Saltar al contenido principal

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Edicions del Tirant lo Blanc

El 20 de novembre de 1490 eixia de la impremta de Nicolau Spindeler de València la primera edició del Tirant lo Blanc. Un volum gruixut, en foli, i un tiratge de 715 exemplars, tot un rècord per al moment. D’aquests exemplars se n’han conservat tres complets —o gairebé complets— i uns fulls que, amb tota probabilitat, pertanyen a l’exemplar conservat a la Universitat de València, ja que hi ha notables coincidències (veg. Nota prèvia), tant pel que fa a l’aparença del suport com a les anotacions a mà que contenen.

L’edició incunable de 1490 no va ser homogènia, ja que els exemplars conservats contenen variants formals interessants, no tant textuals, excepte algunes modificacions d’errades. Mentre que els volums de la British Library i de la Biblioteca de la Universitat de València semblen procedir d’una mateixa emissió, l’exemplar de la Hispanic Society de Nova York (NY1) té una disposició diferent en la portada, no conté l’orla característica dels altres dos i el segell de l’impressor Spindeler és substituït per l’escut de la família dels Gonzaga-Fieschi, possiblement perquè estava expressament preparat per a aquests senyors (Veg. Nota prèvia de l’exemplar NY1).

Després de l'editio princeps del Tirant de 1490, es va fer a Barcelona una segona edició per Pere Miquel i Diego de Gumiel, d'una tirada més curta, només 300 exemplars, que, segons el colofó, data del 16 de setembre de 1497. El fet que una obra com el Tirant lo Blanc tinga dues edicions incunables indica la gran difusió de la novel·la, tot i que no podem saber el grau de recepció d'aquestes edicions. De l'edició incunable de 1497 es conserven dos exemplars fragmentaris (Biblioteca de Barcelona, fons Dalmases i fons Aguiló) i un únic complet, conservat a la Biblioteca de la Hispanic Society de Nova York, conegut com NY2.

Edicions antigues

Edicions modernes

NOTA: Aquest apartat ha estat redactat a partir de la informació proporcionada pel Dr. Joan Perera i Parramon (Universitat de Barcelona) i s'ofereix per orde cronològic.

