descobert, pel que fa a l’autoria dels textos, és que una part considerable de la poesia
- en una carta de T. de C. a Adolf Blanch, datada el 1.er de febrer de 1873 i publicada, amb el títol Poesia
- (Hauf, n. 4, p. 74.) 138 Joan FUSTER, La poesia catalana, Biblioteca Raixa (Palma de Mallorca,
- ––– 117 –––––––– i sociològic que representen, mai no formaran part de cap antologia de la poesia
- Es tracta d’una poesia essencialment pamfletària al servei, com hem vist, de la causa de la reacció espanyolista
- Evidentment, quan Aribau era petit -durant la Guerra del Francès- la poesia popular era un patrimoni
- Algo semejante sucede á la literatura de nuestro siglo, cuya admiración despierta á los ecos de la poesía
- cuentos de vellas, los que s’han proposat que el poble cante pero que no pense, los que no volen que la poesia
- 121 Tot amb tot, Balaguer no estava pròpiament en contra de la poesia popular, sinó de l’ús que en feien
- Mallorca, des de València i des de Barcelona fos deguda, d’una manera única i més o menys miraculosa, a la poesia
- Sí que volia dir, però, que la poesia popular havia exercit un paper de primer ordre en el desvetllament
- Ell mateix, des de petit, se sentí posseït per aquesta poesia senzilla i profunda que tenia a tot arreu
- Encabim sota el rètol de poesia franquista valenciana de postguerra totes aquelles manifestacions líriques
- BEN INTERESSADA ENTRE LA REALITAT I LA FANTASIA: BLANDÍN DE CORNUALLA VICENT MARTÍNEZ LA POESIA
- VALENCIANISME A CASTELLÓ EN EL SEGON DECENNI DEL SEGLE XX JOAN-RAFAEL RAMOS I ALFAJARÍN POESIA
- per a ell, com més tard per al seu bon amic Marià Aguiló -bastants anys més jove que Quadrado-, la poesia
- Cuando los sabios cierran su entrada á alguna vena de poesía ya perdida dilata esta su corriente sobre
- Romancerillo, caldria tenir ben en compte que el 1843, ben abans de l’aparició de les Observaciones sobre la poesía
- popular i de la restauració dels Jocs Florals, Milà publicà al diari “La Verdad” una imitació de la poesia
- romanços” de l’antologia Los trobadors nous, el 1858,84 i que Marià Aguiló s’inspirà directament en la poesia
- , “Romanç fet a imitació de la poesia popular-vulgar catalana de mitjan segle XVII”, premiat el 1866,87
- autor de treballs publicats i inèdits sobre la rondallística i la cançó de Mallorca,93 que imità la poesia
- lo pas al carro del progres”.118 Un altre comediògraf liberal, Conrad Coure, féu les lloances de la poesia
- En el que ell mateix anomenava “breus consideracions sobre la poesia popular”, tractava dels cants trets
- -S’ignora donchs qui va fer aquesta primitiva poesía, perqué no es obra del home, sino de la nació que
- Mariano), -quienes por igual manera y á la vez daban culto á las dos deidades hermanas, la poesia escrita
- y la poesía tradicional de nuestra patria, tan rica esta en leyenda y en cantos populares-, soltando
- També va tenir gran passió per la poesia i establí el 20 de febrer de 1393 les festes de la Gaia Ciència
- I en l’Elogi de la poesia (ibid. 669): “Poesia és l’art de la paraula...”
- .126 NAIXENÇA DE NOVES CANÇONS POPULARS Mentre hom discutia sobre si les imitacions de la poesia
- 106 i sobretot el de Jacint Verdaguer, col·laborador important d’Aguiló i de Milà, que considerava la poesia
- loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes” (Montserrat, 1980), 287-324; Marià Aguiló i la poesia
- Quadrado i amb Tomàs Aguiló, se sumà al cor dels addictes a la poesia popular, de la qual recolliria
- I començant les comparacions de la poesia popular catalana amb la d’altres països -que en un moment determinat
- europeus” que cap altre dels seus col·legues, en l’edició d’un primer recull, les Observaciones sobre la poesía
- (Gavaldà, n. 14, p. 126.) 245 “Poesia i creació no són més que una sola cosa.
- joventut, com a príncep hereu, la seva cancelleria i la seva escriptura; Aramon, els seus contactes amb la poesia
- (Massot, n. 28, p. 60.) 75 Vegeu Marià Aguiló i la poesia popular, 317-318.
