Contextualització a l'escriptura valenciana de l'Edat Moderna

Per María de los Ángeles Herrero Herrero (Universitat d'Alacant)

A l'hora d'aproximar-nos a les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII calia endarrerir un poc més en el temps. Als segles XII i XIII trobàvem les trobairitz i al XV, el segle d'esplendor valencià, la poetessa Tecla Borja (143?-1459), Isabel Suaris (1440-1490) i, per descomptat, la cèlebre sor Isabel de Villena (1430-1490), abadessa del Convent de la Trinitat i autora de la Vita Christi (1487). I és que durant l'Edat Moderna al Regne de València només en teníem la notícia de dues, malgrat que notabilíssimes en les lletres valencianes, per altra banda: la primera, Hipòlita Roís de Liori (1479-1546), qui mantingué una nombrosa correspondència, especialment amb la seua filla Estefania de Requesens (1501-1549); i la segona, Narcisa Torres (¿?), autora, almenys, de tres poemes que aparegueren en els preliminars de les obres del notari Carles Ros (1703-1773).

Afortunadament, els darrers estudis sobre les autories femenines valencianes han demostrat l'existència d'un ric panorama en noms i gèneres durant el període modern. Així doncs, el portal està dedicat a un centenar de lletraferides dels segles XVI-XVIII en territori valencià, catalogades independentment de la llengua emprada en els seus escrits (valencià, castellà o llatí). La majoria eren monges professes en ordes religiosos o beates. Sens dubte, el món conventual esdevingué una alternativa a la formació cultural. Moltes de les fèmines eren originàries de la ciutat de València i localitats del seu entorn, d'Oriola i de Gandia, a causa de la important presència de cenobis. El major volum de la seua producció es contextualitza de la segona meitat del segle XVI fins a la segona meitat del XVII.

Tot i que no hi abunden les productores massives de textos -quantitativament parlant-, dins i fora del convent, amb l'excepció d'algunes com la castellonenca María Egual (1655-1735), tanmateix, hi ha una heterogeneïtat en els gèneres conreats (amb desigual profusió segons el cas). Poesia i prosa compten amb bones representants. En el gènere poètic s'evidencia l'èxit de la poesia de certamen de carés religiós. També hi ha «coplitas» incloses en les seues relacions autobiogràfiques o confessionals; i algunes dones van ser conreadores de poesia amb més profusió. La majoria dels escrits en prosa sorgeixen en el context religiós, sovint, de caràcter confessional. Les escriptures de vida, les relacions d'esperit i les cartes confessionals estan lligades a l'espiritualitat moderna. De fet, a partir del segle XVI es produeix l'esclat de la literatura memorialista femenina dins del claustre gràcies, sobretot, a la figura de santa Teresa de Jesús (1515-1582). Cròniques, llibres de fundació, vides, autobiografies espirituals, cartes (confessionals, burocràtiques o familiars), oracions, lloances, etc., són papers que difícilment veuen la llum a través de la impremta. Són pocs, però, els exemples de prosa de ficció i de teatre que hem documentat.

Respecte a la llengua, els escrits catalogats majoritàriament són en castellà. Això no obstant, n'hi ha importants mostres en valencià. Hipòlita Roís de Liori (1479-1546), Ángela Almenar y de Monfort (¿?-1560), Clara Maldonado de la Cerda (¿?-1648), sor Laura de San José (¿?) i Narcisa Torres (¿?) en són les portaveus. A més a més, aquesta devia ser la llengua almenys d'altres d'elles. És clar que el valencià gaudia de vitalitat en el seu ús quotidià. I, aleshores el castellà i el llatí eren les llengües de cultura; hi havia autores que coneixien bé la llengua llatina. Per tant, les escriptores valencianes estaven mimetitzades amb el seu entorn social, cultural i religiós. En aquest sentit, era absolutament necessari atendre la realitat lingüística del període perquè ajuda a entendre el context en què s'emmarca la seua producció escrita.(*)

(*Nota: Conclusions extretes de la tesi doctoral Escriptores valencianes de l'Edat Moderna: Catalogació, contextualització i difusió, defensada el 22 de gener de 2016 per M.ª Ángeles Herrero Herrero, i dirigida per la professora Dra. Marinela Garcia Sempere del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Posteriorment es publicaren en L'univers de les escriptores valencianes dels segles XV-XVIII, València, Institució Alfons el Magnànim, «Estudis universitaris», núm. 152, 2018).