  • Aguiló 1873-1905. J. Martorell, Libre del strenu cavaller Tirant lo Blanch, 4 vols., ed. M. Aguiló. «Biblioteca Catalana», impresa per Celestí Verdaguer i Fidel Giró, Barcelona, 4 volums, en vuité.
  • Huntington 1904 (reimpressió, 1967). Reproducció facsímil de l'exemplar de la primera edició que es conserva a la Hispanic Society of America de Nova York, realitzada per DeVinne Press (Nova York, 1 volum, en foli). La reimpressió de 1967, en el mateix format, però amb portada canviada, en la qual figura com a autor Tirant lo Blanc, fou publicada per Kraus Reprint Corporation.
  • Givanel 1920-1921. Tirant lo Blanch, 2 vols., ed. J. Givanel Mas, Sant Feliu de Guíxols. Edició de bibliòfil, anotada i comentada per Joan Givanel, amb ornamentació d'Eudald Canibell i Germà Viader, publicada per Octavi Viader, Sant Feliu de Guíxols, 2 volums, en foli. [Reimpressió 1991 amb introducció de Martí de Riquer].
  • Riquer 1947. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanch, ed. M. de Riquer, Barcelona, Selecta («Biblioteca Perenne»). Edició amb text, introducció, notes, glossari i índex de noms propis de Martí de Riquer, i il·lustracions de Francesc Almuni, Barcelona.
  • Riquer 1969. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, 2 vols., ed. M. de Riquer, Barcelona, Seix Barral. Subtitulada edició del V centenari de la mort de Joanot Martorell, amb pròleg i text de Martí de Riquer, Barcelona, 2 volums. [Reimpressió, 1970].
  • Del Cénia al Segura 1978. Reproducció facsímil de l'exemplar de la primera edició que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València, València. Les pàgines que hi manquen en aquest exemplar són reproduïdes a partir del facsímil de l'exemplar de Nova York. [Reproducció de 1992 per la Llibreria París-València].
  • Palàcios 1978-1983. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, 4 vols., ed. J. Palacios, País Valencià, Edicions de la Tercera Branca. Edició, amb text i «teoria de l'edició» de Josep Palàcios i dibuixos i aiguaforts de Manuel Boix, València, 4 volums. Consulteu ací la reproducció dels seus gravats.
  • Riquer 1979. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc i altres escrits de Joanot Martorell, ed. M. de Riquer, Barcelona, Ariel. Edició de Martí de Riquer, publicada conjuntament amb altres escrits de Joanot Martorell (les lletres de batalla, el Guillem de Varoic i el Flor de cavalleria), Barcelona. [Reimpressió, 1982].
  • Cabanes 1980. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, 3 vols., ed. A. Cabanes, València, Del Sénia al Segura. Edició a cura de Maria dels Desamparats Cabanes, València, 3 volums.
  • Riquer 1983. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, ed. M. de Riquer i M. J. Gallofré, Barcelona, Edicions 62-La Caixa («MOLC», 99-100), 2 volums.
  • Riquer 1984. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, ed. M. de Riquer, Barcelona, Edicions 62- Orbis, 2 volums. La reimpressió de 1988 consistí en un tiratge especial per a la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló.
  • Gómez 1990. J. Martorell, M. J. de Galba, Tirant lo Blanc, ed. V. Gómez, València, Alfons el Magnànim, IVEI. Edició a càrrec de Víctor Gómez, publicada dins la col·lecció «Biblioteca d'Autors Valencians» de les Edicions Alfons el Magnànim, 3 volums.
  • Hauf & Escartí 1990. J. Martorell, M. J. De Galba, Tirant lo Blanc, ed. A. Hauf i V. J. Escartí, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana («Clàssics Valencians», 7, 8). Edició a càrrec d'Albert G. Hauf amb la col·laboració de Vicent Josep Escartí. Publicada dins la col·lecció «Clàssics Valencians» per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana amb motiu del V Centenari de la primera edició, constitueix la primera edició crítica de l'obra, 2 volums. La reimpressió de 1992 esmena algunes de les errates detectades en l'edició de 1990.
  • Riquer 1990. J. Martorell, Tirant lo Blanc, ed. M. de Riquer, publicada per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, Estella [Navarra], 1 volum.
  • Riquer 1990. J. Martorell, Tirant lo Blanc, Edició de Martí de Riquer, publicada per l'Editorial Ariel conjuntament amb altres escrits de Joanot Martorell, Barcelona.
  • Hauf 2005. J. Martorell, Tirant lo Blanch (València 1490), edició i notes d'A. Hauf; Tirante el Blanco (Valladolid 1511), edició i notes de V. J. Escartí; Concordances lematitzades, índexs i revisió global del text a cura d'Anna Isabel Peirats, València, editorial Tirant lo Blanch, 2 vols. i CD Rom. Veg. ressenya en la pàgina de Parnaseo.

Edicions electròniques

  • STITC-UB 1979-1985. Edició electrònica realitzada pel Servei de Tractament Informatitzat de Textos Catalans de la Universitat de Barcelona, consultable des dels locals del Servei i a través d'aquesta adreça. A partir d'aquesta edició, s'han obtingut els índexs de lemes i de formes i les concordances lematitzades inclosos en la base de dades del Diccionari de Textos Antics de l'esmentat servei.
  • Riquer 199?. Edició digital del text de Martí de Riquer de 1983 [núm. 13].
  • Edició digital que forma part de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, accessible des de l'adreça lluisvives.com. Conté enllaços creuats amb l'exemplar de Nova York 1490, base de la transcripció.
  • Edició digital que forma part de la Biblioteca Valenciana Digital.
  • Hauf 2005. J. Martorell, Tirant lo Blanch (València 1490), edició i notes d'A. Hauf ; Tirante el Blanco (Valladolid 1511), edició i notes de V. J. Escartí; Concordances lematitzades, índexs i revisió global del text a cura d'Anna Isabel Peirats, València, editorial Tirant lo Blanch, 2 vols. El CD-Rom inclou la versió electrònica sobre la qual s'aplica el programa de concordances a càrrec d'Anna Isabel Peirats.

