Semblança biogràfica

Nasqué a Guardamar, diòcesi d'Oriola, el 29 de gener de 1666. Filla de Pedro Ruiz i de Juana Ana Guill. Tenia l'ofici de bugadera. Als 14 anys es casà amb Francisco Celdrán, però morí aquest als tres anys i aleshores es tornà a casar amb Juan de Pastrana que, segons els catàlegs, era un marit gelós. Als 33 anys quedà vídua amb tres filles i un fill, i la menysprearen amics, familiars i capellans. Dictà les seues visions i profecies a Miguel Pujalte, secretari de l'Ajuntament de Guardamar i capellà, que mogut per la compassió, les envià al confessor de la mística l'agustí Tomás Bale del convent de San Agustín d'Oriola. Pujalte, però, va ser acusat de mantenir relacions il·lícites amb ella. El pare Bale li atorgà l'hàbit agustinià en qualitat de beata o mantelata de l'Orde de sant Agustí. Entre els fets prodigiosos que protagonitzà destaquen els catàlegs l'assistència en esperit a la batalla d'Almansa. Morí el 26 de juliol de 1735. Orellana (1887: 47) ens dóna algunes pinzellades biogràfiques com que va ser professa d'hàbit del tercer orde de sant Agustí, encara que no sabia llegir ni escriure. Ens indica que en la Vida que escrigué Tomás Pérez publicada a València el 1744 se encuentran varios escritos en prosa y en verso de tan virtuosa mujer. Se li donà sepultura en la capella de la Comunió de la parròquia de Guardamar, on se li van fer solemnes exèquies el dia 29 de desembre de 1735, en les quals predicà fra Matias Boix i s'imprimí el sermó a Oriola a casa de Francisco Cayuelas el mateix any.

Un curiós apunt ens el dóna Callado (2014: 20, n. 14) sobre les obres del pare Beaumont de Navarra, pel que fa a una composició que se li atribueix «Carta dirigida a mosén Miguel Pujalte», en la qual li recomana la cura i assistència de sor Beatriz Ana Ruiz, escrita a Oriola l'abril de 1711. Aquesta apareix en la vida que va escriure fra Tomàs Pérez (veure V. Ximeno, Escritores del reyno de Valencia, València, 1749, vol. II, pàgs. 50 i 214-215).

Els escrits de la terciària agustina es troben recollits en la Vida de Tomás Pérez (1744): Mística Simbólico-Práctica, o Doctrinas de la la Ven[erable] Madre Sor Beatriz Ana Ruiz..., text manuscrit inclòs en l'obra de Pérez: Vida de la Venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz, València: Imprenta Pascual García, 1744, pàgs. 275-668. Són en total 65 visions que porten reflexions i notes per part del biògraf.

Zaragoza (2013a: 153-154) fa referència a les composicions en vers, ja que en la Vida se'n troben dues en castellà: una primera narració en vers d'una visió del purgatori i unes cobles que narren la passió i mort de Crist, dirigides a les seues companyes en religió: «Para la madre priora del convento de religiosas de San Sebastián...». Nou dècimes i un poema amb la visió que tingué dels religiosos que patien en el purgatori, text recollit en el llibre de Pérez amb reflexions i notes (1744: 109-116). «Poema de la Pasión...», en la Vida de Pérez (1744: 111-114).

Teófilo Aparicio (2001: 321 i següents) s'ocupa de comentar els escrits «ascético-místicos» que dictà Beatriz Ana a mossén Pujalte. Javier F. Campos (2007: 118-126) dóna una valoració de l'obra literària de sor Beatriz, en tant que ella no és l'escriptora directa de les seues pròpies visions i experiències amb Déu, donat que no sabia ni llegir ni escriure. Precisament per aquesta raó sembla que una persona amb un enteniment reduït no s'ajusta com a autora d'unes descripcions que estan per damunt de la seua base cultural, així com la creació dels textos poètics. Per tant, arriba a la conclusió que Pujalte pogué retocar el relat, tot millorant la seua qualitat literària, però no l'essència de les revelacions espirituals.

Escrits

• Mística Simbólico-Práctica, o Doctrinas de la la Ven[erable] Madre Sor Beatriz Ana Ruiz, hermana professa de la Tercera Orden de nuestro Padre San Agustín.
• «Para la madre Priora del convento de religiosas de San Sebastián, orden de nuestro padre San Agustín de Orihuela. De una humilde esclava del Señor. Contiene una visión del Purgatorio, donde vio muchos religiosos y religiosas atormentados por los defectos que explica en nueve décimas».
• «Poema de la Passión del Señor: "Jesucristo en el huerto..."». ·«Versos compuestos cuando era raptada».

