Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de Luisa de Borja y Aragón (1520?-1560)

Semblança biogràfica

Era filla de don Juan de Borja, tercer duc d'aquell estat, i de donya Juana de Aragón, néta del rei Ferran el Catòlic i germana de san Francisco de Borja. Gràcies a les seues virtuts, va rebre el renom de «Duquessa Santa». Es casà el 1540 o 1541 amb don Martín d'Aragó, fill primogènit del comte de Ribagorça, que després va ser duc de Vilaformosa (Saragossa), tot i que ella tenia 27 ó 28 anys i ell només 14; van tenir set fills. Per tant, donya Luisa passà a ser comtessa de Ribagorça i duquessa de Vilaformosa. Professà un gran afecte a la Companyia de Jesús. Va ser model de caritat, guarní moltes esglésies, tingué cura de malalts i actuà com a hostessa de peregrins. Morí el 5 d'octubre de 1560, als 40 anys.

Pel que fa als seus escrits, se li atribueixen dos Oraciones, una de matí i una altra de vesprada, que trobem transcrites en Muniesa (1691) a partir del manuscrit trobat en un devocionari de Luisa de Borja i també en Llopis (1781: 395-401) i Nonell (1892: 173-177). Sembla que va ser autora de Paráfrasis del cántico del Magnificat, escrit el 1559, quan tornà de Flandes el seu espòs; el manuscrit va ser descobert pel seu nét, el comte de Guimerà. Muniesa hi inclou una carta al comte d'Evol ([de l'1 de febrer de 1545]), a més, refereix Muniesa (1691: 249-263) de Luisa la santa comunicación, que tuvo con las personas más insignes en virtud, que florecieron en su tiempo, amb el seu germà sant Francesc de Borja, amb sant Ignasi fundador i patriarca de la Companyia de Jesús, sant Lluís Bertran, les religioses de Santa Clara de Gandia, etc., i transcriu algunes de les cartes que remeteren a Luisa. De fet, aquesta dama mantingué una assídua i ingent correspondència com fa constar Llopis (1781) i com ho recull Amorós (1981: 64, n. 28). Finalment, en el volum de Nonell (1892: 198) trobem un Canto eucarístico en prosa castellana, escrit de mà de Luisa, com a mostra d'alegria de la tornada del seu marit. Sainz de Robles (1959: 179) apunta que escrigué unes Notas sobre els orígens històrics de la casa de Borja.

Escrits

  • «Dos oraciones, una de mañana y otra de tarde», la primera comença per una Paráfrasis del Psal.g. de David: Domine Dominus noster.
  • Paráfrasis del cántico del Magnificat.
  • «Cartas» amb les persones més insignes del seu temps.
  • Canto eucarístico.
  • «Notas sobre los orígenes históricos de la casa de Borja».