 Versions i adaptacions literàries

  • Capdevila 1924-1929. Tirant lo Blanc, edició a càrrec de J. M. Capdevila, publicada dins la col·lecció «Els Nostres Clàssics» de l'Editorial Barcino (Barcelona, 5 volums). Edició que presenta un text que pren com a base l'edició d'Aguiló amb voluntat crítica. Tanmateix és una selecció ampla però reduïda.
  • Sales 1954. Adaptació de Joan Sales, publicada amb el títol Tirant el Blanc a la col·lecció «Rondalles» de l'Editorial Ariel, Barcelona, amb pròleg de Ferran Soldevila i dibuixos d'Elvira Elias. Aquesta mateixa adaptació, amb cobertes diferents i sense les làmines en color, ha estat reeditada a la col·lecció «Els llibres amb cua» d'Edicions del Mall-Grup Promotor (Barcelona, 1979; amb el subtítol Adaptació per a nois i noies a la coberta) i per Columna Edicions en una edició commemorativa de l'Any del Tirant (Barcelona, 1990). I el text, sense les il·lustracions d'Elvira Elias i sense el vocabulari, ha estat reeditat tres altres vegades, a la col·lecció «El Nus» d'Editorial Laia (Barcelona, 1985, amb diverses reimpressions), a la col·lecció «Bumerang» de Columna Edicions (Barcelona, 1990, amb diverses reimpressions) i a la col·lecció «Columna Xip» també de Columna Edicions (Barcelona, 1996, amb diverses reimpressions).
  • Llanas & Pinyol 1981. Tirant lo Blanc a Constantinoble a cura de Miquel Llanas i Ramon Pinyol i Torrens, Edicions 62, Barcelona («El Garbell» i a partir de 1997 a la col·lecció «El Cangur»).
  • Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1986. Selecció fragmentària dels 10 capítols del Tirant en què s'expliquen el sentit de la cavalleria i les obligacions dels cavallers, publicats amb el títol L'orde de cavalleria (Tirant lo Blanc, capítol 28-32) a la col·lecció «El tinter dels clàssics» de Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Llovet 1988. Adaptació de Roger Llovet, publicada amb el títol Tirant lo Blanc per l'Ajuntament de Badalona, amb textos complementaris d'Armonía Rodríguez i dibuixos de Mariano Garbajosa.
  • Arnau 1989. Adaptació de David Arnau, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «Lectures Moby Dick» d'Ediciones Juan Granica, Barcelona.
  • Capmany 1989. Adaptació de Maria Aurèlia Capmany, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «El Fanal de Proa» d'Edicions Proa, Barcelona, amb abundants i belles il·lustracions a tot color de Manuel Boix. El text, sense les il·lustracions i en format reduït, ha estat reeditat a la col·lecció «Polissons» de Proa i La Galera Editorials (Barcelona, 1998).
  • Quintana, 1989. Adaptació de Lluís Quintana, publicada amb el títol El misteriós rei ermità, Guillem de Varoic a la col·lecció «Els lleons» d'Editorial Edebé, Barcelona, amb il·lustracions de Fina Rifà. Adaptació molt completa dels capítols 1-27 del Tirant presentats de forma independent.
  • Tiñena 1989. Adaptació de Jordi Tiñena, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «Lectures i itineraris» d'Editorial Laertes, Barcelona.
  • Grifoll 1990. Tirant lo Blanc. Selecció, en general fragmentària, de 28 capítols del conjunt de l'obra, a cura d'Isabel Grifoll, Barcelona, Teide («Tria de Clàssics»).
  • Franco 1990. Adaptació, molt resumida, de Josep Franco, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «El Micalet Galàctic» d'Edicions Bromera, Alzira, amb il·lustracions d'Enric Solbes.
  • Machirant 1990. Adaptació de Francesc Machirant, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «Els Nostres Autors» d'Edicions Bromera, Alzira, amb introducció de Vicent Escartí i il·lustracions de Manuel Boix procedents de l'edició de Palàcios 1978-1983.
  • Miró 1990. Adaptació d'Anna Miró, publicada amb el títol Tirant lo Blanc. Versió lliure de la història contada per als infants pel Centre Cultural d'Alcoi, amb il·lustracions de Quique Soler i Rosa Anna Crespo.