Referències bibliogràfiques

• ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Teresa de Jesús. La construcción de la santidad femenina, Madrid: Cátedra, 2015, pàg. 68.
• ÁLVAREZ CARAVERA, Juan Luis: «Guardamar en el País Valencià: Dues dècades d'història en el segle XVIII: 1730-1750», Baluard. Anuari de l'Institut d'Estudis Guardamarencs, 4 (2013), monogràfic: Segle XVIII a Guardamar, Alacant, 2011.
• ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005, pàgs. 21, 49-50 i 73.
• AMELANG, James S.: El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en la Europa Moderna, Madrid: Siglo Veintiuno, 2003, pàgs. 41, 73, 102, 115, 278.
• APARICIO LÓPEZ, Teófilo: Beatriz Ana Ruiz: gloria insigne de Guardamar, Valladolid: Estudio Agustiniano, 1989.
• APARICIO LÓPEZ, Teófilo: «Venerable sor Beatriz Ana Ruiz. Gloria insigne de Guardamar», Archivo Agustiniano, 70 (1986), pàgs. 403-425.
• APARICIO LÓPEZ, Teófilo: Beatriz Ana Ruiz: gloria insigne de Guardamar, Valladolid: Estudio Agustiniano, 1989.
• ARACIL PÉREZ, F.: «Aproximació a la figura histórica de La Venerable», Revista de Fiestas Patronales de San Jaime, Guardamar del Segura, 1984.
• ASOCIACIÓN PRO-BEATIFICACIÓN DE SOR BEATRIZ ANA RUIZ: Diverses aportacions dins Revista. Semana Santa, Guardamar del Segura, anys 1994 a 1996 i 1998.
• BOIX, Matías: Oración fúnebre que en las honras de... Beatriz Ana Ruiz, Hermana professa en la Tercera Orden del Glorioso Padre San Agustín, predicó en la... Iglesia del Señor Santiago Apóstol de la villa de Guardamar, el día 29 de Diziembre del año 1735..., Oriola: Imprenta Francisco Cayuelas, s. a. [octubre de 1736].
• CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàgs. 11 i 228.
• CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de Valencia, València: Publicacions de la Universitat de València, 2015, pàg. 35.
• CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier: «Vida y obra de la venerable sor Beatriz Ana Ruiz, mantelata profesa de la Orden de San Agustín (1666-1735)», dins Historias compartidas. Religiosidad y reclusión femenina en España, Portugal y América. Siglos XV-XVI, México: Universidad de León Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades Alfonso Vélez Pliego, Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, 2007, pp. 97-126, amb il·lustració en pàg. 96.
• CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier: Beatriz Ana Ruiz, terciaria agustina y mujer insólita, San Lorenzo de El Escorial: Ediciones Escurialenses, 2007, Colección Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 24.
• CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Imprenta Eusebio Aguado, 1848, vol. XXIV, pàgs. 273-275.
• CONESA, Francisco: Aproximación a la vida y doctrina de la venerable Beatriz Ana Ruiz, gloria insigne de Guardamar, Alacant: Such Serra, 1998.
• CONESA, Francisco i APARICIO, Teófilo: Aproximación a la vida y doctrina de la venerable Beatriz Ana Ruiz, gloria insigne de Guardamar, Alacant: edició de F. Conesa, 1998.
• CORTEQUERA, Luis R.: «The Makings of a Visionary Woman: The Life of Beatriz Ana Ruiz, 1666-1735», dins Women Texts and Authority in the Early Modern Spanish World, Burlington: Ashgate Publishing, 2003, pàgs. 165-182.
• CORTEQUERA, Luis R.: «La formación de una mujer visionaria: la vida de Beatriz Ana Ruiz, 1666-1735», dins Estudios de historia iberoamericana: XXXIII Reunión Anual de la Society Spanish and Portuguese Historical Studies, Athens, Georgia, 11-14 abril 2002, María Soledad Gómez Navarro i José Manuel de Bernardo Ares (coords.), 2003, vol. 1, págs. 106-107.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 225.
• FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: «Prólogo: Balance de un empeño o la curiosidad por las mujeres de época moderna», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàg. 23.
• GALIANO PÉREZ, Antonio Luis: José Claramunt Vives de Alulayes y Lillo, un canónigo oriolano del siglo XVIII, Alacant: edició a càrrec de l'autor, 1999, pàgs. 51-53 i 307-312.
• GARCÍA LUCAS, Manuel (Rvd.): Vida de la venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz [mecanografiat].
• GARCÍA SORIANO, Justo i GARCÍA MORALES, Justo: La imprenta en Orihuela, ensayo de un catálogo de tipógrafos y de obras impresas en esta ciudad,desde la introducción de la imprenta en la misma el año 1602 hasta el de 1825, Orihuela: Amigos de Orihuela, 2005 (reproducció facsímil de l'edició de Toledo, 1950, pàgs. 10 i 37.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Orihuela: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàgs. 77-79.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, págs. 76-79.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 275.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿?-Valencia, final siglo XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de la autobiografía femenina de la Edad Moderna», dins V Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (15 al 31 de octubre de 2013), Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo Diocesano de Jaén, 2013b, pàg. 5.
