Semblança biogràfica

Filla del marqués de Navarrés i últim mestre de Montesa Pedro Luis Galcerán de Borja, germà de pare de sant Francesc de Borja, i de donya Leonor Manuel, marquesa de Navarrés. Ingressà el 29 de juny 1576 en el convent de Santa Clara de Gandia i hi professà un any després. Segons indica Amorós (1981: 142), no hi ha moltes dades biogràfiques sobre la seua vida, però sí que en coneixem un fet important: Francisco de Rojas, duc de Lerma i nebot de sor Juana Bautista demanà religioses del monestir de Gandia per a una fundació en la seua ciutat. Sor Juana Bautista va ser designada com a abadessa de la nova fundació, acompanyada de sor Agustina Gay, sor Buenaventura Gavalda i sor Hipólita Arnau. Van eixir del monestir el 1608, però ella ja no tornà a Gandia.

Ens diu Triviño (1992: 95) que els escrits de sor Juana Bautista recorden la tarea del amanuense medieval, ja que ella anotava l'experiència de Déu relatada per la mare Anastasia de la Encarnación (1574-1654), unes relacions que abasten els anys 1609-1611. Triviño (1992) ignora si es conserva el manuscrit original, que probablement es trobaria en el convent de clarisses de Monforte de Lemos (que és on acabà els seus dies sor Anastasia); però, assenyala que hi ha una Vida de la Venerable Madre Soror Anastasia de la Encarnación monja franciscana descalza de la primera regla de nuestra madre santa Clara, hija del convento de Valladolid. Fundadora del de Lerma y Monforte de Lemos. Madre y Abadesa de entrambos hasta su dichosa muerte. Escrita por Sor Beatriz de la Cruz en Monforte de Lemos, any 1655 (manuscrit), del capítol IX al XVII, f. 62-116, de mà de sor Beatriz de la Cruz (1592?-1678), biògrafa de sor Anastasia.

Escrits

• Relació de la vida de la Venerable Anastasia de la Encarnación (1574-1654).

Referències bibliogràfiques

• AMORÓS, León (OFM): El monasterio de Santa Clara de Gandía y la familia ducal de Gandía, Gandia, 1981, pàgs. 55, 65, 82, 85, 124-126 i 154.
• CARRIÓ, Sebastián: Libro en que se notan todas las religiosas que recibieron el santo hábito, profesaron y murieron en este religiosísimo convento de la madre Santa Clara de la ciudad de Gandia, desde su fundación real que fue el dia 8 de mayo de 1461... Se puso en forma este libro por el padre franciscano Sebastián Carrió en el año 1740, [Arxiu Històric de Gandia], pàgs. 16, 24-25 i 34.
• LA PARRA LÓPEZ, Santiago: «La dona reclosa: monges en la Gandia dels Borja», dins La memòria amagada. Dones en la història de Gandia, Santiago La Parra López (coord.), Gandia, Ajuntament de Gandia-Regidoria de la Dona, 2002, pàg. 121.
• LLOPIS, Josep (OFM): Crónica del real monasteiro de la seráfica Madre Santa Clara de la ciudad de Gandía, Escrita por el P. Fray Josef Llopis, predicador general, apostólico, hijo de la santa recolección de la exemplar Provincia de Valencia, y de la regular observancia de N. S. P. San Francisco, y confesor ordinario del mismo santo monasterio. Dedicada a la Exma. Sra. Dña. María Josepha Pimentel, Condesa Duquesa de Benavente, Gandía, Béjar, etc., patrona del mismo Real Monasterio, 1781, vol. I, pàg. 79.
• TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Escritoras clarisas españolas. Antología, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992, pàg. 95.