El Tirant lo Blanc es coneix únicament per la seua tradició impresa, a partir de l’editio princeps de 1490. Tanmateix els estudiosos sempre s’havien preguntat què havia passat amb l’obra des de 1465, quan Martorell acaba la redacció fins al moment en què apareix impresa quasi trenta anys més tard. Una vegada esbrinada la relació entre Martorell i Martí Joan de Galba i la demanda per la possessió del manuscrit, queden encara moltes incògnites: circulava una còpia o més de l’obra? Galba va «retocar» l’obra abans de dur-la a la impremta?

El descobriment d’un full manuscrit del Tirant per l’investigador Jaume Chiner el 1990 a l’Arxiu de la Diputació de València no resol tots aquests dubtes, però almenys permet especular sobre el procés de còpia de l’obra abans de la impressió. No se sap, possiblement no, si el full trobat pertany a l’original de Martorell o a una còpia, ens crida l’atenció que no continga rúbrica del capítol (el fragment és una part dels capítols 407 i 408) i la interrupció de l’escriptura amb una gran part en blanc del full. El full va ser arrancat i reaprofitat, plegat per la meitat a manera de carpeta, per a contenir altres documents, un exemple de reciclatge de paper, no per qüestions ecològiques que es desconeixien sinó per la carestia del material.

El més sorprenent de la troballa és que el full conservat aparegués entre els documents relacionats amb la família d’Isabel de Llorís, la dama que hi consta al colofó de l’obra, com a lectora destacada de la novel·la.