• HURTADO, Fra Francisco: Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la V. M. Sor Vicenta Rita Aguilar, Religiosa agustina del convento de S. Julián, extramuros de Valencia, predicado el día XV de Septiembre de M D CCC III por el P. Fray Francisco Hurtado, Lector de teología en el Real Convento de S. Agustín. Sale a luz a expensas del sobrino de la venerable, don Tomás Aguilar, València: Benito Monfort, 1803, pàgs. 32 nota 5, 53 n. I, 54 n. 3, 60 n. I.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàgs. 362-380.
• MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
• MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada, Biblioteca Pública d'Oriola], 1791-1816, llibre XV, pàgs. 27-30, 41-44 i 64-67.
• NAVARRO REIG, Joaquín et alii: «Catálogo comentado de los fondos bibliográficos del convento de las clarisas de Cocentaina. 1584-1857», dins Clarisas. 350 años en Cocentaina, 2005, Cocentaina: Pía Unión de la Virgen del Milagro, pàg. 229.
• ORELLANA, Marcos Antonio de: Tratado histórico apologético de las mujeres emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de la Casa de Beneficiència, 1887, pàg. 47.
• PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997), Federación de Agustinas Descalzas, 1998, pàg. 33.
• PÉREZ, Tomás: Vida de la Venerable Madre Sor Beatriz Ana Ruiz, València: Imprenta Pascual García, 1744.
• PONS FUSTER, Francisco: «Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo XVII», Revista de Historia Moderna, Universitat d'Alacant, 10 (1991c), pàgs. 72, 79-80, 88-89 i 93.
• PONS FUSTER, Francisco: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el Magnànim Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1991, pàgs. 144, 153, 155, 166-167, 172, 233 i 245.
• PONS FUSTER, Francisco: «Monjas y beatas en la espiritualidad valencian de los siglos XVI y XVII», dins Valencianos en la Historia de la Iglesia II, València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, pàgs. 257 i 266-274.
• PONS FUSTER, Francisco: «La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàg. 89.
• PONS FUSTER, Francisco: «Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas valencianas y su evolución histórica», dins Javier Burrieza Sánchez (ed.), El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, pàgs. 211 i 213 n. 7.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «Guardamar durante la guerra de Sucesión española (1701-1715)», Baluard. Anuari 2012, Guardamar del Segura: Institut d'Estudis Guardamarencs, pàgs. 124-125 i 127.PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII», Baluard. Anuari 2013, Guardamar del Segura: Institut d'Estudis Guardamarencs, pàgs. 93-153.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «De visionarias a beatas. El carismático ejemplo de Guardamar», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.). Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàgs. 105-120.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 45, 344 i 449.
• PUJALTE, Miguel, Resumen de la vida y virtudes de la V. Beatriz Ana Ruiz, inédit.
• RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia (124 microfitxes), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1986, vol. I, pàgs. 135-136 / vol. XVI, f. 8.
• RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Instituto Juan Gil-Albert, Alacant, 1987, pàgs. 43 i 425.
• SALGADO, María A.: «Women’s Voices in Eighteenth-Century Hispanic Poetry», Dieciocho. Hispanic Enlightenment, Aesthetics, and Literary Theory, vol. 11, 1 (1988), Universitat de Virginia, pàg. 16.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, pàgs. 57 i 74 / vol. II, pàgs. 367 i 392.
• SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imprenta Del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1922, VI, pàgs. 703-705.
• SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàgs. 169-170.
• TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular (XIX Simposium San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre de 2011, vol. 1, pàgs. 392-396.
• XIMENO, Vicente (1747-1749): Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, págs. 244-245.
• ZARAGOZA i GÓMEZ, Verònica: «Historiar les protagonistes absents. La poesia femenina de l'edat moderna a l'àmbit català», dins Josa, Lola i Lambea, Mariano (eds.), Allegro con brio. I Encuentro «Aula Música Poética» de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Barcelona, Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2013, pàgs. 153-154.
• ZARAGOZA i GÓMEZ, Verònica: «"Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...". Noticia del cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)», dins Mercedes Arriaga Flórez, et. al. (eds.), Ausencias: escritoras en los márgenes de la cultura, Sevilla: ArCiBel Editores, 2013b, pàg. 1.364.