Referències bibliogràfiques

  • ALCALDE ARENZANA, Miguel Ángel: «Tres generales jesuitas de fama internacional en Calahorra (II): Francisco de Borja», Kalakorikos: Revista para el estudio, defensa, protección y divulgación del patrimonio histórico, artístico y cultural de Calahorra y su entorno, 12 (2007), pàgs. 363-376.
  • AMORÓS, León (OFM): El Monasterio de Santa Clara de Gandía y La Familia ducal de los Borja, Gandia, 1981, pàg. 51, n. 8, págs. 61-64 i 129.
  • BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu praepositus generalis tertius I, Madrid: Typis August. Avrial, 1894.
  • BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu praepositus generalis tertius II (1530-1550), Madrid: Typis August. Avrial, 1903, pàgs. 88, 181-182, 526 i 574-576.
  • BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu praepositus generalis tertius III (1539-1565), Madrid: Tip. Gabriel López del Horno, 1908, pàgs. XII, XVI, 20, 47, 126, 139, 228-229 i 282.
  • BORJA DE ENRÍQUEZ, Juan: Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Jesu praepositus generalis tertius IV (1565-1568), Madrid: Tip. Gabriel López del Horno, 1910, pàgs. 41 i 220.
  • CANELLAS LÓPEZ, Ángel: «Estudios ribagorzanos: Notas para la vida dramática de Don Juan de Aragón y Gurrea, Conde de Ribagorza, ejecutado en 1573», Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, 6-7 (1954), pàgs. 75-92.
  • CIENFUEGOS, Álvaro de (1717): La Heroyca vida, virtudes y milagros del grande S. Francisco de Borja, antes Duque quarto de Gandia, y despues Tercero General de la Compañia de Jesus, Barcelona: Imp. Carlos Sapera, 1754, 4.ª impressió, pàgs. 7-8, 11, 19-21, 239, 244, 296, 299 i 599.
  • FERNÁNDEZ-XESTA y VÁZQUEZ, Ernesto: «La genealogía de los Castro Pinós, ricos hombres de Aragón, del Barón de Valdeolivos», Anales de la Real Academia Matritense de Cultura de Heráldica y Genealogía, Madrid, 2005-2006, pàgs. 444 i 446.
  • GARCÍA HERNÁN, Enrique: «Francisco de Borja y su familia», Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, 4 [2012-2013], CSIC, 2013, pàgs. 62, 64, 74, 77 i 78.
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 2005, vol. III, pàgs. 40 i 181.
  • HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Información biográfica: Mujeres valencianas, Universitat Politècnica de València, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica, 2012, pág. 75.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 44-45.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: «Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿ ?-Valencia, final siglo XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de la autobiografía femenina de la Edad Moderna», dins V Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres, 15 al 31 de octubre de 2013, Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo Diocesano de Jaén, 2013, pàg. 5.
  • LA PARRA LÓPEZ, Santiago: «Les Borja, entre el palau i el convent», Espai obert. Revista d'assaig i investigació, Comarques Centrals Valencianes, 1994 (1), pàg. 88.
  • LA PARRA LÓPEZ, Santiago: «La dona reclosa: monges en la Gandia dels Borja», dins La memòria amagada. Dones en la història de Gandia, coordinació de Santiago La Parra López, Gandia: Ajuntament de Gandia-Regidoria de la Dona, 2002, pàgs. 117, 118 i 126.
  • LA PARRA LÓPEZ, Santiago: Francesc de Borja: Sant i duc de Gandia, Alzira: Bromera, 2010, pàg. 114.
  • LA PARRA LÓPEZ, Santiago: «Francisco de Borja y Gandía: la formación del cortesano», dins Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc / Francisco de Borja (1510-1572), hombre del Renacimiento, santo del Barroco (Actes del Simposi Internacional Gandia, 25-27 d'octubre - València, 4-5 de novembre de 2010 / Actas del Simposio Internacional Gandía, 25-27 octubre - Valencia, 4-5 noviembre de 2010), edició a cura de Santiago La Parra i Maria Toldrà, Gandia: CEIC Alfons el Vell; IIEB; AC/E, 2012, pàgs. 85-86.
  • LATASSA y ORTÍN, Félix de: Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que florecieron desde el año de 1600 hasta 1640, Pamplona: Oficina de Joaquín de Domingo, vol. II, pàgs. 314-315, 414-415 i 541.
  • LLOPIS, Josep (OFM): Crónica del real monasterio de la seráfica Madre Santa Clara de la ciudad de Gandía, Escrita por el P. Fray Josef Llopis, predicador general, apostólico, hijo de la santa recolección de la exemplar Provincia de Valencia, y de la regular observancia de N. S. P. San Francisco, y confesor ordinario del mismo santo monasterio. Dedicada a la Exma. Sra. Dña. María Josefa Pimentel, Condesa Duquesa de Benavente, Gandía, Béjar, etc., patrona del mismo Real Monasterio, 1781, I, pàgs. 359, 433 i 658-670.
  • MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», dins Escriptors de l’Edat Moderna, València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004, pàg. 127.
  • MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
  • MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica: «Écrits féminins catalans. Bilan et Perspectives», Clio, 35 (2012/1), pàg. 182.
  • MORETON, Lady Ada Margaret: A playmate of Philip II [Text impres]: being the history of don Martin of Aragon, Duke of Villahermosa, and of doña Luisa de Borja his wife, London: John Lane, 1915; Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 66 (abril 1915), pàgs. 406-408.
  • MORTE GARCÍA, Carmen: «Martín de Gurrea y Aragón, duque de Villahermosa». «Luisa de Borja duquesa de Villahermosa», catàleg de l'exposició: Felipe II. Un Príncipe del Renacimiento, Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998, pàgs. 103-106.
  • MORTE GARCÍA, Carmen: «Luisa de Borja y Aragón, duquesa de Villahermosa y condesa de Ribagorza. La familia Borja del siglo XVI en Aragón», Revista Borja. Revista de l'IIEB, 2: Actes del II Simposi Internacional sobre els Borja, 2005, pàgs. 483-527.
  • MUNIESA, Tomás: Vida de la V. y Exma. Sra. D. Luisa de Borja, y Aragon. Condesa de Ribagorza, Duquesa de Villahermosa, &c./Dispuesta por el R.P. Tomas Muniesa, Saragossa: Pascual Bueno, 1691. [Reimpressió a Madrid: Julián Peña, 1876].
  • MUÑOZ, Miguel Eugenio: Discurso sobre la antigüedad y prerrogativas de la rica hombría de Castilla y Aragon, sustituída en la dignidad de Grande de España. Justificacion historico-legal de la que pertenece en el grado superior, ó classe primera, con el titulo de Duque, desde el tiempo del Señor Emperador Cárlos Quinto, á los Condes, antes Duques de Luna,..., Madrid: 1736, pàgs. 59a, 60, 133b, 134a, 135b, 136a i 136b.
  • NONELL y MAS, Jaime: La Santa Duquesa: vida y virtudes de la venerable y Excma. Sra. Doña Luisa de Borja y Aragón, condesa de Ribagorza y Duquesa de Villahermosa / por el R. P. Jaime Nonell y Mas; obra documentada con curiosos apéndices e ilustrada con fototipias de Laurent, Madrid: Manuel Tello, 1892.
  • PALAU y DULCET, Antonio: Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 2.ª edició, 1951, vol. XXVI, pàg. 404.
  • PARADA, Diego Ignacio: Escritoras y eruditas españolas, ó apuntes y noticias para servir á una historia de ingenio y cultura literaria de las mujeres españolas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, con inclusion de diversas escritoras portuguesas e hispano-americanas, Madrid: Establecimiento Tipográfico M. Minuesa, 1881, vol. I, pàgs. 184-186.
  • SAINZ DE ROBLES, Federico Carlos: Ensayo de un diccionario de mujeres célebres, Madrid: Aguilar, 1959, pàgs. 178-179.
  • SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, pàgs. 58 i 76 / vol. II, pàgs. 358 i 374.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàg. 168.
  • SOLER SALCEDO, Juan Miguel: Nobleza española: Grandeza inmemorial 1520, Madrid: Visión Libros, 2008, pàgs. 230 i 464.
  • XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. I, pàgs. 134- 135.
Pujar