Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica d'Àngela Carlet (¿?)

Semblança biogràfica

Filla del Baró de Carlet i deixeble d'Andrés Estraneo. Molt versada en grec i llatí. Residia a València quan Lucio Marineo Sículo (1444?-1536) en Cosas memorables de España va fer esment d'ella. Baranda (2005: 221, n. 10; 2007: 433-4) apunta que és esmentada per Lucio Marineo Sículo en De rebus Hispaniae memorabilibus (Cfr. Baranda 2007, 433, n. 10: Alcalá: Miguel Eguía, 1530, ff. 174v), en una petita llista de dones il·lustres, quan fa referència al fet que:

En Castilla o Aragón existen comentarios dispersos sobre mujeres cuya erudición sorprendía a sus coetáneos, mujeres que en su mayoría vivían en las cortes o procedían de familias universitarias, pero cuyo rastro se pierde después de esa mención conservada por azar y, salvo alguna carta latina o algún poema, también en latín, no sabemos más de ellas.

Aquest és el cas d'Ángela Carlet, com a escriptora d'epístoles i oracions (possiblement en llatí), però a hores d'ara, no localitzades.

Escrits

  • «Cartas».
  • «Oraciones», probablement en llatí.

Referències bibliogràfiques

  • BARANDA LETURIO, Nieves: «Escritoras sin fronteras entre Portugal y España en el Siglo de Oro (con unas notas sobre dos poemas femeninos del siglo XVI)», Península: revista de estudios ibéricos, 2 (2005), pàg. 221, n. 10.
  • BARANDA LETURIO, Nieves: «Desterradas del Parnaso. Examen de un monte que solo admitió Musas», Bulletin Hispanique, vol. 109, 2 (2007), pàg. 434.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pág. 46.
  • REYZÁBAL, M.ª Victoria: Canon literario y diferencia de género en la educación, Madrid: Editorial La Muralla, 2012, pàg. 136.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàg. 177.
  • ZAVALA, Iris M. (coord.) (1997): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana), vol. IV. La literatura escrita por mujer (De la Edad Media al s. XVIII), Barcelona: Anthropos, 2000, pàg. 128.
Pujar