  • Martín & Bover 1991. Adaptació de Maite Martín i Jordi Bover, publicada amb el títol Les aventures de Tirant lo Blanc. Tirant a Anglaterra per l'Associació Barnimatge de Dissenyadors (Barcelona, 1 volum), amb dibuixos i disseny de Francesc Bover.
  • Pellicer & Giner 1991. Adaptació de Joan Pellicer i Rosa Giner, publicada amb el títol Tirant lo Blanc per Edicions del País Valencià, València, amb pròleg d'Albert Hauf, il·lustracions de Xavier Mariscal, disseny d'Enric Satué i una profusa reproducció de material gràfic més o menys coetani de l'obra a càrrec de Ferran Benito i J. L. Galdón. El text dels sis primers capítols d'aquesta adaptació, que en constitueixen la primera part (Tirant a Anglaterra), redistribuït en 19 capítols, ha estat reeditat en volum independent amb el títol El cavaller Tirant lo Blanc, dins la col·lecció «Llibres clau» d'Edicions 3 i 4, València, 1992, amb reimpressions posteriors.
  • Alegre 1992. Tirant lo Blanc a l'Imperi grec. Selecció de 18 capítols a cura de Montserrat Alegre, d'Editorial Barcanova, Barcelona («Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana» i a partir de 2002 a la col·lecció «Antaviana Jove»).
  • Tiñena 1992. Tirant lo Blanc. Episodis. Selecció d'un total de 81 capítols (complets o fragmentaris) a cura de Jordi Tiñena, Madrid, Editorial Bruño.
  • Pelfort & Rosales 1993. Adaptació de Josep Pelfort i Emili Rosales, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «Saeta Junior» de Susaeta Ediciones, Madrid, il·lustracions d'Ester Jaume.
  • Cabanes 1995. Adaptació de María Desamparados Cabanes Pecourt, publicada amb el títol Tirant lo Blanch per l'Ajuntament de València, amb il·lustracions d'Enric Calvo Dolz.
  • Palazón 1998. Guillem de Varoich. Edició dels 39 primers capítols de l'obra, a cura d'Alicia Palazón, València, l'Oronella («Classics Valencians»).
  • Grifoll 1998. Tirant lo Blanc. Selecció de 58 capítols (complets o fragmentaris) del conjunt de l'obra, a cura d'Isabel Grifoll, Barcelona, hermes Editora General («Biblioteca Hermes Clàssics Catalans»).
  • Labara 1998. Tirant lo Blanc. Selecció de 58 capítols (complets o fragmentaris) dels episodis situats a Anglaterra i l'Imperi Grec, a cura de Valerià C. Labara, Barcelona, McGraw-Hill («Clàssics Literaris»).
  • Gàlvez 1999. Tirant lo Blanc. Nova antologia comentada per al Batxillerat. Selecció de 46 capítols, més la Dedicatòria, el Pròleg i el Colofó, a cura de Jordi Gàlvez, Barcelona, Edicions 62 («El Cangur»).
  • Tiñena 1999. Tirant lo Blanc (selecció oficial). Selecció de 46 capítols, a cura de Jordi Tiñena, Barcelona, Laertes, («Lectures i Itineraris»).
  • Camps 2000. Tirant lo Blanc. Una tria. Selecció de 46 capítols, a cura de Josep Camps, Barcelona, Proa («Les Eines»).
  • Galbes, 2005. Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, estudi preliminar i propostes de treball a cura de Jordi Galbes, Barcelona, Edicions 62, 446 pp. [Ressenya de Rafael Beltran, dins TIRANT, 10 (2007)].
  • Navarro, 2005. Tirant lo Blanc contat als infants, per Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, València, Marjal. Veg. ressenya.
  • Palomero 2005. Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, versió de Josep Palomero, Il·lustracions de Manuel Boix, Alzira, Bromera.
  • Espadaler, 2007. Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, curador i versió moderna d'Anton M. Espadaler, Barcelona, Angle Editorial.
  • Torres, 2008. Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, adaptació d'Ismael Torres, pròleg d'Albert Hauf, il·lustracions Jesús Gabán, 'Cucanya Aitana', Valencia, Vicens Vives.
  • Mérida, 2009. Joanot Martorell, Contes d'amor de «Tirant lo Blanc», a cura de Rafael M. Mérida Jiménez, Col·lecció 'Les ales esteses', 262, Barcelona, La Magrana, 2009.

