Semblança biogràfica

Nasqué a València el 1479, descendent de llinatge noble d'Aragó, filla de Joan Roís de Liori i de Mur i de Beatriu de Moncada i Vilaragut. Es casà amb Lluís de Requesens, governador de Catalunya, el 3 d'abril de 1501 de qui quedà vídua i amb dos fills el 16 de novembre de 1509, Gaspar (que mor d'infant) i Estefania de Requesens (1504-1549). En morir el seu marit, Estefania va ser l'hereva universal i Hipòlita esdevingué usufructuària. Visqué a cavall entre València i Barcelona. Marxà a Barcelona quan es casa i entrà discretament en la vida pública. A partir de la mort de l'espós, esdevé la trista comtessa de Palamós i així signa les cortes segons el model de l'època. A l'edat de 30 anys, Hipòlita ja no es tornà a casar i passà a ser una dona preocupada pel gran patrimoni que havia d'administrar i de donar a la filla una educació de la llar i de caire cortesà.

Hagué de mantenir correspondència amb els seus administradors i amics valencians i, especialment, amb Estefania, la seua filla. Mantingué una relació regular amb gent de València, on torna sovint. Va ser fidel a la seua llengua materna. Morí a Madrid el 1546, als 67 anys.

Escrits

• Epístoles: l'epistolari de Roís de Liori conserva 89 cartes escrites per ella, en llengua catalana, entre les quals n'hi ha 3 en castellà. Relació epistolar de tipus familiar, especialment amb la seua filla Estefania de Requesens (1504-1549), i burocràtic. Els escrits del personatge compten amb edició actual.

Referències bibliogràfiques

• AHUMADA BATLLE, Laia de: «Hipólita Roís de Liori», dins Diccionari Biogràfic de Dones.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «Hipòlita i Beatriu, una lluita per l'herència», El Temps, 873, (març de 2001).
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «L'epistolari d'Hipòlita Roís de Liori, comtessa de Palamós. Arxiu del Palau, segle XVI», Revista Internacional de Filologia Caplletra, 31 (2001), pàgs. 25-40.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «Correspondència privada: la història entre línies», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX (2003-2004), pàgs. 463-472.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: Hipólita Roís de Liori (1479-1546), Madrid: Ediciones del Orto, 2004.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «Les dones Requesens a través del seu epistolari. Des d'Estefania "glòria i honor de les dones" fins a Mencía "suprema dama catalana"», dins El redescobriment de l'Edat Moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona: Publicacions de l'Abadia Montserrat, 2007, pàgs. 63-81.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «Les senyores feudals com a hisendades i gestores del patrimoni», Manuscrits: Revista d'història moderna, Universitat Autònoma de Barcelona, 27 (2009), pàgs. 101-111.
• AHUMADA BATLLE, Laia de: «La carta privada a l'època moderna: un epistolari conventual femení inèdit», Manuscrits: Revista d'història moderna, 29 (2011), pàgs. 51-64.
• AMELANG, James S.: «Autobiografías femeninas», dins Historia de las mujeres en España y en América Latina, Madrid: Cátedra, 2005, pàg. 155.
• BOUZA, Fernando: «Memorias de la lectura y escritura de las mujeres en el Siglo de Oro», dins Historia de las mujeres en España y en América Latina, Madrid: Cátedra, 2005, pàg. 188.
• CABALLÉ, Anna (ed.): Por mi alma os digo. De la Edad Media a la Ilustración. La vida escrita por las mujeres, Barcelona: Lumen, 2004, IV, pàg. 85.
• CAHNER, Max: «Llengua i societat en el pas del segle XV al XVI. Contribució a l'estudi de la penetració del castellà als Països Catalans, dins Actes del cinqué col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Andorra, 1-6 d'octubre de 1979, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba/19, 1980, pàgs. 247-248.
• CODERN i BOVÉ, Llorenç i FERNÁNDEZ TRABAL, Josep: «L'Arxiu del Palau Requesens ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya», ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallés: Arxiu Nacional de Catalunya, 29 (juny 2011), pàgs. 2-13.
• COURCELLES, Dominique de: «Les lettres d'Estefanía de Requesens, épouse de Juan de Zúñiga, à sa mère, la comtesse de Palamós», dins Relations entre homme et femmes en Espagne aux XVIe et XVIIe siècles. Réalités et fictions, París: Agustín Redondo, 1995, págs. 67-78.
• COURCELLES, Dominique de: «Les livres et les femmes en Catalogne», dins Des femmes des livres. France et Spagne, XIV-XVII siècles, París: École nationale des chartes, 1999, pàgs. 111 i 114.
• ESCARTÍ, Vicent J.: «Dones escriptores», Saó, 265 (setembre 2002), pàg. 7.
• FERRANDO FRANCÉS, Antoni i NICOLÁS AMORÓS, Miquel: Història de la lengua catalana, Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2005, pàgs. 200-201.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, págs 71-72.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 273.
• LLEDÓ CUNILL, Eulalia: «¿Escriptura femenina? Les canto i les celebro», dins Dona balconera. A les penes, llibreries, Barcelona: Laertes, 2007, págs. 17-50.
• LLORENS i BLAT, Josep: Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) de Jaume Ferrer de Blanes. Edició crítica, estudi i contextualització biogràfica i literària, Tesi doctoral, Universitat de Girona, 2014, pàgs. 72, 124, 176, 178 i 276.
• LÓPEZ-CORDÓN, M.ª Victoria: «La fortuna de escribir: escritoras de los siglos XVI y XVIII», dins Historia de las mujeres en España y en América Latina, Madrid: Cátedra, 2005, pàgs. 205-206.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pp. 362-380.
• MIRALLES, Eulàlia: «Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna», dins Escartí, Vicent J. (coord.), Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, Los Angeles (California, USA), Buenos Aires (Argentina): Editorial Argus-a, febrero 2013, vol. I, pàgs. 99-132.
• MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica: «Écrits féminins catalans: bilan et perspectives», Clio: Histoire, Femmes et Sociétés, 35 (2012), pàgs. 177-190.
• NAVAS OCAÑA, Isabel: La literatura española y la crítica feminista, Madrid: Editorial Fundamentos, 2009, pàg. 94.
• PINYOL i TORRENTS, Ramon: «Escriptores», en Sanmartí, Carme i Montserrat Sanmartí (eds.), Catalanes del IX al XIX, Vic: Eumo, 2010, pàgs. 249 i 261.
• SOLERVICENS, Josep: «Prosa i teatre del renaixement», dins, Panorama crític de la literatura catalana. Edat moderna, Barcelona: Vivens Vives, 2011, vol. III, pàg. 172.
• TORRES AMAT, Félix: Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la idea de Cataluña, Barcelona: Imprenta J. Verdaguer, 1836, pàg. 242.
• VINYOLES VIDAL, Teresa: «Cartas medievales en el paso de la Edad Media al Renacimiento», dins Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Barcelona: Anthropos, 2000, vol. VI, pàgs. 58-60.
• VINYOLES VIDAL, Teresa: «Metgesses, llevadores, fetilleres, fascinadores...: bruixes a l'edat mitjana», dins Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, Barcelona: Museu d'Història de Catalunya, 2007, pàg. 19.
• ZAVALA, Iris M. (coord.): Breve historia feminista de la literatura española (en Lengua catalana, gallega y vasca), Barcelona: Anthropos, 2000, vol. VI, págs. 22 i 58.