Semblança biogràfica

Nasqué a València el 24 de novembre de 1671. Era filla de Gregorio Badenes i María Pons. El 16 de juliol de 1693 entrà en el convent de les agustines de sant Julià, contra la voluntat dels seus pares. En desembre de 1694 va passar al del Carme descalç de sant Josep, on professà i va ser priora tres vegades. Morí el 20 d’abril de 1746.

De la vida de sor Esperanza, qui va ser priora tres vegades, ens dóna notícia el sermó fúnebre que el pare Mateo de los Ángeles (1747) celebrà en les solemnes exèquies de la religiosa. Són curioses les referències sobre l'ús de l'escriptura de la venerable en alguns episodis del Sermón fúnebre...:

Deseó sacarse sangre del corazón, para firmarse esclava de Jesús. Y ya que esto no pudo, se la sacó del brazo izquierdo por más cercano, y firmó así en un papel. Esperanza de Cristo: esclava de Jesús, mi querido y soy toda suya (de los Ángeles 1747: 35).

I unes línies més avall, no ens deixa de sorprendre aquesta visió sobre la pràctica de l'escriptura femenina, apresa de manera miraculosa, però amb les reticències a l'escriptura femenina:

Con prudente reflexión no quisieron sus padres que aprendiese o la enseñasen a escribir, y se cree que la Santa Madre la enseñó milagrosamente; pues sólo con mirar las letras de sus escritos u obras, escribió la primera carta y prosiguió de modo en escribir que, aunque su letra no salía de la esfera de mujer, se leía sin mucha dificultad (De los Ángeles 1747: 47).

Mateo de los Ángeles utilitzà la vida escrita per la sor per a escriure aquest sermó, un fet que dificulta esbrinar quines paraules són originals de sor Esperanza i quines són del pare espiritual.

Escrits

• «Relación de la vida».

Referències bibliogràfiques

• ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005, pàg. 45.
• ÁNGELES, Mateo de los: Sermón fúnebre que en las exequias de la Venerable Madre Esperanza de Christo, religiosa carmelita descalza, en el religiosíssimo convento de Carmelitas Descalzas, cuyo titular es el Sr. José, en la ciudad de Valencia, València: Viuda de Bordazar, 1747.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 229.
• HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàg. 48.
• MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, pàgs. 48, 66 i 359.
• SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàg. 284.
• XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàgs. 288 289.