Resultados de búsqueda (6)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc : poesia i oralitat en la literatura culta - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Beltrán Llavador, Rafael
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
El conjur d'Eliseu al «Tirant lo
Blanc»: poesia i oralitat en la literatura culta1
Rafael Beltran
-
El conjur d'Eliseu al
«Tirant lo Blanc»: poesia i oralitat en la literatura
culta
-
Dissortadament,
del naufragi en el silenci del temps que pateix la poesia popular
medieval catalana,
-
Cerverí de Girona, cent anys després, imita
conscientment l'estil popular i la poesia tradicional en
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Texto
- Título:
-
Introducció a "Cavalls a l'alba: (obra poètica)" de Lluís Alpera / per Arthur Terry - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Terry, Arthur, 1927-2004
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Lluís Alpera
Visitar sitio web
| Poesia catalana contemporània
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- Poesia catalana S.XIX,S.XX
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (61
coincidencias encontradas)
-
-
En canvi, el
missatge que sorgeix d'aquest primer grup de poemes queda ben clar,
a saber, que la poesia
-
I
en el pròxim poema, la poesia, tot mirant cap al passat,
intentarà omplir el buit que seguirà la mort
-
Aquests poemes que
s'ocupen de la poesia són un senyal de la reflexivitat
creixent del llibre com a conjunt
-
Un altre senyal __tot i que no
significa res de nou en Alpera__ és la
tendència a reflectir sobre la poesia
-
I en «El sol del teu
país» __una poesia
commovedora adreçada a la seva mare__ la violència
del sexe queda
-
el conduiran a l'atac final i la
consecució feliç del laberint
amorós.22
Així, en la
segona poesia
-
I en la
pròxima poesia, adreçada a una dona, els nens
són associats amb el seu cos:
Dins una plèiade
-
punyent aquest poema és la consciència que un tal
estat de coses mai no podria succeir; ni tan sols la poesia
-
I vers el
final de la seqüència, els seus dubtes entorn de la
força de la poesia semblen arribar a un
-
En la poesia anterior, havia demanat, amb una
confiança aparent:
«On és
l'origen del doll,/ la veu
-
dir que la dona queda implicada
dins la idea d'Ítaca, quelcom que ajuntaria dos fils
essencials de la poesia
-
I, igual com el poema
adreçat a la dona, per bé que amb més
franquesa, la poesia acaba amb una nota d'exultació
-
com un
acte de desafiament als seus crítics, i en part com a senyal
que una primera etapa de la seva poesia
-
separa els mots de
l'experiència, ara, en tant que s'aparta de l'amor, hi ha
una nova confiança en la poesia
-
En aquesta poesia
en concret, la seva visió li falla: l'erotisme que era vist
com un mitjà d'accés a
-
III
L'emperadriu
de l'Orient (1992) assenyala el començament d'una fase
nova dins la poesia d'Alpera
-
constant sobre el sentit de l'exili i del retorn, i
sobre les possibilitats de continuar escrivint poesia
-
Una poesia commovedora dirigida
al seu fill comença:
«Deixeu-me
romandre amb els meus./ Viatger infatigable
-
Quant a les
possibilitats de la poesia, són vistes ara en uns termes
fins a cert punt emmudits, no com
-
de l'amor i
del sexe», torna a dedicar-se a l'amor d'una manera que
continuarà explorant en la se va poesia
-
I en la poesia que segueix,
la «petita pàtria» de l'amistat és
ocasió d'una esperança nova __una esperança
-
construït, i això
hauria de recordar-nos una altra observació d'Alpera:
«el que calia era escriure poesia
-
I en la poesia següent __«Com dos
espills antics i solemnes...»__ l'atracció
irresistible de la memòria
-
El simbolisme ja no és
suficient: com escriu dins una poesia de la pròxima
secció («No cal anar...»):
-
un
sentit progressiu i plenament històric: d'incorporarnos
d'una manera efectiva i ràpida a la nova poesia
-
urgeix és inscriure's __com més aviat
millor__
en aquesta tasca col·lectiva i cívica tractant de fer
una poesia
-
Por eso, mucha de la poesía
que se escribe entre nosotros carece de esa raíz
última de necesidad que
-
La Magrana, Barcelona, 1992, p. 102.