Adaptacions teatrals

  • Sales 1972. Obra dramàtica en tres actes de Joan Sales, publicada amb el títol En Tirant lo Blanc a Grècia. Òpera bufa a la col·lecció «El Pi de les Tres Branques» de Club Editor (Barcelona, 1 volum). Tot i que publicada anteriorment, en realitat constitueix una nova versió, amb lleugeres modificacions que la fessin apta per a ser cantada, de la comèdia en vers del mateix autor En Tirant a Grècia o Qui mana a can Ribot, estrenada a Barcelona l'any 1958 i publicada l'any 1990 a la mateixa col·lecció. L'òpera bufa, amb música de Joan Altisent, només ha estat representada parcialment i en audicions privades.
  • Capmany 1974. Adaptació teatral de Maria Aurèlia Capmany, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a la col·lecció «Les Roques» de l'Editorial Gorg, València, amb il·lustracions de Ricard Zamorano. Representada per primer cop a València l'any 1971, aquesta mateixa adaptació ha estat reeditada diverses vegades, en formats diferents i sense les il·lustracions, per Eliseu Climent Editor de València (a la col·lecció «Tres i Quatre. Teatre», 1980 i 1987; i a la col·lecció «El Grill. Tres i Quatre», 1990).
  • Capmany 1977. Adaptació teatral per a infants de Maria Aurèlia Capmany, publicada amb el títol El cavaller Tirant a la col·lecció «Teatre Edebé per a nois i noies» d'Edicions Don Bosco, Barcelona, amb il·lustracions d'Horaci Elena. Primera de les adaptacions tirantianes de Capmany, ha estat representada diverses vegades des d'inicis de la dècada de 1960.
  • Nieva 1987. Adaptació teatral en castellà de Francisco Nieva, publicada amb el títol Las aventuras de Tirante el Blanco a la revista Primer acto, núm 219, segona època, pp. 80-121 (Madrid). Aquesta adaptació ha estat reeditada l'any 1999 en un volum independent per la Institució Alfons el Magnànim de València («Col·lecció Debats»), amb dibuixos de l'autor.
  • Benet 1989. Obra dramàtica en dues parts de Josep Maria Benet i Jornet, publicada amb el títol Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc (peça basada en la novel·la de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba) a la col·lecció «Els llibres de l'Escorpí. Teatre» d'Edicions 62, Barcelona. Representada per primer cop l'any 1988.
  • Albó 1990. Adaptació de Núria Albó per a una cantata per a narradors, cor infantil i orquestra amb música d'Antoni Rosa Marbà, publicada amb el títol Tirant lo Blanc per PDI, Barcelona, en format de disc gran, amb il·lustracions d'Enric Miralbell. L'edició forma part del material imprès que acompanya el disc on es recull la versió de la cantata interpretada pel cor del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya sota la direcció d'Antoni Ros Marbà. La cantata fou estrenada a Barcelona l'any 1977.
  • Palàcios 1990. Adaptació de Josep Palàcios per a una cantata escènica amb música d'Amand Blanquer, publicada amb el títol Tríptic de Tirant lo Blanc i impresa, en foli, per F. Piera, València, amb un dibuix de Manuel Boix. La cantata escènica fou estrenada al Palau de la Música de València el dia 20 de novembre de 1990, en un concert commemoratiu del V Centenari de la primera edició del Tirant. El programa de mà del concert, publicat sense peu d'impremta, reprodueix també el text de la cantata.
  • Viladomat & Ricart 1990. Adaptació per a titelles de Dolors Viladomat i Manel Ricart, publicada amb el títol Tirant lo Blanc. Taller de titelles a la col·lecció «Tallers» d'Editorial Resma, Vic, amb dibuixos de Ramon Ricart.
  • Sirera & Sirera 1992. Llibret de Josep Lluís i Rodolf Sirera per a una òpera en dos actes amb música d'Amand Blanquer, publicat amb el títol El triomf de Tirant per l'IVAECM de la Generalitat Valenciana, com a programa de la primera representació de l'òpera. L'adaptació de Josep Lluís i Rodolf Sirera ha estat reeditada per Edicions Bromera (col·lecció «Bromera Teatre», Alzira, 2000).
  • Joan 1995. Adaptació teatral per a infants de Bernat Joan i Marí, publicada amb el títol Les aventures del cavaller Tirant a la col·lecció «Taller de Teatre» d'Editorial La Galera, Barcelona.
  • Llovet 1997. Adaptació teatral a càrrec de Roger Llovet, publicada amb el títol Escenes de la vida d'en Tirant lo Blanc a la «Col·lecció d'Adaptacions Teatrals» de l'editorial Eina d'Escola, Barcelona.
  • Alapont 2008. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, adaptació [teatral] de Pasqual ALAPONT, dibuixos de Panxi VIVÓ, Alzira, Bromera (ressenya de Jeroni MÉNDEZ), Tirant, 12 (2009), pp. 195-196.
  • Cirit (2008). Dossier de respresentacions.

