Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

  1. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
  2. Escriptores valencianes de l'Edat Moderna
  3. Catàleg
  4. Semblances biogràfiques
  5. Sor Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)

Semblança biogràfica de sor Gertrudis de la Santísima Trinidad (1660-1736)

Semblança biogràfica

Nasqué a Elx el 23 de maig de 1660. Era filla d'Andrés Navarro de Alzamora i Ángela Cabrera. Una vegada va morir son pare, es casà amb Francisco González en 1677 i es traslladaren a viure a Crevillent, on li donaren a ell una escrivania. Van fer vot de castedat els nou anys de convivència. A causa d'un succés greu, tots dos van ingressar en el convent, ell al convent dels franciscans descalços d'Elx, i ella vestí l'hàbit de Nostra Senyora del Milacre en 1684. Va ser 12 anys mestra de novícies i 16 anys abadessa. Va morir l'any 1736.

El seu espós escrigué una Relación de las cosas notables que había observado en su santa esposa que, segons Alemany i Sansano (1989, 252), es troba en l'arxiu dels franciscans descalços de València. Fra Agustí Arques Jover escrigué una Noticia de la vida de la Venerable sor Gertrudis de la Santísima Trinidad, dins els Papeles para la historia de la Villa y Convento de Elche que es troba en l'Arxiu Històric Municipal d'Elx (Alemany/Sansano: 1989, 254).

Pel que fa als escrits de sor Gertrudis María, diu Gras (DBD):

Els seus manuscrits sumen onze llibres, que custodiava el pare general dels franciscans en el seu arxiu. També es conserva una relació escrita pel seu espòs de la seva experiència de nou anys de convivència matrimonial, a l'Arxiu dels franciscans descalços de València.

Triviño (1992: 283) indica igualment que escrigué onze llibres, els manuscrits originals es troben en la Curia General dels franciscans. La Biografia y escritos es troben en el llibre de Crónicas del monasterio de Ntra. Sra. del Milagro de Cocentaina, part segona, del segon volum, Vida de la V. M. Gertrudis de la SS. Trinidad, f. 371 i següents. Sor Gertrudis escrigué seguint el manament del seu confessor, el pare Pere Polo, definidor general de l'Orde Seràfic.

Hi ha una carta (la còpia de l'original féu el pare Arques Jover) en què el ministre general de Sant Francesc, el pare Juan de Soto, escriu al pare Pere Polo (en eixe moment director espiritual de sor Gertrudis) per ordenar-li que cremara els escrits. No en tenim més noticia. Sabem de l'existència d'una petita part dels seus papers: per una banda, una còpia en el cenobi de Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina; i per una altra, una còpia -menys completa- realitzada pel mercedari Agustín Arques Jover, a l'Arxiu Municipal d'Elx. Ambdues s'inicien poc després de la tornada de Sisante (aleshores al Regne de Múrcia), on marxà sor Gertrudis el 1714 en companyia de sor Teresa de San Bruno, a fundar el convent de Jesús Nazareno. La religiosa il·licitana tornà a Cocentaina en 1726. Els escrits conservats se situen al voltant de 1727 i arriben a la dècada del 1730. No obstant això, sabem que ella ja escrivia abans, quan professà. Triviño (1992: 283-289) transcriu alguns fragments de la Vida de sor Gertrudis: «Los pecados del pueblo» (f. 405-411), «Luz y amor» (f. 429-432), «Sigue el símil o parábola de la Noble matrona...» (Vida... Final de la part 2a, 5 fulls sense numerar).

També cal dir que és possible que fos l'autora d'alguns poemes, en concret, de vuit «coplitas» i d'unes tribulacions en vers –en castellà- que tuvo que tolerar la Vble. M. Sor Gertrudis, en la fundación de la villa de Sisante, que trobem en uns fulls solts corresponents al segon volum de la segona part de les Crónicas del monasterio de N.ª S.ª del Milagro.

Escrits

  • «Su vida por orden de su confesor, once libros sobre aquello que le pasaba por su espíritu».
  • «Coplitas» (¿?).

Referències bibliogràfiques

  • ALEMANY, Rafael i SANSANO, Gabriel: «El valencià Francesc Ramon Gonzàlez i les seues composicions catalanes del "Sacro Monte Parnaso" (1687)», dins Actes del vuité Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes/II, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, pàgs. 252-254.
  • ARQUES JOVER, Fra Agustín: «Noticia de la vida de la Venerable sor Gertrudis de la Santísima Trinidad», dins Papeles para la historia de la Villa y Convento de Elche (Arxiu Històric Municipal d'Elx).
  • ENGUIX i GINER, Vicente: Varones ilustres en virtud i letras de la ciudad de Cocentaina [manuscrit], [182?], pàg. 190.
  • GRAS, Mercè: «Biografia de Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro de Alzamora Cabrera», dins Diccionari Biogràfic de Dones, (Xarxa Vives d'Universitats).
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Oriola: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàgs. 79-80.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 82-83.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Per manament del confessor: l'esclat de l'autobiografia femenina en l'edat moderna. El cas del dietari espiritual de la il·licitana sor Gertrudis de la Santíssima Trinitat», Ítaca. Revista de Filologia, núm. 1 (2010), pàgs. 179-190.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013), pàg. 275.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿ ?-Valencia, final siglo XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de la autobiografía femenina de la Edad Moderna», dins V Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres, 15 al 31 de octubre de 2013, Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo Diocesano de Jaén, 2013, pàg. 5.
  • IVARS, Andrés: «Origen y propagación de las clarisas coletinas o descalzas en España», Archivo iberoamericano, 23 (1925), pàgs. 107-108.
  • MARTÍ SOLER, Amparo: «Biografías de las Madres Fundadoras y otras clarisas», dins Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, 2005, pàgs. 144 i 178-183.
  • PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «De visionarias a beatas. El carismático ejemplo de Guardamar», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàg. 106.
  • RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia (124 microfitxes), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, pàg. 1986, vol. XVI, ff. 512-522.
  • RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Alacant: Instituto Juan Gil-Albert, 1987, pàg. 440.
  • SOLER MOLTÓ, M.ª Desamparados: «Profesión, dotes, beneficios y censos», dins Clarisas. 350 años en Cocentaina, Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, pàgs. 127 i 140.
  • TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Escritoras clarisas españolas. Antología, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992, pàgs. 282-289.
  • VIZUETE MENDOZA, J. Carlos: «Las Clarisas Nazarenas», dins La imagen devocional barroca: en torno al arte religioso en Sisante, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha/Ayuntamiento de Sisante, 2010, pàgs. 53-54.
Pujar