Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de Àngela Almenar i de Monfort (¿?-1560)

Semblança biogràfica

Dona natural de València. Cal situar-la al voltant de l'any 1555, quan consta que havia mort. Estava casada amb D. Bartholomé Monfort, doctor en ambdós drets, advocat en els tribunals de la ciutat i Regne de València. Enviduà i no tingué descendència. N'Àngela fundà la feligresia de l'Assumpció de la Verge, coneguda amb el nom de Col·legi de Na Monforta, en la Plaça de les Barques de València.

Escrits

Segons les fonts, escrigué:

  • Per al govern del centre, en valencià, les Constitucions del loable Colegi de la Assumció de la Verge Mare de Déu, anomenat de Na Monforta, fundat e stablit en la preferent ciutat de València pera els Colegials que i fon e seran. A València, per Juan Mey Flandro (1561), que signà: Dona Ángela Almenar, e Namonfort. Les Constitucions van ser traduïdes al llatí, i amb lleus modificacions al castellà (Constituciones del loable colegio de la Assumpcion..., per Bernardo Nogues, 1661 i Antonio Bordázar, 1728). L'original en valencià de les Constitucions del Loable Colegi de la Assumció... possiblement aquest es destruí. El col·legi va ser enderrocat, com així ho fa constar Vicente Boix (1849) en el seu Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, en el llistat de «Conventos suprimidos».
  • Guiada per un desig de «purificar» la societat, sembla que va un Antialcoran i altres diàlegs cristians contra la religió mahometana, possiblement en la seua llengua materna, en valencià. Perduts.

Referències bibliogràfiques

  • BOIX, Vicente (1849): Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, València: Librerías París-Valencia, 1980.
  • DELEITO y PIÑUELA, José: «El Colegio de San Pablo y el de Na Monforta», Anales de la Universidad de Valencia, Universitat de València, 1923, vol. 4, pàgs. 408-426.
  • ESCARTÍ, Vicent J.: «Dones escriptores», Saó , 265 (setembre 2002), pàg. 7.
  • FARFÁN NAVARRO, M.ª Cruz: Real Monasterio y convento de la Puridad. Catálogo delos fondos existentes en el Archivo del Reino de Valencia, València: Generalitat Valenciana, 1990, pàgs. 46 i 81.
  • FEBRER ROMAGUERA, Manuel V.: Ortodoxia y humanismo. El estudio general de Valencia durante el rectorado de Juan de Salaya (1525-1558), València: Universitat de València, 2003, pàg. 412.
  • FERRANDO FRANCÉS, Antoni i AMORÓS, Miquel Nicolàs: Història de la llengua catalana, Barcelona: UOC, 2005, pàg. 201.
  • GENOVÉS y OLMOS, Eduardo: Bibliografía valenciana. Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700, València: Impremta de Manuel Pau, 1911, vol. I, pàg. 121.
  • GREGORI ROIG, Rosa Maria: La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI), València: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, 2012, pàgs. 44, 139-140 i 266, n. 81, 399.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, págs. 39-40.
  • MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàg. 127.
  • MARTÍN HERNÁNDEZ, Francisco: «Noticia de los antiguos colegios universitarios españoles», Salmanticensis, vol. 6, fasc. 2 (1959), pàg. 540.
  • MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
  • PALAU y DULCET, Antonio: Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 1951, 2.ª edició, vol. IV, pàg. 56.
  • PASTOR FUSTER, Justo: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. I, pàg. 99.
  • PÉREZ GARCÍA, Pablo: «Impresores, libreros y calígrafos: la trastienda pastoral y bibliotecaria del patriarca Ribera», dins El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, pàg. 381.
  • RIBELLES COMÍN, José: Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catalogo razonado por orden alfabético de autores, Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1929, volum II, pàgs. 10-11.
  • RODRÍGUEZ, Josep: Biblioteca Valentina, València: Eliseu Climent, 1977, pàg. 37.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàgs. 25-26.
  • TEIXIDOR y TRILLES, Fra José: Antigüedades de Valencia: observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado / escribiólas en 1767 Fr. Josef Teixidor, València: Librería de Pascual Aguilar, 1895, II, pàgs. 264-265.
  • VICO MONTEOLIVA, Mercedes: Los antiguos colegios de estudios valencianos, Saragossa: Anubar, 1978, pàgs. 7-9.
  • VICO MONTEOLIVA, Mercedes: Los colegios de estudios valencianos postridentinos a través de sus constituciones, València: Nau-Llibres, 1981, pàgs. 23-42.
  • WILKINSON, Alexander S. (ed.): Iberian Books: Books published in Spanish or Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601, Boston: Brill, 2010, pàg. 15.
  • XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. I, pàgs. 136-137.
Pujar