Adaptacions en forma d'historieta gràfica

  • Bulbena 1972-73. Adaptació lliure d'un fragment de la novel·la, editada amb el títol Tirant lo Blanc, amb guió i dibuixos de Jordi Bulbena. Publicada inicialment de forma fragmentada a la revista Cavall Fort de Barcelona (núms. 230-255), fou reeditada en un volum per Cavall Fort i Pirene Editorial amb motiu de l'Any del Tirant, Barcelona, 1990.
  • Capmany & Martín 1982. Adaptació publicada amb el títol Tirant lo Blanc, amb guió d'Andreu Martín a partir d'una adaptació de Maria Aurèlia Capmany, i dibuixos de Jaume Marzal Canós, a la col·lecció «Imatge i Color» d'Editorial Bruguera, Barcelona. Aquesta adaptació va ser divulgada simultàniament de dues formes diferents: en un volum únic, amb un pròleg de Maria Aurèlia Capmany, i en quatre quaderns separats, corresponents a les quatre parts en què es presenta l'argument de la novel·la i que donen títol als quaderns (Tirant lo Blanc és fet cavaller, Tirant lo Blanc a Sicília i Rodes, Tirant lo Blanc a Constantinoble iTirant lo Blanc al Nord d'Àfrica).
  • Fuster 1991. Adaptació publicada amb el títol Tirant lo Blanc, amb guió de Jaume Fuster i dibuixos de Sento Llobell, per Edicions del País Valencià. Distribuïda inicialment en fascicles, conjuntament amb l'adaptació narrativa de Pellicer & Giner (1991), acompanyant la revista El Temps. Posteriorment (1992?), se'n féu una reedició en quatre àlbums separats, titulats respectivament Aventures del cavaller Tirant a Anglaterra, Aventures del cavaller Tirant a Sicília, Aventures del cavaller Tirant a Grècia i Aventures del cavaller Tirant a Àfrica (Eliseu Climent Editor, València).