5
Enric Balaguer,
La poesia valenciana entre 1962 i 1974.
-
Antologia, p. 104.
9
Lluís
Alpera, Talaia de migjorn (Poesia catalana del segle XX),
(Barcelona
-
foc.10
A vegades, aquest
«foc» torna a entrar a la seva vida gairebé a
contracor, com en la poesia
-
Aquest, al seu torn, és associat amb la
«darrera màgia»: els «odres antics»
__les
fonts de la poesia
-
Alhora
l'espontaneïtat («el vers dictat») i la
reflexió, en altres mots, són necessàries per
a la bona poesia
-
Ja hem vist fins a quin punt l'amor depèn del
patiment col·lectiu; en la primera poesia del grup
també
-
seu contingut va
des de la denúncia feroç de la mort de Che Guevara
(«In memoriam») fins a l'única poesia
-
primera
d'aquestes, el paisatge nord-americà es combina amb una
reflexió aguda sobre la natura de la poesia
-
quelcom d'inesperat: hi ha una al·lusió
a Cavafis, que ha immortalitzat l'Alexandre en la seva
pròpia poesia
-
Així, al
capdavall, es fa que Alexandre revisqui mitjançant la
força de la poesia, quelcom que sobreviurà
-
La força de
la poesia és també el tema de l'últim poema de
la sèrie que visualitza el poeta que torna
-
(Aquesta
fe en la força de la poesia s'afirma un cop més en
l'«Epitafi» que tanca el llibre, on és descrita
-
Aquest últim és evidentment
una poesia amorosa, basada en la metàfora de la dona com una
roca.
-
poetes catalans més distingits, un poeta que ha
reeixit a inserir-se en el corrent principal de la poesia
-
ocasió un esplai, sinó que sempre és
necessària per a vós i els vostres lectors: heu
aconseguit la poesia
-
La poesia d'Alpera és sovint
difícil, fins i tot en la seva fase «realista»,
però es tracta d'una dificultat
-
per entendre allò que vol dir viure en un temps i en un lloc
determinats; el resultat és un cos de poesia
-
El títol ve de la poesia 65 de
March:
Amor, amor, jo só ver
penident
com de ingrat vos he volgut
-
de la paròdia desolada de March 29 («Calia que allunyàs ben bé de
vós...») cap a l'optimisme de la poesia
-
llengua no familiar, el
casament, i un nou tipus de llibertat sexual que continuarà
afectant la seva poesia
-
Per contrast, hi
ha la referència a l'«Ítaca que m'alletares amb pits
d'orquídies» en la magnífica poesia
-
En la poesia d'on ve el títol __«Creiérem
en un verd inútil»__ hi ha una
interacció de temps molt subtil
-
Això ocorre en una poesia
que ja he citat __«D'on et ve
aquella fosca i vertiginosa veu d'arrap...»:
-
que, amb la seva
«passió enraonada», per contrast amb la natura
inarticulada del sexe, produeix la poesia
-
just; com el
mateix poeta ha dit en una entrevista recent:
... he fet aquesta
temptativa de fer una poesia
-
popular en aparença,
però que en el fons és una recreació de poesia
culta a l'estil de tres grans poetes
-
d'aquestes poesies __la
coincidència perfecta de so i ritme__ el que ens colpeix
primer, com en la poesia
-
moviment des del personal cap al
col·lectiu mentre que Alpera sembla reflectir sobre la seva
pròpia poesia
-
I en la pròxima
poesia, adreçada a Carles Riba __un altre amic
mort__
Súnion, que en les Elegies de Bierville
-
1995.
28
Jaume Pérez
Montaner, «Sub-versions», Arana, núm. 8, maig 1995.
29
Lluís
Bonada, «Poesia
-
No obstant, el
contingut de la seva poesia és indefugible i cal
aproximar-s'hi amb tota serietat:
-
Finalment, en
aquesta secció hi ha unes indicacions que la poesia no
és suficient.
-
En «Avui escriure...»,
després de satiritzar «l'idil·li dels fartons»
__una cosa
de què la poesia sí
-
que és
capaç__ es dirigeix al crit
dels oprimits, al qual la poesia __o així sembla
creure en aquesta
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
L'Europa d'Ausiàs March : art, cultura, pensament / Ximo Company - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Company, Ximo
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Ausiàs March
Visitar sitio web
- Materia:
-
Cultura europea S. XV
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (28
coincidencias encontradas)
-
-
Gramàtica, Poesia, Oratòria (aquesta última
tant de moda en els nostres dies, especialment pel que fa
-
menys s'ocupaven de la Paraula:
Gramàtica, Retòrica i Lògica o
Dialèctica segons alguns autors; la Poesia
-
És cert que la poesia d'en March comporta una visió
del món prou més de caire filosòfic,
existencial,
-
medieval que el mateix Ausiàs
—31→
March posarà de relleu en nombrosos versos de la seua
densa poesia
-
, ja en el segle XV, poesia que Robert Archer ha
plantejat com a "metàfora simbòlica":31
"Oh cruels
-
mateix temps, aquest és també una criatura
feble, tal i com ara i adés és posat de manifest
a la lúcida poesia
-
insistía en cinco temas en
particular, relacionados con la lengua o la moral:
Gramática, Retórica, Poesía
-
El lema "Ut pictura poesis" (com la poesia la
pintura), famosa frase horaciana, serà com una mena
d'estendart
-
—104→
d'orgull professional que el mateix Ausiàs, en no
poques ocasions, evoca en la seua vibrant poesia
-
mateix temps,
aquest és també una criatura feble, tal i com ara i
adés és posat de manifest a la lúcida poesia
-
La seua esveltesa sembla reclamar la poesia
d'Ausiàs quan aquest ens parla de:
-
de la existencia de Dios",28
asseveració que en molt bona mesura ens és
—30→
confirmada per la poesia
-
contradictòries dels homes
i dones d'aquella -i d'aquesta- època, tal i com es dedueix
de la sempre alliçonadora poesia
-
Poliziano, poeta i humanista,
autor de les famoses Stanze per la giostra del Magnifico
Giuliano da Medici, poesia
-
d'orgull
professional que el mateix Ausiàs, en no poques ocasions,
evoca en la seua vibrant poesia
-
La seua esveltesa sembla
reclamar la poesia d'Ausiàs quan aquest ens parla
de:
-
El lema
"Ut pictura poesis" (com la poesia la pintura), famosa frase
horaciana, serà com una mena d'estendart
-
insistía
en cinco temas en particular, relacionados con la lengua
o la moral: Gramática, Retórica, Poesía
-
Abans,
però, el mateix Ausiàs ja havia fet una altra
asseveració cabdal en relació a la poesia
-
.416
Abans,
però, el mateix Ausiàs ja havia fet una altra
asseveració cabdal en relació a la poesia
-
Poliziano, poeta i humanista, autor de les famoses Stanze per la giostra del Magnifico
Giuliano da Medici, poesia
-
És
cert que la poesia d'en March comporta una visió del
món prou més de caire filosòfic, existencial,
-
—30→
confirmada per la poesia
-
Gramàtica, Poesia, Oratòria
(aquesta última tant de moda en els nostres dies,
especialment pel que fa
-
menys s'ocupaven de la
Paraula: Gramàtica, Retòrica i Lògica
o Dialèctica segons alguns autors; la Poesia
-
March posarà de relleu en nombrosos
versos de la seua densa poesia
-
, ja en el segle XV, poesia
que Robert Archer ha plantejat com a "metàfora simbòlica":31
"Oh
-
contradictòries dels homes i dones d'aquella -i d'aquesta-
època, tal i com es dedueix de la sempre alliçonadora
poesia
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
"Micer Johan Boccacci" i mossèn Joanot Martorell: presències del "Decameron" i de la "Fiammetta" al "Tirant lo Blanc" - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Pujol, Josep
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Boccaccio, Giovanni (1313-1375) -- Influencia -- Martorell, Joanot -- 1413-1468
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
"Jo viu lo Ray ab la nobla Leuseta". Ressons d'una "razo" a la literatura catalana del segle XV - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Pujol, Josep
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- influencia -- Martorell, Joanot -- 1413-1468
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Estudio crítico
- Título:
-
L'altra protagonista. Fortuna versus Tirant lo Blanc / Josep Miquel Manzanaro Blasco - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Manzanaro i Blasco, Josep Miquel
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'poesía' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
- Formatos:
-
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc : poesia i oralitat en la literatura culta - Registro bibliográfico
- Autor:
- Beltrán Llavador, Rafael
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- El conjur d'Eliseu al «Tirant lo Blanc»: poesia i oralitat en la literatura culta1 Rafael Beltran
- El conjur d'Eliseu al «Tirant lo Blanc»: poesia i oralitat en la literatura culta
- Dissortadament, del naufragi en el silenci del temps que pateix la poesia popular medieval catalana,
- Cerverí de Girona, cent anys després, imita conscientment l'estil popular i la poesia tradicional en
- Formatos:
-
Resultado número:2 Texto
- Título:
- Introducció a "Cavalls a l'alba: (obra poètica)" de Lluís Alpera / per Arthur Terry - Registro bibliográfico
- Autor:
- Terry, Arthur, 1927-2004
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Lluís Alpera Visitar sitio web | Poesia catalana contemporània Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- Poesia catalana S.XIX,S.XX
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (61 coincidencias encontradas)
-
- En canvi, el missatge que sorgeix d'aquest primer grup de poemes queda ben clar, a saber, que la poesia
- I en el pròxim poema, la poesia, tot mirant cap al passat, intentarà omplir el buit que seguirà la mort
- Aquests poemes que s'ocupen de la poesia són un senyal de la reflexivitat creixent del llibre com a conjunt
- Un altre senyal __tot i que no significa res de nou en Alpera__ és la tendència a reflectir sobre la poesia
- I en «El sol del teu país» __una poesia commovedora adreçada a la seva mare__ la violència del sexe queda
- el conduiran a l'atac final i la consecució feliç del laberint amorós.22 Així, en la segona poesia
- I en la pròxima poesia, adreçada a una dona, els nens són associats amb el seu cos: Dins una plèiade
- punyent aquest poema és la consciència que un tal estat de coses mai no podria succeir; ni tan sols la poesia
- I vers el final de la seqüència, els seus dubtes entorn de la força de la poesia semblen arribar a un
- En la poesia anterior, havia demanat, amb una confiança aparent: «On és l'origen del doll,/ la veu
- dir que la dona queda implicada dins la idea d'Ítaca, quelcom que ajuntaria dos fils essencials de la poesia
- I, igual com el poema adreçat a la dona, per bé que amb més franquesa, la poesia acaba amb una nota d'exultació
- com un acte de desafiament als seus crítics, i en part com a senyal que una primera etapa de la seva poesia
- separa els mots de l'experiència, ara, en tant que s'aparta de l'amor, hi ha una nova confiança en la poesia
- En aquesta poesia en concret, la seva visió li falla: l'erotisme que era vist com un mitjà d'accés a
- III L'emperadriu de l'Orient (1992) assenyala el començament d'una fase nova dins la poesia d'Alpera
- constant sobre el sentit de l'exili i del retorn, i sobre les possibilitats de continuar escrivint poesia
- Una poesia commovedora dirigida al seu fill comença: «Deixeu-me romandre amb els meus./ Viatger infatigable
- Quant a les possibilitats de la poesia, són vistes ara en uns termes fins a cert punt emmudits, no com
- de l'amor i del sexe», torna a dedicar-se a l'amor d'una manera que continuarà explorant en la se va poesia
- I en la poesia que segueix, la «petita pàtria» de l'amistat és ocasió d'una esperança nova __una esperança
- construït, i això hauria de recordar-nos una altra observació d'Alpera: «el que calia era escriure poesia
- I en la poesia següent __«Com dos espills antics i solemnes...»__ l'atracció irresistible de la memòria
- El simbolisme ja no és suficient: com escriu dins una poesia de la pròxima secció («No cal anar...»):
- un sentit progressiu i plenament històric: d'incorporarnos d'una manera efectiva i ràpida a la nova poesia
- urgeix és inscriure's __com més aviat millor__ en aquesta tasca col·lectiva i cívica tractant de fer una poesia
- Por eso, mucha de la poesía que se escribe entre nosotros carece de esa raíz última de necesidad que
- La Magrana, Barcelona, 1992, p. 102. 5 Enric Balaguer, La poesia valenciana entre 1962 i 1974.
- Antologia, p. 104. 9 Lluís Alpera, Talaia de migjorn (Poesia catalana del segle XX), (Barcelona
- foc.10 A vegades, aquest «foc» torna a entrar a la seva vida gairebé a contracor, com en la poesia
- Aquest, al seu torn, és associat amb la «darrera màgia»: els «odres antics» __les fonts de la poesia
- Alhora l'espontaneïtat («el vers dictat») i la reflexió, en altres mots, són necessàries per a la bona poesia
- Ja hem vist fins a quin punt l'amor depèn del patiment col·lectiu; en la primera poesia del grup també
- seu contingut va des de la denúncia feroç de la mort de Che Guevara («In memoriam») fins a l'única poesia
- primera d'aquestes, el paisatge nord-americà es combina amb una reflexió aguda sobre la natura de la poesia
- quelcom d'inesperat: hi ha una al·lusió a Cavafis, que ha immortalitzat l'Alexandre en la seva pròpia poesia
- Així, al capdavall, es fa que Alexandre revisqui mitjançant la força de la poesia, quelcom que sobreviurà
- La força de la poesia és també el tema de l'últim poema de la sèrie que visualitza el poeta que torna
- (Aquesta fe en la força de la poesia s'afirma un cop més en l'«Epitafi» que tanca el llibre, on és descrita
- Aquest últim és evidentment una poesia amorosa, basada en la metàfora de la dona com una roca.
- poetes catalans més distingits, un poeta que ha reeixit a inserir-se en el corrent principal de la poesia
- ocasió un esplai, sinó que sempre és necessària per a vós i els vostres lectors: heu aconseguit la poesia
- La poesia d'Alpera és sovint difícil, fins i tot en la seva fase «realista», però es tracta d'una dificultat
- per entendre allò que vol dir viure en un temps i en un lloc determinats; el resultat és un cos de poesia
- El títol ve de la poesia 65 de March: Amor, amor, jo só ver penident com de ingrat vos he volgut
- de la paròdia desolada de March 29 («Calia que allunyàs ben bé de vós...») cap a l'optimisme de la poesia
- llengua no familiar, el casament, i un nou tipus de llibertat sexual que continuarà afectant la seva poesia
- Per contrast, hi ha la referència a l'«Ítaca que m'alletares amb pits d'orquídies» en la magnífica poesia
- En la poesia d'on ve el títol __«Creiérem en un verd inútil»__ hi ha una interacció de temps molt subtil
- Això ocorre en una poesia que ja he citat __«D'on et ve aquella fosca i vertiginosa veu d'arrap...»:
- que, amb la seva «passió enraonada», per contrast amb la natura inarticulada del sexe, produeix la poesia
- just; com el mateix poeta ha dit en una entrevista recent: ... he fet aquesta temptativa de fer una poesia
- popular en aparença, però que en el fons és una recreació de poesia culta a l'estil de tres grans poetes
- d'aquestes poesies __la coincidència perfecta de so i ritme__ el que ens colpeix primer, com en la poesia
- moviment des del personal cap al col·lectiu mentre que Alpera sembla reflectir sobre la seva pròpia poesia
- I en la pròxima poesia, adreçada a Carles Riba __un altre amic mort__ Súnion, que en les Elegies de Bierville
- 1995. 28 Jaume Pérez Montaner, «Sub-versions», Arana, núm. 8, maig 1995. 29 Lluís Bonada, «Poesia
- No obstant, el contingut de la seva poesia és indefugible i cal aproximar-s'hi amb tota serietat:
- Finalment, en aquesta secció hi ha unes indicacions que la poesia no és suficient.
- En «Avui escriure...», després de satiritzar «l'idil·li dels fartons» __una cosa de què la poesia sí
- que és capaç__ es dirigeix al crit dels oprimits, al qual la poesia __o així sembla creure en aquesta
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- L'Europa d'Ausiàs March : art, cultura, pensament / Ximo Company - Registro bibliográfico
- Autor:
- Company, Ximo
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Ausiàs March Visitar sitio web
- Materia:
- Cultura europea S. XV
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (28 coincidencias encontradas)
-
- Gramàtica, Poesia, Oratòria (aquesta última tant de moda en els nostres dies, especialment pel que fa
- menys s'ocupaven de la Paraula: Gramàtica, Retòrica i Lògica o Dialèctica segons alguns autors; la Poesia
- És cert que la poesia d'en March comporta una visió del món prou més de caire filosòfic, existencial,
- medieval que el mateix Ausiàs —31→ March posarà de relleu en nombrosos versos de la seua densa poesia
- , ja en el segle XV, poesia que Robert Archer ha plantejat com a "metàfora simbòlica":31 "Oh cruels
- mateix temps, aquest és també una criatura feble, tal i com ara i adés és posat de manifest a la lúcida poesia
- insistía en cinco temas en particular, relacionados con la lengua o la moral: Gramática, Retórica, Poesía
- El lema "Ut pictura poesis" (com la poesia la pintura), famosa frase horaciana, serà com una mena d'estendart
- —104→ d'orgull professional que el mateix Ausiàs, en no poques ocasions, evoca en la seua vibrant poesia
- mateix temps, aquest és també una criatura feble, tal i com ara i adés és posat de manifest a la lúcida poesia
- La seua esveltesa sembla reclamar la poesia d'Ausiàs quan aquest ens parla de:
- de la existencia de Dios",28 asseveració que en molt bona mesura ens és —30→ confirmada per la poesia
- contradictòries dels homes i dones d'aquella -i d'aquesta- època, tal i com es dedueix de la sempre alliçonadora poesia
- Poliziano, poeta i humanista, autor de les famoses Stanze per la giostra del Magnifico Giuliano da Medici, poesia
- d'orgull professional que el mateix Ausiàs, en no poques ocasions, evoca en la seua vibrant poesia
- La seua esveltesa sembla reclamar la poesia d'Ausiàs quan aquest ens parla de:
- El lema "Ut pictura poesis" (com la poesia la pintura), famosa frase horaciana, serà com una mena d'estendart
- insistía en cinco temas en particular, relacionados con la lengua o la moral: Gramática, Retórica, Poesía
- Abans, però, el mateix Ausiàs ja havia fet una altra asseveració cabdal en relació a la poesia
- .416 Abans, però, el mateix Ausiàs ja havia fet una altra asseveració cabdal en relació a la poesia
- Poliziano, poeta i humanista, autor de les famoses Stanze per la giostra del Magnifico Giuliano da Medici, poesia
- És cert que la poesia d'en March comporta una visió del món prou més de caire filosòfic, existencial,
- —30→ confirmada per la poesia
- Gramàtica, Poesia, Oratòria (aquesta última tant de moda en els nostres dies, especialment pel que fa
- menys s'ocupaven de la Paraula: Gramàtica, Retòrica i Lògica o Dialèctica segons alguns autors; la Poesia
- March posarà de relleu en nombrosos versos de la seua densa poesia
- , ja en el segle XV, poesia que Robert Archer ha plantejat com a "metàfora simbòlica":31 "Oh
- contradictòries dels homes i dones d'aquella -i d'aquesta- època, tal i com es dedueix de la sempre alliçonadora poesia
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- "Micer Johan Boccacci" i mossèn Joanot Martorell: presències del "Decameron" i de la "Fiammetta" al "Tirant lo Blanc" - Registro bibliográfico
- Autor:
- Pujol, Josep
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Boccaccio, Giovanni (1313-1375) -- Influencia -- Martorell, Joanot -- 1413-1468
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- "Jo viu lo Ray ab la nobla Leuseta". Ressons d'una "razo" a la literatura catalana del segle XV - Registro bibliográfico
- Autor:
- Pujol, Josep
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- influencia -- Martorell, Joanot -- 1413-1468
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
- Formatos:
-
Resultado número:6 Estudio crítico
- Título:
- L'altra protagonista. Fortuna versus Tirant lo Blanc / Josep Miquel Manzanaro Blasco - Registro bibliográfico
- Autor:
- Manzanaro i Blasco, Josep Miquel
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'poesía' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
- Formatos: