Semblança biogràfica

Nasqué a Cartagena, Regne de Múrcia, el 21 d'octubre de 1628. Era filla, la menor de tretze germans, de Marcos Antonio Morata i Juana Garibaldo. Es quedà òrfena als tres anys i als sis ja tingué experiències místiques que es repetiren constantment. Als 15 anys optà per la vida religiosa. El 20 de gener professava Úrsula la Regla de les clarisses caputxines en el convent de Múrcia i tingué com a confessor l'inquisidor P. Alejo de Bojados. A Múrcia passà esdeveniments calamitosos com la pesta de 1647 i les inundacions de 1651 i 1653 del riu Segura. Començà a escriure la seua vida per ordre del seu confessor el 1652, però deixà de fer-ho a causa de les queixes d'algunes religioses. El 25 de març torna a escriure per obediència al pare Jerónimo de Teruel sobre les misericòrdies que al llarg de la seua vida li havia fet el senyor.

Deixà Múrcia per a la fundació a Alacant del convent de Caputxines acompanyada d'altres religioses. Hi aplegaren el 25 de febrer de 1672. Entre 1676-1677 interrompé l'escriptura, però no en sabem les causes; a partir de 1685-1699 hi ha un repertori epistolar conservat en el convent. El 7 de febrer de 1699 va ser elegida abadessa fins la seua mort, el 3 de gener de 1703.

Pel que fa als seus escrits, Triviño (1992: 248-249) ens indica que l'Autobiografia que es conserva de sor Úrsula comprén un conjunt de 21 quadernets manuscrits, sense data ni numeració, però va ser Vicente Martínez Morellá qui entre 1940-50 els transcrigué en la grafia actual i n’enumerà les pàgines. Tant l’original com la còpia es conserven en el monestir de clarisses caputxines d’Alacant; però, comptem amb edicions de la seua obra pel pare Piquer Garcés. Triviño (1992: 249-255) també en transcriu alguns fragments, com són “Recuerdos de la infancia”, “Río caudaloso de gracia”, “Herida de amor” i “Las vírgenes siguen al Cordero”. Pel que fa a la producció epistolar, Molina (1997: 411-412) la descriu entre 1685 i 1699, amb 24 cartes. No van ser les úniques cartes que escrigué i, segons se sap, mantingué correspondència amb figures il·lustres del moment. Tot i que ella descartava la seua condició d’escriptora, Molina (1997: 412) destaca que realment la tenia.

Escrits

• «La vida, manuscrita, 27 cuadernos» (un total de 817 pàgines).
• Papeles sueltos: epistolari conservat entre els anys 1685-1699; 24 cartes, de les quals 22 van dirigides al canonge José Sala; una altra al «Señor Canónigo Isidro» (probablement germà de l'anterior); i l’última, a “V.A.”.
• «Favores que el Señor le hizo».

Referències bibliogràfiques

• BARANDA LETURIO, Nieves: «Fundación y memoria en las capuchinas españolas de la Edad Moderna», dins Memoria e communità femminili, Firenze University Press, 2011, pàgs. 169-185.
• BARANDA LETURIO, Nieves i MARÍN PINA, M.ª Carmen: «El universo de la escritura conventual femenina: deslindes y perspectivas», dins Letras en la celda. Cultura escrita de los conventos femeninos en la España moderna, Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert, 2014, pàg. 27.
• BURRIEZA SÁNCHEZ, Javier: «La percepción jesuítica de la mujer (siglos XVI-XVIII)», Investigaciones Históricas, 25 (2005), pàgs. 103-104.
• CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàg. 10.
• CORTÉS SEMPERE, María del Carmen: Las clarisas capuchinas en el Alicante de Época Moderna: Clausura y sociedad, Departament d'Història Medieval, Història Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat d'Alacant, Tesi doctoral, 2016.
• CUTILLAS BERNAL, Enrique: El monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana (1489-1804), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1998, pàgs. 137-139.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 225.
• FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: «Religiosidad femenina bajo ordinaria sospecha. Las agustinas de Orihuela y el obispo desalmado», dins El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015a, pàg. 101.
• FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: «Prólogo: Balance de un empeño o la curiosidad por las mujeres de época moderna», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015b, pàgs. 15 i 23.
• GARCÍA LÉON, José Miguel: El concepto de itinerario aplicado a la interpretación escenográfica del paisaje cultural entre el Júcar y el Vinalopó, Tesis doctoral, Universidad de Murcia, Departamento de Bellas Artes, 2008, pàg. 608.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Orihuela: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàg. 76.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs 68-69.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg 273.
• LÓPEZ SEGURA, Lorenzo: El convento de los Triunfos del Santí­simo Sacramento de MM. Capuchinas, Alacant: Publicaciones del fondo editorial del Ayuntamiento de Alicante, 1972.
• MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Ilice ilustrada. Historia de la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, María Luisa Cabanes i Susana Llorens Ortuño (eds.), Alacant: Ayuntamiento de Alicante, 1991, pàgs. 283-287, 296b-304 i 305-310.
• MÍNGUEZ y TUDELA, Juana María: «Testimonio de la hermana Juana María Mínguez, compañera y cofundadora de sor Úrsula Micaela Morata, Manuscritos, 1703-1750 h».
• MOLINA LÓPEZ, Marciana: Vida contemplativa y cultura. Investigación sobre la vida contemplativa, cotidiana y profesional de las monjas clarisas capuchinas de Alicante, Universitat d'Alacant, Tesi doctoral, 1997.
• NAVARRO REIG, Joaquín et alii: «Catálogo comentado de los fondos bibliográficos del convento de las clarisas de Cocentaina. 1584-1857», dins Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, 2005, pàg. 226.
• PATERNINA BONO, M.ª Jesús: «Viajeras para una fundación. El archivo de las clarisas capuchinas de Alicante», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàgs. 93-104.
• PÉREZ DE RADA, Javier (ed.): Sor Ursula Micaela Morata. Fundadora y Abadesa del Real Convento de los Triunfos del SS. Sacramento de Capuchinas de Alicante, Madrid: Fundación Jaureguizar, 2007.
• PERTEJO (caputxí), P. Benjamín: El Real Convento de las Monjas Clarisas Capuchinas de Castellón. III Centenario de su fundación (1693-1993), Ayuntamiento de Castellón de la Plana, 1993, pàg. 13.
• PIQUER GARCÉS, P. Vicente Benjamín: «Sor Úrsula Micaela Morata. Apertura a la vida y a la santidad», dins El Señor me dio hermanos. Biografías de santos, beatos venerables capuchinos, Sevilla: Conferencia Ibérica de Capuchinos, 1993, vol. I.
• PIQUER GARCÉS, P. Vicente Benjamín: Memorias de una monja del siglo XVII. Autobiografía de la Madre Úrsula Micaela Morata, Capuchina (1628-1703), Alacant: Hermanas Clarisas Capuchinas de Alicante, 1999.
• PIQUER GARCÉS, P. Vicente Benjamín (ed.): Sor Úrsula Micaela Morata, Clarisa Capuchina (1628-1703). Alicante. Proceso de Canonización de Sor Úrsula Micaela Morata, 2006.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 342-343, 423 i 457-458.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII», Baluard. Anuari 2013, Guardamar del Segura: Institut d'Estudis Guardamarencs, pàg. 129.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «De visionarias a beatas. El carismático ejemplo de Guardamar», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàg. 109.
• RODES LLORET, FernandO: Sor Úrsula Micaela Morata: vida y muerte. Estudio biográfico y antropológico-forense, Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2014.
• SALA, P. Isidro: Panegyrico piadoso en las honras, que a la venerable Madre Sor Ursola Michaela Morata, fundadora y abadessa de este religiossimo Real Convento de los Triunfos del Ssmo. Sacramento de Capuchinas, hizo celebrar la ciudad de Alicante, Oriola: Jaime Mesnier, 1703.
• SÁEZ VIDAL, Joaquín: Sor Úrsula Micaela Morata (1628-1703), Alacant: Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1987.
• TRIVIÑO, M.ª Victoria (OSC) (ed.): Escritoras clarisas españolas. Antología, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992, pàgs. 248-255.