Adaptacions d'altres tipus

  • Palacios 1978. Tirant lo Blanc ilustrated by Manuel Boix, edited by Josep Palacios, Nova York, 1978, publicat per la Generalitat Valenciana. Es tracta de la compilació de les il·lustracions fetes per Manuel Boix per a l'edició de 1978-1983, amb una breu introducció en anglés, a manera de catàleg.
  • Perera 1991. Documental en vídeo, amb guió de Joan Perera i realització de Josep Oller, publicat amb el títol Joanot Martorell, cavaller i escriptor per Iniciatives Audiovisuals (Barcelona, durada: 53 minuts). El documental inclou un extens resum de l'argument del Tirant, il·lustrat amb reproduccions d'imatges de l'època i amb els gravats de Manuel Boix per a l'edició de Palàcios 1978-1983 [núm. 10], juntament amb diverses declaracions valoratives d'estudiosos de l'obra (J. Fuster, A. Hauf, M. de Riquer i M. Vargas Llosa). El mateix documental fou incorporat posteriorment, amb la caràtula i la capçalera canviades, dins la col·Lecció «Viure i Escriure. Els grans noms de la literatura catalana» editada per la Fundació Videoteca dels Països Catalans, Barcelona.
  • Vergés & Mateu 1991. Documental en vídeo, amb guió de Ricard Mateu a partir del text d'Oriol Vergés ressenyat més endavant [núm. 69], direcció de Josep Vives i interpretació a càrrec de Teatre Baix Penedès, publicat amb el títol En Joanot i en Tirant: de cavaller a cavaller pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, durada: 30 minuts). En el documental s'escenifica, de forma resumida, el text literari de Vergés.
  • Milà 1992. Adaptació coreogràfica dels episodis grecs del Tirant, amb música de Leonora Milà, editada amb el títol Tirant lo Blanc. Ballet. Una primera versió exclusivament musical, interpretada per la London Philharmonic Orchestra, fou editada en disc compacte per Limitada de Produccions a Vilanova i la Geltrú l'any 1992. La versió coreogràfica fou posada en escena l'any 1994 a Sant Petersburg pel Ballet Estatal del Teatre Mussorgski, amb coreografia de Yuri Petukhov, interpretada per l'Orquetra Simfònica de Sant Petersburg. L'enregistrament en vídeo d'aquesta escenificació, fet sota la direcció d'Antoni Ribas, fou publicat per Limitada de Produccions a Andorra la Vella, el mateix any 1994.1
  • Giner 1988. Carpeta de treball amb materials didàctics elaborats per Pep Giner i Llorens, publicada amb el títol Tirant lo Blanc a l'escola per l'Ajuntament de València.
  • Areny i altres 1990. Recull de materials elaborats per un equip d'assessors del Servei d'Ensenyament del Català encapçalat per Maria Areny, publicats amb el títol Tirant lo Blanc. Propostes didàctiques a la col·lecció «Eines de treball per a l'ensenyament del català» del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, amb il·lustracions de Maria Arús.
  • Ferrà 1990. Llibre divulgatiu de Miquel Ferrà, publicat amb el títol Tirant lo Blanc. La vida cavalleresca i les Illes Balears per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, Palma de Mallorca. La segona part de l'obra consisteix en una extensa antologia comentada del Tirant, seguint, tot i que sense indicar-ho, el text de l'edició de Riquer.
  • Giner, Montesinos & Martí 1990. Recull de propostes didàctiques elaborades per Josep Giner, Josep Montesinos i Josep Martí, publicat amb el títol Tirant i el seu temps per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, València.
  • Grup 5 de 9 1990. Llibre-joc elaborat pel Grup 5 de 9 Didàctica de la llengua i la literatura, publicat amb el títol Les aventures de Tirant lo Blanc per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, València. Es presenta, a més amb una carpeta amb il·lustracions de Miguel Ángel Sena i un tauler desplegable, dins una capsa-estoig.
  • Vergés, 1990. Obra didàctico-novel·lística d'Oriol Vergés, publicada amb el títol En Joanot i en Tirant, de cavaller a cavaller a la col·lecció «L'Esparver» d'Edicions de la Magrana, Barcelona, amb il·lustracions de Josep M. Rius (Joma).
  • Orpí & Crosas 1991. Dossier d'activitats elaborades per Teresa Orpí i Josep M. Crosas, publicades, sense peu d'impremta, amb el títol Fa 500 anys que anem «tirant»... pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Conté un quadern, més 57 fitxes soltes.
  • Luna 1994. Carpeta de materials didàctics elaborats per Vicent Luna i Sirera que consta de diferents quadernets adreçats a mestres i estudiants de primària. Editat per la Universitat d'Alacant, Departament de Filologia Catalana i la col·laboració del Centre de Professors de l'Alcoià-Comtat.
  • Grau 1996. Joc de rol de cavalleria medieval ideat per Enric Grau, publicat amb el títol Tirant lo Blanc [Joc de rol de cavalleria medieval] per Joc Internacional, Barcelona.
  • Vilaplana 2004. Primera biografia novel·lada del cavaller Martorell: Silvestre Vilaplana, Les cendres del cavaller, Alzira, Bromera, 2004. Es pot consultar una presentació a Tirant, 6.
  • Aranda 2006. Guió cinematogràfic Tirante el Blanco, de Vicente Aranda. Pel·lícula dirigida pel mateix Vicente Aranda i estrenada el 2006. Interpretada, entre d'altres, per Caspar Zafer, Esther Nubiola, Victoria Abril, Ingrid Rubio, Leonor Watling.
  • Tirant 2008. «Tirant lo Blanc (ÒPERA RATAULE per a catorze veu i orgue)» de Calisto BIEITO i Marc ROSICH (Barcelona, Teatre Romea, 2008).

[1] Ultra aquesta adaptació musical i les que s'han esmentat anteriorment en l'apartat d'adaptacions teatrals, el Tirant ha estat font d'inspiració per a diversos compositors. Deixem constància a continuació d'unes altres quatre peces musicals basades en l'obra de les quals tenim notícia: Joan Josep Blay, «Tirant lo Blanc» [sardana], publicada en enregistrament sonor al disc Sardanas, interpretada per la Cobla Mediterrània (Edi-Master, Barcelona, 1980); Francisco Llàcer Pla, «Lamentació d'amor de Tirant lo Blanch» [música coral], publicada en enregistrament sonor al disc La música del Tirant. Del Tirant, de l'amor i de la mort, interpretada per l'Orfeó Navarro Reverter (E. G. Tabalet, València, 1990), i també al disc Dos tonadas levantinas: música coral a capella, interpretada pel Cor de València (E. G. Tabalet, València, 1996); Joan Lluís Moraleda, «Tirant lo Blanc: poema cavalleresc per a cobla» [petita simfonia en quatre temps], publicada en enregistrament sonor al disc La meva música, interpretada per la Cobla Montgrins (Pedralbes, Barcelona, 1990) i al disc Música de compositors catalans, interpretada per La Lira Ampostina (GMI Records, Barcelona, 1999); i Tro [grup musical], «Tirant lo Blanc» [cançó moderna], publicada en enregistrament musical al disc El fossar de les moreres, amb interpretació del mateix grup autor de la composició (Urantia Records, Barcelona, 1994).

Pujar