- (Massot, n. 30, p. 60.) 77 Observaciones sobre la poesía popular con muestras de romances catalanes
- Manuel Milá, del Romancerillo Catalan, precedido de unas observaciones sobre la poesía popular, servicio
- Al discurs presidencial als Jocs Florals de 1887, Collell invitava els joves a sadollar-se “de poesía
- Sota l’imperi de Foix, Salvat ha pogut, si més no, institucionalitzar aquella part de la seua poesia
- nova / be la sentiréu cantar (Corranda)”, considerada pel jurat com “un veritable y perfet model de poesia
- La poesia popular, d’altra banda, tingué un paper considerable en la literatura jocfloralesca, com a
- L’interès per la poesia popular no s’acabà amb el segle XIX, sinó que continuà influint durant el modernisme
- Josep Massot i Muntaner: La poesia popular i la Renaixença From the second third of the 19th century
- –––––––– 50 –––––––– –––––––– 51 –––––––– LA POESIA POPULAR I LA
- l’embadaliment que molts catalans sentien pel duc de Rivas i per Zorrilla, exposà la teoria que la poesia
- nostra ha compost una pila de cançons inimitables, qui sab de cor y les canta que enterneix; era la Poesía
- –––––––– 109 –––––––– POESIA FRANQUISTA VALENCIANA (1939-1943) SANTI CORTÉS/ANNA
- CATALUNYA CONSIDERACIONS PRÈVIES Tot i haver-se parlat, de vegades, de l’existència de poesia
- Però Quadrado no es limita a aquesta poesia “menor”, sinó que tot seguit passa a les “cançons llargues
- inculto, como una armonia que á deshora se levanta donde menos se esperaba, como esos rayos fugitivos de poesía
- la d’aquells, y no cuidantse cap mica del fondo, com si la idea, com si’l pensament no fossen res en poesia
- TEMÀTICA En els papers que examinem predominen -com en el cas de la poesia feixista espanyola- els
- Religió, Anticomunisme, etc.,226 però les circumstàncies concretes que envoltaren l’aparició de la poesia
- directament relacionats amb València i amb la restauració de les seues tradicionals festes del foc i de la poesia
- Així doncs, dins el ternari específicament valencià, els grans assumptes tractats per la poesia jocfloralesca
- explicar la Renaixença ab una imatje més brillant que vertadera, per una mena d’aparició maravellosa de la poesía
- una veritat aplicat al eminent apóstol de la llengua nostrada, á qui corprengué com á ningú la humil poesía
- May oblidará la nostra lo molt qu’en aquest ram de poesía li deu; emperó la apatia del seu carácter,
- La poesía popular, donchs, escampada per sos dos herauts capdalts, en Milá y l’Aguiló, entrá com vigorosa
- En aquesta minimització del paper d’Aguiló i en l’endarreriment de la data a partir de la qual la poesia
- Romancerillo catalán, “que tanto ha contribuido á que se estudiara más que lo habia sido hasta entónces la poesía
- poderosamente ha influido en que volviera á cultivarse, -ojalá fuera siempre con acierto-, entre nosotros dicha poesía
- “Molt sovint -ha resumit amb encert Josep M. de Casacuberta- la imitació de la poesia tradicional pel
- Catalunya, Catalunya”, com la primera versió d’Els segadors transcrita per ell.112 ELOGIS DE LA POESIA
- (Martínez, n. 6, p. 41.) 10 Dichtung und Wahrheit (un poema no escrito), “Poesía”, 29 (1988), p
- mas exacto con el de lemosin, hablaron y hablan todavía tantos eminentes poetas.”79 LA POESIA
- “Siguieron tiempos en que los más exquisitos primores de la poesía popular se hubieran tornado por faltar
- falsamente severo de los franceses, se debe el haber, por la vez primera, buscado el oro puro de la poesía
- Percy fué el primer colector moderno en sus Restos de la antigua poesía inglesa.
- género histórico por él inventado: en tales composiciones debe buscarse el verdadero cultivo de la poesía
- que sigui, que no estigui espressat ab senzillesa; y que no oblidin la máxima de Fauriel, de que la poesía
- á voltas fins intelectual, superior á las classes mes instruidas (...).- Y’ls hi diría que aquesta poesía
- duptarho, al amor á las lletras y á la terra de Catalunya, en qué ningú’m guanya.”119 CRÍTIQUES A LA POESIA
- través de Marià Aguiló, a través de Milà i Fontanals o d’una manera independent,113 el tresor de la poesia
- Briz que “procuren bien formarse con buenos modelos clásicos y sobre todo con el estudio de nuestra poesía
- “La poesia popular -continuava-, tendra y senzilla, ha sigut sempre’l punt vers hont havem dirigit nostre
- Frederic Soler no volia simplement imitar la poesia popular, sinó adreçar-se al poble, “que ab poch cap
- , tractaren dels orígens de la Renaixença, reprengueren també la qüestió del paper que hi tingué la poesia
- desvetllament de la literatura catalana al segle XIX52 i fins i tot cregué veure ressons instintius de la poesia
- espagnol par exemple.”54 En canvi, Manuel de Montoliu, que reconeix àmpliament la influència de la poesia
- , cau en una exageració, potser més greu que la del seu col·lega [Mario Casella], quan sosté que la poesia
- Aribau escrivia la seva Oda no coneixien les velles cançons de la terra ni tenien noció de què era la poesia
- altres diaris o revistes on col·laborà Aribau, no trobem ni el més lleu indici de la coneixença de la poesia
- L’HUMUS DE LA POESIA POPULAR
- En iniciar-se els Jocs Florals de Barcelona, doncs, el dia 1 de maig de 1859, la poesia popular ja hi
- orquesta del Excel-lentíssim Ajuntament”.81 Des d’un primer moment, d’altra banda, les imitacions de la poesia
- i com Manuel de Montoliu mateix- la influència decisiva del Romancerillo: «Esta revelación de la poesía
- Santi Cortés / Anna Catalunya: Poesia franquista valenciana (1939-1943) This paper analyzes the Francoist
- seua intensitat expressiva, de la seua enorme càrrega de suggestió, fonamental per a tota autèntica poesia
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 3, tardor de 1988 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (7 coincidencias encontradas)
-
- 146 Realment, la poesia trobadoresca dedica molt poc interés a les paraules
- composició versificada (en apariats heptasil·làbics), es desmarquen tant de la poesia
- Un dels temes més interessants que afecta la transmissió de la poesia de cançoner és
- del refrany al cançoner de 1562 ens confirma, doncs, en la tradicionalitat d’aquesta poesia
- Cal tenir en compte que cada poesia ocupa, únicament, la part superior de la pàgina del
- Llorente, a més, tracta la poesia com a sagrari de la llengua “llemosina”.
- de 1877: “Hay una diferencia completa entre los que utilizamos la poesía
- Formatos: